SENTÈNCIA 125-2022 Andorra la Vella, el 27 de setembre del 2022. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- En data 1 de juliol de 2019, la representació processal dels senyors Ayuso i Barba interposà demanda instant l'acció redhibitòria del contracte de compra-venda i, subsidiàriament, l'acció quanti minoris i reclamació de danys i perjudicis contra la senyora Carnero, tot sol·licitant amb caràcter principal l'estimació de l'acció redhibitòria i que es resolgués el contracte de compravenda del vehicle, condemnant a la part demandada al retorn de l'import pagat de 5.000 EUR, juntament amb els interessos legals generats a comptar del 19 de novembre de 2018, data de l'adquisició i, subsidiàriament, des de la data de la contesta a la demanda i fins al seu total pagament. Subsidiàriament demanava l'estimació de l'acció quanti minoris i la condemna de la part demandada al pagament de l'import que resultés acreditat de la pràctica probatòria i que pretenia quantificar en tràmit de conclusions a conseqüència de la pèrdua de valor del vehicle pels vicis ocults que restessin acreditats i quantificats, juntament amb els interessos legals a comptar de la fermesa de la sentència i fins al seu total pagament. I en tots els casos interessava la condemna de la senyora Carnero al pagament d'una indemnització per danys i perjudicis soferts a conseqüència de l'adquisició del vehicle d'autes, segons l'import que resultés acreditat amb la pràctica probatòria i que també es reservava quantificar en tràmit de conclusions. Finalment sol·licitava que es condemnés a la senyora Carnero al pagament de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, i totes aquelles despeses que es poguessin generar per la substanciació del procediment judicial, inclòs el pagament de la prova pericial que es pogués practicar, a acreditar en període d'execució de sentència. 2.- En data 22 de juliol de 2019, la representació processal de la senyora Carnero contestà la demanda articulada de contrari, oposant-se a la mateixa i sol·licitant la seva desestimació, tot demanant la imposició a l'adversa les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. 3.- En data 31 de desembre de 2021, el Tribunal de Batlles dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva: "D E C I D E I X : Que donant lloc substancialment a la demanda interposada pels senyors Ayuso i Barba, i més concretament a la petició efectuada amb caràcter subsidiari, ha de condemnar a la part defenent la senyora Carnero, a pagar a l'agent la reparació del vehicle marca B model C 4X4 MATR. XXXX, avaluada en la suma de 1.312,29 euros, import que haurà d'actualitzar-se al moment actual, així com a satisfer les costes processals causades, que inclouen taxes judicials, els honoraris de pèrits que hagin intervingut en el procés, i els honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de sentència." 4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la senyora Carnero en base, en síntesi, a la següent argumentació: que tres certificats (lliurats per Taller A, B i ITV) acrediten que abans de la compravenda el vehicle es trobava en bon estat i que era totalment apte per circular; que de pagar el cost de l'avaria, el preu que obtindria la venedora seria pràcticament de desguàs; que desconeix la forma de conducció del vehicle per part de l'adquirent del mateix; i que en no haver-se admès substancialment la demanda, la seva condemna al pagament de les costes tampoc hauria de prosperar. 5.- Per la seva banda la representació processal dels senyors Ayuso i Barba s'oposen al recurs interposat sol·licitant la seva desestimació, la confirmació de la resolució recorreguda i la imposició de les costes generades en aquesta alçada a la part recurrent. FONAMENTS DE DRET PRIMER.- No és objecte de discussió entre les parts litigants que en data 19 de novembre de 2018 la senyora Ayuso va adquirir a la senyora Carnero el vehicle marca B, model C 4x4 matricula XXXX, per un preu de 5.000 EUR i amb un quilometratge de 107.200 km. Tampoc discuteixen les parts que abans de perfeccionar-se el contracte de compravenda, els compradors van dur el vehicle al seu mecànic de confiança (Taller D), qui no va constatar cap defecte greu en el mateix, evidenciant però la necessitat de canviar les plaquetes dels frens, els discs i les rodes, per trobar-se desgastats. Els compradors es van ocupar de canviar les rodes i la venedora, dels discs i el frens. El que és discutit per les parts litigants és si l'avaria que presentava el vehicle adquirit i a la que ens referirem en el següent Fonament de Dret, constitueix un vici ocult i, doncs, si la seva reparació ha de ser assumida per la venedora. SEGON.- En data 28 de gener de 2019 (poc més de dos mesos després d'haver-se formalitzat la compravenda), el senyor Barba -marit de la senyora ENTITY_7-, va contactar amb el marit de la senyora Carnero -senyor ENTITY_12-, ja que la venda la van gestionar ambdós, per queixar-se de què la part posterior del vehicle feia un soroll i que la seva direcció es bloquejava, fins al punt de què la senyora Ayuso va estar a punt de patir un accident. Al taller de confiança de la part agent (Taller D) li van manifestar que els silentblocks que subjecten el diferencial AR estaven en mal estat i que el sensor de l'angle de gir era defectuós, provocant l'enduriment en la direcció. Analitzant la prova practicada el tribunal a quo arriba a la conclusió que la venedora s'ha de fer càrrec de la reparació dels vehicle, que quantifica en la suma de 1.312,29 EUR. TERCER.- La Sala comparteix el criteri de la resolució recorreguda. Perquè consta efectivament acreditat en autes que només 2 mesos després de l'adquisició del vehicle, aquest ja mostrava evidències de l'existència de l'avaria que posteriorment es va diagnosticar. Al respecte, tot i que el Garatge A -gestionat pel cunyat de la venedora- hagi certificat haver efectuat una revisió del vehicle en data 30 de novembre de 2018 -data que no es pot considerar acreditada per trobar-se discutida per la part agent que aquell dia ja es trobava en possessió del vehicle adquirit-, i que el mateix en aquell moment es trobava en òptimes condicions de circulació (foli 100), aquest extrem no exclou que l'avaria ja pogués existir. De fet, el senyor Castrillo, qui malgrat intervé als autes com a perit de la part agent va poder ser interrogat per ambdues parts litigants en haver reconvertit la Batlle d'instància la prova pericial per ratificació - sol·licitada per la part agent- en pericial contradictòria (f. 94), conclou que les avaries reclamades són preexistents a la data de la compra per quant des de la mateixa el vehicle només havia realitzat 1.747 Km. (f. 30 i ss). Quilometratge que malgrat reconeix -a preguntes de la defenent- que a Andorra resulta de consideració tenint en compte les dimensions del seu territori, també afirma que no és suficient per deteriorar un silentblock. Noti's a més que des del taller oficial B (f. 105) s'afirma que només van revisar al setembre de 2018 un sobreescalfament del sistema de refrigeració del motor per instruccions concretes del Garatge A, i que malgrat del certificat lliurat per la ITV es deriva que el resultat de la revisió fou favorable (f. 110), no havent-se constatat cap defecte greu en el mateix, el mateix perit abans mencionat, senyor Castrillo, va afirmar en respondre a les qüestions que li foren formulades en la seva compareixença a la Batllia (f. 125), que la ITV no efectua proves funcionals, tractant-se les avaries que presentava el vehicle objecte dels presents autes d'avaries que no podien ser detectades per la mateixa. I tot i que la part defenent en el seu escrit de dúplica afirmi que la ITV en general i segons posa de relleu en la seva pàgina web sí que revisa els elements del vehicle on es situava l'avaria d'autes, el cert és que cap prova acredita que així es procedís en aquest supòsit concret. Així mateix, el titular del Taller D en respondre a l'interrogatori de preguntes que li fou practicat a instància de la part defenent, afirma que abans de procedir-se a la compravenda el vehicle li fou portat al taller però només als efectes de què verifiqués que el mateix no es trobés rovellat, per això no va efectuar cal altra revisió sobre el mateix (f. 123). Per tant, malgrat abans de formalitzar-se la compravenda el vehicle va ser objecte de diferents revisions, cap d'aquestes no resultava idònia per constatar l'existència de l'avaria evidenciada dos mesos després gràcies als signes sorgits del mateix vehicle, i que havia de ser preexistent a la compravenda, donat els poc quilometratge efectuat i el poc temps transcorregut des de la mateixa. Afegir, finalment, que tampoc ha restat acreditada una inadequada conducció del vehicle per part de la senyora Ayuso que pogués justificar l'avaria que presentaven els silentblocks. QUART.- Tal i com vam posar de relleu en la Sentència de data 29 de gener de 2021, rotlle número 154/2020: "L'acció en qüestió (Digest 21,1,21, coneguda com a acció edilícia, de aedilicio edicto et redhibitione et quanti minoris), correspon a l'obligació del venedor de sanejar els vicis ocults de la cosa venuda, amb independència del fet de si els coneixia o no, ja que el fonament essencial és la necessitat de restablir l'equilibri econòmic entre les parts que es va trobar trencat per la deceptio experimentada pel comprador com a conseqüència directa del defecte inherent a la cosa. Els requisits pel seu triomf són que el comprador provi, d'una part, que els vicis són ocults per una persona mínimament diligent que no els coneixia i no els podia detectar tenint en compte la naturalesa de la cosa, el caràcter patent del defecte i els coneixements tècnics del comprador, i d'altra part, que aquests vicis tenen una entitat suficient com per alterar la destinació de la cosa comprada. Cal precisar que el termini entre la data de compra i la data de descobriment del vici no és per si sola una raó per descartar l'existència d'un vici ocult, ja que per definició el mateix és ocult i pot existir com a germen al moment de la venda però desenvolupar-se i manifestar la seva verdadera natura més tard. D'altra banda, és cert que "pel que fa a les accions orientades a l'exigència del sanejament per vicis ocults i ( ) correspon la prova dels defectes o vicis ocults a aquell que al·lega la seva existència i articula l'acció redhibitòria o la quanti minoris" (STSJC del 10-1-2005). L'objecte de l'acció quanti minoris és, doncs, precisament que el venedor sanegi els vicis ocults de la cosa venuda, amb independència de si els coneixia. Analitzem ara si en el supòsit d'autes concorren els requisits necessaris per al triomf de l'acció: que el comprador provi que es vicis eren ocults per una persona mínimament diligent, que no els coneixia i no els podia detectar, tenint en compte la naturalesa de la cosa, el caràcter patent del defecte i els coneixements tècnics del comprador, i d'altra part, que aquests vicis tenen una entitat suficient com per alterar la destinació de la cosa comprada. Ja hem posat de relleu, que malgrat abans de la perfecció de la compravenda la part compradora va dur el vehicle al seu taller de confiança, allà es va realitzar una revisió que no era adequada per evidenciar l'avaria d'autes, no existint encara en aquell moment cap signe extern que pogués fer pensar en la seva existència, no constatant-se cap desperfecte en aquell moment, fins que es va manifestar el soroll i el bloqueig de la direcció aproximadament dos mesos després de la formalització de la compravenda. Desperfecte o avaria que evidentment gaudeixen d'entitat suficient per afectar al destí del vehicle, que evidentment no és altre que circular amb seguretat. En conseqüència, concorren tots els requisits per a procedir a l'estimació de l'acció interposada amb caràcter subsidiari per l'agent i avui part recorreguda, confirmant al respecte la resolució recorreguda. CINQUÈ.- Pel que fa a ales costes, tot i que s'hagi estimat la pretensió subsidiària de la part agent, ja vam manifestar en la Sentència de data 17 de desembre de 2019, rotlle 87/2019, que "com ja li argumentaven en la nostra STJC 441/17 "quan les pretensions s'articulen de manera subsidiària, l'acolliment d'una d'elles no comporta una hipòtesi d'estimació parcial, sinó d'estimació total de la pretensió articulada, per la qual cosa la imposició de les costes a la part contrària resulta adequada i ajustada al principi del venciment (arg. Codi 7,51,5). I efectivament així ha de ser perquè la part defenent pot oposar-se a la principal i en canvi aplanar-se a la subsidiària i si així es resolt es veurà alliberat de les costes." Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Carnero contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles de data 31 de desembre de 2021, que confirmem. Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE