SENTÈNCIA 81-2022 PARTS: Apel·lant: Sra. Estany Representant: ídem Advocada: Sra. Téllez Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) Representant: Sra. Salas Advocada: ídem COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL President: Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: Sra. Elsa Puig Muñoz Sra. Alexandra Cornella Sola Andorra la Vella, el 31 d'octubre de 2022. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 0000043/2022. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La Sra. Estany va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Consell d'administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), de data 30/03/2021, que resolia desestimar el recurs interposar per la part agent contra la decisió de no admetre a tràmit l'incident d'execució presentat contra l'embargament i les diligències del Saig en el marc del procediment d'execució EX/AD-18-000XXX.X. 2.- En la sentència de data 29/03/2022 el Tribunal unipersonal de la Batllia ha desestimat la demanda promoguda per la part agent. 3.- En el seu escrit d'apel·lació, la Sra. Estany estima, en substància, que: Ha prescrit l'acció d'execució forçosa del deute. L'acord del Saig no es va notificar en data 18/01/2018. No es va remetre un burofax, i no consta el contingut de la carta que es va intentar notificar a la Sra. Estany. 4.- En la seva contesta la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) estima, en substància, que: La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) no és competent per resoldre sobre l'incident plantejat per la Sra. Estany. La presentació d'un primer incident davant la Batllia i la declaració d'inadmisibilitat d'aquest, no pot comportar la paralització del termini. L'acord d'embargament es va notificar a la Sra. Estany el 18/01/2018. 5.- Ambdues parts van confirmar les seves al·legacions en els respectius escrits de conclusions. Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir. FONAMENTS DE DRET Primer.- Competència El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia. Segon.- Prèviament, s'ha de presentar un breu resum dels fets a l'origen del litigi: La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) reclama a la part agent el pagament de 3.998,52 euros corresponents a les seves quotes de seguretat social -en el règim per compte propi- dels mesos d'octubre a desembre del 2012, i de gener a juliol del 2013. La part agent no nega l'existència del deute. Obra al foli 130 la carta de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) a la part agent en reclamació del deute, i al revers del mateix foli la diligència conforme la qual la Sra. Estany no va voler signar la recepció de la referida carta el 21/01/2014. Com sigui que la part agent no va abonar la quantitat reclamada, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), en data 11/07/2014, va sol·licitar a la Secció d'Execucions de la Batllia, que s'acordés l'execució del deute, procediment que va rebre el núm. E14-11641 (foli 132 i següents). Per providència de data 29/09/2014 (foli 153) la Batllia va decidir reclamar a la Sra. Estany que en el termini de 13 dies procedís al pagament. Per aute de data 20/11/2017 (foli 155) la Batllia va acordar l'arxiu del procediment d'execució i va retornar el procediment a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), en entendre que en els procediments d'execució presentats a Batllia per la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) a comptar del 16/05/2014 -entre els que es troba el núm. E14-11641-, no s'havia travat cap embargament ni es va aconseguir el cobrament de cap import, i que la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) era competent per executar per si mateixa els actes administratius sobre els quals havia sol·licitat l'execució forçosa. El 04/12/2017 la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) va sol·licitar al Saig que s'executés el deute. En data 10/01/2018 el Saig va emetre un acord d'embargament sobre els béns i drets de la Sra. Estany. Mitjançant el servei SEGELL EXPRÈS, es va remetre una carta certificada a la Sra. Estany, que va rebre la pròpia destinatària el 18/01/2018 (foli 24, 31 i revers del foli 367). El 25/09/2020 el Saig va emetre una diligència d'informació i retenció de quantitats líquides en poder de tercers, i l'01/10/2020 va emetre una diligència d'embargament de salaris i retribucions anàlogues. El 29/10/2020 la part agent va presentar a la Batllia un incident d'execució contra l'acord d'embargament del Saig de 10/01/2018 i les diligències posteriors de 25/09/2020 i 01/10/2020, incident que fou inadmès per aute de 09/11/2020 (foli 167 de les actuacions), que no es va recórrer. El 15/12/2020 la part agent va presentar davant la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) un escrit (folis 168 i següents), que qualifica com a incident d'execució contra l'acord d'embargament de data 10/01/2018 i les diligències de 25/09/2020 i 01/10/2020, que fou inadmès per Resolució de data 07/01/2021 (folis 210 i següents), confirmada posteriorment per resolució de 30/03/2021. Finalment, la Sra. Estany interposà un nou incident davant la Batllia contra la Resolució de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) 30/03/2021, que ha estat desestimat per la sentència de data 29/03/2022, ara recorreguda en apel·lació. Tercer.- La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) al·lega que no era competent per resoldre sobre l'incident d'execució plantejat per la Sra. Estany, compte tingut que la part agent va presentar un primer incident, que fou inadmès per aute de la Batllia de data 09/11/2020 (folis 167 de les actuacions), que l'agent no va recórrer. La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ve a sostenir sosté que l'aute de 09/11/2020 era erroni i que allò que havia d'haver fet la part agent, era interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest Tribunal Superior. Considera també la demandada que, encara que es considerés que la pròpia CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) era competent per conèixer de l'incident, aquest va ser presentat extemporàniament, compte tingut que el 02/10/2020 se li va notificar que se li reconeixia el benefici de la justícia gratuïta i va presentar el primer incident davant la Batllia el 29/10/2020, que fou inadmès per aute notificat a l'agent el 27/11/2020, i el 15/12/2020 presenta l'incident davant la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) quan el termini estava exhaurit. Així, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) sosté que el termini no havia quedat interromput amb la presentació del primer incident (davant la Batllia), ja que s'havia presentat davant d'un òrgan incompetent. Però cap d'aquestes al·legacions pot prosperar. En efecte, cal partir de la dada que, tot i que la Batllia rebés de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) la sol·licitud que s'acordés l'execució del deute, i que la Batllia incoés un procediment -que va rebre el núm. E14-11641-, en aquest no es va travar cap embargament. Doncs bé, la disposició transitòria tercera de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del Saig (en endavant LS) disposa que tots els procediments d'execució forçosa de les resolucions judicials civils i administratives que consisteixen en el pagament d'una quantitat líquida, inclosos aquells en què s'hagi convocat una subhasta pública o s'hagin segrestat els béns embargats, segueixen el règim següent: "a) El batlle o el tribunal competent dicta un aute en què arxiva el procediment esmentat i notifica a la persona executant que s'ha d'adreçar al saig que correspongui a l'efecte de sol·licitar l'execució forçosa, amb les especificitats següents: Si el batlle o el tribunal ha requerit el pagament a la persona executada però encara no ha travat embargament sobre els seus béns i drets, ni ha rebut diners a compte del deute, deixa sense efecte el requeriment de pagament. Si el batlle o el tribunal ja ha travat embargament sobre els béns i drets de la persona executada, manté aquesta mesura però requereix a la part executant que li acrediti, en el termini d'un mes des del dia en què li notifica l'aute, que ha sol·licitat l'execució forçosa al saig. En cas que la persona executant no li ho acrediti en el termini indicat, el batlle o el tribunal deixa sense efecte la mesura esmentada. Si el batlle o el tribunal ha rebut diners a compte del deute que estan dipositats o consignats en el marc del procediment i que han de ser lliurats a la part executant, els lliura a la part executant o al saig encarregat de l'execució. Si el batlle o tribunal ha convocat una subhasta pública, deixa sense efecte la convocatòria, preserva tanmateix les actuacions que s'hagin pogut fer anteriorment en el procediment d'alienació i en lliura una còpia al saig encarregat de l'execució. En el supòsit ii anterior, el saig disposa d'un termini d'un mes des del dia en què la part executant li ha sol·licitat l'execució forçosa per travar l'embargament que correspongui i comunicar-ho al batlle o el tribunal competent, perquè pugui deixar sense efecte l'embargament que va travar en el seu dia i que havia mantingut entretant. No obstant això, a l'efecte de la preferència per executar els béns o drets embargats, s'entén que l'embargament travat pel saig substitueix l'embargament travat pel batlle o el tribunal competent, i que per tant no n'altera la data." En el cas que ens ocupa s'està davant del supòsit i), i procedia l'arxivament de les actuacions i notificar a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) que s'havia d'adreçar al Saig a l'efecte de sol·licitar l'execució forçosa, que és precisament allò que va fer la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), i el Saig va dictar un acte d'embargament el 10/01/2018. Quart.- Cal dir que la qüestió relativa a qui corresponia la competència per resoldre les impugnacions de les resolucions del Saig ha estat controvertida. Segons l'art. 39.3 de la LS, l'acord d'embargament pot ser impugnat en la mateixa forma que estableix l'article 38.6 o, quan es tracti d'un acte administratiu, davant del batlle o el tribunal de la Secció Administrativa de la Batllia a qui correspongui per torn, i l'art. 38.6, en la redacció vigent en el moment de dictar-se l'embargament per part del Saig, establia que "L'acord d'execució pot ser impugnat davant del batlle o el tribunal que ha dictat la resolució judicial que es pretén executar, dins els tretze dies hàbils següents al dia en què es notifiqui." A l'últim, cal dir que l'art. 21.2 de la LS -en la redacció vigent en el moment de presentar-se el primer incident, és a dir, el 29/10/2020-, establia que els incidents d'execució que es puguin plantejar han de ser coneguts i resolts per l'òrgan que ha dictat la resolució judicial o l'acte administratiu executoris, o aquell altre òrgan que correspongui, d'acord amb les lleis aplicables, i de conformitat amb les normes de procediment vigents. La versió actualment vigent d'aquest precepte -introduïda per la disposició final vint-i-unena del Codi de Procediment Civil-, disposa: "2. La impugnació dels acords del saig ha de ser coneguda i resolta per l'òrgan que ha dictat la resolució judicial o l'acte administratiu executoris, o l'altre òrgan al qual correspongui, d'acord amb les lleis aplicables, i de conformitat amb les normes de la Llei del Codi de procediment civil o de la Llei de bases de l'ordenament tributari, segons el cas. No obstant això, la impugnació de les actuacions o les diligències que hagi portat a terme el saig durant la tramitació del procediment d'execució es tramita i es resol davant el mateix saig, d'acord amb el procediment que regula la Llei del Codi de procediment civil a aquest efecte." Certament, les successives modificacions d'aquests preceptes poden haver produït alguna confusió, però la interpretació teleològica i coherent del sistema porta a entendre que, quan el Saig estigui executant una resolució judicial, la impugnació de l'acord d'execució del Saig s'ha de fer davant de l'òrgan judicial que ha conegut l'assumpte, mentre que si l'acte que es vol executar és un acte administratiu, la impugnació s'haurà de fer davant la mateixa Administració que ha dictat l'acte que s'executa, i només es podran recórrer davant el propi Saig les actuacions o les diligències que hagi portat a terme el saig durant la tramitació del procediment d'execució es tramita, és a dir, els actes de tràmit. Per això, en el cas d'un acte administratiu de contingut econòmic (liquidació, sanció, etc.), l'Administració es podrà adreçar al Saig per obtenir la seva execució, i el requeriment de pagament que fa el Saig a la persona executada (art. 38.3 LS) es podrà impugnar davant la pròpia Administració que ha dictat l'acte a executar. El mateix succeeix en el supòsit d'un acte administratiu que es recorre judicialment i el recurs és desestimat, ja que en aquest cas allò que cal executar és el propi acte administratiu, i no la sentència que desestima el recurs. En el cas de procediments judicials civils en els quals intervingui el Saig, la impugnació de l'acord d'execució s'ha de fer sempre davant el propi òrgan judicial. Cinquè.- La part agent va interposar un primer incident davant la Batllia contra l'acord d'embargament del Saig de data 10/01/2018 i les diligències posteriors de 25 i 1 d'octubre del 2010, i per aute de 09/11/2020 la Secció Administrativa de la Batllia va inadmetre l'incident per considerar-se incompetent, aute que la part agent no va recórrer. La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) sosté que aquesta acció no suspenia el termini per recórrer. Tanmateix, a banda dels dubtes interpretatius que pot haver ocasionat la regulació de la LS i les seves modificacions, l'acord del Saig de data 10/01/2018 no informa a l'agent sobre el recurs que es podia interposar (no hi ha constància a l'expedient sobre aquesta indicació). I cal recordar que l'art. 47 del Codi de l'Administració estableix que la notificació és l'actuació mitjançant la qual l'òrgan que dicta un acte administratiu ho comunica a la persona que resulta afectada en els seus drets o interessos pel dit acte, o al seu representant; que la notificació ha de contenir el text íntegre de l'acte, l'expressió del recurs que sigui procedent, l'òrgan davant del qual s'ha d'interposar el recurs, i el termini per a fer-ho, amb indicació de si posa fi, o no, a la via administrativa i que en els supòsits d'omissió d'algun dels requisits que estableix l'apartat anterior, si l'acte notificat conté almenys el text íntegre de la resolució, aquest produeix efectes a partir del moment en què la persona interessada realitza actuacions de les quals es desprèn el coneixement del seu contingut i abast, o hi interposa recurs. Igualment disposa que l'absència o la irregularitat de la notificació suspenen els terminis de recurs. Aquest fet, unit als dubtes que presentava la redacció inicial de la LS, comporten que si es declarés la inadmissibilitat del segon incident -el presentat davant la ENTITY_6-, s'estaria vulnerant el principi de confiança legítima així com el de tutela judicial efectiva. Sisè. L'única qüestió que resta per analitzar és la relativa a si s'ha produït o no la prescripció de l'acció de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) pel cobrament del deute. Ambdues parts estan d'acord amb el fet que la providència de data 29/09/2014 (foli 153), per la qual la Batllia va decidir reclamar a la Sra. Estany que en el termini de 13 dies procedís al seu pagament, va interrompre la prescripció. Tanmateix, la part agent considera que, un cop la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) va sol·licitar al Saig l'execució del deute, l'enviament d'un avís per part del Saig per recollir una carta no comporta que tingui efectes interruptes de la prescripció. Doncs bé, l'art. 36.1 de la LS disposa que per delegació de l'autoritat judicial o administrativa i a instància de la persona executant, els saigs duen a terme l'execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius que siguin executoris d'acord amb les llei aplicables, i que consisteixen en el pagament d'una quantitat líquida determinada o que esdevé determinable amb simples operacions aritmètiques, sense que l'òrgan competent hagi de fixar els paràmetres necessaris per determinar-la, per mitjà del procediment que regula la mateixa LS. El procediment s'inicia per la sol·licitud de la persona executant en què ha de constar la identificació i, quan es conegui, el domicili de la persona executada, i s'hi ha d'adjuntar una còpia autenticada de la resolució judicial o arbitral, de l'acte administratiu, de l'acord de mediació elevat a escriptura pública o de l'acord de mediació, la transacció o el conveni homologat judicialment, de caràcter executori. I l'art. 38.4 LS especifica que el requeriment, tant si forma part de l'acord d'execució com si es fa de forma aïllada, ha de contenir: La identificació i, quan es conegui, el domicili de la persona obligada al pagament. El concepte i l'import del deute, inclosos el capital i els accessoris, que és objecte del requeriment. Un requeriment exprés per al pagament del deute en el termini de tretze dies hàbils a comptar de la notificació. L'advertència que si no s'ingressa l'import total del deute pendent dins del termini esmentat es procedirà a l'embargament dels béns i drets de la persona obligada al pagament. La identificació de la resolució judicial o l'acte administratiu que es pretén executar, i també de la provisió de constrenyiment, si escau. La data d'emissió del requeriment. Mentre que l'art. 38.5 LS estableix que l'acord d'execució i el requeriment s'han de notificar a la persona executada mitjançant una comunicació fefaent lliurada personalment pel saig o pel nunci facultat per delegació expressa del saig, o bé mitjançant qualsevol mitjà electrònic que permeti assegurar la identitat de l'emissor i la del receptor, quan se'n conegui l'adreça electrònica autoritzada per rebre notificacions, o mitjançant una carta certificada amb avís de recepció, quan se'n conegui el domicili. En cas contrari, i també quan la recepció de la comunicació o notificació hagi resultat infructuosa, el saig, a l'efecte de notificació, publica l'acord d'execució i el requeriment al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, de conformitat amb les normes generals en matèria de notificacions. En el cas que ens ocupa el Saig va enviar a la part agent una carta certificada (núm. 4405), que va rebre la pròpia Sra. Estany el 18/01/2018. La part agent sosté que el document obrant al foli 367 no pot produir els efectes pretesos per la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), compte tingut que el document titulat "Avís de carta certificada" no acredita de forma fefaent que s'entregà l'acord d'embargament, sinó únicament un avís. La sentència apel·lada considera que a partir de la recepció de l'avís incumbia a l'executada retirar la carta prop del despatx professional del Saig, i que si no ho va fer, només a ella li pot ser imputat el desconeixement del contingut de la carta. Però, a la vista de la documentació obrant a l'expedient, es constata que el Saig va utilitzar el serveis de l'empresa ORG_0 per remetre una carta certificada que contenia l'acord d'execució -així es diu al certificat emès pel Saig a petició de la part demandada que obra en les actuacions-, que efectivament va rebre la Sra. Estany al seu domicili, ja que l'empresa de missatgeria no va deixar un avís de la carta (no es van omplir les dades relatives a la data de l'avís ni de l'hora d'aquest, ni la relativa al moment en que es podia recollir la carta a la que feia referència l'avís), sinó que es va lliurar la carta a l'haver-se trobat a la destinatària al seu domicili. I al mateix document consta la referència 18-805-X EMB, que es correspon a l'expedient d'execució que ens ocupa. Així doncs, el 18/01/2018 es va interrompre la prescripció i, en conseqüència, cal desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la part agent. Setè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància. DECISIÓ En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Estany. Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. Tercer.- No efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE