STSJAD ANDORRA, a 20 de juny del 2022 - ROJ: STSJAD 147/2022
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé20 juin 2022
Numéro88/21
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 147/2022 (ECLI:AD:TSJADAD:2022:147)
> Décision commentée : STSJAD 147/2022 (ECLI:AD:TSJADAD:2022:147) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note : la référence fournie à l'appui de la demande (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique ci-dessus est reconstituée à partir des mentions figurant dans le texte intégral (numéro ROJ et identifiant ECLI). Le texte d'origine étant rédigé en catalan, les passages reproduits sont traduits par nos soins.*
## Faits et procédure
Par une délibération du 6 septembre 2018, le Comú X a approuvé la signature d'un convention d'investissement, conclue le 1er octobre 2018 avec les sociétés B. et A. SAU. Cette convention avait pour objet substantiel la cession de l'usage temporaire, pour une durée de cinq ans, d'un édifice public et d'un terrain communal, en contrepartie de l'installation de divers engins mécaniques (le texte ne précise pas la nature exacte de ces installations).
Les Srs Bueno et Sandoval ont saisi la juridiction administrative en contestant cette délibération. La Sección Administrativa del Tribunal de Batlles, par une sentence du 5 août 2021, a rejeté la demande au motif que les demandeurs ne disposaient pas de la légitimation requise : ils n'auraient invoqué aucun intérêt légitime propre, mais agiraient « en défense de la légalité ».
Les appelants ont interjeté appel. Ils soutiennent, en substance, que (i) l'opération constitue une cession d'usage relevant de l'article 103 du Codi de l'Administració, alors que la réalisation d'ouvrages permanents aurait dû conduire à une concession au sens de l'article 104 du même code ; (ii) ils n'ont pas été mis en mesure de participer à un concours ni de présenter une proposition d'exploitation des biens communaux, ce qui leur conférerait un intérêt direct à agir.
Les défenderesses (le Comú, B. et A. SAU) ont conclu à la confirmation du jugement, faisant valoir que les demandeurs n'invoquaient que leur qualité d'habitants de la paroisse et n'avaient démontré aucun bénéfice ou préjudice attaché à l'annulation.
La vista oral ayant été remplacée par une procédure écrite, la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia a statué le 20 juin 2022 (recurs n° 88/21, ponent : M. Albert Andrés Pereira).
## Question de droit
La question posée était de savoir si des particuliers, agissant en qualité d'administrés, justifient d'un intérêt à agir contre une délibération communale approuvant la conclusion d'une convention de mise à disposition de biens communaux, lorsqu'ils invoquent un intérêt général à la bonne gestion des finances de la paroisse et une possibilité hypothétique de participer à une procédure de mise en concurrence.
Ce problème de recevabilité s'articule autour de l'article 23 de la Llei de la jurisdicció administrativ
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 20 de juny del 2022 - ROJ: STSJAD 147/2022
Note : la référence fournie à l'appui de la demande (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique ci-dessus est reconstituée à partir des mentions figurant dans le texte intégral (numéro ROJ et identifiant ECLI). Le texte d'origine étant rédigé en catalan, les passages reproduits sont traduits par nos soins.
Faits et procédure
Par une délibération du 6 septembre 2018, le Comú X a approuvé la signature d'un convention d'investissement, conclue le 1er octobre 2018 avec les sociétés B. et A. SAU. Cette convention avait pour objet substantiel la cession de l'usage temporaire, pour une durée de cinq ans, d'un édifice public et d'un terrain communal, en contrepartie de l'installation de divers engins mécaniques (le texte ne précise pas la nature exacte de ces installations).
Les Srs Bueno et Sandoval ont saisi la juridiction administrative en contestant cette délibération. La Sección Administrativa del Tribunal de Batlles, par une sentence du 5 août 2021, a rejeté la demande au motif que les demandeurs ne disposaient pas de la légitimation requise : ils n'auraient invoqué aucun intérêt légitime propre, mais agiraient « en défense de la légalité ».
Les appelants ont interjeté appel. Ils soutiennent, en substance, que (i) l'opération constitue une cession d'usage relevant de l'article 103 du Codi de l'Administració, alors que la réalisation d'ouvrages permanents aurait dû conduire à une concession au sens de l'article 104 du même code ; (ii) ils n'ont pas été mis en mesure de participer à un concours ni de présenter une proposition d'exploitation des biens communaux, ce qui leur conférerait un intérêt direct à agir.
Les défenderesses (le Comú, B. et A. SAU) ont conclu à la confirmation du jugement, faisant valoir que les demandeurs n'invoquaient que leur qualité d'habitants de la paroisse et n'avaient démontré aucun bénéfice ou préjudice attaché à l'annulation.
La vista oral ayant été remplacée par une procédure écrite, la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia a statué le 20 juin 2022 (recurs n° 88/21, ponent : M. Albert Andrés Pereira).
Question de droit
La question posée était de savoir si des particuliers, agissant en qualité d'administrés, justifient d'un intérêt à agir contre une délibération communale approuvant la conclusion d'une convention de mise à disposition de biens communaux, lorsqu'ils invoquent un intérêt général à la bonne gestion des finances de la paroisse et une possibilité hypothétique de participer à une procédure de mise en concurrence.
Ce problème de recevabilité s'articule autour de l'article 23 de la Llei de la jurisdicció administrativ
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000035/2019. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 20 de juny del 2022 - ROJ: STSJAD 147/2022 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 20 juin 2022 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
Núm. de Protocol: 2000035/2019 Núm. de Rotlle: TSJA-0000088/2021
SENTÈNCIA 45-2022
PARTS:
Apel·lants: Srs. Bueno i Sandoval
Representant: Ídem
Advocada: Sra. Montenegro
Apel·lat: COMÚ X
Representant: Sra. Álvarez
Advocat: Sr. Conde
Apel·lat: A. SAU
Representant: Sra. Álvarez
Advocat: Sr. Conde
Apel·lat: B.
Representant: Sra. Giner
Advocat: Sr. Villegas
Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 88/21 — Décision commentée
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000035/2019.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- Els Srs. Bueno i Sandoval van formular demanda contra el COMÚ X, en què impugnaven l'acord adoptat en data 6 de setembre de 2018, mitjançant el qual es va aprovar la signatura del conveni d'inversió que va ser posteriorment subscrit pel Comú i les entitats B. i A. SAU l'1 d'octubre de 2018. Aquestes darreres van comparèixer com a part demandada i es van oposar junt amb l'Administració comunal a les pretensions dels agents.
La sentència de 5 d'agost de 2021 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda, en considerar que els agents no estaven degudament legitimats, ja que no ostentaven cap interès legítim en l'objecte del procés, sinó que actuaven en defensa de la legalitat.
2.- La representació de la part agent ha formulat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
El conveni impugnat suposa la cessió de l'ús d'un edifici públic i d'un terreny comunal, que s'acull a l'article 103 del Codi de l'Administració, quan es preveu la realització d'obres de caràcter permanent, per la qual cosa hauria de ser objecte de concessió, segons l'article 104 del mateix cos legal.
Els agents no han tingut l'oportunitat de participar en el concurs ni de presentar la seva proposta d'explotació dels béns comunals.
En conseqüència, tenen interès directe en l'objecte del procés.
3.- Les respectives representacions del Comú, de B. i de A. SAU s'han oposat al recurs i han sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada.
En aquest sentit, al·leguen que els agents només invoquen la seva condició de veïns de la Parròquia X i que no han justificat cap benefici o perjudici que els pugui comportar l'anul·lació del conveni impugnat, de manera que no ostenten la legitimació necessària.
4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, la sentència apel·lada del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda interposada pels agents contra l'acord adoptat pel Comú X el 6 de setembre de 2018, mitjançant el qual es va aprovar la signatura del conveni d'inversió que va ser posteriorment subscrit pel Comú i les entitats B. i A. SAU l'1 d'octubre de 2018, i que tenia per objecte substancial la cessió de l'ús temporal durant cinc anys de part d'un edifici públic i d'un terreny comunal, com a contrapartida de la instal·lació de diversos ginys mecànics.
La sentència ha considerat que els agents no estan legitimats per interposar la demanda, ja que no ostenten un interès directe en l'objecte del procés, tota vegada que no poden obtenir cap benefici de l'anul·lació de l'acte impugnat, sinó que actuen merament en defensa de la legalitat.
Tercer.- L'article 23 de la Llei de la jurisdicció administrativa disposa que:
"1. Pot demandar legítimament davant la jurisdicció administrativa i (...)
b) Qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, que tingui un interès, dret o expectativa de dret vinculats amb els actes sotmesos a la jurisdicció administrativa i fiscal segons l'article 1, lletra b, d'aquesta Llei".
La sentència d'aquesta Sala núm. 11/2019, de 21 de febrer, entre d'altres, ha examinat la interpretació que cal donar a aquest precepte i ha declarat que:
"La jurisprudència d'aquesta Sala, a partir de la sentència núm. 24/1994, de 17 de desembre, ha declarat de forma reiterada que la legitimació correspon a aquelles persones que posseeixen un interès directe en l'anul·lació de l'acte impugnat i que, en termes generals, cal reconèixer l'existència d'aquest interès directe quan el particular obté qualsevol mena de benefici o evita un perjudici mitjançant la declaració d'invalidesa de l'acte administratiu".
Quart.- En el supòsit que ara s'examina, els propis recurrents defineixen l'interès que defensen en aquest procés en els següents termes (folis 3 i 4 de les actuacions):
"No estem invocant un interès genèric o abstracte com a legitimació pròpia, ans al contrari. Tot acord de l'administració X que pugui reportar beneficis, de manera directa, sobre tots els administrats que vivim a la parròquia, o a sensu contrari, perjudicis o pèrdues, siguin del tipus que siguin, implica el nostre interès, el de tots, en l'administració de la nostra parròquia. L'augment dels ingressos del comú va en profit de tots nosaltres en molts sentits: millores dels serveis comunals, dels equipaments generals, de l'assistència que ofereix el Comú, entre altres".
(...)
"Aquesta part vol que es respecti la legalitat vigent en el Principat d'Andorra, i en aquest punt és part interessada amb un interès legítim. És per aquest motiu que ens considerem legitimats per interposar la present demanda".
En la mateixa línia, en el recurs d'apel·lació (foli 5 del rotlle) afirmen que:
"Llavors, el nostre interès directe rau en el fet de voler aportar riquesa a l'administració comunal, que revertiria en els ciutadans tant de la parròquia X com de tot el país".
Com es desprèn inequívocament d'aquestes manifestacions, els recurrents no ostenten un interès legítim en l'objecte del procés, ja que no actuen en defensa d'una situació jurídica pròpia, ni poden obtenir cap benefici directe de l'anul·lació de l'acte impugnat. Com ells mateixos afirmen, defensen els interessos del conjunt dels ciutadans de la parròquia, ja que consideren que el Comú hauria pogut obtenir un benefici de l'explotació de la zona, que podria repercutir positivament en les finances comunals. En conseqüència, d'acord amb els criteris establerts en la jurisprudència abans referida, els agents no disposen de la legitimació necessària per actuar en aquest procés, com ha declarat la sentència apel·lada.
És cert que, d'una manera merament incidental en la instància, i com a argument central en aquesta alçada, els recurrents al·leguen que haurien pogut participar en el concurs que s'hauria d'haver convocat per adjudicar la concessió dels béns comunals de què es tracta. Ara bé, aquesta és una invocació genèrica d'un interès merament hipotètic. En cap moment s'acredita que els agents siguin empresaris del sector, o que hi mantinguin cap tipus de relació, ni que ostentin un interès real en obtenir la concessió dels terrenys litigiosos.
En aquestes circumstàncies, s'ha de concloure que els agents actuen merament en defensa de la legalitat, en un àmbit on la llei no reconeix l'exercici de l'acció pública. En conseqüència, procedeix desestimar el recurs i confirmar la sentència apel·lada en els seus propis termes.
Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposen els Srs. Bueno i Sandoval contra la sentència dictada el 5 d'agost de 2021 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.