SENTÈNCIA 21-2022 PARTS: Apel·lant: Sr. Castrillo Advocada: Sra. Agullo Apel·lats: Sr. Tejada Advocat: Sr. Pulido Sra. Serra Advocat: Sr. Alfaro MINISTERI FISCAL COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Yves Picod Magistrades: Sra. Marie Conte Sra. Fátima Ramírez Souto Andorra la Vella, el vint-i-vuit d'octubre de dos mil vint-i-dos. En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 27 d'abril del 2022 dictada pel Tribunal de Corts en la causa i rotlle de referència, seguida pel delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna, del psicòtrop MDMA èxtasi i LSD, i pels delictes menors de tràfic de droga tòxica cànnabis i continuat de possessió i consum de droga tòxica. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto. ANTECEDENTS DE FET I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 27 d'abril de 2022 amb la següent part dispositiva: DECIDEIX "Calderónmnar l'acusat Castrillo com a responsable penalment en concepte d'autor d'un delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna, del psicòtrop MDMA (Metilen-Dioxi- Metanfetamina) èxtasi i LSD, d'un delicte menor de tràfic de droga tòxica cànnabis i d'un delicte menor continuat de possessió i consum de droga tòxica, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena única de DOS ANYS I SIS MESOS DE PRESÓ FERMA i multa de TRES-MIL (3.000) EUROS. Calderónmnar l'acusat Tejada, en rebel·lia processal, com autor penalment responsable d'un delicte menor de tràfic de droga tòxica cànnabis i d'un delicte menor continuat de possessió i consum de droga tòxica, amb la concurrència en el darrer delicte de la circumstància agreujant de reincidència, a la pena de única d'UN ANY I SIS MESOS DE PRESÓ FERMA. Calderónmnar l'acusada Serra com autora responsable penalment d'un delicte menor continuat de possessió i consum de droga tòxica, amb al concurrència de la circumstància atenuant qualificada de ser menor de vint-i-un anys, a la pena de TRES MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de l'execució de la pena de dos anys, i MULTA DE CINCCENTS (500) EUROS. Calderónmnar l'acusat Cañellas com autor responsable penalment d'un delicte menor continuat de possessió i consum de droga tòxica, amb la concurrència de les circumstàncies atenuant qualificada de ser menor de vint-i-un anys i atenuant de confessió, a la pena de TRES MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de l'execució de la pena de dos anys, i MULTA DE CINC-CENTS (500) EUROS. Calderónmnar als acusats al pagament de les despeses processals causades. El comís de les substàncies estupefaents intervingudes, diners, balances i notes manuscrites intervinguts als acusats G. i M, i del telèfon mòbil intervingut a l'acusat M.". II.- RESULTANT: que la sentència es recolza en els següents fets provats: "vers les 04:20 hores del dia 20 de novembre del 2017 l'acusat Castrillo, nascut el xx de novembre del XXXX, de nacionalitat equatoriana, amb antecedents penals no computables a efectes de reincidència, i la seva parella i també acusada Serra, nascuda en data xx d'agost del XXXX, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals no computables a efectes de reincidència, es trobaven al domicili d'Luís, persona que no ha estat l'acusada en la present causa, radicat a l'Edifici XXXX, escala C, apartament XXXX, de la Carretera dels Vilars (Escaldes-Engordany), on també s'hi trobava l'acusat Tejada, nascut el xx de desembre de XXXX, de nacionalitat espanyola i amb els antecedents penals que es diran, parella d'Luís i que, si bé no era resident al Principat, compartia ocasionalment dit domicili amb A. Com sigui que G. i D.S. iniciaren una forta discussió, A. els obligà a marxar al carrer, on G. i D.S. continuaren discutint, trobant-se prop del vehicle Peugeot 206 matrícula andorrana XXXX que estava allí estacionat, vehicle quina titular administrativa era D.S. tot i que el propietari real i usuari del vehicle era G. Arran de l'alerta de la forta discussió per part d'algun veí al Servei de Policia, es desplaçà al lloc una patrulla que trobà a G. i D.S. discutint fortament entre ells i a una tercera persona, A., que intentava fer de mitjancera. Atès que G. i D.S. mantenien una actitud agressiva no sols entre ells sinó també respecte dels agents, els agents procediren al seu control i, en donar una ullada des de l'exterior a l'interior del Peugeot 206 matrícula andorrana XXXX, varen veure que al seient posterior hi havia un embolcall que els semblà sospitós, podent comprovar que l'embolcall contenia una peça o roca d'una substància que, posteriorment analitzada, resultà ser cocaïna amb un pes brut de 37.347 mg i pes net de 35.647 mg, substància estupefaent que pertanyia a l'acusat G.H. i que destinava a la venda a terceres persones. Quan els agents trobaren la substància, G. i D.S. manifestaren que la substància era cocaïna i que era dels qui habitaven el pis, per la qual cosa els agents practicaren una perquisició a dit habitatge, previ consentiment donat per la seva titular Luís Arran de dita perquisició es trobaren 0,48 grams de marihuana propietat d'Luís per al seu propi consum i una balança de precisió i 7,77 grams nets del producte estupefaent haixix propietat de M.R., així com una targeta amb restes de cocaïna, essent M. consumidor al Principat de cocaïna i d'haixix, alhora que també en venia a terceres persones. Ha quedat provat que durant el mes de novembre del 2017 l'acusat M. va vendre cànnabis a Benitez per import de 120 euros, a Carranza per import de 100 euros, a Calderón uns 16 grams, a Palmer, per import de 30 euros, a Ricart dues cigarretes i a Cañete, nascut el xx de novembre del XXXX, al menys una venda de 5 grams per import de 30 euros en data 19 de novembre del 2017. Els agents procediren a la detenció de G., D.S., M. i A., ocupant-li a G. en el moment de la detenció la suma de 260 euros en efectiu que duia al damunt, i posteriorment en seu policial un embolcall que contenia cocaïna amb un pes net de 0,18 grams. El mateix dia 20 de novembre del 2017 es practicà una perquisició al domicili dels acusats Castrillo i Serra, radicat al carrer Grandalla xx, xx-xx, ed. XXXX d'Andorra la Vella, amb el resultat d'intervenir, dins d'una caixa forta que estava sobre la taula del menjador, 46,7 grams d'haixix, 46 tripis de LSD i unes anotacions manuscrites, i en altre lloc 24 pastilles del psicòtrop MDMA (Metilen-Dioxi-Metanfetamina), producte estupefaent conegut com èxtasi, una balança de precisió i diferents embolcalls de plàstic, així com la suma de 310 euros. D'aquest objectes, l'estupefaent haixix i els tripis de LSD eren de l'acusat G.H., que destinava a la venda a terceres persones al Principat, així com la balança de precisió i els embolcalls de plàstic que utilitzava per confeccionar les paperines de cocaïna que venia. També eren seus els diners, provinents de la venda dels referits estupefaents, i les anotacions manuscrites on constaven, entre altres, les de "W. 200(-210e)(-150)", "G.50", "B. 100", "T.100", "G. = 50", que eren reflex de les vendes d'estupefaents fetes al Principat per G.H. Per contra, les 24 pastilles del psicòtrop MDMA (Metilen-Dioxi- Metanfetamina), èxtasi, eren propietat de l'acusat Cañellas, nascut el xx d'agost de XXXX, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals no computables en la present causa, que destinava al seu propi consum, trobant-se en la perquisició que en la mateixa data del 20 de novembre del 2017 es practicà al seu domicili radicat al carrer de les Escoles, bloc xx, Edifici XXXX, xx-xx de Sant Julià de Lòria, 53,65 grams nets de haixix que l'acusat P. també destinava al seu propi consum. En data 20 de juny del 2018 l'acusada Serra es personà al Centre Penitenciari de La Comella per mantenir un vis a vis amb Castrillo, la seva parella que es trobava intern en dit centre, i aprofità l'ocasió per intentar introduir 3,7 grams bruts de haixix que duia amagats als sostenidors pel seu company G.H., fets pels quals D.S. ja ha estat condemnada per sentència de data 14 de juny del 2019 del Tribunal de Corts (a la sentència consta com a data la del 14 de juny del 2018, evidentment errònia per ser anterior a la data dels fets). Subsegüent a aquest control es procedí, prèvia autorització de la processada D.S., a practicar una perquisició al seu domicili ubicat a carrer Grandalla, núm. xx, xx xx (Andorra la Vella), on es trobaren anotacions manuscrites de l'acusat G.H. on constaven, entre altres, les de B. = 92g x 4 ; S. = 90 + 300 + 21 tripis a 7 = ; W. = 2 pollos + 100g de haixix ; D. = 100EUR, que eren reflex de les vendes d'estupefaents fetes al Principat per G.H. Els acusats Castrillo i Serra han consumit cocaïna al Principat d'Andorra, i també n'ha consumit l'acusat Tejada, consum que efectuà al domicili d'A. en la mateixa data del 20 de novembre del 2017. Els acusats Castrillo i Cañellas han consumit producte estupefaent MDMDA èxtasi al Principat. L'acusat Tejada ha estat condemnat per Ordenança penal de 3 de setembre del 2017 com autor responsable penalment d'un delicte menor de possessió de cocaïna pel propi consum. L'acusat Castrillo ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 21 de novembre del 2019 com autor d'un delicte major de lesions doloses amb l'ús d'objectes amb perill de causar lesions més greus a la víctima; per Ordenança Penal de data 14 de maig del 2019 com autor d'un delicte menor de lesions que han requerit assistència mèdica per a la seva curació; per Ordenança Penal de data 18 de juliol del 2018 com autor d'un delicte menor de lesions que han requerit assistència mèdica per a la seva curació; per Ordenança Penal de data 18 de gener del 2018 com autor d'un delicte menor de lesions que han requerit assistència mèdica per a la seva curació; i per Ordenança Penal de data 5 de desembre del 2017 com autor d'un delicte major de lesions doloses que han requerit tractament mèdic posterior a la primera assistència per a la seva curació". III.- RESULTANT: que contra aquesta sentència formula recurs d'apel·lació la representació lletrada de Castrillo, sol·licitant que es revoqui parcialment la sentència objecte de recurs i es declari la lliure absolució del seu defensat del delicte major de tràfic d'estupefaents, condemnant-lo únicament pels delictes menors, a la pena única de 9 mesos de presó computant-se la pena ja complida en presó preventiva. Subsidiàriament, sol·licita que en el cas de condemna pel delicte major, la pena imposada no superi els 18 mesos de presó, dels quals sigui ferma la part ja complerta en preventiva, i la resta que es dicti amb caràcter condicional qualificada a justificar ocupació laboral i al seguiment de tractament de desintoxicació. Considera aquesta part recurrent que no ha quedat acreditat que la cocaïna intervinguda al vehicle que utilitzava el processat fos seva i que el producte estupefaent LSD trobat al seu domicili, era pel seu propi consum, limitant els seus arguments impugnatius a l'atribució de la possessió de la cocaïna. Subsidiàriament, s'impugna la pena imposada al recurrent de dos anys i sis mesos de presó i 3.000 euros de multa, en considerar-se excessives perquè el Tribunal de Corts no ha valorat l'esforç del Sr. G. per aconseguir la seva reinserció social. IV.-RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat en considerar que la prova que obra en autes demostra "inequívocament" que G.H. és responsable del delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna. Pel que fa a la pena imposada, entén el Ministeri públic que aquesta ja és prou mesurada atenent a totes les circumstàncies exposades per la defensa i a la gravetat dels fets enjudiciats, i ha de ser en tota la seva extensió ferma. V.-RESULTANT: que les altres parts no s'han manifestat al respecte del recurs d'apel·lació formulat per la representació lletrada de Castrillo FONAMENTS DE DRET FONAMENTS DE DRET I.- CONSIDERANT: que la representació de Castrillo impugna la sentència només en relació al delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna, del psicòtrop MDMA (Metilen-Dioxi-Metanfetamina) èxtasi i LSD, tipificat a l'article 282.1 del Codi Penal, i per tant, malgrat interessar l'absolució per aquest delicte, en considerar que no ha quedat acreditat que la cocaïna intervinguda al vehicle que utilitzava el processat fos seva i que el producte estupefaent LSD trobat al seu domicili era pel seu propi consum, limita els seus arguments impugnatius a l'atribució de la possessió de la cocaïna. No és objecte de controvèrsia que a l'interior del vehicle Peugeot 206 matrícula XXXX, vehicle del que l'acusada J.C.D.S. n'era titular administrativa, si bé el seu propietari real i usuari era el Sr. G., es va trobar un embolcall que contenia una peça o roca d'una substància que, posteriorment analitzada, resultà ser cocaïna amb un pes brut de 37.347 mg i pes net de 35.647 mg. Castrillo ha negat sempre que aquesta droga fossi seva i ha atribuït la seva propietat a Tejada, però el Tribunal de Corts considera acreditat que pertanyia al Sr. G. i que la destinava a la transmissió a terceres persones perquè: va ser trobada a l'interior del seu vehicle; quan la policia va trobar la droga estaven al carrer a prop del cotxe el Sr. G., la Sra. D.S. i la Sra. C., la qual tractava de fer de mitjancera en la forta discussió entre els dos primers, i el Sr. G. en cap moment va atribuir la propietat de la droga a cap de les dues dones; Tejada, i Luís van coincidir en manifestar en les seves declaracions davant la Batllia que el primer no va baixar al carrer quan van marxar del pis el Sr. G. i la Sra. D.S., i aquestes manifestacions són corroborades per l'informe policial en el qual no es diu que M. es trobés al lloc; al Sr. G. se li van trobar a sobre 260 euros en bitllets de 50 EUR, 20 EUR i 10EUR, tractant-se de bitllets múltiples de 10 compatibles amb el producte de la venda de cocaïna, ja que el gram té un preu de entre 50 i 60 euros, i a casa seva es van trobar 310 euros; en la perquisició feta a casa del Sr. G. el 20 de novembre de 2017 es van trobar estris adequats per a la manipulació i distribució dels estupefaents, com són les dues balances de precisió i els embolcalls de plàstic amb unes característiques que són les pròpies dels destinats per a la confecció de paperines de cocaïna; en les dues perquisicions efectuades al domicili del Sr. G. es van trobar anotacions manuscrites, quina autoria ha reconegut, amb indicacions de quantitats i grams associades a noms, així com referències a haixix, tripis i pollos, expressions usualment utilitzades per referir-se als estupefaents LSD i cocaïna, respectivament, tractant-se d'anotacions sobre deutes per la venda de drogues; el Sr. G. en la primera declaració efectuada davant la Batllia va reconèixer que en alguna ocasió havia venut cocaïna; i el Sr. G. es relacionava amb J.M.M.R., alies el valenciano condemnat pel Tribunal de Corts en rebel·lia, a la pena de vuit anys de presó com autor dels delictes majors de tràfic de droga tòxica en gran quantitat, en la seva modalitat d'importació per a la venda, i de blanqueig de diners o valors, i el dia de la seva detenció el va trucar per informar-li de la seva situació fer informar telefònicament de la seva detenció a J.M.M.R. (foli 27). Respecte al vídeo en què el Sr. M. s'atribueix la propietat de la cocaïna trobada al vehicle del Sr. H., la sentència no dona cap valor a aquesta confessió perquè no ha estat ratificada judicialment i considera que es va realitzar sota pressió, atesa la forma en què el vídeo va arribar a la Sra. D.S., quedant per indicacions del Sr. G. amb una persona que li havia d'entregar, i les manifestacions de la Sra. C. sobre les pressions rebudes efectuada en la seva declaració davant la Batllia. La conclusió a què arriba el Tribunal de Corts en base a aquests indicis sobre la propietat de la cocaïna intervinguda al vehicle de l'acusat i la seva destinació al tràfic és lògica, raonable i conforme a les màximes d'experiència, als criteris jurisprudencials sobre la matèria, i les al·legacions de la part recurrent no introdueixen cap dubte raonable sobre la possibilitat d'una conclusió alternativa. Així, en relació a la propietat de la cocaïna, que fos el Sr. M. qui la introduís en el vehicle del Sr. G. al veure el vehicle policial, després d'haver-la agafat del seu domicili i baixar-la al carrer per vendre 2 gr. a l'acusat, no resulta una versió versemblant. En primer lloc, que M. hagués baixat al carrer no resulta degudament acreditat, perquè no hi era quan va arribar la policia, segons va dir la Sra. D.S. al judici al manifestar que només estaven els tres -en referència a ella, l'acusat i la Sra. C., tal com també van constatar els agents, i en segon lloc, el que és més rellevant, no és lògic si es volen vendre 2 gr. de cocaïna, agafar una peça d'una quantitat molt superior i baixar-la al carrer sense disposar de les eines necessàries per preparar les dosis. Respecte al vídeo en què apareix el Sr. M. reconeixent ser el propietari de la cocaïna, el valor que li atribueix el Tribunal de Corts no resulta equivocat, perquè és tracta d'una manifestació no ratificada judicialment i, per tant no realitzada en condicions que puguin descartar qualsevol tipus de pressió, la qual és raonable deduir que existís tenint en compte la intervenció del Sr. G. en l'obtenció del vídeo -en ser ell des de la presó qui li va encarregar a la Sra. D.S. reunir-se amb un home que li proporcionaria la gravació-, les manifestacions de la Sra. C. fetes a la Batllia en relació a que M. va ser obligar a fer el vídeo i que tenia por a dir qui i les relacions del Sr. G. amb una persona, el Valenciano, que introduïa i distribuïa cocaïna al Principat, a qui l'acusat va comunicar la seva detenció de matinada i qui a mig matí va abandonar el país. És cert que M. no va comparèixer a l'acte del judici i que, per tant, no va poder donar explicacions sobre la gravació, però hi ha prou elements com per dubtar seriosament de que la seva confessió fos certa, no només perquè la versió del Sr. G. sobre el fet de que baixés la cocaïna al carrer per vendre-li 2 gr. no resulti lògica, sinó també per la forma en què es va obtenir el vídeo, amb la intervenció de l'acusat i la connexió d'aquest amb una persona rellevant en el món del tràfic de drogues. En relació al motiu de la discussió del Sr. G. amb la Sra. D.S., segons van manifestar tots dos, era perquè el primer volia seguir consumint cocaïna, fet que no sembla relacionat amb que volgués que li proporcionés la droga el Sr. M., si tenim en compte que al Sr. G. se li va trobar a sobre una paperina de cocaïna, de forma que disposava de la substancia per seguir consumint. Acreditada la possessió per l'acusat de 35,647 gr. nets de cocaïna, la seva destinació al tràfic, malgrat el caràcter de consumidor de tal substància de l'acusat, es sustenta raonablement, en primer lloc, en la quantitat, ja que supera en molt la que es pot considerar destinada a l'autoconsum, que segons s'explica en la sentència i considerant els criteris que es fan servir a Espanya, estaria per sota dels 10 gr. Tal com s'exposa en el recurs, no s'ha acreditat cap acte de venda de cocaïna de l'acusat a persona concreta i el Sr. G. es va retractar de la seva primera declaració davant la Batllia, en la qual va admetre haver venut cocaïna en alguna ocasió, al·legant que es referia a haixix. Però la referència a la cocaïna és molt clara en la seva declaració, el que fa que la pretesa equivocació no resulti versemblant, i la dedicació del Sr. G. a la venda de cocaïna es sustenta, a més de, en la quantitat de cocaïna intervinguda, en l'ocupació en el seu domicili d'estris habitualment utilitzats per confeccionar dosis de cocaïna -embolcalls de plàstic i balança de precisió- i de notes manuscrites en les que es fa referència a noms als que s'associa grams, euros i, no només haixix, sinó també trips i pollos (W.=2 pollos + 100 gr. d'haixix) i quantitats múltiples de 50 euros, preu al que es ven el gram de cocaïna, així com el portar a sobre en efectiu 260 euros i relacionar-se amb una persona vinculada al tràfic de cocaïna, a la que comunicà la seva detenció, fet aquest últim que per sí sol podria ser irrellevant, però que posat en relació amb la resta d'indicis, contribueix a reforçar la conclusió del destí al tràfic de la cocaïna. A més, la forma de distribució de la droga, en una única peça, és també un indici de la seva destinació al tràfic, doncs permet després la confecció de les dosis individuals per a la venda, que és la forma habitual d'adquisició de la substància pels seus consumidors. A la mateixa conclusió s'arriba en relació al LSD intervingut, ja que el número de dosis excedeix de les que es pot raonablement destinar al autoconsum i les anotacions relatives als deutes derivats de la venda d'aquesta substància, coneguda com a tripi, permet inferir el seu destí de tràfic. La condemna del recurrent es troba sustentada en prova de càrrec apta, suficient i correctament valorada per a desvirtuar la seva presumpció d'innocència i ha de ser confirmada. II.-CONSIDERANT: que subsidiàriament s'impugna la pena imposada al recurrent de dos anys i sis mesos de presó i 3.000 euros de multa, en considerar-se excessives perquè el Tribunal de Corts no ha valorat l'esforç del Sr. G. per aconseguir la seva reinserció social. L'article 56 del Codi Penal estableix que "El tribunal fixa la pena de manera raonada, dins els límits establerts per la llei, segons el que resulti de l'aplicació dels articles anteriors, valorant les circumstàncies atenuants i agreujants concurrents i, en general, la gravetat del fet, les circumstàncies personals i la reinserció social assolida pel condemnat o les expectatives que afavoreixin una futura reinserció". El Tribunal de Corts imposa una pena única de presó de dos anys i sis mesos de presó ferma, valorant els actes de tràfic acreditats i l'antiguitat dels fets, però omet valorar el procés de reinserció social en què es troba el Sr. G.H. element que considerem molt rellevant en el seu cas. Així, el recurrent ha estat condemnat en múltiples ocasions per delictes clarament relacionats amb les seves dificultats per controlar els seus impulsos i la baixa tolerància a la frustració, en el marc d'un trastorn per addicció a l'alcohol i les drogues. Segons els informes dels professionals encarregats del seu tractament, ha sabut aprofitar els instruments del tractament penitenciari per abordar i aconseguir controlar aquestes patologies, realitzant també activitats educatives i formatives amb un excel·lent resultat, tal com va explicar a l'acte del judici el seu professor, havent aprovat el curs d'accés a la universitat per a majors de 25 anys. El Sr. G. ha treballat de forma continuada des de que la seva situació penitenciària li ho ha permès i en l'actualitat treballa des del mes de maig del 2022 a l'empresa XXXX, com a tècnic de manteniment amb un resultat plenament satisfactori, segons informe del representant de l'empresa. Per tot l'exposat, podem concloure que el Sr. G. es troba en un procés avançat de reinserció social que per afavorir la seva consolidació ha de ser valorat a l'hora de fixar la pena, de forma que els 18 mesos de presó peticionats per la part recurrent resulta una pena més adequada a totes les circumstàncies tant del delicte, com del transcurs del temps i el nivell de reinserció social assolit pel Sr. G. Tanmateix i per afavorir la continuïtat en el seu procés de rehabilitació i reinserció social, considerem que resulta procedent atorgar-li la suspensió condicional de l'execució de la pena pendent de compliment per un període de tres anys qualificada al seguiment d'un tractament de deshabituació de la seva drogodependència a prop de l'UCA i a justificar ocupació laboral regular. Segons l'article 62 del Codi Penal no poden obtenir aquest benefici els condemnats que tinguin la condició de delinqüent habitual, però amb les dates que consten en la sentència sobre els antecedents del Sr. G. no es pot afirmar que tingui aquesta condició L'article 67 del Codi Penal estableix que Als efectes de l'article 62 es considera delinqüent habitual el qui ha estat castigat mitjançant sentència ferma tres vegades per un delicte comprès en el mateix títol del Codi, durant un termini de cinc anys. Com hem dit en la STSJP 23/21 de 22 d'octubre de 2021, el fonament de l'exclusió de la suspensió de l'execució de les penes privatives de llibertat als delinqüents habituals radica en que les persones que tenen aquesta condició, han evidenciat una tendència a repetir conductes que ataquen a un mateix bé jurídic i, per tant, una perillositat criminal, la qual determina que el compliment efectiu de la pena sigui necessari per evitar que continuï delinquint. També hem exposat que no diu l'article 67 del Codi Penal com s'ha de computar el termini de cinc anys, però que és evident que s'ha de fixar una data d'inici o dies a quo pel seu còmput per a no incórrer en una indefinició contrària a la seguretat jurídica. La lògica ens condueix a interpretar que els cinc anys s'han de computar cap enrere partint de la data en què s'ha de prendre la decisió sobre la suspensió, perquè és el període més proper a aquest moment i permet una millor valoració de la perillositat criminal del condemnat en tractar-se de les condemnes més pròximes en el temps. Aquest és el criteri que segueix l'article 94 del Codi Penal espanyol, el qual també contempla el concepte de "reo habitual" als efectes de excloure'ls dels beneficis de la suspensió qualificada de l'execució de la pena, considerant com a tal el que ha comés tres o més delictes compresos, en aquest cas, en el mateix capítol del Codi Penal en un període de cinc anys i ha estat condemnat per ells. Una vegada delimitat el marc temporal, hem d'analitzar si la referència de l'article 67 del Codi Penal, al càstig mitjançant sentència ferma tres vegades per un delicte comprés en el mateix títol del Codi Penal s'ha d'entendre en el sentit de que les sentències hagin estat dictades en aquest període amb independència de la data de comissió del delicte o si és necessari que els fets s'hagin comés en aquest període i les condemnes fermes, lògicament s'hagin pronunciat en el mateix. Una interpretació lògica i teleològica del precepte ens porta a concloure que els delictes s'han d'haver comés dintre del període de cinc anys a comptar cap enrere des de la data de la sentència dictada pel Tribunal de Corts perquè: a) si el que s'ha de valorar és la tendència criminal de la persona durant els cincs anys anteriors al moment de prendre la decisió sobre la suspensió de l'execució de la pena, és la data de comissió del delicte i no la de la seva condemna ferma la que evidencia aquesta tendència, ja que la data de la fermesa pot ser molt posterior a la de la comissió dels fets i no permetria efectuar un pronòstic fiable sobre el seu comportament futur; i b) si el que s'ha de tenir en compte és la data de la fermesa de la sentència, s'estaria fent dependre la condició de delinqüent habitual d'una circumstància totalment aliena a la persona condemnada com és la major o menor celeritat dels òrgans judicials en la tramitació del procediment penal, el què resulta contrari al principi de seguretat jurídica. Finalment, la legislació espanyola en la què s'inspira el precepte, expressament considera determinant la data del fet delictiu i no el de la sentència ferma en l'article 94 del Codi Penal. Aplicant aquest criteri, com en la sentència no es fa constar la data de comissió dels fets delictius i només es consigna la data de la sentència, no es pot afirmar que el Sr. G. hagi comet tres delictes compresos en el mateix títol del Codi Penal en un període de tres anys. Fins i tot si mirem les fulles d'antecedents penals es comprova que dos de les condemnes es corresponen a causes de l'any 2016, el que implica que els fets com a mínim van ser comesos en aquest any, fora per tant del termini de cinc anys a comptar enrere des de la sentència. El actual procés de reinserció social en què es troba el Sr. G. considerem que no fa necessari el compliment íntegre de la pena per garantir que no tornarà a delinquir, perquè el seu pronòstic de comportament futur és favorable i perquè, a més, segons les dades que obren en la causa, ha estat en presó preventiva un total de 267 dies, el que implica que ja ha complert una part significativa de la pena. Finalment, en relació a la pena de multa, la quantitat de 3.000 euros no resulta desproporcionada tenint en compte que: a) l'article 282.1 del Codi Penal fixa la multa en una quantia fins al triple del valor de la droga; b) només la cocaïna tindria un valor aproximat de 1.750 euros, si tenim en compte que el preu del gram és d'uns 50 euros en el mercat il·lícit i c) l'article 44 del Codi Penal estableix que per fixar la pena dintre dels límits establerts per a cada delicte s'ha de valorar la situació econòmica del reu, constant que el Sr. G. treballa i ni consta que tingui càrregues familiars i la gravetat de la infracció. III.-CONSIDERANT: Que es declaren les costes d'ofici en haver-se estimat parcialment el recurs. Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, DECIDIM DECIDIM La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix: 1.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs interposat per la representació de Castrillo 2.- REVOCAR PARCIALMENT la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 27 d'abril de 2022 en la causa no.6000083/2020 i, en conseqüència: -Es fixa la pena de presó en divuit mesos de la qual és ferma el període en què ha estat el Sr. G. en presó preventiva (267 dies) i la resta condicional qualificada al seguiment d'un tractament de deshabituació de la seva drogodependència prop de l'UCA i a justificar ocupació laboral regular durant un període de tres anys. 3.-Declarar d'ofici les costes del recurs. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE