SENTÈNCIA 057-2022 Andorra la Vella, el 6 d'abril del 2022. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- En el procediment d'arrendaments Urbans 3000701/2020 instat per la Sra. Jover contra la Sra. Galan, el Tribunal Unipersonal del Batlle, va dictar sentència de data 02-06-2021, decidint : "que estimant parcialment la demanda formulada per la Sra. Jover contra la Sra. Galan, ha de declarar i declara resolt en data un de novembre de l'any passat el contracte d'arrendament sobre el pis situat al XXXX, i ha de condemnar i condemna a la Sra. Galan a: Primer.- deixar l'esmentada unitat immobiliària lliure, vàcua i expedita, a la disposició de la part agent. Segon.- pagar a la demandant la quantitat de dos mil set-cents noranta-vuit euros amb vuitanta-dos cèntims (2.798,82.- EUROS) incrementada amb els interessos legals compensatoris meritats a partir del dia setze de desembre de l'any passat i fins que sigui íntegrament satisfeta. Tercer.- pagar l'import mensual de cinc-cents euros (500.- EUROS) equivalent al preu del darrer lloguer mensual justificat, en concepte d'ocupació indeguda, des del dia un de novembre de l'any passat i fins que sigui efectiu el desnonament. A major abundantment s'hauran de satisfer a l'instant d'aquest plet les despeses pels serveis complementaris que s'hagin produït durant dit període d'ocupació indeguda i que s'acreditaran en fase d'execució de sentència així com els interessos legals corresponents segons es precisa en el III.- Considerant. Quart.- assumir les costes processals causades segons predica el V.- Considerant.". 2.- En contra d'aquesta resolució va interposar recurs d'apel·lació la Sra. Galan demanant que es practiqui en aquesta segona instància la prova que li fou denegada en primera instància (Documental pública per requeriment, consistent en que pel procediment de la corda fluixa, quedin adjuntats els autes de la causa penal número DP-1000367/2018, en la qual la recurrent n'és acusació particular.). Sosté que aquesta denegació infringeix greument les garanties processals i constitucionals i especialment el seu dret a la defensa tota vegada que tenia dret a que se li practiquessin totes les proves per ella demandades per demostrar que si mai no ha pagat els lloguers reclamats és que en ocasions ha hagut de fer servir les ajudes rebudes de Govern per poder fer front a les despeses ocasionades com a conseqüència de l'agressió sexual que va denunciar i que va donar lloc a la causa penal en qüestió, en el marc de la qual no va rebre l'ajuda i l'assistència que li reconeix la Llei. 3.- La representació processal de la Sra. Jover s'oposa al recurs demanant la seva íntegra desestimació i exposant, de forma resumida, que es reclama la pràctica d'una prova sobre un fet que la sentència ja dona per provat doncs la mateixa motiva que no és per mala fe que l'arrendatària no va poder pagar el lloguer. Afegeix que l'arrendadora no és responsable d'aquesta situació i que té dret a cobrar els lloguers. 4.- Per Aute del 25-01-2022, vam decidir no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la Sra. Galan en aquesta instància. FONAMENTS DE DRET Primer.- En el present recurs en matèria d'arrendaments urbans, no es discuteix el fons del litigi resolt per la sentència que va constatar els incompliments contractuals imputables a la Sra. Galan i que va, per tant, donar lloc a la demanda de declaració de resolució judicial de contracte d'arrendament i desnonament, i de reclamació de quantitat i indemnització per ocupació indeguda, sinó la qüestió processal de dir si s'havia d'admetre i practicar la prova consistint en unir per corda fluixa les Diligències Prèvies en les quals la Sra. Galan és acusació particular. Segon.- Ja hem resolt la qüestió de la prova en el nostre Aute del 25-01- 2022, en aplicació de l'article 333.1a) del codi de procediment civil, però, de conformitat amb l'article 339.3 del mateix codi, si el tribunal estima un recurs d'apel·lació que es fonamenta en la infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals, que no pot ser esmenada en la segona instància i que, per tant, determina la nul·litat de les actuacions, dicta una sentència en què decideix la retroacció d'aquestes actuacions al moment en què es va produir aquesta infracció. Per tant escau de manera prèvia determinar si ha existit la infracció invocada. Tercer.- Ara bé, de manera més general, en propis termes del Tribunal Constitucional : "Aquest Tribunal ha reiterat que no li correspon substituir-se als jutges del fons en l'acceptació i la valoració de les proves o, si s'escau, dels peritatges, sinó que ha de verificar que les condicions en què aquests elements presentats per les parts i que han estat denegats no són vulneradores de les disposicions establertes en l'article 10.1 de la Constitució, és a dir que són motivades i no arbitràries." (Causa 2009- 18-RE. sentència de l'1 de febrer del 2010). Per determinar si existeix tal vulneració, ha precisat el mateix Tribunal que : "...no pot entrar, en principi, en aquesta matèria de la prova. Només ho podria fer si es desprengués de manera patent un error indiscutible, clar i diàfan que dugués a conclusions absurdes o arbitràries. O quan s'haguessin denegat a la part uns mitjans de prova essencials." (Causa 2014-36-RE. sentència del 17 de novembre del 2014), i que : "la denegació reiterada d'una prova central i decisiva, produeix inquietud i pot tenir transcendència constitucional en relació amb la garantia d'un procés degut segons l'article 10.1 de la Constitució...", i a l'àmbit de les proves : "En relació amb aquestes correspon, en principi, a la jurisdicció ordinària, vetllar per l'acompliment de les normes civils o processals aplicables a la prova, admetre o rebutjar aquelles que es proposin, en funció de la seva pertinència, ordenar la seva pràctica, apreciar el seu valor probatori i determinar, en definitiva, els fets que es considerin acreditats i aquells que no. Però tot això, sempre que es respecti l'àmbit i el contingut essencial de la garantia constitucional a un procés degut, és a dir, quan la resposta incorre en error material patent, quan és immotivada o quan resulta arbitrària, en el sentit de lògicament i jurídicament irraonable en el procés i, especialment, quan afecta la prova central i decisiva". (Causa 2012-19-RE. sentència del 15 de març del 2013). Quant a la igualtat d'armes processals, aquest principi porta a exigir que, tot al llarg del procés, les parts puguin comptar amb uns mitjans similars per presentar i sostenir les seves pretensions, sigui en demanda com en defensa. En el mateix sentit, la jurisprudència del Tribunal europeu dels drets humans considera com a imprescindible fer respectar la igualtat d'armes entre les parts, devent els òrgans jurisdiccionals respectar l'obligació d'oferir a cada part una possibilitat raonable de presentar la seva causa - incloent-hi les seves proves - en condicions que no la col·loquin en una situació de net desavantatge respecte al seu adversari (Dombo Beheer B.V. c. Països Baixos, § 33). Respecte a la qüestió de les proves, el caràcter equitatiu del procediment s'aprecia a la vista del procediment en el seu conjunt, i sobretot de la manera amb la qual les proves han estat recollides (Elsholz en contra Alemanya [GC], § 66). Cal doncs assegurar-se que els mitjans de prova han estat presentats per tal de garantir un procés equitatiu (Blucher en contra República Txeca, § 65), i el jutge nacional ha de procedir a un examen efectiu de les proposicions de prova de les parts (Furgó d'Hurk en contra Països Baixos, § 59). Quart.- Així les coses, no existeix un dret absolut a la prova. Si apliquem dits principis al present cas, apareix que no existeix cap vulneració d'un dret fonamental. En efecte, la prova denegada no era imprescindible per resoldre el litigi i ambdues parts van poder aportar les proves útils per a la resolució del mateix tal com configurat pels seus escrits rectors. L'objecte del plet era essencialment determinar d'una part si havien existit els incompliments contractuals denunciats per l'arrendadora (concretament la manca de pagament), i d'altra part si els mateixos podien correspondre a una actuació de mala fe per part de l'arrendatària tal com ho sostenia la part agent i com ho negava la defenent. Al respecte, és de precisar que, en el seu escrit de contesta, la part arrendatària defenent exposava abans de tot que era perquè havia dimitit de la feina i trobant-sense feina i dependent de les ajudes de Govern que no havia pogut fer front al pagament dels lloguers. També explicava que la causa penal en curs era una raó més per justificar el fet que no havia pogut pagar, i aportava com a prova d'aquest fet un rebut del pagament de l'import de 500.-euros que havia hagut de fer al metge forense ( foli 65). És en funció d'aquest objecte del procés i de la discussió entre les parts que s'havia de valorar la pertinència de la prova sol·licitada i denegada. Per providència de data 13-01-2020, el Batlle va declarar impertinent la prova en qüestió motivant que no aportaria cap informació d'interès per la resolució del plet. Finalment, la sentència d'instància reconeix la realitat dels incompliments i en treu les conseqüències, és a dir la condemna a pagar el rossec deutor i la resolució del contracte d'arrendament amb el consegüent desnonament, tot i motivant que "en el present supòsit no pot entendre's que hi hagi mala fe de part de la defenent sinó una situació econòmica precària que sembla perdurar en el temps i fins i tot ha justificat que se l'hagi declarat en situació econòmica desfavorable o insolvència, donant lloc a la sol·licitud de defensa i assistència tècnica lletrades gratuïtes.". És a dir que la sentència d'instància, tot i admetent que l'arrendatària no va complir les seves obligacions contractuals admet que aquesta realitat no és el fruit d'una actuació de mala fe per part seva. Així les coses, no es veu en que la incorporació per corda fluixa de les Diligències Prèvies hauria pogut canviar aquests paràmetres. Per tot l'exposat hem de desestimar íntegrament el recurs. Cinquè.- La desestimació del recurs comporta la imposició a l'apel·lant de les costes de segona instància. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX PRIMER.- Desestimar el recurs de la Sra. Galan, en contra de la sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle de data 02-06-2021 que confirmem íntegrament. SEGON.- Imposar a la Sra. Galan les costes de segona instància inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE