SENTÈNCIA 124-2022 Andorra la Vella, el 27 de setembre del 2022. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- El 08-07-2020, la representació processal del Sr. Ferrer formulava demanda de desnonament contra la Sra. Manzano pel procediment previst en la Disposició Addicional Segona de la LAFU, i sol·licitava que es dictés Sentència declarant la resolució del contracte d'arrendament de data 01- 12-2002, ordenant el desnonament de la demandada i la seva família, condemnant-la si escaigués al pagament de la quantitat fixada en fase d'execució, juntament amb els interessos legals meritats des de la contesta a la demanda i les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. 2.- L'11-9-2020, la Sra. Manzano, articulava excepció de manca de legitimació activa i subsidiàriament contestava la demanda formulada, sol·licitant es dictés Sentència acollint l'excepció plantejada i subsidiàriament desestimant la demanda amb imposició de les costes ocasionades a la part demandant. 3.- El 25-09-2020, la representació processal del Sr. Ferrer contestava l'excepció articulada oposant-se al seu triomf. 4.- El 25-09-2020 la representació processal del Sr. Ferrer formulava una segona demanda de desnonament (causa 3000656/2020) contra la Sra. Manzano, sol·licitant es dictés Sentència declarant la resolució del contracte d'arrendament de data 01-12-2002, ordenant el desnonament de l'arrendatària i la seva família i condemnant si escaigués, a la demandada al pagament de la quantitat fixada en fase d'execució de Sentència, juntament amb els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i les costes judicials causades. 5.- En data 25-11-2020, la representació processal de la Sra. Manzano formulava excepcions de manca de legitimació activa i de litispendència i subsidiàriament s'oposava a la demanda, sol·licitant es dictés Sentència apreciant les excepcions articulades i subsidiàriament desestimant quant al fons la demanda articulada amb imposició al demandant de les costes ocasionades en el present litigi. 6.- Mitjançant Aute del 30 d'abril del 2021 i, prèvia tramitació del corresponent incident, s'acordà l'acumulació dels processos número 5000389/2020 i 3000656/2020, quedant registrats a efectes processals sota el primer número. 7.- Practicats els mitjans de prova proposats i evacuades per les parts intervinents conclusions en el present litigi, en data 11-11-2021 requeia Sentència amb la següent part decisòria: "PRIMER.- Estimar substancialment la demanda formulada per la representació processal del Sr. Ferrer contra la Sra. Manzano. SEGON.- Declarar la resolució del contracte d'arrendament subscrit l'1 de desembre del 2002 entre el difunt progenitor del Sr. Ferrer, Sr. Peña, i la Sra. Manzano amb relació al pis situat al XXXX. TERCER.- Condemnar a la Sra. Manzano a retornar al Sr. Peña la possessió del referit immoble així com al pagament de les quantitats, a dia d'avui no meritades, que generades en el marc del contracte d'arrendament resultessin impagades i acreditades en seu d'execució. En tot cas resten excloses les derivades d'eventuals danys i desperfectes causats en la unitat immobiliària arrendada. QUART.- Imposar les costes processals a la part defenent, incloses les derivades d'advocat i procurador". 8.- La representació processal de la Sra. Manzano ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, sol·licitant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti en aquesta alçada, nova resolució que estimi el recurs articulat, imposant a la contrapart el pagament de les costes ocasionades. 9.- La representació processal del Sr. Ferrer, s'ha oposat al recurs articulat interessant la confirmació de la sentència dictada amb imposició a la part recurrent de les costes derivades del recurs formulat. 10.- Per aute del 21-03-2022 no es va donar lloc a la prova proposada per la part apel·lant en segona instància. Seguidament, per aute del 22-09- 2022, es va desestimar el recurs de reposició formulat per la part apel·lant contra l'aute del 21-03-2022. FONAMENTS DE DRET Primer.- Motius del recurs. En primer lloc, sosté que l'òrgan judicial d'instància, mitjançant l'acumulació de processos acordada, havia esmenat l'excepció de litispendència que la demandada havia articulat en el moment processal oportú. Amb aquesta finalitat manté que abans d'iniciar el procediment 3000656/2020, el Sr. Ferrer ja havia articulat altra demanda (procediment 5000389/2020), destacant que en definitiva, ambdós litigis es seguien entre les mateixes parts i que les pretensions que s'articulaven entre un i altre eren idèntiques. En aquesta eventualitat recorda que l'art. 101 de la Llei del Codi de Procediment Civil impedia l'acumulació de processos quan aquesta s'articulava per evitar el triomf de l'excepció de litispendència i considera que a partir del moment que s'havia admès l'acumulació sol·licitada quan ja s'havia articulat materialment l'excepció de litispendència, es menystenia el seu dret fonamental al procés degut, a la defensa i a la igualtat d'armes processals. En segon lloc, insistia en la necessitat de practicar la prova testifical que en el seu moment va proposar i que va ser rebutjada per l'òrgan "a quo". Refereix amb aquesta finalitat que la seva pràctica resultava útil i pertinent atès que permetia descartar que el Sr. Azorin residia en l'immoble arrendat, circumstància aquesta que suposava l'argument en què l'actor bastia la seva reclamació. El tercer motiu del recurs intervé sobre la decisió de rebutjar l'excepció de manca de legitimació activa en el seu moment plantejada. Per això manté que el demandant no justificava adequadament la titularitat que manifestava sobre l'immoble arrendat i que el raonament contingut en la Sentència dictada resultava arbitrari. D'altra part, es discrepa també de la valoració efectuada en la Sentència respecte de l'expiració del termini del contracte d'arrendament. Refereix que aquestes pretensions es van introduir en el marc del procediment inicialment 3000656/2020 i que d'acord amb el principi de rogació o de justícia pregada, no es podien admetre. El darrer motiu del recurs es planteja quant a les costes processals, indicant que es reunien en el present supòsit tots els requisits per a considerar que existia una justa causa de litigar que havia de comportar que no s'efectués pronunciament al seu respecte. Segon.- No es discuteix entre les parts litigants que l'1-12-2002, el Sr. Peña, arrendava a la Sra. Manzano el pis 0, porta 0 de l'edifici ubicat al C/ C 00 d'Andorra la Vella i que el 8-7-2020, el fill de l'arrendador, Sr. Ferrer, formulava demanda de resolució del contracte d'arrendament i de desnonament de l'arrendatària que fonamentava en les previsions del pacte 5è del contracte subscrit i dels articles 32.4 i 32.5 de la LAFU, demanda que justificava en la conducta del nét de la demandada, Sr. Azorin, que residiria permanentment en l'esmentat habitatge i que mantenia un comportament que ocasionava malestar, inquietud i temor als restants residents de l'immoble, al marge dels danys que havia ocasionat en el mateix. La Sra. Manzano contestava aquesta demanda qüestionant la legitimació del Sr. Ferrer per a promoure la demanda formulada i pel que fa al fons negava residir amb el seu nét, malgrat reconèixer la conducta incívica del Sr. Azorin, i tenir cap mena de responsabilitat en aquests. Posteriorment, una vegada el primer procediment es trobava ja en fase probatòria, la representació processal del Sr. Ferrer articulava una segona demanda de desnonament de la demandada que justificava aquest cop, en el venciment del termini de l'arrendament i en l'absència de pròrroga d'aquest, sense que concorri la necessària identitat entre ambdós procediments, que justifiqui del triomf de l'excepció de litispendència que s'articulava. El 20-10-2020, la representació processal del Sr. Ferrer sol·licitava l'acumulació d'aquest darrer procediment iniciat al primer, pretensió aquesta que era estimada per Aute de 30-4-2021 malgrat l'oposició mostrada per la representació processal de la part demandada. En la Sentència dictada, l'òrgan judicial d'instància desestima l'excepció de manca de legitimació activa articulada i pel que fa al fons malgrat delimitar l'objecte del procediment ateses les pretensions acumulades que s'hi exercien (fonament de dret Tercer), examina exclusivament aquelles que es van introduir en el procediment més recent, raonant que en haver transcorregut el termini mínim de 5 anys que contempla la LAFU, l'arrendador podia resoldre el contracte subscrit el 2002 sense concórrer cap causa o incompliment, respectant per això els terminis de preavís contemplats en l'art. 42 de la LAFU, el que aquí havia fet. Tercer.- Quant a l'excepció de litispendència articulada. Com ho denuncia la part recurrent, és cert que l'excepció articulada no ha merescut cap mena de pronunciament exprés, per part de l'òrgan judicial d'instància, semblant descartar-se tàcitament la necessitat d'examinar el vici que es denunciava mitjançant l'acumulació dels dos procediments iniciats per l'arrendador, el que obligarà la Sala, per tal d'atorgar a la recurrent una resposta que s'ajusti al mandat constitucional que resulta de l'art. 10 de la Constitució a examinar-lo en aquesta alçada. Amb aquesta finalitat resulta necessari destacar que per raons de temporalitat en l'exercici de les accions que han originat ambdós processos (8-7-2020 i 25-09-2020), les disposicions del Codi de Procediment Civil no resulten aplicables (recordarem que va entrar en vigor l'1-5-2021), sense que, per tant, les referències que la part recurrent realitza a les previsions de l'art. 101, resultin adequades. Feta l'anterior puntualització, i pel que es refereix a l'excepció articulada, hem tingut ocasió d'indicar en la Sentència de 25-7-2017 (rotlle TSJC- 172/2017), represa per la Sentència 35/2020 de 20-4-2020, el següent: "s'anomena "litispendència" al conjunt d'efectes processals que resulten de la interposició de la demanda; però també s'atribueix aquesta denominació al tancament que produeix la substanciació d'un procés determinat respecte d'un altre que es promogui amb posterioritat quan entre un i altre concorri una substancial identitat. En realitat es tracta d'evitar que sobre una qüestió objectivament idèntica, suscitada entre els mateixos subjectes, puguin recaure resolucions amb pronunciaments diferents. La litispendència és, en aquest sentit, una institució tutelar o preventiva de l'efecte de cosa jutjada material per la qual s'exclou, un ulterior procés l'objecte sigui idèntic al del procés en què aquella es va produir (Sentència de 30-11-2000, TSJC-85/00). Els requisits exigits per la jurisprudència perquè pugui apreciar-se la litispendència són els tres següents: 1) que existeixi identitat subjectiva entre el procediment en curs i un altre pendent de resolució, 2) que es doni igualment identitat objectiva amb relació al petitum de la demanda entre un i altre i 3) que la causa de demanar, o causa petendi, sigui també la mateixa en els dos casos. (TSJC 12/12 de 30.4.12 i TJC 141-11 de 29.9.11, entre d'altres)" (Sentència de 19-12-2018 TSJC-233/2018)". Pel que es refereix a la triple identitat exigida per a apreciar l'excepció de litispendència, la identitat subjectiva i objectiva resulta inqüestionable: ambdós litigis es seguien entre les mateixes parts litigants i la tutela judicial que es reclamava en ambdós, configurada en els "petitums" dels escrits de demanda respectius, resulta idèntica. Diferent conclusió ha d'assolir-se però respecte de la causa petendi o raó de demanar. En efecte, la pretensió resolutòria articulada en el primer procediment es justifica en la conducta personal del Sr. Azorin i les molèsties i desperfectes produïts pel mateix als restants estadants de l'immoble i a les seves estances, i es recolza en les previsions dels articles 32.4 i 32.5 de la LAFU. En canvi, la segona demanda, es recolza en l'expiració del termini de l'arrendament i en l'absència de pròrroga d'aquest, sense que concorri la necessària identitat entre ambdós procediments, que justifiqui del triomf de l'excepció de litispendència que s'articulava. A partir del moment en què no concorrien els requisits necessaris per a apreciar materialment el triomf de l'excepció de litispendència, no es pot considerar que la decisió d'instància hagi ocasionat, per aquesta raó, una qualsevol situació d'indefensió o hagi crebantat el principi d'igualtat d'armes processals, de manera que el recurs que s'articula haurà de ser rebutjat. Quart.- Per motius de lògica prelació argumental, examinarem, en segon lloc, els greuges que s'articulen quan es qüestiona la legitimació activa del Sr. Ferrer. La legitimació activa es defineix com la capacitat per actuar com a part demandant en un procés judicial, basant-se en la titularitat d'un dret o interès legítim que s'ostenta davant de la part demandada. En el present supòsit la legitimació del demandant es justifica materialment en el contracte d'arrendament subscrit en el seu dia pel difunt Sr. Peña, avui difunt, i, d'altra banda, en la titularitat que contempla el Registre comunal corresponent per a la totalitat de l'edifici (foli 45). Tanmateix, la resolució dictada confirma la seva legitimació del demandant a la vista de les relacions normalitzades que les parts litigants han mantingut en execució del contracte d'arrendament d'ençà de la defunció del Sr. Peña (pare) l'any 2013, en mèrits del contracte d'arrendament subscrit: la postura de l'avui demandant ha estat la pròpia de l'arrendador (cobrament de les rendes, tramesa de correus comunicant la voluntat de no renovar el contracte subscrit ···), sense que en aquestes coordenades la teoria dels actes propis permeti a l'arrendatària contestar-la en aquesta alçada. En aquestes coordenades, res es pot reprotxar a la resolució d'instància quan admet la legitimació activa del Sr. Ferrer. Cinquè.- Quant a la pràctica de la prova testifical que ha reclamat insistentment al llarg del procediment, la mateixa resulta en aquesta alçada innecessària. En efecte la resolució dictada declara exclusivament que l'ocupació que la Sra. Manzano efectuava del bé arrendat ho era sense títol que la justifiqués a partir del moment que el contracte d'arrendament havia expirat. En aquestes coordenades, resultava absolutament irrellevant determinar les condicions en què el Sr. Azorin podia trobar-se en el pis arrendat per a la resolució del recurs que es plantejava. Sisè.- Pel que es refereix a la irregularitat que s'atribueix a la Sentència dictada en la instància per haver apreciat els arguments introduïts en la segona demanda, tampoc res se li pot reprotxar. El principi de justícia pregada en què la part es fonamenta integra els principis dispositiu i d'aportació de part. A partir del moment, però que la pretensió acollida per l'òrgan judicial d'instància ha estat articulada de manera expressa per la representació processal del Sr. Ferrer en la seva segona demanda, cap afectació als mateixos s'ha pogut ocasionar a la part recurrent sense que, per tant, res des d'aquesta perspectiva es pugui apreciar respecte de la qüestió debatuda. Setè.- Pel que es refereix, en darrer lloc, a la qüestió relativa a la imposició de les costes, tampoc el recurs articulat podrà prosperar. En efecte, a partir del moment en què la pretensió que ha estat acollida per l'òrgan judicial d'instància (expiració del termini pactat amb deguda comunicació de la voluntat per l'arrendador de no renovar el contracte), havia estat degudament comunicada a la part arrendatària respectant el preavís legal corresponent, l'ocupació de l'arrendatària de la unitat immobiliària no es pot considerar de bona fe, i en tal situació la mateixa ha d'assumir les costes derivades del procediment judicial que el Sr. Ferrer ha hagut d'iniciar per tal d'obtenir satisfacció als seus legítims interessos. Vuitè.- La desestimació del recurs articulat comportarà que, les costes ocasionades en aquesta alçada siguin imposades a la part recurrent en mèrits de la regla del venciment objectiu. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Manzano contra la Sentència 169/2021 dictada pel Batlle en data 11- 11-2021 que es confirma íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE