SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pels Srs. Bueno i Sandoval contra la sentència del Tribunal de Batlles que havia desestimat la seva demanda contra el Comú X per la signatura d'un conveni d'inversió amb les entitats B. i A. SAU. El tribunal ha considerat que els demandants no tenen un interès legítim en l'objecte del procés, ja que no actuen en defensa d'una situació jurídica pròpia ni poden obtenir cap benefici directe de l'anul·lació de l'acte impugnat. El tribunal ha confirmat la sentència apel·lada i ha decidit no efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades. Sentència Magistrats Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola Núm. de Protocol: 2000035/2019 Núm. de Rotlle: TSJA-0000088/2021 SENTÈNCIA 45-2022 PARTS: Apel·lants: Srs. Bueno i Sandoval Representant: Ídem Advocada: Sra. Montenegro Apel·lat: COMÚ X Representant: Sra. Álvarez Advocat: Sr. Conde Apel·lat: A. SAU Representant: Sra. Álvarez Advocat: Sr. Conde Apel·lat: B. Representant: Sra. Giner Advocat: Sr. Villegas COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Albert Andrés Pereira Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz Sra. Alexandra Cornella Sola Andorra la Vella, el 20 de juny de 2022. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000035/2019. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- Els Srs. Bueno i Sandoval van formular demanda contra el COMÚ X, en què impugnaven l'acord adoptat en data 6 de setembre de 2018, mitjançant el qual es va aprovar la signatura del conveni d'inversió que va ser posteriorment subscrit pel Comú i les entitats B. i A. SAU l'1 d'octubre de 2018. Aquestes darreres van comparèixer com a part demandada i es van oposar junt amb l'Administració comunal a les pretensions dels agents. La sentència de 5 d'agost de 2021 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda, en considerar que els agents no estaven degudament legitimats, ja que no ostentaven cap interès legítim en l'objecte del procés, sinó que actuaven en defensa de la legalitat. 2.- La representació de la part agent ha formulat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions: El conveni impugnat suposa la cessió de l'ús d'un edifici públic i d'un terreny comunal, que s'acull a l'article 103 del Codi de l'Administració, quan es preveu la realització d'obres de caràcter permanent, per la qual cosa hauria de ser objecte de concessió, segons l'article 104 del mateix cos legal. Els agents no han tingut l'oportunitat de participar en el concurs ni de presentar la seva proposta d'explotació dels béns comunals. En conseqüència, tenen interès directe en l'objecte del procés. 3.- Les respectives representacions del Comú, de B. i de A. SAU s'han oposat al recurs i han sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada. En aquest sentit, al·leguen que els agents només invoquen la seva condició de veïns de la Parròquia X i que no han justificat cap benefici o perjudici que els pugui comportar l'anul·lació del conveni impugnat, de manera que no ostenten la legitimació necessària. 4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, la sentència apel·lada del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda interposada pels agents contra l'acord adoptat pel Comú X el 6 de setembre de 2018, mitjançant el qual es va aprovar la signatura del conveni d'inversió que va ser posteriorment subscrit pel Comú i les entitats B. i A. SAU l'1 d'octubre de 2018, i que tenia per objecte substancial la cessió de l'ús temporal durant cinc anys de part d'un edifici públic i d'un terreny comunal, com a contrapartida de la instal·lació de diversos ginys mecànics. La sentència ha considerat que els agents no estan legitimats per interposar la demanda, ja que no ostenten un interès directe en l'objecte del procés, tota vegada que no poden obtenir cap benefici de l'anul·lació de l'acte impugnat, sinó que actuen merament en defensa de la legalitat. Tercer.- L'article 23 de la Llei de la jurisdicció administrativa disposa que: "1. Pot demandar legítimament davant la jurisdicció administrativa i (...) b) Qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, que tingui un interès, dret o expectativa de dret vinculats amb els actes sotmesos a la jurisdicció administrativa i fiscal segons l'article 1, lletra b, d'aquesta Llei". La sentència d'aquesta Sala núm. 11/2019, de 21 de febrer, entre d'altres, ha examinat la interpretació que cal donar a aquest precepte i ha declarat que: "La jurisprudència d'aquesta Sala, a partir de la sentència núm. 24/1994, de 17 de desembre, ha declarat de forma reiterada que la legitimació correspon a aquelles persones que posseeixen un interès directe en l'anul·lació de l'acte impugnat i que, en termes generals, cal reconèixer l'existència d'aquest interès directe quan el particular obté qualsevol mena de benefici o evita un perjudici mitjançant la declaració d'invalidesa de l'acte administratiu". Quart.- En el supòsit que ara s'examina, els propis recurrents defineixen l'interès que defensen en aquest procés en els següents termes (folis 3 i 4 de les actuacions): "No estem invocant un interès genèric o abstracte com a legitimació pròpia, ans al contrari. Tot acord de l'administració X que pugui reportar beneficis, de manera directa, sobre tots els administrats que vivim a la parròquia, o a sensu contrari, perjudicis o pèrdues, siguin del tipus que siguin, implica el nostre interès, el de tots, en l'administració de la nostra parròquia. L'augment dels ingressos del comú va en profit de tots nosaltres en molts sentits: millores dels serveis comunals, dels equipaments generals, de l'assistència que ofereix el Comú, entre altres". (...) "Aquesta part vol que es respecti la legalitat vigent en el Principat d'Andorra, i en aquest punt és part interessada amb un interès legítim. És per aquest motiu que ens considerem legitimats per interposar la present demanda". En la mateixa línia, en el recurs d'apel·lació (foli 5 del rotlle) afirmen que: "Llavors, el nostre interès directe rau en el fet de voler aportar riquesa a l'administració comunal, que revertiria en els ciutadans tant de la parròquia X com de tot el país". Com es desprèn inequívocament d'aquestes manifestacions, els recurrents no ostenten un interès legítim en l'objecte del procés, ja que no actuen en defensa d'una situació jurídica pròpia, ni poden obtenir cap benefici directe de l'anul·lació de l'acte impugnat. Com ells mateixos afirmen, defensen els interessos del conjunt dels ciutadans de la parròquia, ja que consideren que el Comú hauria pogut obtenir un benefici de l'explotació de la zona, que podria repercutir positivament en les finances comunals. En conseqüència, d'acord amb els criteris establerts en la jurisprudència abans referida, els agents no disposen de la legitimació necessària per actuar en aquest procés, com ha declarat la sentència apel·lada. És cert que, d'una manera merament incidental en la instància, i com a argument central en aquesta alçada, els recurrents al·leguen que haurien pogut participar en el concurs que s'hauria d'haver convocat per adjudicar la concessió dels béns comunals de què es tracta. Ara bé, aquesta és una invocació genèrica d'un interès merament hipotètic. En cap moment s'acredita que els agents siguin empresaris del sector, o que hi mantinguin cap tipus de relació, ni que ostentin un interès real en obtenir la concessió dels terrenys litigiosos. En aquestes circumstàncies, s'ha de concloure que els agents actuen merament en defensa de la legalitat, en un àmbit on la llei no reconeix l'exercici de l'acció pública. En conseqüència, procedeix desestimar el recurs i confirmar la sentència apel·lada en els seus propis termes. Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposen els Srs. Bueno i Sandoval contra la sentència dictada el 5 d'agost de 2021 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma en els seus propis termes. Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE