SENTÈNCIA 63-2022 PARTS: Apel·lant: Sr. Talavera Representant: Ídem Advocada: Sra. Almansa Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA Representant: Sra. Agullo Advocada: Sra. Salcedo COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: Sra. Elsa Puig Muñoz Sra. Alexandra Cornella Sola Andorra la Vella, Andorra la Vella, el 20 de juliol de 2022. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000074/2021. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La sentència de 6 d'abril del 2022, de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, va desestimar la demanda interposada pel Sr. Talavera contra el GOVERN D'ANDORRA, en què impugnava l'Ordre d'expulsió dictada pel Secretari d'Estat de Justícia i Interior de data 29 de setembre del 2021, confirmada per acord del Govern de 3 de novembre del mateix any, per mitjà de la qual es va acordar la expulsió de l'agent del territori nacional per un període de cinc (5) anys. 2.- Disconforme amb aquesta resolució, l'agent ha interposat recurs d'apel·lació davant d'aquesta Sala, el qual es fonamenta en les següents al·legacions: No es pot considerar que representi una amenaça per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns, o per l'ordre públic. El fet de conduir sota els efectes de l'alcohol no pot ser considerat com un risc per a la seguretat pública ni per l'ordre públic. La durada de l'expulsió anirà més enllà dels cinc anys, compte tingut que quan aquest termini finalitzi, si es torna a demanar una autorització de residència i treball, aquesta serà denegada per haver estat anteriorment expulsat del Principat. Té arrelament al Principat. Està casat des de fa un any amb la Sra. Bermudez però mantenien una relació sentimental des de feia cinc, i la seva esposa ja seria resident al Principat si no s'hagués acordat l'expulsió de l'actor. La sanció imposada no és proporcional. Subsidiàriament sol·licita que la sanció d'expulsió es substitueixi per un advertiment. 3.- La representació del GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret. 4.- Un cop trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes per a deliberar i decidir. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració. Segon.- L'article 121 de la LlQI disposa que: "1. L'expulsió administrativa és una mesura destinada a interrompre l'estada i/o a prohibir l'accés d'un estranger al territori andorrà.". D'altra banda, els articles 122 i 123 de la LlQI distingeixen entre la expulsió administrativa com a mesura de prevenció d'ordre públic i l'expulsió administrativa com a mesura d'execució forçosa: "Article 122. Expulsió administrativa com a mesura de prevenció d'ordre públic Com a mesura de prevenció, l'expulsió administrativa dimana de la constatació, a partir d'elements contrastats, del risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic que representa l'entrada o la presència, al Principat d'Andorra, de la persona objecte de la mesura. L'expulsió administrativa ha de ser obligatòriament motivada. La motivació ha de comportar l'enunciat precís de les consideracions de dret i de fet que constitueixen el fonament de la decisió. La durada de la mesura d'expulsió com a mesura de prevenció s'estableix en funció de la importància del risc que representa la persona objecte de la mesura i no pot excedir un termini màxim de deu anys. Article 123. Expulsió administrativa com a mesura d'execució forçosa Com a mesura d'execució forçosa, l'expulsió administrativa s'aplica a l'estranger al qual s'ha notificat que es trobava en situació irregular i que no ha abandonat el Principat d'Andorra en el termini fixat. En aquest cas, la durada de l'expulsió administrativa no pot excedir un termini màxim de dos anys." Com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions sobre la naturalesa de les potestats administratives en aquesta matèria (v. sentència núm. 32-2014, d'11 de juliol): "...es tracta d'una mesura enquadrada en el marc de la policia administrativa d'estrangers, la finalitat de la qual no és altra que la salvaguarda de l'ordre i la seguretat públics enfront de conductes que resultin susceptibles de pertorbar-los. Aquesta mesura de policia té una substantivitat pròpia, no revesteix caràcter sancionador i té una finalitat merament preventiva, basada en l'apreciació d'una conducta, degudament contrastada, que pugui fer racionalment preveure la probabilitat d'ulteriors atemptats contra la tranquil·litat pública". Així, segons la jurisprudència d'aquesta Sala, la legalitat de les ordres d'expulsió està sotmesa a tres condicions: l'acreditació dels fets que s'imputen a l'interessat; si els mateixos poden ser qualificats com una amenaça "per a la seguretat de l'Estat de les persones o dels bens o per a l'ordre públic"; la necessària proporcionalitat que ha d'existir entre la conducta que s'atribueix al ciutadà estranger i les conseqüències perjudicials que deriven de l'expulsió. Acreditació dels fets L'ordre expulsió es sustenta en els fets següents: La detenció de l'agent el 12/12/2019 per la comissió d'una infracció contra la seguretat col·lectiva (conducció d'un vehicle sota la influència de begudes alcohòliques). La detenció i posta a disposició judicial el 17/06/2020 per la comissió d'un delicte contra l'Administració de Justícia, havent estat condemnat per ordenança penal del mateix dia com autor d'un delicte menor de crebantament de pena. La detenció i posta a disposició judicial el 28/08/2020 per la comissió del delicte contra l'Administració de Justícia i contra la seguretat col·lectiva, havent estat condemnat per Ordenança penal del mateix dia com a autor d'un delicte menor de conducció de vehicle amb una taxa d'alcohol superior a 0,80 gr/i en sang. El 22/01/2021 va ser objecte d'una advertència d'expulsió, notificada el 16/03/2021. El 16/06/2021 va ser detingut i posat a disposició judicial per la comissió d'un delicte contra l'Administració de Justícia, essent condemnat el mateix dia per Ordenança penal com autor responsable del delicte menor de crebantament de pena de privació del permís de conduir. Es tracta de fets que es reiteren en un breu espai de temps i l'activitat delictiva va començar poc temps desprès de que l'agent estigués inscrit al Servei d'Immigració (ho estava des del 19/02/2019). A més, es especialment significatiu la comissió reiterada del delicte de crebantament de pena, fet que demostra que el recurrent no respecta l'autoritat ni les normes de convivència del país. D'altra banda, la reiteració delictiva també demostra que l'agent no és conscient de la gravetat dels fets comesos. La qualificació d'aquests fets com una amenaça "per a la seguretat de l'Estat de les persones o dels bens o per a l'ordre públic" En aquest cas, no ofereix dubtes que la conducta de la part agent suposi que comporti un risc per a la seguretat de l'Estat de les persones o dels bens o per a l'ordre públic. Proporcionalitat de la mesura En la sentència de data 10 de juliol de 2003 AFFAIRE BENHEBBA c. FRANCE, el Tribunal Europeu dels Drets Humans ha definit els principis directors de l'apreciació en cas d'una mesura d'allunyament d'un estranger arribat a l'edat d'adult (paràgraf 32 de la sentència). Els principals punts que s'han de considerar són: -la naturalesa i la gravetat de la infracció. -la durada del sojorn en el país. -la situació familiar de l'interessat, per exemple, la durada del casament, i altres elements acreditant el caràcter efectiu de la vida familiar de la parella. -el naixement de nens i l'edat d'aquests infants. Com s'ha dit, les resolucions administratives impugnades van acordar l'expulsió de l'agent del territori nacional per 5 anys. Per valorar si la aquesta mesura és proporcionada cal tenir en compte que, com s'ha dit, l'agent disposa d'autorització de residència i treball des de feia poc temps (des del 19/02/2019), i són varis els delictes comesos. Pel que fa la seva situació familiar, l'actor havia contret matrimoni des de feia només un any, sense que estigui acreditada la relació de parella durant cinc anys -relació que en cas d'existir seria prèvia a la inscripció de l'agent al Servei d'Immigració-, i de fet la seva esposa no comptava amb autorització per residir, i no tenen fills. Analitzades les circumstàncies anteriors, cal concloure que l'arrelament del Sr. Talavera al Principat és escàs. En definitiva, es considera que la mesura imposada no és desproporcionada. Pel que fa l'al·legació relativa a que la durada de l'expulsió anirà més enllà dels cinc anys, compte tingut que quan aquest termini finalitzi, si es torna a demanar una autorització de residència i treball, aquesta serà denegada per haver estat anteriorment expulsat del Principat, no pot ser plantejada en aquest recurs. En efecte, les conseqüències de l'expulsió en un procediment futur -e incert- han de quedar al marge d'aquest procés. A l'últim val a dir que tampoc pot estimar-se la pretensió subsidiària formulada per l'agent -que la sanció d'expulsió es substitueixi per un advertiment-, no només perquè els fets considerats per imposar la sanció d'expulsió són suficientment greus, sinó perquè l'agent ja va tenir un advertiment previ a l'expulsió per Resolució del 22/01/2021. Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Talavera contra la sentència de 6 d'abril del 2022 que desestimà el recurs contra l'Ordre d'expulsió dictada pel Secretari d'Estat de Justícia i Interior de data 29 de setembre del 2021, confirmada per acord del Govern de 3 de novembre del mateix any, per mitjà de la qual es va acordar la expulsió de l'agent del territori nacional per un període de cinc (5) anys, sentència que es confirma en els seus propis termes. Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes d'aquesta instància. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE