STSJAD ANDORRA, a 01 de juny del 2022 - ROJ: STSJAD 144/2022
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé1 juin 2022
Numéro98/21
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 144/2022 (ECLI:AD:TSJADAD:2022:144)
> Décision commentée : STSJAD 144/2022 (ECLI:AD:TSJADAD:2022:144) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Un assuré, M. Gutierrez, a sollicité auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) la reconnaissance d'une pension d'invalidité pour maladie commune de groupe 2. La CASS a rejeté cette demande par décision du 19 mars 2020, au motif que le taux d'incapacité permanente partielle (IPP) n'atteignait pas 30 % (le requérant invoquait 60 % au minimum). Le recours de réforme a été rejeté le 5 novembre 2020, la CASS ajoutant que les pathologies n'étaient pas consolidées.
Saisi d'une demande en annulation, le Tribunal unipersonnel de la Batllia a, par jugement du 4 octobre 2021, reconnu à l'assuré le droit à une pension d'invalidité de groupe 2 à compter du 28 juin 2021. Une expertise judiciaire, confiée à la Dra Salamanca, avait retenu une IPP finale de 68 % après application de la règle de Balthazard, en estimant que les pathologies physiques étaient consolidées au 19 mai 2020.
La CASS a interjeté appel. Elle soutenait que le premier juge avait excédé l'objet du recours, qu'il avait statué sur une période postérieure aux décisions attaquées, causant une indéfense, et qu'il n'avait pas tenu compte d'une nouvelle période d'arrêt de travail. Elle contestait également la classification en groupe 2, qu'elle estimait incohérente avec les appréciations de l'expert.
En cours d'instance, l'assuré a produit de nouvelles pièces, dont une décision de la CASS du 23 novembre 2021 (extinction de l'incapacité temporaire au 6 décembre 2021 et attribution d'une pension de groupe 1), qui a été admise comme preuve. Le Tribunal a ensuite substitué l'audience orale par la procédure écrite (conclusions).
Le Tribunal supérieur de justice, Sala administrativa, a rejeté l'appel et confirmé le jugement entrepris.
## Question de droit
La décision soulève quatre questions principales :
1. **L'étendue de la saisine du juge.** Le juge peut-il, sans statuer *ultra petita*, reconnaître un droit à prestation à compter d'une date postérieure à la décision administrative attaquée ?
2. **La détermination du groupe d'invalidité.** Un taux d'IPP élevé suffit-il à classer l'assuré en groupe 2, ou la capacité effective de travail doit-elle être appréciée au regard de critères complémentaires (âge, aptitudes, formation) et de la possibilité réelle d'exercer une activité ?
3. **La compatibilité entre pension d'invalidité de groupe 2 et prestation pour incapacité temporaire.** Peut-on cumuler ces deux prestations pour une même période ?
4. **La répartition des dépens.**
Le Tribunal ne traite pas expressément de la recevabilité des nouvelles pièces, mais il les a admises en amont, par une décision distincte, dont la motivation n'est pas reproduite dans le texte.
## Solution et dispositif
Sur le premier point, le Tribunal écarte le moyen tiré de l'*ultra petita* : la demande administrative tendait déjà à la reconnaissance d'une pension de groupe 2, de sorte que le juge n'a pas statué au-delà de l'objet du litige. Quant à la date d'effet, il retient la consolidation des lésions physiques au 19 mai 2020, date antérieure à la décision du 5 novembre 2020. Le Tribunal relève en outre que la date du 28 juin 2021 figure dans le jugement de première instance sans que la CASS ait démontré en quoi elle lui faisait grief.
Sur le deuxième point, le Tribunal rappelle la distinction posée par les articles 166 à 169 de la Llei 17/2008 de sécurité sociale (LSS) et par l'article 8 du Règlement du 27 mai 2015. Le taux d'incapacité se détermine principalement par l'état général de la personne, les facteurs d'âge, de capacités physiques et mentales et d'aptitudes professionnelles n'intervenant qu'à titre complémentaire, et seulement lorsque l'état de santé général établit une perte de capacité d'au moins 50 %. Le Tribunal en déduit que ces facteurs servent à la détermination du degré d'invalidité, non au classement dans un group
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 01 de juny del 2022 - ROJ: STSJAD 144/2022
Un assuré, M. Gutierrez, a sollicité auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) la reconnaissance d'une pension d'invalidité pour maladie commune de groupe 2. La CASS a rejeté cette demande par décision du 19 mars 2020, au motif que le taux d'incapacité permanente partielle (IPP) n'atteignait pas 30 % (le requérant invoquait 60 % au minimum). Le recours de réforme a été rejeté le 5 novembre 2020, la CASS ajoutant que les pathologies n'étaient pas consolidées.
Saisi d'une demande en annulation, le Tribunal unipersonnel de la Batllia a, par jugement du 4 octobre 2021, reconnu à l'assuré le droit à une pension d'invalidité de groupe 2 à compter du 28 juin 2021. Une expertise judiciaire, confiée à la Dra Salamanca, avait retenu une IPP finale de 68 % après application de la règle de Balthazard, en estimant que les pathologies physiques étaient consolidées au 19 mai 2020.
La CASS a interjeté appel. Elle soutenait que le premier juge avait excédé l'objet du recours, qu'il avait statué sur une période postérieure aux décisions attaquées, causant une indéfense, et qu'il n'avait pas tenu compte d'une nouvelle période d'arrêt de travail. Elle contestait également la classification en groupe 2, qu'elle estimait incohérente avec les appréciations de l'expert.
En cours d'instance, l'assuré a produit de nouvelles pièces, dont une décision de la CASS du 23 novembre 2021 (extinction de l'incapacité temporaire au 6 décembre 2021 et attribution d'une pension de groupe 1), qui a été admise comme preuve. Le Tribunal a ensuite substitué l'audience orale par la procédure écrite (conclusions).
Le Tribunal supérieur de justice, Sala administrativa, a rejeté l'appel et confirmé le jugement entrepris.
Question de droit
La décision soulève quatre questions principales :
L'étendue de la saisine du juge. Le juge peut-il, sans statuer ultra petita, reconnaître un droit à prestation à compter d'une date postérieure à la décision administrative attaquée ?
La détermination du groupe d'invalidité. Un taux d'IPP élevé suffit-il à classer l'assuré en groupe 2, ou la capacité effective de travail doit-elle être appréciée au regard de critères complémentaires (âge, aptitudes, formation) et de la possibilité réelle d'exercer une activité ?
La compatibilité entre pension d'invalidité de groupe 2 et prestation pour incapacité temporaire. Peut-on cumuler ces deux prestations pour une même période ?
La répartition des dépens.
Le Tribunal ne traite pas expressément de la recevabilité des nouvelles pièces, mais il les a admises en amont, par une décision distincte, dont la motivation n'est pas reproduite dans le texte.
Solution et dispositif
Sur le premier point, le Tribunal écarte le moyen tiré de l'ultra petita : la demande administrative tendait déjà à la reconnaissance d'une pension de groupe 2, de sorte que le juge n'a pas statué au-delà de l'objet du litige. Quant à la date d'effet, il retient la consolidation des lésions physiques au 19 mai 2020, date antérieure à la décision du 5 novembre 2020. Le Tribunal relève en outre que la date du 28 juin 2021 figure dans le jugement de première instance sans que la CASS ait démontré en quoi elle lui faisait grief.
Sur le deuxième point, le Tribunal rappelle la distinction posée par les articles 166 à 169 de la Llei 17/2008 de sécurité sociale (LSS) et par l'article 8 du Règlement du 27 mai 2015. Le taux d'incapacité se détermine principalement par l'état général de la personne, les facteurs d'âge, de capacités physiques et mentales et d'aptitudes professionnelles n'intervenant qu'à titre complémentaire, et seulement lorsque l'état de santé général établit une perte de capacité d'au moins 50 %. Le Tribunal en déduit que ces facteurs servent à la détermination du degré d'invalidité, non au classement dans un group
Sentència
Núm. de Protocol: 2000074/2020 Núm. de Rotlle: TSJA-0000098/2021
SENTÈNCIA 44-2022
PARTS:
Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)
Representant: Sra. Carretero
Advocat: Sra. Carretero
Apel·lat: Sra. Gutierrez
Representant: Ídem
Advocat: Sra. Vives
Andorra la Vella, l'1 de juny de 2022.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000074/2020.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 98/21 — Décision commentée
1.- El Sr. Gutierrez va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant CASS), en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució d'aquest organisme de data 05/11/2020, i que se li reconegués una invalidesa per malaltia comuna del grup 2.
2.- La sentència de data 04/10/2021 del Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat la demanda de la part agent i ha declarat que l'interessat té dret a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia del grup 2, amb efectes del 28/06/2021.
3.- Disconforme amb aquesta resolució, la CASS ha interposat recurs d'apel·lació, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
La sentència de la Batllia s'havia d'haver limitat a la decisió sobre l'estabilització/consolidació de les patologies de la part agent en el moment de dictar-se els actes administratius impugnats, sense que es pugui ignorar que entre la primera resolució de la CASS -de data 19/03/2020-, i la segona -de data 05/03/2020- el Sr. Gutierrez va estar novament de baixa.
El fet de declarar el dret del Sr. Gutierrez a ser tributari d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna a partir del dia 28/06/2021 -és a dir, amb posterioritat a la decisió de la CASS impugnada-, constitueix un pronunciament dictat més enllà de l'objecte del recurs i produeix indefensió a la CASS.
Arran del dictamen de la Dra. Salamanca, que considerava consolidades les patologies del Sr. Gutierrez, els metges de la CASS van procedir a revisar l'estat mèdic de l'assegurat en data 03/11/2021, i per carta de data 23/11/2021 la CASS va comunicar a la part agent que li atorgava l'alta mèdica a comptar del dia 06/12/2021, quedant extingida la prestació econòmica per incapacitat temporal des d'aquesta data, i atorgar-li una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna del grup 1, en ser considerada una persona que pot continuar treballant.
En el supòsit que es considerés que el Tribunal de Batlles sí podia pronunciar-se sobre el tipus de pensió que li correspon al Sr. Gutierrez una volta considerat que les seves patologies estaven consolidades, la pensió que li correspon és la del grup 1, compte tingut que el dictamen de la Dra. Salamanca és incongruent ço que conclou que és tributari d'una pensió del grup 2 -afirma que "és difícil que el Sr. Gutierrez trobi una feina adaptada a les seves necessitats actuals" però al mateix temps que "donada la seva joventut seria important aconseguir la màxima funcionalitat en la vida diària i laboral".
La decisió de la sentència apel·lada comporta que la part agent, a partir del 28/06/2021, percebi l'import corresponent a la pensió d'invalidesa del grup 2 juntament amb la prestació econòmica per incapacitat temporal transitòria que ja ha percebut i que percebrà fins al dia 05/12/2021.
4.- El Sr. Gutierrez s'ha oposat al recurs de la CASS i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada. Segons el seu criteri:
La decisió de la CASS de data 19/03/2020 fou la de denegar la pensió d'invalidesa sol·licitada per no assolir com a mínim el 60% d'IPP, i no perquè les lesions no estiguessin consolidades.
L'informe de la Sra. Miró -metge independent que va intervenir amb caràcter previ a la resolució del recurs de reposició-, conclou que la seva IPP és del 75%, ço que comporta que tingui dret a una pensió del grup 2.
L'informe de la Dra. Salamanca conclou que la data de la consolidació de les lesions físiques és el dia 19/05/2020 (i no el dia 28/06/2021 con erròniament diu la CASS), data que és anterior a la decisió de la CASS de data 05/11/2020 per la qual es desestima la pensió sol·licitada en considerar que les lesions no estaven consolidades.
La sentència del Tribunal Unipersonal de la Batllia estima la pretensió formulada a la demanda, per la qual cosa no li és desfavorable segons la part dispositiva de la sentència i no procedia la seva impugnació per la part agent, com sembla que pretén la CASS pel fet que la sentència indiqui que l'estabilització de les patologies es produï el 28/06/2021.
La decisió de la CASS de data 23/11/2021, que considera que l'estat de salut del Sr. Gutierrez li permet treballar, ha estat recorreguda.
La CASS no va formular, ni en primera ni en segona instància, cap mena d'al·legació sobre la possible percepció de dues pensions al mateix temps, en qualsevol cas, la pensió d'invalidesa deriva de les patologies que presenta la part agent -fibromiàlgia i fatiga crònica-, mentre que la baixa mèdica és per miàlgia i miïtis inespecificades.
S'ha de condemnar a la CASS a les costes d'aquesta segona instància.
5.- En data 17-05-2022, el Sr. Gutierrez ha presentat un escrit amb el que demana s'incorporin amb valor i caràcter probatori els documents següents:
una resolució dictada per la CASS en data 4-5-2022 (doncs posteriorment al tràmit de conclusions d'aquest recurs) que confirma la decisió d'extinció de la prestació econòmica per incapacitat temporal amb efectes del 6-12-2021 i que li reconeix una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna del grup 2 a comptar de la mateixa data en ser considerat persona incapacitada per exercir qualsevol activitat professional.
un informe del tribunal mèdic amb data del 31-03-2022
un informe mèdic pericial amb data del 15-03-2022
S'admeten tots aquests documents que no van poder ser aportats amb l'escrit de contesta del recurs per ésser dictats amb dates posteriors per la pròpia CASS.
6.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Segons l'art.166 de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social (en endavant LSS) la invalidesa derivada d'accident no laboral o malaltia comuna és la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, derivada d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60% de la seva capacitat de guany.
D'altra banda, l'art. 168 de la LSS disposa que la invalidesa, amb els tipus i graus diferents en què es pot presentar, independentment de la causa, es determina, a partir d'uns barems tècnics, tenint en compte de manera principal l'estat general de la persona, i de forma complementària l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professionals, i que la manera de determinar la pèrdua de capacitat de guany derivada dels diferents paràmetres s'estableix per reglament.
Així, l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les aptituds i formació professionals dels treballadors, són elements per a la determinació del grau d'invalidesa, i no per la classificació en un dels grups legalment determinats. En aquest mateix sentit ja es va pronunciar aquesta Sala Administrativa a la sentència 87/2017 de data 13/10/2017, dictada al núm. de rotlle: TSJA-0000046/2017.
I l'art. 169 de la LSS defineix les categories de les persones beneficiàries i les classifica en dos grups:
Grup 1: persones assegurades que poden continuar treballant.
Grup 2: persones assegurades que queden incapacitades per exercir qualsevol activitat professional.
A l'últim, cal citar l'art. 8 del Reglament del 27 de maig del 2015, de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social, relatiu al reconeixement de la invalidesa i determinació del grau en el cas de la invalidesa derivades d'accident no laboral o de malaltia comuna, el qual estableix que per determinar la reducció de la capacitat de guany a l'efecte de reconeixement d'aquest tipus d'invalidesa, es té en compte l'estat general de salut de la persona assegurada, i que només quan aquest estat general de salut evidenciï, d'acord amb el barem d'aplicació, una pèrdua de capacitat de treball igual o superior al 50%, es poden considerar els factors de l'edat, les facultats físiques i mentals, i les aptituds i la formació professionals de la persona assegurada per complementar el percentatge d'incapacitat laboral.
Tercer.- D'acord amb les dades que consten al procediment, l'agent va sol·licitar que se li reconegués una pensió per incapacitat del grup 2, pretensió que fou denegada per la decisió de la CASS de data 19/03/2020, en considerar que el seu grau de menyscapte era del 30%.
L'agent va interposar recurs de reposició contra aquesta decisió, i un metge independent va valorar les patologies físiques del Sr. Gutierrez en un 75% d'IPP (informe de data 05/08/2020), mentre que en un altre informe, de data 07/10/2020, es van valorar les patologies psíquiques (trastorn adaptatiu a malaltia) tot considerant que no estaven consolidades.
Per decisió de la CASS de data 05/11/2020 es va confirmar la de data 19/03/2020 tot afegint que les seves patologies no estaven consolidades.
L'agent va presentar demanda el 09/12/2020 en la qual sol·licitava que es reconegués el seu dret a rebre una pensió d'invalidesa del grup 2. En el procés es va practicar una prova pericial judicial, dictamen elaborat per la Dra. Salamanca, de l'Àrea de Medicina Legal i Forense (folis 205 a 212 de les actuacions), en el qual s'atorga un 60% d'IPP per les patologies físiques, que considera estaven consolidades a data 19/05/2020, tot afegint que pel trastorn adaptatiu ansiós-depressiu el grau d'IPP era del 20%, i, desprès aplicar la regla de Balthazard, l'IPP final segons la Dra. Salamanca era del 68%.
La sentència apel·lada va estimar la demanda, tot declarant que les decisions de la CASS de dates 19/03/2020 i 05/11/2020 no eren ajustades a dret, i va declarar el dret del Sr. Gutierrez a ser tributari d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna del grup 2 amb efectes a comptar del 28/06/2021.
Per decisió de la CASS de 23/11/2021 (aportada per la parapública amb el seu recurs d'apel·lació), es va extingir la prestació per incapacitat temporal que venia percebent el Sr. Gutierrez, i es va atorgar una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna del grup 1 a comptar del 06/12/2021. Aquesta decisió ha estat recorreguda en via administrativa per la part agent (el recurs es va aportar també amb el recurs d'apel·lació). Ambdós documents van ser admesos com a prova en aquesta instància per aute de data 18/02/2022.
Al recurs d'apel·lació la CASS sosté que la sentència de la Batllia s'havia d'haver limitat a la decisió sobre l'estabilització/consolidació de les patologies de la part agent en el moment de dictar-se els actes administratius impugnats, sense que es pugui ignorar que entre la primera resolució de la CASS -de data 19/03/2020-, i la segona -de data 05/03/2020- el Sr. Gutierrez va estar novament de baixa. Tanmateix, cal tenir en compte que aquesta nova baixa va ser conseqüència del trastorn adaptatiu de l'agent, però ja l'informe del metge independent que va emetre informe abans de la resolució del recurs de reposició considerava que les patologies físiques de l'agent suposaven un 75% d'IPP, si bé el Tribunal Mèdic considerà que el seu estat no es trobava consolidat però degut a la patologia psíquica.
En qualsevol cas, l'informe de la Dra. Salamanca conclou que la patologia física -que, d'acord el mateix informe, no li permet desenvolupar cap feina- estava consolidada a data 19/05/2020, per la qual cosa és aquesta data la que resulta rellevant als efectes de considerar a partir de quina data l'agent té dret a rebre una pensió del grup 2.
La CASS també sosté que el dictamen de la Dra. Salamanca és incongruent ço que conclou que és tributari d'una pensió del grup 2 -afirma que "és difícil que el Sr. Gutierrez trobi una feina adaptada a les seves necessitats actuals" però al mateix temps que "donada la seva joventut seria important aconseguir la màxima funcionalitat en la vida diària i laboral". Però tot i aquesta darrera consideració, no es pot dir que la pericial judicial sigui incongruent, i és que aquesta reflexió es fa tenint en compte l'edat del Sr. Gutierrez (30 anys en el moment de l'exploració), tot i que la descripció de les patologies del pacient impedeix entendre que pot desenvolupar una activitat laboral (dolor important en els 18/18 punts de fibromiàlgia, esgotament físic i dificultat respiratòria en realitzar els moviments que se li demanda, objectivació del dolor a la palpació en qualsevol part del cos, estat anímic hipotímic, etc.).
Cal recordar que aquest Tribunal ha declarat que quan es tracta de valorar si l'interessat pot dur a terme o no alguna activitat professional, s'ha de tenir en compte que aquest treball ha de desenvolupar-se de manera regular, és a dir, en condicions de relativa normalitat, tot afegint que la possibilitat de treballar no ha de ser merament hipotètica, sinó real i efectiva (sentència 30-2014, d'11 de juliol, i en el mateix sentit sentència 42-2017, de 17 de maig; 58-2017, de 23 de juny i 41-2020 de data 26 de novembre. I, atenent el contingut de l'informe del pèrit judicial, i la situació del pacient, el Sr. Gutierrez no podria treballar amb normalitat tampoc en una feia sedentària.
Tampoc no es pot considerar que el fet de declarar el dret del Sr. Gutierrez a ser tributari d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna del grup 2 a partir del dia 28/06/2021 -és a dir, amb posterioritat a la decisió de la CASS impugnada-, constitueixi un pronunciament dictat més enllà de l'objecte del recurs, compte tingut que la petició presentada per l'agent en via administrativa ja era aquesta, és a dir, el reconeixement d'una pensió del grup 2.
L'apel·lant al·lega que la sentència del Tribunal de Batlles comporta que la part agent, a partir del 28/06/2021, percebi l'import corresponent a la pensió d'invalidesa del grup 2 juntament amb la prestació econòmica per incapacitat temporal transitòria que ja ha percebut i que percebrà fins al dia 05/12/2021. Arribats a aquest punt cal recordar que l'art. 172.1 de la LSS estableix que la pensió d'invalidesa és compatible amb la realització d'una activitat assalariada o professional, excepte en cas que a les persones assegurades se'ls hagi assignat el grup 2. Per això, un cop ferma aquesta sentència, l'agent haurà de triar entre mantenir la pensió per incapacitat temporal fins el 05/12/2021 -i, aleshores, no podrà percebre la d'invalidesa del grup 2 fins el 06/12/2021-, o percebre la d'invalidesa del grup 2 a partir del 28/06/2021 i compensar-la amb la ja rebuda en concepte d'incapacitat temporal fins el 05/12/2021.
Per això, cal desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la CASS.
Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL contra la sentència dictada el 4 de d'octubre del 2021, que es confirma.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedia, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.