SENTÈNCIA 082-2022 Andorra la Vella, el 12 de maig del 2022. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- El 21-1-2021, la representació processal de la societat Tejada va formular demanda contra la societat Machado, sol·licitant es dictés sentència, condemnant-la a pagar la suma de 3.827,01.-euros, endemés de les despeses processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador intervinents. 2.- El 4 de febrer del 2021, la societat Machado va presentar un escrit, mitjançant el quin va contestar la demanda, i va sol·licitar que en el seu dia es dicti sentència, desestimant les pretensions formulades i imposant a l'agent el pagament de les costes del procés, inclosos els honoraris d'advocat i aquells que puguin ésser generats en període probatori. 3.- Practicats els mitjans de prova proposats amb el resultat figurant en les actuacions i evacuats per les parts els seus respectius escrits de conclusions, en data 28-10-2021 requeia Sentència amb la següent part decisòria: "Primer.- Estimar de forma íntegra la demanda formulada per la representació processal de la societat Tejada contra la societat Machado, i condemnar a aquesta darrera a pagar la suma de 3.827,01.-euros, majorada dels interessos legals comptadors des de la fermesa de la present resolució judicial. Segon.- Fer imposició de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al V. Fonament Jurídic de la present resolució judicial". 4.- La representació processal de la societat Machado formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió i mitjançant escrit de data 12-1-2022 interessa la seva revocació i que en el seu lloc es disposi la desestimació íntegra de la demanda articulada amb imposició a la part demandant de les costes ocasionades en ambdues instàncies. 5.- La representació processal de Tejada pel contrari, s'ha oposat al recurs d'apel·lació plantejat sol·licitant la seva desestimació amb confirmació íntegra de la Sentència dictada el tot amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades. FONAMENTS DE DRET Primer.- El present procediment ho és en reclamació de la quantitat de 3.827,01.- EUR que segons s'exposa en la demanda derivaria de l'impagament per part de la mercantil demandada de la factura 9021001804 de data 31-12-2018. La representació processal de la societat demandada s'oposava a aquesta reclamació sostenint que la factura reclamada era, en realitat, una nova factura que la demandant havia emès respecte d'una anterior que es trobava prescrita. La Sentència avui recorreguda, estima íntegrament la demanda i és contra aquesta decisió que la representació processal de la societat Machado s'alça articulant els següents motius de recurs. Segon.- EXPOSICIÓ DELS MOTIUS DE RECURS En primer lloc, insistia en el fet que la factura avui reclamada derivava d'una factura anterior emesa l'any 2015 que la seva representada mai va satisfer, atès que els treballs que l'originaven resultaren defectuosos, sense que mai es reclamés el seu pagament. Destacava que l'any 2018, havia interessat adquirir una nova màquina a Tejada i que en aquell moment es va condicionar aquesta operació al pagament de la factura de l'any 2015, negant-se la seva representada a fer-ho, denunciant, però que, tot i això, l'adversa havia pretès cobrar-ne indegudament el seu import girant-ho al compte de la seva representada, pretenent així esquivar la prescripció ja guanyada i que mai havia estat interrompuda de manera vàlida per la societat creditora: no havia existit reclamació judicial del deute ni reconeixement del deutor d'allò que se li reclamava. D'altra part, referia que si bé en la factura generada l'any 2018 s'apreciava la signatura del representant de la societat demandada, aquest fet només suposava una prova de la seva recepció, però en cap cas podia interpretar-se com un reconeixement de deute inequívoc com ho considerava la Sentència d'instància, afegint que aquelles anotacions manuscrites relatives a les modalitats de pagament de la suma que s'hi refereix, quina prèvia existència i autoria es qüestionava al llarg del procediment. Finalment, mantenia que els serveis que es destacaven en la segona factura no s'havien prestat l'any 2018 sinó el 2015, i que en tal situació l'adversa no els podia reclamar. Tercer.- De les al·legacions versades al litigi per les parts en resulta definitivament acreditat el següent. L'any 2014, la societat Machado encarregava a Tejada la reparació d'una màquina excavadora, emetent-se en pagament dels treballs efectuats, la factura 19307871 (foli 57 i 58) que mai ha estat satisfeta, ni reclamada judicialment, havent transcorregut el termini de 3 anys de prescripció de les obligacions mercantils. L'any 2018, el legal representant de la societat demandada es desplaçava a les dependències de Tejada per tal d'adquirir una nova màquina industrial. Aquesta darrera societat, però condicionà la bona fi de l'operació projectada, al pagament de l'import corresponent al material que es contemplava en la factura relatada en l'apartat anterior. Amb aquesta finalitat emetia en data 31-12-2018 la factura 9021001804 per import de 3.827,01.- EUR (IGI inclòs), que en aquell acte el Sr. Recio, legal representant de Machado, signava. I és d'acord amb aquest segon document que la societat demandant justifica la pretensió que ha originat el present procediment. Quart.- Els diferents motius de recurs que la part recurrent ha articulat poden ser examinats conjuntament atès que en definitiva, es discuteix l'exigibilitat del deute que contempla la factura esmentada. Ningú discuteix que la factura que en la demanda es reclama no deriva d'una prestació de treball directa. En realitat es tracta d'una operació comptable realitzada per la societat demandant per a reconduir un deute anterior ja prescrit. Succeeix però al respecte d'aquesta nova factura que el legal representant de la societat demandada ha reconegut haver-la signat, havent de destacar-se que en la mateixa figuren també unes mencions manuscrites relatives a les modalitats de pagament de la suma que s'hi refereix, quina prèvia existència i autoria es qüestiona al llarg del procediment. La societat demandada sosté que la signatura obrant en el document indicat, intervenia a títol de reconeixement de la seva recepció i en cap cas suposava un reconeixement del deute que s'hi contemplava. No podem compartir aquest raonament atès que la signatura aposada pel deutor en una factura suposa per regla general en el context propi del tràfec mercantil entre empreses, un acte inequívoc d'acceptació de les previsions inserides en el document lliurat i des d'aquesta perspectiva compartim plenament el raonament de la jutgadora "a quo" quan, fonamentant-se en el criteri de normalitat que ha de presidir les relacions entre parts comercials, sustenta que el representant de la demandada no podia considerar que la signatura aposada en la segona factura no comportaria cap conseqüència patrimonial per a la seva representada. En realitat i malgrat les irregularitats comptables que la part recurrent atribueix a la factura emesa, quan el Sr. Recio signava la segona factura ho feia sent plenament coneixedor que es pretenia reconduir el deute anterior que ostentava enfront de la societat demandant i que el mateix es trobava prescrit. En aquesta situació, i encara que el mateix acceptés signar-la per tal que des de Tejada acceptés vendre-li un nou giny, aquest fet suposa un acte prou revelador de la voluntat de fer perviure l'obligació inicial existent en relació amb la factura emesa l'any 2014 (en la part referida al material), reconeixent en aquell acte en definitiva deure la suma que s'hi indicava, renunciant així, de manera tàcita, a la prescripció ja guanyada, comportament aquest que es sustenta en el joc de l'autonomia de la voluntat, desplegant els seus efectes en el dret patrimonial de manera que la declaració del deutor exterioritzada amb la signatura de la nova factura emesa l'any 2018, esdevé incompatible amb la voluntat d'emprar l'excepció de prescripció (vegi's "mutatis mutandi" la Sentència d'aquesta Sala de 19-6-2003, rotlle TSJC-7/2003), reconeixent en aquell acte deure la suma que s'hi reflexava. En atenció a tot el que ha estat exposat, els motius de recurs exposats per la part recurrent han de veure's abocats al fracàs i en conseqüència, la Sentència dictada per la Sra. Batlle el dia 28-10-2021 haurà de ser íntegrament confirmada. Cinquè.- La desestimació del recurs comportarà en mèrits de les previsions de l'art. 354.2 CPC que les costes ocasionades en aquesta alçada siguin imposades a la part recurrent. En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, Decisio DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat Machado contra la Sentència 121/20121 dictada en data 28-10-2021 que confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE