SENTÈNCIA 13-2022 PARTS: Apel·lants: Sr. Pombo Advocada: Sra. Ferreras Sr. Gálvez Advocada: Sra. Castillo Apel·lat: MINISTERI FISCAL COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Yves Picod Magistrades: Sra. Marie Conte Sra. Fátima Ramírez Souto Andorra la Vella, el dia 15 de juliol de 2022. En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 23 de març del 2022 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major d'estafa per import superior a 600 euros, un delicte menor de desobediència greu a l'autoritat administrativa i una contravenció penal de furt Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la. Sra. Fátima Ramírez Souto. ANTECEDENTS DE FET I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 23 de març de 2022 amb la següent part dispositiva: DECIDEIX "Condemnar els acusats Pombo i Gálvez com a responsables penalment en el concepte d'autors d'un delicte major d'estafa, d'un delicte menor de desobediència greu a l'autoritat administrativa, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena a d'UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys. Condemnar els acusats Pombo i Gálvez com a responsables penalment en el concepte d'autors d'una contravenció penal de furt a la pena de multa de tres-cents (300) euros. Condemnar als acusats Pombo i Gálvez al pagament de les despeses processals causades i, en concepte de responsabilitat civil, a indemnitzar al Comú d'Escaldes- Engordany en la quantitat de 2.063,55 euros, amb els interessos legals fins al seu total pagament". II.- RESULTANT: que la sentència es recolza en els següents fets provats: "els acusats Gálvez, nascut el dia xx d'abril de xxx, de nacionalitat marroquina, resident al Principat i sense antecedents i Pombo, nascut el dia xx de setembre de xxx, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals no computables a efectes de reincidència, posats de comú acord amb una tercera persona, una noia que no ha estat identificada, vers les 18:40 hores del dia 17 de maig de 2018 accediren a l'aparcament Comunal del Centre Termolúdic Caldea amb el vehicle ORG_0 X5 matrícula andorrana xxx propietat i conduit per l'acusat Gálvez, amb la intenció de recuperar el vehicle marca ORG_0 320 matrícula andorrana xxx, color negre, propietat de d'xxx, essent soci únic Vall, germà de l'acusat Pombo, essent aquest el conductor habitual del vehicle. Dit vehicle havia estat retirat pel Servei de Circulació del Comú d'EscaldesEngordany i dipositat al precitat aparcament des del dia 20 de març del 2018 per raó d'una infracció de trànsit, tenint dit vehicle col·locat un parany pels Agents de l'esmentat Servei de Circulació per tal d'immobilitzar el vehicle a l'espera de que el seu titular abonés la sanció per la infracció i les despeses de grua i pupil·latge generades. Un cop a l'interior de l'aparcament, aturaren el vehicle prop del XXXX i amb l'ajut d'un carregador de bateria van posar en funcionament el seu motor. Tot seguit, de la manera que no consta, retiraren el parany que tenia instal·lat el XXXX a la roda posterior esquerra i guardaren el parany al maleter de dit vehicle. Seguidament, l'acusat Pombo i la noia que els acompanyava pujaren al XXXX i ambdós vehicles es dirigiren a la sortida, circulant davant el XXXX conduït per l'acusat Gálvez i tot just al seu darrera el XXXX conduit per la noia no identificada, col·locant-se aquest vehicle ben pegat al darrera del ORG_0 X5 per tal d'aprofitar l'obertura de la barrera del pàrquing amb el tiquet obtingut pel ORG_0 X5 i així poder sortir del pàrquing sense abonar ni l'import de la sanció imposada, que ascendia a 30,05 euros, ni les despeses de grua, que ascendien a 60 euros, ni les despeses de pupil·latge generades, que ascendien fins aquell moment a 1.973,50 euros. Posteriorment, en data 12 d'abril del 2021 es recuperà el parany, quin valor era de 235 euros, en perfecte estat de conservació i funcionament" III.- RESULTANT: la representació lletrada de Pombo formula recurs d'apel·lació, en el què demana que es revoqui la sentència objecte de recurs, en el sentit de condemnar al Sr. O. com autor responsable de la contravenció penal de furt, a la pena de 15 dies d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de 15 dies. Subsidiàriament demana que se'l condemni com autor responsable del delicte menor de desobediència greu a l'autoritat a la pena de 300 euros de multa i com autor responsable de la contravenció penal de furt, a la pena de 15 dies d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de 15 dies, tot sense condemna al pagament de cap import en concepte de responsabilitat civil. Considera la defensa bàsicament, que no existeixen en l'actuació del Sr. M. els elements de l'estafa perquè no va executar cap engany a una persona, causant d'un error determinant de la realització d'un acte de disposició patrimonial. IV.-RESULTANT: que també formula recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, la representació lletrada d'Gálvez i demana la revocació de la mateixa i l'absolució del seu defensat de tots els delictes dels que venia acusat. Entén la defensa que no s'ha efectuat una correcta valoració de la prova, ni es donen els requisits que puguin conformar els delictes imputats ni tampoc que puguin desvirturar la presumpció d'innocència del seu defensat. V.-RESULTANT: que el MINISTERI FISCAL s'oposa als recursos d'apel·lació interposats i interessa la confirmació de la sentència impugnada per esser ajustada a dret. Considera el MINISTERI FISCAL que contràriament al que al·leguen els recurrents, el tribunal a quo ha valorat raonablement els mitjans de prova i resten constituïts tots els elements tipus dels delictes pels quals han estat condemnats els recurrents. FONAMENTS DE DRET RECURS DE Pombo I.- CONSIDERANT: que la part recurrent impugna l'existència en l'actuació del Sr. M. dels elements de l'estafa perquè no va executar cap engany a una persona, causant d'un error determinant de la realització d'un acte de disposició patrimonial. El Tribunal de Corts considera acreditat que el recurrent, l'altre condemnat Gálvez i una dona no identificada, actuant de comú acord, van accedir a l'aparcament Comunal de Caldea, on es trobava dipositat i immobilitzat amb un parany el vehicle ORG_0 320 matrícula andorrana xxx, i després d'aconseguir amb un carregador de bateria posar-lo en funcionament i de retirar el parany del vehicle, el van treure de l'estacionament sense pagar l'import de la sanció administrativa i les despeses de grua i pupil·latge. El mètode utilitzat per poder treure el vehicle va ser sortir del pàrquing circulant enganxat al vehicle ORG_0 X5 matrícula andorrana xxx conduit pel Sr. E.H. que circulava davant, de forma que a l'obrir-se la barrera amb el tiquet obtingut per aquest vehicle no va tornar a baixar abans del pas del ORG_0 320, permetent la seva sortida en detectar el sensor de la màquina que controla la sortida dels vehicles, el pas només d'un. A aquesta conclusió arriba el Tribunal de Corts com a conseqüència d'una valoració lògica i raonable de les proves practicades. Així, el Sr. M. en la seva declaració a l'acte del judici va admetre saber que el vehicle havia estat retirat per la grua i dipositat al pàrquing comunal i també que van aconseguir sortir circulant enganxats al vehicle de davant, però atribueix tota la responsabilitat a la dona que l'acompanyava, dient que va ser idea d'ella emportar-se el vehicle i que era la que el conduïa. Les imatges de les càmeres de seguretat del pàrquing són prou concloents per demostrar el que en realitat va succeir, doncs primer va haver de ser carregada la bateria del vehicle per posar-lo en funcionament, després van treure el parany de color groc col·locat a la roda posterior esquerra, el qual es veu perfectament en les imatges que porta el ORG_0 320 quan el vehicle ORG_0 X5 es col·loca al seu costat tapant la visió de la roda, i després tots dos vehicles surten enganxats del pàrquing aconseguint que la barrera no baixi després del pas del primer vehicle. De les imatges es desprèn una actuació conjunta de tots tres implicats que, com diu la sentència del Tribunal de Corts, els fa responsables en aquest cas, del delicte d'estafa, doncs cada un, seguint el pla prèviament ideat, efectua una actuació que contribueix al resultat finalment aconseguit, que no va ser una altre que poder disposar del vehicle sense pagar la sanció i les despeses generades pel servei de grua i l'estada del vehicle al pàrquing. El recurrent és el germà del soci únic de l'empresa propietària del vehicle retirat per la grua i era el seu conductor habitual, tenint, per tant, un interès evident en poder seguir disposant del vehicle, ja sigui per a sí mateix o per al seu germà. Per això no resulta versemblant la seva versió d'haver anat només al pàrquing a ensenyar-li el vehicle a l'altre acusat, quan aquest diu que el Sr. M. li va demanar que l'ajudés a posar en marxa el vehicle i quan van anar a buscar un carregador de bateries per posar-lo en funcionament, tal com es veu a les imatges, fet que només podia respondre a la intenció de treure el vehicle del pàrquing, com efectivament va succeir. En relació al parany, és indiferent la major o menor facilitat per retirar-lo. Es veu perfectament a les imatges que està col·locat en la roda posterior esquerra i és després de romandre els dos processats una bona estona al costat de la roda quan el vehicle inicia la seva marxa, el que implica que el parany ha pogut ser retirat. Tan mateix, que el Sr. M. no conduís el vehicle no li treu cap responsabilitat, doncs l'evident interès que tenia en disposar del vehicle i la participació en totes les maniobres prèvies a la seva sortida del pàrquing, incloent el aconseguir la participació de l'altre processat perquè l'ajudés a posar en marxa el vehicle, treure el parany i facilitar la sortida, el fan responsable en concepte d'autor. En relació a la tipicitat dels fets, sense que impliqui cap modificació de les penes ni vulneració del principi acusatori per la seva homogeneïtat, considerem que tenen un millor encaix en el delicte d'estafa de l'article 210 del Codi Penal, precepte precisament introduït per sancionar aquelles conductes en les quals l'acte de disposició patrimonial no es produeix com a conseqüència de l'engany produït a una persona, tal com exigeix l'article 208 del Codi Penal, sinó per manipulacions i artificis dirigits a màquines que les fan actuar de forma automàtica en perjudici d'un altre. En el concepte d'artifici semblant a una manipulació informàtica, entès com ardit, truc, embolic o treta, té cabuda fer creure al sensor que controla la barrera de la sortida del pàrquing que només surt un vehicle, al no deixar cap espai entre els vehicles que li permeti identificar que són dos i no baixar la barrera impedint el pas al segon d'ells, en aquest cas el ORG_0 320, que va poder sortir sense abonar les despeses necessàries. Com a conseqüència, d'aquest artifici, es va poder disposar del vehicle sense pagar 2.063,55 euros, quantitat en què es xifra correctament l'import de la defraudació i de la responsabilitat civil, perquè tot i que el deute era preexistent a la retirada del vehicle, sense pagar aquesta quantitat no s'hauria pogut disposar del mateix i el Comú d'Escaldes va perdre la garantia que pel rescabalament d'aquesta quantitat suposava el dret de retenció sobre el vehicle i el mateix vehicle en quant ben realitzable en un procés d'execució forçosa. La condemna del recurrent com autor d'un delicte major d'estafa ha estat correctament establerta i ha de ser confirmada. II.-CONSIDERANT: que el delicte de desobediència greu a l'autoritat està bé constituït tot i no ser el recurrent el titular administratiu del vehicle. L'existència del parany col·locat en la roda representa per sí mateixa una ordre o mandat concret d'immobilització del vehicle donat per un agent del Servei de Circulació, ordre que no només afecta al titular del vehicle, com a principal afectat per la immobilització, sinó a qualsevol persona, de forma que la supressió del parany i la posada en circulació del vehicle suposa un crebantament de dita ordre. El significat que té el parany col·locat en un vehicle és un fet notori conegut per qualsevol conductor, de forma que qui coneixent la seva existència treu el parany i posa en circulació el vehicle desobeeix l'ordre d'immobilització que l'existència del parany comporta, amb independència de la major o menor dificultat per treure el parany. El recurrent sabia que el vehicle havia estat retirat per la grua del carrer i que s'havia traslladat a l'aparcament comunal de Caldea. Com recull la sentència, les imatges de las càmeres instal·lades a l'aparcament permeten veure perfectament el parany de color groc col·locat a la roda posterior esquerra, com tots dos acusats es situen al costat de la roda i romanen una bona estona per després sortir el vehicle immobilitzat. Per això, la conclusió a la que arriba el Tribunal de Corts sobre la manipulació del parany per a la seva extracció i posterior posada en marxa del vehicle, crebantant l'ordre d'immobilització, esdevé correcta, per lògica i raonable. RECURS DE Gálvez III.-CONSIDERANT: que la participació d'Gálvez en el delicte d'estafa ha resultant degudament declarada. En primer lloc, donem aquí per reproduïts els arguments exposats a l'analitzar el recurs de l'altra condemnat respecte a la concurrència del requisits del delicte d'estafa i, en segon lloc, la participació del Sr. E.H. en la seva comissió va consistir, a més de col·laborar a posar en marxa el vehicle i treure el parany, en possibilitar la sortida del pàrquing del vehicle ORG_0 320, entrant en el pàrquing amb el seu vehicle i sortint del mateix amb el tiquet obtingut amb l'altre vehicle enganxat al seu, tal com s'aprecia en les imatges gravades. Ens trobem sense dubte, davant d'un supòsit d'execució conjunta del fet delictiu, ja que per treure el vehicle ORG_0 320 del pàrquing era necessari carregar la bateria, retirar el parany i enganxar-se a un vehicle que circulés davant d'ell quan passés la barrera, actuacions que es van poder dur a terme amb l'essencial col·laboració d'Gálvez. L'al·legat desconeixement per part del recurrent de les intencions de l'altra condemnat no resulta creïble, perquè, a banda de les contradiccions entre tots dos sobre el motiu d'accedir al pàrquing, l'existència del parany era evident i no va li poder passar desapercebuda al Sr. E.H., així com evident és també la realització de maniobres tendents a treure el vehicle del pàrquing, circulant lentament tots dos un darrera de l'altra per no permetre que cap altra vehicle es fiqués al mig. A més, per treure el vehicle sense pagar les despeses generades era necessari disposar de la col·laboració d'un altre vehicle que entrés al pàrquing i obtingués un tiquet amb el que després poder sortir facilitant la sortida de l'altra vehicle i això és el que va fer el recurrent. Es diu que el propietari del vehicle no va obtenir cap avantatge patrimonial, però el cert és que sense abonar la quantitat de 2.063,55 euros va poder disposar del vehicle, cosa que només podia haver fet pagant aquesta quantitat i, per tant, el benefici econòmic és patent. IV.- CONSIDERANT: que la condemna del recurrent com autor d'un delicte de desobediència greu a l'autoritat resulta correctament fonamentada. Malgrat negar conèixer el Sr. E.H. que el vehicle estava immobilitzat, necessàriament va haver de ser conscient d'aquest fet al veure el parany col·locat a la roda posterior esquerra, visió que és impossible que no tingués donat que va col·locar el seu vehicle precisament al costat de la roda i va romandre en aquest lloc una bona estona amb l'altre acusat fins que van treure el parany i el vehicle es va posar en marxa, cosa que va poder succeir per la seva imprescindible col·laboració, no només per treure el parany, sinó també per portar en el seu vehicle el carregador de bateries amb el què es va poder posar en marxa el vehicle. Com hem dit a l'analitzar el recurs de l'altra condemnat el significat que té el parany col·locat en un vehicle, és un fet notori conegut per qualsevol conductor, de forma que qui coneixent la seva existència treu el parany i posa en circulació el vehicle desobeeix l'ordre d'immobilització que l'existència del parany comporta V.-CONSIDERANT: Que la condemna per la contravenció penal de furt resulta també justificada. L'acord entre els dos condemnats per cometre els delictes d'estafa i desobediència és lògic i raonable estendre'l a la sostracció del parany precisament, com pertinentment observa el MINISTERI FISCAL, per no deixar cap rastre immediat de la desaparició del vehicle i poder disposar del mateix sense ser descoberts. El recurrent va col·laborar a retirar el parany i no consta que fes cap objecció a que l'altre condemnat l'introduís en el cotxe i se l'endugués, fet que posat en relació amb la necessitat de no deixar-lo en el lloc per evitar l'immediat descobriment de la desaparició del vehicle, permet de forma raonable atribuir a Gálvez la contravenció penal de furt encara que no fos ell directament el que agafés el parany i el guardés en el cotxe, doncs formava part del pla comú per retirar el cotxe del pàrquing sense pagar la multa i les despeses generades pel servei de grua i el pupil·latge. VI.- CONSIDERANT: que la sentència recorreguda ha de ser confirmada, amb la imposició de les costes processals causades als recurrents. Decisio Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, DECIDIM La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix: 1.- DESESTIMAR els recursos d'apel·lació interposats per les representacions lletrades de Pombo i d'Gálvez. 2.- CONFIRMAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 23 de març del 2022 en la causa 6000066/2021. 3.- Imposar als recurrents el pagament de les despeses processals causades pel recurs. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE