SENTÈNCIA 130-2022 Andorra la Vella, el 27 de setembre del 2022. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- En data 18 de juliol de 2006, prèvia sol·licitud d'embargament preventiu que fou desestimada, la representació processal de la societat mercantil E, SA interposà demanda en reclamació de danys i perjudicis solidàriament contra els senyors Toll i Nogués, tot sol·licitant la seva condemna a abonar-li la quantitat de 7.375.292,88 EUR o aquella major o menor quantitat que resultés definitivament acreditada del resultat de les proves que es practiquessin, majorada amb els interessos legals corresponents a partir de la contesta a la demanda i imposant als defenents les costes judicials, incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocat, procuradors i perits. En l'escrit de conclusions, la part agent fixà l'import reclamat en la suma de 5.986.508,73 EUR. 2.- Mitjançant escrit de data 13 de setembre de 2006, la representació processal dels senyors Toll i Nogués contestà la demanda articulada de contrari, oposant-se a la mateixa i sol·licitant que es donés lloc a l'excepció peremptòria de manca de formulació de la demanda i s'excloguessin de la causa totes les peticions que no haguessin estat clares i concretament exposades i quins títols no haguessin estat aportats; que es donés lloc a l'excepció de prescripció de les accions exercitades; que no es donés lloc a les peticions condemnatòries deduïdes per E, SA; i subsidiàriament si els senyors Toll i Nogués fossin condemnats a satisfer a E indemnitzacions, aquestes s'havien de compensar amb els beneficis que la societat hagués obtingut en mèrits de la nul·litat del contracte amb el senyor Durán i per la majoració dels preus de venda de les unitats immobiliàries dels edificis F I i F II, i en general amb tots els beneficis que sorgissin de la comptabilitat d'E, SA i la bancària i de les proves en general; la condemna del Govern a pagar a E, SA totes les sumes que es declarés que havien de pagar els seus representats i la condemna d'E, SA i al Govern al pagament de les costes. 3.- En data 11 d'agost de 2021, el Tribunal de Batlles dictà Sentència, en quina part dispositiva entre altres, s'estableix: "DECIDIM Primer.- Desestimar en tots els seus extrems la demanda interposada per la representació processal de la societat E SA contra els Srs. Toll i Nogués, i absoldre als mateixos de totes les pretensions que contra ells es formulaven. Segon.- S'escau imposar a la part agent les costes ocasionades arran de la tramitació del present litigi, incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocat, procurador i altres professionals, a acreditar en període d'execució de sentència." 4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat E, SA en base, succintament, a efectuar una queixa per la dilació de la justícia en la resolució d'aquesta causa; la manca de pronunciament de la resolució d'instància sobre l'acció de reclamació de danys i perjudicis per analogia amb la regulació sobre mesures cautelars; que la Sentència buida de valor probatori algunes de les proves per ella proposades per acreditar l'abús de dret i per això conclou que l'acció per responsabilitat extracontractual no resulta d'aplicació; i que la mateixa no es pronuncia sobre els danys i perjudicis objecte de reclamació; tot sol·licitant la revocació de la Sentència de data 11 d'agost de 2021, estimant les pretensions contingudes en la seva demanda modificada quantitativament per l'escrit de conclusions de data 28 de juliol de 2020 i condemnant a l'adversa al pagament de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora. Sol·licita també que pel cas de desestimació del seu recurs, no li siguin imposades la totalitat de les costes judicials en aplicació de la regla de mitigació del principi del venciment objectiu. 5.- Per la seva banda, la representació processal dels senyors Toll i Nogués s'oposen al recurs d'apel·lació interposat de contrari, tot sol·licitant que es desglossi i s'aparti i no es doni efectivitat processal al contingut de les pàgines 32 a 37 del recurs d'apel·lació d'E i, subsidiàriament, de mantenir-se i donar-los-hi efectivitat processal, aleshores demana que s'ampliï i es mantingui i es doni efectivitat al seu escrit reproducció exacta de les pàgines 30 a 143 de l'escrit de conclusions de primera instància; i que en el seu dia es dicti sentència desestimant el recurs d'apel·lació i estimant la Sentència d'instància, amb imposició de les costes a E i subsidiàriament d'entrar-se sobre la indemnització pretesa, es desestimi íntegrament la demanda amb imposició de les costes ocasionades en aquesta alçada. FONAMENTS DE DRET PRIMER.- La Sentència d'instància desestima les excepcions peremptòries interposades per la part defenent de manca de formulació de la demanda i de prescripció de les accions interposades, i desestima també les accions interposades per reclamar danys i perjudicis: una en base a la lex aquilia, en considerar la part agent que l'aturament sol·licitat de l'obra en el marc del procés incidental fou il·legítim i amb abús de dret, i l'altra per analogia amb la regulació sobre les mesures cautelars. En relació a la primera, la Sentència conclou que els senyors Toll i Nogués no interposaren l'interdicte amb abús de dret ni de forma negligent ni culposa. I en relació a la segona, en no considerar acreditat que els defenents actuessin amb abús de dret en interposar l'interdicte, no estima que procedeixi analitzar l'analogia de l'acció amb l'embargament ni les indemnitzacions que no procedeixen. Contra la mateixa s'alça la part recurrent. SEGON.- RESUM D'ANTECEDENTS En data 8 de juliol de 1999, els senyors Toll i Nogués interposaren demanda civil contra E, SA, l'Hble. Comú G i la societat H, demanant entre altres, l'enderroc dels dos edificis que E, SA estava construint a la carretera dels F i denominats F I i II, en aquella part que ultrapassés els 10,50 m. El 27 de març de 2000, els mateixos senyors Toll i Nogués interposaren interdicte d'obra nova. Per Aute de la Batllia de data 16 de novembre de 2000 es considerà que la jurisdicció civil era incompetent per resoldre la petició, i que fou revocat per Aute d'aquesta Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de data 24 de maig de 2001. Finalment per Aute de data 10 de juliol de 2001 es decretà l'aturament desitjat de les obres. Contra aquest Aute formulà oposició la societat E, SA i en data 4 d'octubre de 2001 la Batllia dictà Aute mantenint la mesura d'aturament de l'obra, essent parcialment confirmat per Aute d'aquesta Sala de data 21 de març de 2002, en el sentit de permetre la continuació de la part de l'Edifici F II, bloc B, que ja estava construït fins a la seva alçada màxima projectada. En el marc del procediment interdictal en data 22 de febrer de 2005 va recaure Sentència estimatòria de les pretensions dels agents, tot mantenint la mesura cautelar d'aturament d'obra amb les modificacions establertes per l'Aute d'aquesta Sala de 21 de març de 2002, pel quin es va aixecar la suspensió de les obres ordenada el dia 10 de juliol de 2001 en relació al bloc ja edificat a tota alçada i permetre que es continués l'obra del bloc restant fins a l'alçada de 10,50 m., amb planta baixa i dos pisos. En el marc del procediment principal, el Tribunal de Batlles dictà Sentència en data 14 de setembre de 2004 desestimant la totalitat de les pretensions dels agents per quant considerà que les limitacions a l'edificabilitat a les que es feia referència en les escriptures de compra de les parcel·les litigioses per part d'E, SA no eren les servituds non altius tollendi ni non aedificandi parcial, sinó la reproducció de les normes de dret públic derivades del contracte de 1971, que no establia les esmentades servituds. Aquesta resolució fou confirmada per aquesta Sala Civil en data 13 de maig de 2005, restant automàticament sense efecte l'aturament de l'obra. El 27 de maig de 2005 els agents formularen incident de nul·litat d'actuacions que fou desestimat per Aute d'aquesta Sala de data 14 de juliol de 2005. En data 10 de maig de 2006, la representació processal d'E, SA formulà demanda d'embargament preventiu dels béns i drets dels senyors Toll i Nogués per garantir l'import provisional que els volia reclamar en concepte dels danys i perjudicis derivats de l'atur per ells instat de les obres del segons edifici dels F. La demanda fou desestimada per Aute d'instància de data 12 de maig de 2006, confirmada en aquesta alçada per Aute de data 26 d'abril de 2007. A més, com sigui que els senyors Toll i Nogués van requerir empara judicial per la via civil i també per l'administrativa, en el marc d'aquesta darrera van obtenir Sentència favorable de la instància en data 5 d'abril de 2002, que anul·lava la llicència d'obres atorgada per Govern a E, per un dels dos edificis i ordenava l'enderroc de la sobrealçada. Sentència que fou confirmada en aquesta alçada en data 28 de maig de 2003. Tot i així l'enderroc no es va produir per quant l'administració expropià part dels terrenys als propis senyors Toll I Nogués per subsanar la causa d'il·legalitat del permís de construir atorgat a E. El Tribunal Europeu dels Drets Humans, per Sentència de data 29 de juliol de 2008, va considerar que Andorra havia vulnerat l'article 6. 1 del Conveni. TERCER.- La part recurrent considera en primer lloc que la resolució d'instància no es pronuncia suficientment en relació a l'acció de reclamació de danys i perjudicis per analogia amb la regulació sobre mesures cautelars, essent una de les accions en què l'agent i avui recurrent fonamentava la seva reclamació (l'altra a la que després ens referirem era l'acció per responsabilitat extracontractual). Concretament, entén que el Tribunal d'instància no la pot rebutjar en base a considerar que els defenents no van actuar amb abús de dret al moment d'interposar l'interdicte, i això per quant el recurrent fonamenta aquesta mencionada acció en la responsabilitat objectiva. QUART.- Efectivament, aquesta acció que la part agent i avui recurrent anomena acció per analogia amb la regulació sobre les mesures cautelars, és la segona que afirma exercitar en el seu escrit de demanda, on textualment manifestava que "dues seran les vies que aquesta representació exposarà a aquest Hble. Tribunal per fonamentar dita reclamació: 1a.- Acció per responsabilitat extracontractual 2a.- Acció per analogia amb la regulació sobre mesures cautelars" Accions que la pròpia part qualifica d'independents i compatibles i que la resolució d'instància va procedir a analitzar en el mateix ordre seguit per la part avui recurrent, començant per l'acció de responsabilitat extracontractual, des de la perspectiva de la concurrència de l'element subjectiu de la culpa en la petició de l'atorgament de l'interdicte per aconseguir aturar les obres que s'estaven efectuant i que els agents interdictals consideraven que lesionaven els seus drets possessoris. Exigència de culpa o negligència del peticionari de l'interdicte que ressurt de la jurisprudència d'aquesta Sala que la mateixa resolució d'instància invoca abans de procedir a l'anàlisi de l'acció exercitada per la part. En aquest sentit, concretament es refereix a la Sentència de data 20 de setembre de 2016, rotlle número 327/2015, en la que la Sala no només es va referir als requisits que han de concórrer per a què la nostra legislació permeti denunciar una obra nova, i que són: la presentació d'una aparença de dret per raó de la qual el denunciant estaria legitimat per sol·licitar l'atur; la manca de temeritat en l'actuació del denunciant; la constatació de l'existència de l'obra nova en curs d'execució; i l'avaluació dels potencials perjudicis que encara pogués produir la continuació de l'obra (no mesurable amb criteris constructius); sinó que també especificava la impossibilitat de demanar una indemnització per una obra que hagi estat paralitzada per causa d'aquest interdicte si no hi ha hagut una actuació maliciosa que hagi induït a l'Hble. Batlle en funcions de guàrdia a paralitzar-la quan no hauria d'haver-ho estat. A més, també especifica que això ha de ser així per dues raons: 1) perquè ve inclòs en el dret a la jurisdicció de l'article 10 de la Constitució en la seva vessant d'accés a la jurisdicció, ja que com deia Ulpià (Digest 47-10,13) qui fa ús del dret no fa mal a ningú; i per tant si es fa sense enganys, ni abús de dret i en bona fe l'agent interdictal no ha de respondre de les dilacions que es produeixin en el procediment i 2) perquè la paralització -tal i com succeeix en el cas que ens ocupa- fou decidida per l'autoritat judicial que es va personar al lloc de l'obra i va estimar que de manera aparent allà podia haver un litigi que perjudicaria a la part denunciant. Per tant si el Tribunal en ordenar la paralització va comprovar una aparença de dret per part dels denunciants i no s'ha demostrat que aquests induïssin de manera contrària a la bona fe a la seva observació, la decisió final va ser judicial. Línia jurisprudencial que la Sala confirma i que resulta perfectament aplicable al cas d'espècie, en el qual no només concorren els requisits suara mencionats per a què l'obra pogués ser aturada, sinó que endemés la concurrència dels mateixos va ser analitzada pel Batlle i confirmada per aquesta Sala, havent-se en ambdós casos valorar l'existència d'una aparença de dret per part dels denunciants i la inexistència de mala fe en la seva actuació. Tot i així el recurrent insisteix en què els agents incidentals haurien actuat de mala fe, havent estat la seva intenció la de perjudicar a l'agent i que en cap cas no tenien interès legítim. (Tot i que aquest no és l'ordre fixat pel recurrent, considerem més adient seguir-lo per valorar els greuges oposats pel recurrent, per raons de lògica sistemàtica i de major comprensió de la nostra resolució). Així doncs, començarem per valorar les al·legacions de part en relació a l'existència d'interès legítim en els agents interdictals. Al respecte, convenim amb la resolució impugnada que, d'una banda, tres resolucions recaigudes en dues instàncies diferents (dos Autes de dates 4/12/01 i 21/3/02 i una Sentència de 22/2/05) confirmen en cara que sigui de forma indirecta l'existència d'aquest interès en mantenir l'aturament de les obres i, d'altra banda, el seu interès consisteix en la seva protecció patrimonial, que si es vol es pot lligar perfectament al paisatgístic, ja que la construcció dels edificis d'E per sobre els 10,5 m. d'alçada els podia suposar una eventual depreciació patrimonial, sense que l'existència d'algun altre edifici en la zona pugui considerar-se obstacle suficient per l'existència del dit interès. I en relació a la pretesa mala fe dels agents interdictals i la seva voluntat d'obtenir un benefici propi amb la paralització de les obres d'E, que pogués convertir la seva actuació en abusiva en el sentit de considerar-se que varen interposar l'acció interdictal dolosament amb l'ànim de perjudicar a E, SA i sense la concurrència d'una finalitat legítima, apartant en tot cas el procediment la seva funció normal, convenim amb la resolució d'instància que no només no s'ha acreditat a través de les testificals practicades que la seva única voluntat en demanar l'atur de les obres fos obtenir una indemnització econòmica d'E, sinó que del conjunt probatori practicat es deriva que van actuar per la protecció del seu propi dret. Al respecte, el recurrent afirma que el Tribunal a quo va buidar de valor probatori algunes de les proves per ella proposades. Ara bé, de la lectura del seu recurs es deriva que senzillament no comparteix la valoració que el Tribunal d'instància va efectuar del resultat de la prova practicada en base a les regles de la sana crítica. Valoració que ha de ser confirmada per la Sala. En efecte, ja hem dit que del resultat de les testificals dels treballadors i membres del Consell d'Administració de la societat agent no permet acreditar la voluntat de perjudicar dels senyors Toll i ENTITY_9; l'acció administrativa endegada i seguida pels defenents en res afecta a la interposició de l'interdicte; la pretesa acció mediàtica tampoc afecta al resultat del mateix i es ben cert que amb cap altra acció els agents podien obtenir la paralització de les obres, ja que aquesta finalitat únicament es pot aconseguir amb la interposició de l'interdicte exercitat. En conseqüència, en no haver existit abús de dret en la interposició de l'interdicte per part dels senyors Toll i Nogués, procedeix desestimar aquest greuge i confirmar la resolució recorreguda. CINQUÈ.- Tot i que efectivament i tal i com ja hem reconegut en diferents resolucions l'interdicte d'obra nova per la pròpia finalitat per ell cercada - evitar la producció de mals majors- té un caràcter urgent i naturalesa cautelar, ja s'ha especificat en els Fonaments de Dret anteriors que per a què la seva adopció pugui generar obligació d'indemnitzar a l'afectat per la mesura d'atur de les obres que el mateix comporta, cal que concorri responsabilitat subjectiva en el peticionari. Conseqüència de l'anterior és que com diu la resolució d'instància, en no haver-se acreditat la concurrència de culpa o negligència en la petició interdictal dels senyors Toll i Nogués, no hi ha lloc a analitzar la següent acció exercitada per l'agent per quant es fonamenta en una responsabilitat objectiva que, com hem vist, no pot fonamentar la petició d'indemnització interessada. A més i a títol d'argument de reforç, cal posar de relleu que aquesta qüestió fou ja resolta per la Sala quan en l'Aute de 21 de març de 2002, en el que es va dir en el seu Fonament de Dret VI.- " essent irrellevant pels efectes i les finalitats d'aquest interdicte, que la defenent ja hagués tingut constància de rebre l'ordre d'aturada de l'obra, ja que fins el moment que va rebre l'aital ordre podia construir legítimament (al seu risc i ventura naturalment); com també és al risc i ventura dels interdictants l'assumpció dels eventuals perjudicis que hagi causat o que pugui produir a la defenent l'aturada de les obres si aquella actuació fos considerada en el seu dia il·legítima." (la negreta és afegida). I ja hem dit anteriorment que l'actuació dels senyors Toll i Nogués no es pot considerar il·legítima, no havent-hi doncs lloc a fonamentar la reclamació en una responsabilitat objectiva, com pretén la recurrent. SISÈ.- En no haver generat els senyors Toll i Nogués amb la seva petició interdictal responsabilitat de la que es derivi la seva obligació d'indemnitzar a la part recurrent, no hi ha lloc a valorar la reclamació efectuada per aquest concepte. SETÈ.- La desestimació del recurs d'apel·lació comporta la imposició del pagament de les costes processals generades en aquesta alçada a la part recurrent, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat E, SA contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batles de data 11 d'agost de 2021, que confirmem. Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE