STSJAD ANDORRA, a 06 d'abril del 2022 - ROJ: STSJAD 102/2022
Cassation partielle
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé6 avril 2022
Numéro227/21
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 6 d'abril del 2022, n° 060-2022 (ROJ: STSJAD 102/2022)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 6 d'abril del 2022, n° 060-2022 (ROJ: STSJAD 102/2022) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
---
## I. Le contexte factuel et procédural
### A. Les faits à l'origine du litige
Le présent litige s'enracine au sein d'un contentieux successoral complexe et prolongé au sein de la famille d'un de cujus, le sieur Escudero, décédé le 25 janvier 1981. Ce dernier avait établi un testament organisant la dévolution de son patrimoine, centré sur le domaine foncier coutumier désigné sous l'appellation « Casa C d'Y ».
Par ce testament, le testateur avait articulé plusieurs dispositions de nature réelle et successorale :
1. En vertu de la clause troisième, il léguait à son épouse, la dame Alvarado, pour autant qu'elle conservât son état de viduité et menât une vie « correcte et chrétienne », l'usufruit viager de l'intégralité des biens composant sa succession, en la dispensant expressément de toute obligation de fournir caution ou garantie (*afiançament*). Le testament disposait en outre que, dans l'hypothèse où cet usufruit s'avérerait insuffisant pour subvenir à ses besoins, l'usufruitière était habilitée à engager ou affecter en gage (*empenyar*) tout bien de la succession à hauteur des sommes nécessaires pour s'assurer une existence digne.
2. Aux termes de la clause quatrième, le testateur autorisait son épouse à disposer, sa vie durant, des fonds bancaires déposés à son nom, en exprimant sa confiance quant à sa gestion administrative, tout en réservant le reliquat au profit de l'héritier universel.
3. Par la clause cinquième, le de cujus instituait héritier universel de tous ses biens et droits formant le patrimoine de la « Casa C d'Y » son fils premier-né, le sieur Amorós. Toutefois, cette institution était grevée d'une interdiction stricte de vendre, d'aliéner, de mettre en gage, d'hypothéquer ou de grever d'une quelconque manière les biens successoraux, le de cujus instituant à sa charge une substitution fidéicommissaire universelle soumise à une double condition :
- D'une part, le fiducié devait entretenir et exploiter le domaine de la Casa C « comme doit le faire un bon paysan ». En cas d'inexécution constatée selon l'appréciation souveraine de sa mère, la succession devait être intégralement dévolue à celui de ses frères que cette dernière désignerait, lequel deviendrait fidéicommissaire et fiducié soumis aux mêmes obligations.
- D'autre part, à son décès, le fiducié avait l'obligation de transmettre l'intégralité de la propriété fidéicommise à l'un de ses propres fils désigné par ses soins, avec préférence masculine, lequel demeurerait également fiducié sous la même interdiction d'aliéner, jusqu'à ce que les biens parviennent, libres de charges, à la troisième génération, à savoir les arrière-petits-enfants du testateur d'origine. Le testateur interdisait en outre à ses fiduciés de prélever la quarte trébellianique (*quarta trebel·liànica*), prévoyant toutefois un legs compensatoire au profit d'Amorós si la substitution s'opérait pour manquement à la première condition, en rappelant qu'il lui avait d'ores et déjà remis le 22 juin 1978 les sommes de quarante mille francs suisses et dix mille marks allemands.
4. Enfin, selon la clause sixième, par dérogation à la prohibition d'aliéner, l'héritier fiducié pouvait vendre une ou plusieurs parcelles dépendant du patrimoine fidéicommis à condition d'affecter immédiatement et intégralement le prix de vente à l'acquisition par subrogation réelle d'autres biens immeubles, et d'obtenir l'accord préalable de sa mère usufruitière, puis, après le décès de cette dernière, celui de la majorité de ses frères.
Pendant plusieurs décennies, le fils aîné, Amorós, géra le patrimoine familial ainsi transmis. Durant cette période, et sans qu'aucune contestation judiciaire ou extrajudiciaire ne fût formalisée par sa mère, le domaine de la Casa C connut d'importantes mutations structurelles, passant d'une exploitation agricole traditionnelle à des activités foncières et urbaines contemporaines, induites par les transformations économiques de la paroisse d'Y et de la Principauté d'Andorre, notamment par la création d'infrastructures routières. Durant cette période, le sieur Amorós subvenait aux besoins matériels de sa mère par des virements bancaires réguliers, l'achat de matériels orthopédiques et la prise en charge financière des personnes chargées de son assistance personnelle.
Néanmoins, le 29 juillet 1997, la dame Alvarado rédigea un testament dont la clause troisième disposait textuellement :
> « Lègue à mes six enfants, [les sieurs et dames] Tejada, Ruiz, Badía, Sevillano, Esteban et Escudero Puga, par parts égales entre eux, l'ensemble des liquidités et les soldes des comptes courants dans les banques et caisses d'épargne, ainsi que le droit de créance que je détiens contre mon fils Amorós, lequel ne m'a jamais versé l'usufruit ordonné par mon époux Escudero dans son dernier et valide testament. »
La dame Alvarado est décédée le 12 septembre 2007. Se fondant sur ce legs testamentaire, les six enfants cohéritiers ont entrepris d'actionner leur frère aîné fiducié afin d'obtenir la liquidation et le paiement de cette créance de fruits d'usufruit accumulée entre le décès de leur père (25 janvier 1981) et celui de leur mère (12 septembre 2007).
### B. Le parcours procédural et les prétentions des parties
Les six cohéritiers (ci-après « les consorts Escudero Puga ») ont engagé une action au fond devant la juridiction civile de première instance d'Andorre (*Tribunal de Batlles*). Par leur demande en justice, ils sollicitaient la condamnation de leur frère Amorós au paiement du montant représentatif des fruits générés par le patrimoine de la succession d'Escudero (« Casa C d'Y ») durant l'entière période d'exercice de l'usufruit dévolu à leur mère, sans toutefois parvenir à chiffrer précisément ce montant dans l'acte introductif d'instance, demandant que le quantum soit fixé au vu des éléments d'instruction probatoire.
Par jugement rendu le 22 avril 2021, le *Tribunal de Batlles* a statué comme suit :
1. Il a rejeté l'exception de procédure soulevée par le défendeur dans ses écritures en réponse ;
2. Il a débouté intégralement les demandeurs de l'ensemble de leurs prétentions dirigées contre le sieur Amorós, en retenant comme motif déterminant l'impossibilité de transmission successorale du droit de créance revendiqué, considérant que l'usufruit s'éteint irrémédiablement à la mort de l'usufruitier et qu'il n'est pas permis de dissocier ce droit de celui d'appréhender les fruits de la chose usufruitière ;
3. Il a condamné la partie demanderesse aux entiers dépens de première instance, comprenant les frais et honoraires d'avocat, de procureur (*procurador*) et d'experts, à liquider lors de
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 06 d'abril del 2022 - ROJ: STSJAD 102/2022
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 6 d'abril del 2022, n° 060-2022 (ROJ: STSJAD 102/2022)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 6 d'abril del 2022, n° 060-2022 (ROJ: STSJAD 102/2022) (Lire sur source officielle)
⁂
I. Le contexte factuel et procédural
A. Les faits à l'origine du litige
Le présent litige s'enracine au sein d'un contentieux successoral complexe et prolongé au sein de la famille d'un de cujus, le sieur Escudero, décédé le 25 janvier 1981. Ce dernier avait établi un testament organisant la dévolution de son patrimoine, centré sur le domaine foncier coutumier désigné sous l'appellation « Casa C d'Y ».
Par ce testament, le testateur avait articulé plusieurs dispositions de nature réelle et successorale :
En vertu de la clause troisième, il léguait à son épouse, la dame Alvarado, pour autant qu'elle conservât son état de viduité et menât une vie « correcte et chrétienne », l'usufruit viager de l'intégralité des biens composant sa succession, en la dispensant expressément de toute obligation de fournir caution ou garantie (afiançament). Le testament disposait en outre que, dans l'hypothèse où cet usufruit s'avérerait insuffisant pour subvenir à ses besoins, l'usufruitière était habilitée à engager ou affecter en gage (empenyar) tout bien de la succession à hauteur des sommes nécessaires pour s'assurer une existence digne.
Aux termes de la clause quatrième, le testateur autorisait son épouse à disposer, sa vie durant, des fonds bancaires déposés à son nom, en exprimant sa confiance quant à sa gestion administrative, tout en réservant le reliquat au profit de l'héritier universel.
Par la clause cinquième, le de cujus instituait héritier universel de tous ses biens et droits formant le patrimoine de la « Casa C d'Y » son fils premier-né, le sieur Amorós. Toutefois, cette institution était grevée d'une interdiction stricte de vendre, d'aliéner, de mettre en gage, d'hypothéquer ou de grever d'une quelconque manière les biens successoraux, le de cujus instituant à sa charge une substitution fidéicommissaire universelle soumise à une double condition :
D'une part, le fiducié devait entretenir et exploiter le domaine de la Casa C « comme doit le faire un bon paysan ». En cas d'inexécution constatée selon l'appréciation souveraine de sa mère, la succession devait être intégralement dévolue à celui de ses frères que cette dernière désignerait, lequel deviendrait fidéicommissaire et fiducié soumis aux mêmes obligations.
D'autre part, à son décès, le fiducié avait l'obligation de transmettre l'intégralité de la propriété fidéicommise à l'un de ses propres fils désigné par ses soins, avec préférence masculine, lequel demeurerait également fiducié sous la même interdiction d'aliéner, jusqu'à ce que les biens parviennent, libres de charges, à la troisième génération, à savoir les arrière-petits-enfants du testateur d'origine. Le testateur interdisait en outre à ses fiduciés de prélever la quarte trébellianique (quarta trebel·liànica), prévoyant toutefois un legs compensatoire au profit d'Amorós si la substitution s'opérait pour manquement à la première condition, en rappelant qu'il lui avait d'ores et déjà remis le 22 juin 1978 les sommes de quarante mille francs suisses et dix mille marks allemands.
Enfin, selon la clause sixième, par dérogation à la prohibition d'aliéner, l'héritier fiducié pouvait vendre une ou plusieurs parcelles dépendant du patrimoine fidéicommis à condition d'affecter immédiatement et intégralement le prix de vente à l'acquisition par subrogation réelle d'autres biens immeubles, et d'obtenir l'accord préalable de sa mère usufruitière, puis, après le décès de cette dernière, celui de la majorité de ses frères.
Pendant plusieurs décennies, le fils aîné, Amorós, géra le patrimoine familial ainsi transmis. Durant cette période, et sans qu'aucune contestation judiciaire ou extrajudiciaire ne fût formalisée par sa mère, le domaine de la Casa C connut d'importantes mutations structurelles, passant d'une exploitation agricole traditionnelle à des activités foncières et urbaines contemporaines, induites par les transformations économiques de la paroisse d'Y et de la Principauté d'Andorre, notamment par la création d'infrastructures routières. Durant cette période, le sieur Amorós subvenait aux besoins matériels de sa mère par des virements bancaires réguliers, l'achat de matériels orthopédiques et la prise en charge financière des personnes chargées de son assistance personnelle.
Néanmoins, le 29 juillet 1997, la dame Alvarado rédigea un testament dont la clause troisième disposait textuellement :
Reproduction verbatim
« Lègue à mes six enfants, [les sieurs et dames] Tejada, Ruiz, Badía, Sevillano, Esteban et Escudero Puga, par parts égales entre eux, l'ensemble des liquidités et les soldes des comptes courants dans les banques et caisses d'épargne, ainsi que le droit de créance que je détiens contre mon fils Amorós, lequel ne m'a jamais versé l'usufruit ordonné par mon époux Escudero dans son dernier et valide testament. »
La dame Alvarado est décédée le 12 septembre 2007. Se fondant sur ce legs testamentaire, les six enfants cohéritiers ont entrepris d'actionner leur frère aîné fiducié afin d'obtenir la liquidation et le paiement de cette créance de fruits d'usufruit accumulée entre le décès de leur père (25 janvier 1981) et celui de leur mère (12 septembre 2007).
B. Le parcours procédural et les prétentions des parties
Les six cohéritiers (ci-après « les consorts Escudero Puga ») ont engagé une action au fond devant la juridiction civile de première instance d'Andorre (Tribunal de Batlles). Par leur demande en justice, ils sollicitaient la condamnation de leur frère Amorós au paiement du montant représentatif des fruits générés par le patrimoine de la succession d'Escudero (« Casa C d'Y ») durant l'entière période d'exercice de l'usufruit dévolu à leur mère, sans toutefois parvenir à chiffrer précisément ce montant dans l'acte introductif d'instance, demandant que le quantum soit fixé au vu des éléments d'instruction probatoire.
Par jugement rendu le 22 avril 2021, le Tribunal de Batlles a statué comme suit :
Il a rejeté l'exception de procédure soulevée par le défendeur dans ses écritures en réponse ;
Il a débouté intégralement les demandeurs de l'ensemble de leurs prétentions dirigées contre le sieur Amorós, en retenant comme motif déterminant l'impossibilité de transmission successorale du droit de créance revendiqué, considérant que l'usufruit s'éteint irrémédiablement à la mort de l'usufruitier et qu'il n'est pas permis de dissocier ce droit de celui d'appréhender les fruits de la chose usufruitière ;
Il a condamné la partie demanderesse aux entiers dépens de première instance, comprenant les frais et honoraires d'avocat, de procureur (procurador) et d'experts, à liquider lors de
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000227/2021 ORIGEN: 2100028/2011 - 00
NIG: 5300542120150007245
PARTS:
Apel·lant: Srs. Tejada, Ruiz, Badía, Sevillano, Esteban i Escudero Puga
Representant: Sra. Almansa
Advocat: Sra. Julián
Apel·lat: Sr. Amorós
Representant: Sr. Azorin
Advocat: Sr. Salcedo
OBJECTE: Usdefruit. Fruits. Dret De Crèdit. Indeterminació del seu Import. Desestimació.
SENTÈNCIA 060-2022
Andorra la Vella, el 6 d'abril del 2022. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 227/21 — Décision commentée
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El Tribunal de primera instància ha dictat resolució en data 22.4.2021 amb la següent part decisòria :
"Primer.- No donar lloc a l'excepció aixecada per la representació processal de la part defenent en el seu escrit de contesta a la demanda.
Segon.- Desestimar en la seva totalitat la demanda interposada per la representació processal dels Srs. Tejada, Ruiz, Badía, Sevillano, Esteban i Escudero Puga contra el Sr. Amorós, per impossibilitat de transmissió del dret de crèdit, i absoldre a aquest darrer de quantes pretensions en ella s'hi formulaven.
Tercer.- Imposar les costes ocasionades arran de la tramitació del present litigi a la part agent, incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocat, procurador i pèrits, a acreditar en període d'execució de sentència.".
2.- La representació processal dels Srs. Tejada, Ruiz, Badía, Sevillano, Esteban i Escudero Puga ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons el que exposa en el seu escrit de conclusions de data 27.9.2021, demana que es revoqui parcialment la resolució recorreguda, revocant dita resolució pel que fa al contingut dels punts segon i tercer del Decidim, i ratificant el contingut del pronunciament del punt primer i que es condemni al Sr. Amorós a satisfer les costes processals inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
3.- En data 3.12.2021 la representació del Sr. Amorós va presentar el corresponent escrit de contesta a les conclusions, i en ell sol·licita que es confirmi la sentència d'instància i s'imposi a la part recurrent el pagament de la totalitat de les costes, incloent els honoraris d'advocat i procurador.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER.- En el present procediment, la representació processal dels Srs. Tejada, Ruiz, Badía, Sevillano, Esteban i Escudero Puga reclama front al Sr. Amorós, en demanda en la que sosté una petició de reclamació dels fruits de l'usdefruit del que gaudia la seva mare Sra. Alvarado.
La sentència d'instància desestima la demanda amb imposició de costes. Contra tal decisió s'alça la part vençuda.
SEGON.- En aquest llarg i dilatat en el temps procediment, els sis hereus de la Sra. Alvarado reclamen contra el germà primogènit Amorós (hereu fiduciari del pare) el dret de crèdit que la seva mare els va deixar per testament, referit a la no satisfacció per part d'aquell de l'usdefruit ordenat pel seu espòs Escudero en el seu darrer i vàlid testament.
En el dit testament podem llegir:
"TERCERA. Llega a la seva esposa, per mentre guardi viudetat i dugui una vida correcta i cristiana, l'usdefruit vitalici de tots els béns de l'herència, rellevant-la expressament de qualsevol obligació d'afiançament (sic). Si l'usdefruit no fos suficient per a atendre les seves necessitats la faculta perquè pugui empenyar (sic) qualsevol béns de l'herència, en la quantitat necessària per a procurar-se una vida digna.
QUARTA. Vol que la seva esposa pugui disposar, mentre visqui dels diners que ell té al banc i confia que sabrà administrar-los. El remanent (sic) el deixa a l'hereu.
CINQUENA. Institueix hereu de tots els béns i drets que deixarà, que conformen el patrimoni de Casa C d'Y, al seu fill primogènit Amorós (...)".
"el seu fill primogènit Amorós, però li prohibeix de vendre, alienar, empenyar (sic), hipotecar o de qualsevol altra manera disposar o gravar els béns de l'herència, ja que li imposa un fideïcomís subjecte a una doble condició.
La primera és que haurà de cuidar i cultivar la propietat de Casa C com ha de fer un bon pagès. Si a judici de la mare incomplia aquesta condició, haurà de transmetre tota l'herència a aquell dels seus germans varons (sic) que designi la mare, el qual serà fideïcomissari i, a la vegada, fiduciari subjecte a la mateixa doble condició que l'hereu.
La segona és que a la seva mort, haurà de transmetre íntegra la propietat de Casa C que té en fideïcomís a aquell dels seus fills que designarà, amb preferència als varons sobre les femelles, el qual fill i fideïcomissari serà també fiduciari car està gravat per la mateixa prohibició de disposar o gravar els béns de la Casa C i haurà de transmetre-la íntegra a un sol dels seus fills, també amb preferència dels varons sobre les femelles, el qual una vegada li hagi estat transmès el fideïcomís podrà disposar-ne lliurement, sempre que hagi acomplert els vint-i-un anys...
En tot cas el testador vol deixar clarament establert que els béns objecte del fideïcomís no seran adquirits com a lliures fins que arribin a la tercera generació, és a dir, als seus besnéts.
Prohibeix també als seus fiduciaris de treure la quarta trebel·liànica però si el seu primer hereu, en Amorós, incomplia la primera condició i en conseqüència es produïa la substitució fideïcomissària, tindrà dret a percebre un llegat poc més o menys com el que rebran els altres fills del testador. A aquests efectes el testador fa constar que ja va lliurar-li les sumes de quaranta mil francs suïssos i de deu mil marcs alemanys, el vint-i-dos de juny de mil nou-cents setanta vuit.
Sisena. No obstant la prohibició de disposar que ha estat establerta en la clàusula anterior, en el cas de que ho estimés convenient per als interessos del patrimoni fideïcomitit, l'hereu podrà vendre una o més finques del mateix sempre que compleixi els dos requisits següents:
1er.- Que el preu íntegre obtingut de la venda sigui immediatament emprat en la compra d'altres béns immobles que passaran subrogar-se realment en el lloc dels venuts de forma que la propietat no desmereixi mai,
2on.- Que, a més a més, obtingui el previ acord de la seva mare i usufructuària de tots els béns de l'herència. Morta la mare, l'acord haurà d'obtenir-lo de la majoria dels seus germans, els quals hauran de concorre a l'atorgament de la venda i de la compra immediatament posterior.
Aquesta possibilitat de vendre béns de l'herència per substituir-los per d'altres immobles, desapareixerà un cop hagi mort l'hereu primerament instituït o tots els seus germans "
Per la seva banda la mare Alvarado que va morir en el dia 12.9.2007 (en l'anterior plet entre les mateixes parts no vàrem tenir constància de la data precisa del seu traspàs) va atorgar testament en data 29.7.1997 va disposar:
"TERCERA. Llego als meus sis fills, Tejada, Ruiz, Badía, Sevillano, Esteban i Escudero Puga, per parts iguals entre ells, tot el líquid numerari i els saldos dels comptes corrents en Bancs i caixes d'estalvi, així com el dret de crèdit que tinc contra el meu fill Amorós, el qual no m'ha satisfet mai l'usdefruit ordenat pel meu espòs Escudero en el seu darrer i vàlid testament". (la negreta és afegida)
I aquest va ser l'objectiu del present litigi familiar: la reclamació del dret de crèdit que consistia en els fruits produïts per l'herència deferida (patrimoni Casa C d'Y) des de la data de la mort del marit i pare (25.1.1981) fins la data de la mort de la usufructuària (12.9.2007).
La sentència d'instància considera que l'acció no podia prosperar perquè l'usdefruit s'extingeix amb la mort de la persona usufructuària i no es pot deslligar d'aquest dret amb el de fer-se amb els fruits de la cosa usufructuada.
TERCER.- No podem compartir aquest motiu de desestimació de la demanda. Cal deixar constància que la successió present és anterior a l'entrada en vigor de la llei 46/2014 i per tant ha de ser analitzada sota el règim jurídic vigent amb anterioritat.
En efecte, com es sabut l'usdefruit és un dret que et permet gaudir de la cosa usufructuada i també de fer propis els seus fruits mentre duri l'usdefruit (Digest VII-1,27 pr.) i els fruits anteriors a l'extinció d'aquest dret passen a l'hereu de la usufructuària (D VII-4.4) i que els posteriors a l'extinció mentre no s'hagin consumat passen al propietari i no a l'hereu (D. VII-4,13 i Institucions II-1,36). Per tant encara que s'hagués extingit l'usdefruit en la mort de la Sra. Alvarado, els fruits anteriors li corresponien i els podia llegar als seus hereus.
QUART.- Ara bé, un cop establerta aquesta premissa cal entrar va analitzar la pètita de la demanda en la qual no es determina cap import líquid constitutiu d'aquest dret de crèdit sinó que es deixa a allò que s'acrediti en període probatori.
Atès els anys transcorreguts i no havent reclamat mai res a l'hereu per part de la mare (a la qual ja atenia en les seves necessitats amb transferències bancàries, adquisició de material ortopèdic en els darrers anys; fent-se càrrec del cost econòmic de les persones que l'atenien) resultava realment complex poder determinar quins haurien estat realment els fruits nets de tota l'herència patrimoni Casa C d'Y. Si a això hi afegim que no es tractava d'un negoci o establiment fabril que hagués de dur una comptabilitat, sinó de diferents camps que posteriorment varen ser transformats en infraestructures viàries i en activitats diferents a les pròpies de la vida rural que existia en Y en els inicis dels anys vuitanta i que després va seguir les transformacions que també experimentava el Principat. Ja varen tenir ocasió de fer consideracions al respecte en la nostra STJC 322/19.
Doncs bé, per poder arribar a fer una quantificació d'aquests "fruits" dispersos referits a tota l'herència calia una tasca francament desbrossadora de totes les operacions realitzades per l'hereu sense cap oposició de la seva mare usufructuària. No hem d'oblidar que l'hereu era fiduciari, que existia una clàusula de confiança en favor de la seva mare (que mai va utilitzar) i que l'herència estava gravada amb un fideïcomís familiar universal i condicional fins a la tercera generació (besnéts del testador). Això significa que, en primer lloc, calia deslligar el patrimoni personal de l'hereu del de l'herència deferida. En segon lloc, determinar el rendiment econòmic de l'herència rebuda durant tots aquest anys; en tercer lloc, descomptar d'aquest rendiment brut, els deutes pagats per l'hereu als creditors, els llegats, les llegítimes (inclosa la seva); les reparacions necessàries i les útils; l'assignació del valor del treball del propi hereu i demés càrregues de l'herència.
Cal examinar, doncs, la prova practicada.
CINQUÈ.- La prova practicada en la instància ha consistit en requerir a diverses institucions (Govern, Comuns) i a particulars i institucions financeres documentació que permetés establir els paràmetres sobre els que fonamentar la reclamació. I es va completar amb una prova pericial a instància de la part agent (prova XXI) consistent en una revisió comptable i auditoria sobre la documentació aportada. I el resultat ha estat textualment recollit en el dictamen definitiu (folis 2.196 a 2.229) concretament en el foli 2217:
"Per últim, pel que fa a l'usdefruit de la Sra. Alvarado, no disposant en la causa d'una mínima comptabilitat de Casa C, és inviable reconstruir l'activitat econòmica de varies dècades i per tant no podem concloure sobre si aquesta activitat econòmica es traduïa en beneficis o en pèrdues, i naturalment, en el supòsit que s'hagués traduït en beneficis, malauradament, no resulta possible tampoc quantificar els fruits generats que li haguessin correspost com a usdefruit a la Sra. Alvarado" (la negreta é afegida)
I no és que la pericial no hagi fet esforços per obtenir un resultat però al final no ha pogut obtenir-lo com explica en l'apartat "Examen pericial/Limitacions a l'abast de la feina" (foli 2.202 i 2.203) en el que podem llegir:
"La informació aportada a la causa és abundant, precisa i alhora diversa pel que fa als capítols i períodes tractats, demostrant la voluntat de la part acusada de contribuir al bon desenvolupament del cas. Com a conseqüència (de la manca d'un control intern de les operacions de Casa C) no es disposa de la comptabilitat de cap dels anys coberts i no s'ha aportat cap estat financer, balanç, compte de resultats, estat de flux d'efectiu, inventari o memòria, per mencionar alguns dels suports elementals de control econòmic i de gestió. Aquest fet ha suposat una greu limitació en els transcurs de la nostra feina, condicionants les opinions incloses en aquest informe que acabaran sent parcials, de caire qualitatiu i orientatiu. Considerant que un nombre important d'ingressos i despeses no estan documentats ni amb factures ni en rebuts, que es barreja l'economia familiar i la de l'empresa (Casa C), que els extractes bancaris són en moltes ocasions parcials i il·legibles, amb apunts no descrits o descrits molt escassament i difícilment conciliables, que no es disposa de cap registre dels actius/passius ni de les comptes a cobrar/pagar etc. Considerem inviable reconstruir la comptabilitat, ni tan sols uns fluxos de caixa representatius de l'economia de Casa C que reflecteixi la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats obtingut (sic).
Malgrat les limitacions destacades, la pericial s'ha realitzat revisant en tot moment de manera exhaustiva els documents de la causa i tenint com a referència les normes i criteris de comptabilitat i auditoria generalment acceptats..."
No és d'estranyar, doncs, que ja en conclusions la part agent no pogués quantificar la seva reclamació com correspondria per poder estimar la demanda. Aleshores, si la prova practicada no ens ha pogut facilitar ni de manera aproximada aquell dret de crèdit llegat per la mare dels agents deu anys abans de la seva mort, ni constés cap reclamació ni judicial ni extrajudicial d'ella envers el seu fill Amorós, resulta impossible poder donar lloc a la demanda per manca de prova sobre el que es reclama. Aquest motiu del recurs no pot ser atès.
SISÈ.- Pel que fa al segon motiu o greuge relatiu a la imposició de les costes de la instància cal dir que hem de tenir present la dificultat de la pretensió des del punt de vista dels fets (ja ho hem relatat en analitzar la prova pericial), les nombroses suspensions del procediment per trobar algun acord familiar, la necessitat de l'acopi documental que no estava a l'abast de la part agent per poder ser sotmès a una prova pericial comptable i d'auditoria. Totes aquestes circumstàncies han de ser ponderades i per aquesta raó arribem a la conclusió que cal fer ús de la Novel·la 82, cap. X en existir una iusta causa litigandi i no fer imposició expressa de les costes de la instància.
El motiu ha de prosperar.
SETÈ.- En haver estat estimat de manera parcial el recurs interposat i resultar d'aplicació el nou Codi Processal Civil per aplicació de la disposició transitòria primera, en matèria de costes cal estar al que disposa l'article 354.2 i no fer imposició de costes a la part apel·lant.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
PRIMER.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Tejada, Ruiz, Badía, Sevillano, Esteban i Escudero Puga contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 22 d'abril de 2021, que revoquem parcialment en el sentit de no fer imposició de les costes de la instància a cap de les parts. Mantenim la seva part dispositiva.
SEGON.- No fer pronunciament sobre les costes causades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.