STSJAD ANDORRA, a 11 de juliol del 2022 - ROJ: STSJAD 184/2022
Cassation partielle
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé11 juillet 2022
Numéro48/22
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala Civil, 11 juillet 2022 (ROJ STSJAD 184/2022)
> Décision commentée : Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala Civil, 11 juillet 2022, ROJ STSJAD 184/2022, ECLI:AD:TSJADAD:2022:184, recours n° 48/22 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Remarque liminaire : la référence « Juridiction andorrane, — » fournie dans les métadonnées de la fiche est incomplète. La référence ci-dessus est reconstituée à partir des identifiants figurant dans le texte intégral de la décision.*
## Faits et procédure
Le litige oppose la société à responsabilité limitée Vélez, entrepreneur en démolition, à M. Agullo, maître d'ouvrage. Les parties ont conclu le 4 septembre 2017 un contrat portant sur la démolition d'un immeuble appartenant à M. Agullo, la gestion des gravats, les travaux d'excavation et le contrôle de la conformité réglementaire des sous-traitants. Le prix était fixé à 80 000,89 EUR (IGI exclu), avec une clause prévoyant que « dits imports podran ser superiors o inferiors a tenor de l'amidament real validat per la pròpia direcció facultativa de l'obra » (ces montants pourront être supérieurs ou inférieurs selon le mesurage réel validé par la direction des travaux, dans le respect du prix unitaire de chaque poste). Le métré annexé, validé par un architecte, prévoyait notamment la démolition de l'édifice existant pour 267 m³.
La société Vélez a assigné M. Agullo le 6 juin 2018 en paiement de 22 761,60 EUR, correspondant à des travaux de déblaiement supplémentaires. Elle fondait sa demande sur une facture du 31 janvier 2018 portant sur 283 m³ de déblais, soit la différence entre les 550 m³ déposés en décharge contrôlée et les 267 m³ prévus. M. Agullo a formé une demande reconventionnelle en remboursement des sommes qu'il avait versées pour des travaux non réalisés par la société Vélez. Par ordonnance du 9 janvier 2019, une exception dilatoire tirée du défaut de forme de la demande reconventionnelle a été rejetée.
Par jugement du 18 janvier 2022, le Tribunal de batlles a rejeté la demande principale et fait droit « substancialment » à la demande reconventionnelle, en condamnant la société Vélez à payer 18 906,51 EUR, avec les dépens. La société Vélez a interjeté appel, sollicitant le rejet de la demande reconventionnelle et la condamnation de la partie adverse aux dépens. M. Agullo a conclu à la confirmation du jugement.
## Question de droit
La Cour devait résoudre trois questions :
1. **Interprétation du contrat** : le prix convenu rémunérait-il le volume de l'ouvrage construit ou le volume de gravats effectivement transportés ? Cette question déterminait le bien-fondé de la demande principale.
2. **Congruence de la décision** : le juge de première instance pouvait-il accueillir une demande reconventionnelle portant sur un montant qui n'avait été précisé qu'au stade des conclusions définitives ?
3. **Bien-fondé de la demande reconventionnelle** : les travaux facturés par M. Agullo relevaient-ils ou non de la prestation contractuelle ?
Les motifs ne visent aucun texte légal précis. Le raisonnement repose sur l'interprétation des stipulations contractuelles, sur la règle de la *mutatio libelli* et sur la prohibition de la *ultra petita* (textes de référence : non précisés dans la décision). La Cour fonde en outre son interprétation sur sa propre jurisprudence, citant expressément des arrêts de 1996 et 1999 pour la règle *contra proferentem*.
## Solution et dispositif
**Sur la demande principale**, la Cour retient que la prestation convenue se rapportait au volume bâti et non au volume de gravats. Elle relève que le métré incluait la démolition de l'ensemble de l'édifice, sans lien avec le volume de déchets produit, et que la nécessité même d'un mesurage préalable n'aurait pas de sens si le prix devait être calculé sur les bons de livraison. Elle observe également que le contrat avait été rédigé par la société Vélez, professionnelle de la démolition, ce qui con
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 11 de juliol del 2022 - ROJ: STSJAD 184/2022
Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala Civil, 11 juillet 2022 (ROJ STSJAD 184/2022)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala Civil, 11 juillet 2022, ROJ STSJAD 184/2022, ECLI:AD:TSJADAD:2022:184, recours n° 48/22 (Lire sur source officielle)
Remarque liminaire : la référence « Juridiction andorrane, — » fournie dans les métadonnées de la fiche est incomplète. La référence ci-dessus est reconstituée à partir des identifiants figurant dans le texte intégral de la décision.
Faits et procédure
Le litige oppose la société à responsabilité limitée Vélez, entrepreneur en démolition, à M. Agullo, maître d'ouvrage. Les parties ont conclu le 4 septembre 2017 un contrat portant sur la démolition d'un immeuble appartenant à M. Agullo, la gestion des gravats, les travaux d'excavation et le contrôle de la conformité réglementaire des sous-traitants. Le prix était fixé à 80 000,89 EUR (IGI exclu), avec une clause prévoyant que « dits imports podran ser superiors o inferiors a tenor de l'amidament real validat per la pròpia direcció facultativa de l'obra » (ces montants pourront être supérieurs ou inférieurs selon le mesurage réel validé par la direction des travaux, dans le respect du prix unitaire de chaque poste). Le métré annexé, validé par un architecte, prévoyait notamment la démolition de l'édifice existant pour 267 m³.
La société Vélez a assigné M. Agullo le 6 juin 2018 en paiement de 22 761,60 EUR, correspondant à des travaux de déblaiement supplémentaires. Elle fondait sa demande sur une facture du 31 janvier 2018 portant sur 283 m³ de déblais, soit la différence entre les 550 m³ déposés en décharge contrôlée et les 267 m³ prévus. M. Agullo a formé une demande reconventionnelle en remboursement des sommes qu'il avait versées pour des travaux non réalisés par la société Vélez. Par ordonnance du 9 janvier 2019, une exception dilatoire tirée du défaut de forme de la demande reconventionnelle a été rejetée.
Par jugement du 18 janvier 2022, le Tribunal de batlles a rejeté la demande principale et fait droit « substancialment » à la demande reconventionnelle, en condamnant la société Vélez à payer 18 906,51 EUR, avec les dépens. La société Vélez a interjeté appel, sollicitant le rejet de la demande reconventionnelle et la condamnation de la partie adverse aux dépens. M. Agullo a conclu à la confirmation du jugement.
Question de droit
La Cour devait résoudre trois questions :
Interprétation du contrat : le prix convenu rémunérait-il le volume de l'ouvrage construit ou le volume de gravats effectivement transportés ? Cette question déterminait le bien-fondé de la demande principale.
Congruence de la décision : le juge de première instance pouvait-il accueillir une demande reconventionnelle portant sur un montant qui n'avait été précisé qu'au stade des conclusions définitives ?
Bien-fondé de la demande reconventionnelle : les travaux facturés par M. Agullo relevaient-ils ou non de la prestation contractuelle ?
Les motifs ne visent aucun texte légal précis. Le raisonnement repose sur l'interprétation des stipulations contractuelles, sur la règle de la mutatio libelli et sur la prohibition de la ultra petita (textes de référence : non précisés dans la décision). La Cour fonde en outre son interprétation sur sa propre jurisprudence, citant expressément des arrêts de 1996 et 1999 pour la règle contra proferentem.
Solution et dispositif
Sur la demande principale, la Cour retient que la prestation convenue se rapportait au volume bâti et non au volume de gravats. Elle relève que le métré incluait la démolition de l'ensemble de l'édifice, sans lien avec le volume de déchets produit, et que la nécessité même d'un mesurage préalable n'aurait pas de sens si le prix devait être calculé sur les bons de livraison. Elle observe également que le contrat avait été rédigé par la société Vélez, professionnelle de la démolition, ce qui con
Andorra la Vella, l'11 de juliol del 2022. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 48/22 — Décision commentée
1.- El 6-6-2018, el representant de la societat Vélez va interposar demanda a tramitar pel procediment ordinari contra el Sr. Agullo sol·licitant es dictés Sentència condemnant-lo a satisfer la suma de 22.761,60.- EUR així com els corresponents interessos legals a comptar del dia en què el deute va esdevenir líquid i exigible i al pagament de les costes processals causades.
2.- El 12-09-2018, la representació processal del Sr. Agullo contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions del demandant i alhora articulava demanda reconvencional sol·licitant la condemna del demandant a satisfer tots els imports corresponents als treballs que havia pagat, però que aquesta no va fer.
3.- La societat Vélez formulava excepció dilatòria de defecte legal en el mode de proposar la demanda reconvencional que resultava desestimada per Aute de 9-1-2019. Tanmateix, s'oposava a la demanda reconvencional formulada interessant la seva desestimació íntegra.
4.- Les parts han replicat i duplicat en forma oportuna.
5.- Practicats els mitjans de prova considerats escaients i evacuats pels litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 18-1-2022 requeia Sentència amb la següent part decisòria:
"Primer.- que rebutjant de ple la demanda principal i estimant substancialment la demanda reconvencional interessada pel Sr. Agullo contra la societat mercantil andorrana per participacions "Vélez, S.L.", ha de condemnar i condemna a la darrera a pagar al primer la quantitat global de divuit mil nou-cents sis euros amb cinquanta-un cèntims (18.906,51.- EUROS), tot això amb condemna en costes processals d'aquesta instància al vençut segons s'ha raonat en el III.- Fonament de Dret".
6.- La representació processal de la societat Vélez ha formulat recurs d'apel·lació contra la sentència, sol·licitant que s'estimi la demanda principal i es desestimi la demanda reconvencional, i condemnant en costes a l'adversa.
7.- La representació processal del Sr. Agullo s'ha oposat al recurs articulat, interessant la seva desestimació íntegra i confirmació de la resolució dictada, amb imposició a la recurrent de les costes ocasionades.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En el present procediment, la societat Vélez reclama contra el Sr. Agullo la seva condemna a alçada de 22.716,60.- EUR. Segons s'argumenta al llarg del procediment, correspon a les feines de desmunt que es van realitzar en l'obra situada entre el C/ C i la Ctra D d'Escaldes-Engordany, que excedien d'aquelles que es van convenir en el contracte subscrit entre elles en data 4-7-2017.
El Sr. Agullo s'oposava a la demanda i articulava demanda reconvencional perseguint la condemna de la societat actora a satisfer tots els imports corresponents als treballs que havia pagat, però que aquesta no va fer.
En la Sentència avui impugnada, l'òrgan judicial d'instància desestima les pretensions del demandant i, en canvi, acull la demanda reconvencional plantejada pel demandat, condemnant la societat Vélez a satisfer l'import de 18.906,51.- EUR i les costes ocasionades.
I és contra aquesta decisió que s'alça el representant de la societat Vélez de conformitat amb els següents motius de recurs.
Segon.- En primer lloc, discrepa de la valoració de la prova i interpretació del contracte que l'òrgan judicial feia. Per això sosté que en el contracte subscrit es va preveure un desmunt de 267 m3 a raó de 77 EUR/m3, previsió aquesta que a la pràctica es va superar amb escreix atès que el desmunt total que havia estat dipositat en l'abocador controlat va ser de 550 m3. Davant d'aquesta eventualitat, manté que els honoraris professionals de la societat recurrent es calcularen de manera provisional, i que en el contracte es va preveure una clàusula de revisió del preu en mèrits de la qual: "dits imports podran ser superiors o inferiors a tenor de l'amidament real validat per la pròpia direcció facultativa de l'obra respectant el preu unitari de cadascuna de les partides''.
Considera que havia acreditat que la quantitat de runa abocada era superior d'aquella que es va preveure en els amidaments inicials i que, per tant, tenia dret a percebre la diferència del treball suplementari realitzat; que en canvi, la contrapart havia cenyit la seva prova a l'informe de l'enginyer Sr. Mercader que només destacava un seguit de feines que no havien estat efectuades per la demandant i que en cap cas reclamava.
D'altra part, també sustenta que el preu pactat en cap cas era tancat sinó que era variable i podia ser modificat a l'alça o a la baixa, en funció dels amidaments que pogués fer la direcció facultativa de l'obra. En aquest sentit, defensa que quan Vélez va fer la feina encomanada i es va adonar de què va produir-se més runa i forjat del previst i que en cap moment es justificava que els treballs realitzats ho fossin de manera defectuosa.
Pel que es refereix a la demanda reconvencional, manté que l'adversa en el seu escrit rector sols reclamava la quantitat de 6.110,95.- EUR i que en tot cas, aquesta pretensió no obeïa a feines indegudament executades per Vélez. En aquesta eventualitat, manté que l'adversa havia pagat religiosament les quantitats que se li van facturar i que, per tant, no es podia entendre que ara, invoqués l'existència d'irregularitats en la prestació.
En darrer lloc, defensa que en haver-se d'estimar les pretensions que s'articulaven en aquesta alçada, les costes ocasionades en ambdues instàncies havien de ser imposades al demandat.
Tercer.- El conveni atorgat entre els avui litigants el 4-09-2017 resulta poc precís a l'hora de delimitar l'objecte concret de la prestació que es va pactar. En aquest sentit, en el seu pacte primer, s'exposa que l'objecte del contracte consistia en l'enderroc de l'edifici propietat del Sr. Agullo, la gestió de la runa, la realització dels treballs d'excavació i el control del compliment de la normativa vigent per part dels sotscontractats per Vélez. La contraprestació pactada per a la realització d'aquesta activitat es fixava en 80.000,89.- EUR (IGI exclòs), preveient-se "dits imports podran ser superiors o inferiors a tenor de l'amidament real validat per la pròpia direcció facultativa de l'obra respectant el preu unitari de cadascuna de les partides".
Per a assolir aquest import, les parts es remetien als amidaments validats per l'arquitecte, Sr. Bermudez, amb el benentès que encara que el mateix no hagués estat incorporat expressament per les parts en el contracte subscrit, el mateix ostentarà una importància rellevant en l'activitat d'hermenèutica a efectuar. En efecte el mateix no tan sols delimita la prestació quantitativa a efectuar per la societat demandant (volumetria) sinó també la delimita objectivament, contenint per cada partida una descripció detallada dels treballs a efectuar (folis 47 a 51).
Quart.- Quant al fons de la qüestió que Vélez, articulava, la seva reclamació es recolza en la factura de 31-1-2018, a través de la qual es reclama la suma de 21.791.- EUR (IGI exclòs) corresponent a 283 m3 de desmunt, equivalents a la diferència entre el volum total de desmunt dipositat a l'empresa de tractament de residus (550m3) i els 267 m3 que es contemplaven en els amidaments realitzats per a l'enderroc de l'edifici.
I per a la resolució d'aquesta reclamació resultava rellevant determinar, ja no si el preu era tancat o provisional com ho argumenta la societat recurrent en aquesta alçada, sinó que el que realment era important, passava per determinar si l'amidament realitzat al respecte de la volumetria ho era en contemplació de l'edifici bastit (tesi de la representació processal del Sr. ENTITY_6) o si s'establia sobre la base del volum de runa produïda per l'enderroc (tesi de la societat recurrent). En efecte, ha resultat degudament acreditat i alhora resulta admès per ambdós litigants, que en mèrits del que els experts qualifiquen de "factor d'esponjament", el volum de la runa que es produeix per l'enderroc d'un edifici resulta superior (de l'ordre del 35%) d'aquell que tenia l'edificació quan es trobava bastida.
Diferents arguments ens aboquen a considerar que el preu de la prestació pactada es fixava per les parts segons volumetria construïda i no segons volumetria de la runa transportada i tractada. En primer lloc, destacarem que en el descriptiu de la prestació a realitzar descrita en l'estat d'amidaments, es precisa que els 267 m3 que es contemplaven incloïen l'enderroc, triatge, i retirada a l'abocador controlat de l'edifici present en la parcel·la el que porta a considerar que l'amidament contemplat intervenia per a l'enderroc de tot l'edifici existent, sense que el volum de runa que d'aquesta operació pogués resultar, tingués cap mena de repercussió en el preu fixat. Corrobora aquesta conclusió, la mateixa necessitat de l'amidament per a determinar el preu de la prestació feta. En efecte, si el preu es va contemplar en funció del volum de runa traslladada, no s'albira la necessitat de procedir a cap mena d'amidament atès que només resultaria necessària la seva previsió unitària (77 EUR/m3) obtenint-se el volum de runa transportada, amb els albarans de lliurament a l'empresa de tractament de residus. En tot cas, no podem passar per alt que el contracte que regia les relacions entre les parts era redactat per la societat avui recurrent, professional en el ram de l'enderroc, i que en conseqüència la interpretació dels pactes poc clars o obscurs ha d'intervenir "contra proferentem" (cfr. Sentències de 12-9-1996, rotlle TSJC-054/96, 22-12- 1999, rotlle TSJC-112/99, etc).
Cinquè.- Efectuada l'anterior precisió, i concretat l'objecte de la prestació, és cert que entre la runa traslladada (550 m/3) i la runa prevista en la partida de l'amidament (267/m3) existeix una diferència notòria que no es pot justificar només amb el factor esponjament a què ens hem referit. No obstant, si s'examina amb deteniment el document d'amidaments, s'observa com l'activitat d'enderroc pactada no es limitava a l'edificació existent, sinó que també incorporava l'enderroc de murs i escales exteriors (90m3) i de murs interiors i perímetres de la parcel·la (40m3), activitat aquesta que també va generar runa. Així, sumant els 267 m3 contemplats per l'enderroc de l'edifici a pròpiament parlar i afegint els 130 m3 a què ens acabem de referir en resulta un volum edificat de 397 m3. Si a aquest volum hi afegim el factor d'esponjament resultant (35%) assolim una quantitat d'uns 536 m3 que en definitiva correspon a la runa que va resultar traslladada per Vélez a l'empresa de tractament de residus.
En conseqüència, la prestació que la societat demandant va executar no va resultar superior d'aquella que es va convenir en el contracte atorgat, el que ens abocarà a desestimar el recurs articulat per Vélez.
Sisè.- Pel que es refereix als motius que s'articulen per raó de l'estimació de la demanda reconvencional, començarem en primer lloc per descartar, les indicacions de la representació processal del Sr. Agullo, quan manté que la pròpia part contrària hauria admès que no va realitzar els treballs d'enderroc dels murs de canvi de nivell presents en la parcel·la i l'enderroc complet del tram de mur de maçoneria de contenció del carrer en un gruix de fins a 1 m per a construcció de forjat i mur de plantes soterrani -2, -1 i baixa que es varen preveure en el contracte.
En efecte, en cap cas Vélez s'ha manifestat en el sentit indicat, sinó que el que ha afirmat ha estat, d'una banda, que va efectuar tots els treballs contemplats en el contracte (i, per tant, les partides indicades), i que en la concreta partida corresponent a l'enderroc de l'edifici (primera partida de l'amidament) s'havia generat més runa de la que es va preveure. Finalment, nega tota intervenció en els treballs en què l'empresa demandada fonamenta la seva demanda reconvencional.
Setè.- Efectuada l'anterior precisió i endinsant-nos en l'estudi dels concrets arguments revocatoris que es plantegen en relació a la demanda reconvencional, esdevé necessari en primer lloc examinar els arguments que la part recurrent planteja quan sosté que la concreta pretensió econòmica que s'articulava es cenyia a la factura que incorporava en el seu escrit rector.
No podem compartir aquest motiu de greuge per les raons següents. En efecte, encara que l'escrit de contesta i demanda reconvencional resulti extraordinàriament succint, en l'apartat relatiu a la demanda reconvencional es precisa que la reclamació ho és per "la totalitat dels imports que ha tingut que satisfer i que haurà de satisfer en relació amb els treballs no efectuats per l'agent" remetent-se per això a les indicacions que es detallen en l'informe emès per l'enginyer encarregat de l'obra que acompanya. L'informe redactat per aquest darrer, comença per recordar l'objecte de la prestació pactada en el contracte en mèrits dels amidaments realitzats (folis 74 i 75) i després (folis 76 a 79) efectua una enumeració dels treballs que considera havien de ser realitzats pel demandant i que aquest no va efectuar. En aquesta situació i encara que el procedir emprat pugui resultar poc ortodox, en realitat no ha ocasionat cap mena d'indefensió material a la part demandant que ha disposat en tot moment coneixement detallat de la concreta pretensió que s'articulava: el cost corresponent a la realització dels treballs que s'enumeraven pel perit de part quim import es justificaria en període de proves.
Vuitè.- Malgrat el que acabem d'exposar i des de la perspectiva de la congruència de la Sentència dictada que és en definitiva el que la part recurrent qüestiona quan denuncia que la Sentència dictada concedia una quantitat superior a la que s'havia reclamat, s'imposa constatar com en cap moment en l'escrit de contesta i demanda reconvencional, la representació processal del Sr. Agullo articulava cap mena de pretensió relativa a la restitució dels imports contemplats en el contracte i que no s'haurien fet per la part defenent. Aquesta pretensió concreta no ha estat introduïda per la part demandada fins al seu definitiu escrit de conclusions, menystenint així la regla de la prohibició de la "mutatio libelli", i ocasionant indefensió a la part recurrent que res ha pogut precisar al seu respecte fins aquesta alçada. Aquesta irregularitat, ens obliga a considerar que la decisió de l'òrgan judicial, quan admetia aquesta reclamació a alçada de 3.493,65.- EUR, ha incorregut en incongruència "ultra pètita", concedint més d'allò que es va demanar en el moment processal oportú.
Novè.- Pel que es refereix als restants arguments que la part introdueix, es defensa, d'una banda, que l'abast dels treballs que se li pretenen atribuir no deriven de tasques indegudament acomplides per ella, sinó que es tracta de treballs diversos i, d'altra banda, defensa que la factura acompanyada a l'informe inicial només contemplava el cost de maquinària diversa sense que es pogués considerar que aquesta es justificava en els fets que la part li retreia.
També aquest motiu del recurs ha de prosperar. En efecte, si es comparen els treballs que el Sr. Mercader considera en el seu informe que no haurien estat efectuats per la societat demandant (folis 76 a 79) amb aquells que manté que integraven la prestació inicialment convinguda segons amidaments, no s'aprecia que resultin coincidents.
En efecte, ja hem indicat anteriorment que al marge de l'enderroc de l'edificació existent, el contracte incorporava uns treballs d'enderroc complementaris consistents en:
Enderroc, triatge i retirada a abocador (···) de murs de canvi de nivell presents en la parcel·la (···). Inclou l'enderroc d'escales presents en el terreny, sigui quin sigui el seu gruix (90 m3).
Enderroc complet de tram de mur de maçoneria de contenció del carrer en un gruix de fins a 1 m per construcció de forjat i mur de plantes soterrani -2, -1 i baixa (amidament de projecte 40 m3).
En canvi, el descriptiu contingut en l'informe del Sr. Mercader fa referència a 1) l'enderroc, triatge i retirada a abocador controlat de mur existent de formigó armat que dóna contra el veí en una longitud d'uns 11 metres; 2) l'enderroc parcial triatge i retirada a abocador de repeu de formigó de mur de contenció de la carretera per a fonamentació de mur de formigó armat a executar en planta baixa en una longitud de 13 m i de gruix entre 50 i 60 cms i 3) l'enderroc, triatge i retirada (···) de fonament de mur de formigó en límit de la parcel·la costat carrer C. Aquests treballs no resulten a priori coincidents amb aquells que es contemplen en l'estat d'amidaments inicial, i en tot cas el tècnic indicat, davant la diferència constatada, no justifica mínimament el motiu pel qual considera integraven el treball contemplat en l'estat d'amidaments.
Pel que es refereix a l'enderroc, parcial triatge i retirada a abocador controlat del mur de contenció de la carretera per encabir-hi els murs de l'escala i ascendir en una alçada de 3 plantes, si bé aquests podrien correspondre als treballs contemplats en la segona partida dels amidaments del contracte que hem indicat, s'observa però com l'abast de l'operació duta a terme resulta molt més important que aquella que es contemplava en el contracte inicial: segons indica el perit l'amplada de l'excavació ha estat de 6,5 metres, quan segons el contracte, el gruix de l'excavació a efectuar era tan sols d'1 metre. En conseqüència tampoc el cost derivat d'aquesta operació podrà ser repercutit a la societat demandant.
Les mateixes conclusions s'han d'assolir amb relació a les restants partides enumerades pel perit (totalitat del reomplert dels murs encofrats a dues cares, retirada de les terres existents en zona d'implantació de la grua): pel que es refereix a la primera, la sola comparativa entre el preu contemplat en l'amidament inicial (415.- EUR) i aquell que es contempla en l'informe que s'acompanya en la demanda reconvencional (3.493,65.- EUR) evidencia que o bé ens trobem davant d'una tasca no pactada o bé que aquesta resultava ser molt més important que aquella que es va preveure. Quant a la retirada de terres existents en la zona d'implantació de la grua, aquesta no es va preveure per les parts en el contracte.
En darrer lloc, quant a la factura de Recio, SL (foli 81), convenim amb el recurrent que es tracta exclusivament del cost de lloguer de maquinària, que en intervenir amb posterioritat a l'execució dels treballs per part de Vélez, només pot atribuir-se als nous treballs d'enderroc i excavació efectuats la realització dels quals no se'n pot fer responsable l'empresa demandant.
Per tot el que s'ha exposat, escaurà estimar el recurs d'apel·lació articulat amb relació a la demanda reconvencional plantejada, disposant en conseqüència la revocació de la Sentència dictada, quan estima la demanda reconvencional i establint en el seu lloc que aquesta ha de ser íntegrament desestimada.
Desè.- Quant a les costes ocasionades en la instància la desestimació de la demanda i de la demanda reconvencional comportarà que hagi d'imposar-se a cadascuna de les parts que ha vist desestimades les seves pretensions les costes que derivaven de les mateixes (Vélez les derivades de la demanda i el Sr. Agullo les derivades de la reconvenció).
Pel que respecta a les costes ocasionades en aquesta alçada, no ha de fer-se especial pronunciament respecte de les mateixes atesa l'estimació parcial del recurs articulat.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
Decisio
DECIDEIX
ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació articulat per la societat Vélez contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 18-1-2022 que es revoca exclusivament en el sentit de desestimar íntegrament la demanda reconvencional articulada per la representació processal del Sr. Agullo, i imposar a aquest darrer les costes derivades de la desestimació de la demanda reconvencional, confirmant per la resta els pronunciaments continguts en la seva part dispositiva.
I sense fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.