SENTÈNCIA 138-2022 Andorra la Vella, el 26 d'octubre del 2022. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- El 8-3-2013, la representació processal de la Sra. Yuste, interposava demanda laboral contra la societat Puga a través de la qual sol·licitava es dictés Sentència declarant il·legal l'acomiadament que li va ser practicat i condemnant a la societat demandada a satisfer a la Sra. Yuste els imports que s'acreditin en concepte d'havers laborals i d'indemnització per acomiadament injustificat i improcedent fet de forma indeguda, no inferiors a la quantitat de 9.972,68EUR, més 1.688,53EUR, amb els interessos legals a partir de la contesta a la demanda, imposant a la societat demandada les costes processals inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de sentència. 2.- Per aute de 7-5-2013, es disposava la suspensió del procediment per prejudicialitat penal en seguiment a la sol·licitud articulada per la societat demandada. Una volta definitivament resolt el procediment penal corresponent, per Providència de 25-2-2020 es disposava la continuació de les actuacions pels seus tràmits. 3.- El 14-9-2020, la representació processal de la societat Puga contestava la demanda formulada de contrari, oposant-se majoritàriament a les pretensions que s'hi articulaven, tot sol·licitant es dictés Sentència compensant els imports deguts per la demandant, condemnant a la seva mandant, en el seu cas, a satisfer el romanent, i condemnant a la Sra. Yuste al pagament de les costes d'aquesta part, inclosos els honoraris d'advocat i, en el seu cas, de procurador i tota altra despesa derivada de la tramitació de la present causa. 4.- Practicats els mitjans de prova declarats pertinents i necessaris i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 12-4-2022 requeia Sentència amb la següent part decisòria : "Primer.- Estimar de forma substancial la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Yuste contra la societat Puga i declarar que l'acomiadament disciplinari practicat per l'empresari esdevé injustificat. Segon.- Quesadamnar la societat Puga a pagar a la treballadora la suma bruta de 3.831,74EUR en concepte d'indemnització prevista a l'article 98 del Codi de Relacions Laborals, que meritarà interessos legals des de la fermesa de la present resolució judicial. Tercer.- Quesadamnar a la societat Puga a pagar a la treballadora la suma bruta de 854,46EUR en concepte d'havers laborals, majorada dels interessos legals a comptar del dia 25 de febrer del 2013 i fins a la total liquidació del deute. Quart.- Informar que la quantitat bruta resultant d'aquesta Sentència haurà de ser declarada (o complementada) i cotitzada a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (art. 98.1 Llei 17/2008 de la seguretat social). Cinquè.- Sufragar les despeses processals causades segons allò previst al darrer Fonament de Dret de la present decisió. Sisè.- Notificar la present resolució a les parts així com a la Caixa Andorrana de Seguretat Social d'acord amb l'establert a l'art. 290 de la Llei 24/2018, del 18 d'octubre, del Codi de procediment civil". 5.- La part demandada ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió sol·licitant la seva revocació, estimant en el seu lloc totes les pretensions que havia articulat en seu de contesta a la demanda. 6.- La representació processal de la Sra. Yuste s'ha oposat al recurs d'apel·lació formulat interessant la confirmació íntegra de la Sentència recorreguda amb imposició de les costes ocasionades en aquesta alçada a la part recurrent. FONAMENTS DE DRET Primer.- ANTECEDENTS D'INTERÈS La societat Puga -es dedica a l'organització d'esdeveniments, espectacles i congressos- contractava el mes de setembre de 2011 la Sra. Yuste, inicialment en qualitat d'administrativa, promocionant-la a la categoria d'encarregada a partir del gener del 2012. Les atribucions d'aquesta nova activitat consistien en organitzar fires, exhibicions i congressos i requerien que la treballadora es desplacés per a visitar clients i assegurar la promoció de la societat, fins i tot a l'estranger. Amb aquesta finalitat, l'empresa atorgava poders mercantils de representació a la treballadora, una targeta SIM de telèfon mòbil i dues targetes de crèdit de l'empresa per a sufragar les despeses de l'empresa trobant-se alhora facultada per a operar en el compte bancari que tenia obert prop de l'entitat C. No es discuteix que a principis del 2013, la relació entre la treballadora i l'administrador únic de la societat (Sr. ENTITY_10) es va deteriorar i que als volts del 20-2-2013, quan l'assalariada es trobava de viatge professional, l'empresa canviava el pany del despatx i uns dies més tard (el 25 o 26 de febrer), el Sr. Vaquero comunicava a l'assalariada el seu acomiadament, negant-se la Sra. Yuste a signar-lo. El 8-3-2013, la Sra. Yuste articulava la demanda laboral que ha originat el present procediment, en que en essència defensava que se l'havia acomiadat sense respectar les formalitats exigides per la Llei; que se l'havia acomiadat de manera encoberta, verbalment i de manera injustificada, reclamant la condemna de la mercantil demandada a satisfer la suma global de 9.972,68.- EUR en concepte d'havers laborals pendents de pagament (salaris i vacances pendents, festius treballats, part proporcional de la tretzena paga i indemnització contemplada en l'art. 98 del Codi de Relacions Laborals). El 25-3-2013, el Sr. Vaquero articulava querella contra la treballadora per uns presumptes delictes de furt amb abús de confiança, d'apropiació indeguda o administració deslleial, que va ser admesa a tràmit per aute de 25-3-2013 i que va comportar la suspensió el procediment civil per prejudicialitat penal fins el dia 25-2-2020 en que una volta finalitzat el procediment penal per Sentència absolutòria dictada pel Tribunal de Corts el 25-7-2018, confirmada per la Sala penal d'aquest Tribunal per Sentència del 5-3-2019. En seu de contesta a la demanda, la representació processal de la societat Puga negava haver acomiadat la treballadora de forma indeguda, referint que la decisió extintiva del contracte de treball va intervenir per carta, que la treballadora es va negar a rebre. Quant als havers laborals pretesos, admetia deure 24 dies de salari corresponents als dies treballats del mes de febrer; 4,1 dies de vacances generades l'any 2013 i 2 dies de treball en dies festius (26 de desembre de 2012 i 6 de gener del 2013), negant totes les altres reclamacions que s'articulaven, especialment la paga extraordinària que l'actora reclamava defensant que aquesta no era reconeguda a cap treballador de l'empresa. En tot cas sol·licitava la compensació dels imports deguts amb el crèdit que ostentava front a la treballadora derivat de les disposicions que aquesta podia haver realitzat. La Sentència dictada per l'òrgan judicial d'instància, si bé descarta que la treballadora hagués estat víctima d'un acomiadament encobert i admetent que va intervenir per carta, considera que era injustificat, reconeixent el dret de l'assalariada a percebre una indemnització per aquesta raó a alçada de 3.831,74.- EUR. D'altra banda i pel que es refereix als havers laborals reclamats admet la demanda pels imports de 166,06.- EUR (dies festius treballats i no abonats) i 809,46.- EUR (vacances), detraient la quantitat de 121,60.- EUR en concepte de despeses personals satisfetes per la Sra. Yuste amb les targetes de l'empresa. La representació processal de Puga s'alça contra aquesta decisió amb fonament als motius de recurs que seguidament es detallen. Segon.- El debat que les parts mantenien al respecte de les condicions formals de l'acomiadament o del seu caràcter encobert ha quedat superat en aquesta alçada atès que la Sentència dictada desestima les pretensions que la treballadora articulava, sense que la conclusió assolida hagi estat recorreguda. El recurs que la part recurrent articula, intervé al respecte del caràcter injustificat de l'acomiadament que la Sentència dictada apreciava i ho fa des d'una doble perspectiva. En primer terme, considera que la Sentència dictada vulnerava el principi dispositiu i incorria en incongruència atès que la treballadora en cap moment havia qüestionat els motius de l'acomiadament, sense que per tant la Sentència d'instància es pogués pronunciar sobre aquesta qüestió. D'altra part, defensa que els fets que es reprotxaven a la treballadora havien estat degudament justificats. Tercer.- Pel que es refereix a la infracció als principis dispositiu i a la incongruència que s'atribueix a la resolució recorreguda. La indemnització per "acomiadament injustificat i improcedent fet de forma indeguda" que la part demandant reclamava en el seu escrit rector, es fonamentava causalment des d'una doble perspectiva. En primer lloc defensava que havia estat acomiadada de forma indeguda. D'altra banda, atribuïa a l'administrador de la societat determinades conductes antijurídiques que li van impedir accedir al seu lloc de treball, el què al seu criteri caracteritzava un acomiadament encobert. Front aquest concret aparell argumental, la societat demandada negava que l'extinció del contracte de treball hagués intervingut en les modalitats descrites per la part demandant, afegint que el seu acomiadament va intervenir per carta, que en no voler ser rebuda per la treballadora, malgrat haver-la llegit, va ser signada per dues testimonis. L'òrgan judicial d'instància descarta que l'acomiadament de la treballadora intervingués en les modalitats descrites en la demanda, raonant que el mateix va intervenir a través de la carta que la societat demandada acompanyava al seu escrit rector. No obstant, considera que els fets que en aquesta s'atribuïen a la treballadora no reunien els requisits exigits per a poder considerar constituïda la falta prevista en l'art. 104.2 del CRL. En aquesta situació considera la part recurrent, que l'òrgan judicial d'instància havia alterat els termes del debat entre les parts, atès que tot i desautoritzant la tesi en què la part demandant fonamentava la seva reclamació, abordava la resolució de la controvèrsia que existia des d'una altra perspectiva que cap de les parts havia introduït en la fase d'al·legacions en que processalment corresponia fer-ho. En la Sentència de 15-11-2012, rotlle TSJC-167-12 vàrem pronunciar-nos sobre l'abast de la regla de la congruència en un procediment laboral, quan la decisió adoptada per l'òrgan judicial en relació a la legalitat d'un acomiadament s'apartava dels arguments causals que el treballador invocava en la seva demanda, indicant: "Segons la doctrina d'aquesta Sala: "L'objecte d'un procés està determinat i limitat per la pretensió o conjunt de pretensions sobre les que es discuteix en un judici. La pretensió està integrada per dos elements essencials: un element objectiu, el petitum, que consisteix en una petició que efectua l'òrgan jurisdiccional referida a un concret bé corporal o incorporal (en el present cas una reclamació de quantitat en concepte d'indemnització dels danys ocasionats a un vehicle), i un element causal, causa petendi, integrat pel conjunt de fets aportats per l'actor a la seva demanda, que originen i individualitzen la petició per ell formulada" (sentència del 16 de novembre de 2006). La causa petendi constitueix, per tant, la fonamentació o motivació de la demanda i no pot ser modificada durant el procediment per regla general. És veritat que d'acord amb els principis iura novit curia i da mihi factum, dabo tibi ius, els organismes jurisdiccionals poden resoldre el fons de la qüestió litigiosa en base a arguments jurídics distints dels invocats pels litigants, això sí, sempre i quan no s'alterin les pretensions o la causa petendi. En el cas que ens ocupa, el Tribunal a quo no ha modificat la pretensió inicial del Sr. Moliner, perquè aquest persegueix la condemna de la part adversa a satisfer una indemnització per acomiadament fet en forma indeguda i/o injustificat. Això no obstant, l'Hble. Gaya no ha respectat els antecedents fàctics i històrics de la pretensió esgrimida (o causa petendi) relatius a la comissió d'un comiat il·legal, perquè no ha basat la condemna en la realització d'un acomiadament verbal. Aquesta actuació ha impedit materialment al Sr. Martin d'efectuar al·legacions respecte de les conclusions a les quals ha arribat el Tribunal a quo(···)". En el present supòsit ningú pot qüestionar que la Sentència avui recorreguda s'aparta de la causa de demanar en què la pròpia treballadora va estructurar la seva pretensió, rebutjant les modalitats extintives que s'invocaven en la pretensió articulada, fonamentant la seva decisió estimatòria en la concurrència efectiva dels elements causals invocats en la carta, circumstància aquesta que mai ha integrat l'objecte del debat entre les parts que en definitiva es va limitar a determinar si l'acomiadament va respectar les formalitats legals però no si el mateix esdevenia justificat. I no pot enervar l'anterior conclusió, aquell argument que la representació processal de la treballadora introdueix en aquesta alçada atès que la referència que en l'escrit de demanda s'efectua al caràcter justificat de l'acomiadament ho és en remissió a la indemnització que l'art. 98 del CRL contemplava, sense però introduir cap argument mínim orientat a qüestionar la justificació causal de la mesura extintiva practicada. És cert que com a conseqüència del caràcter indisponible dels drets laborals i del desequilibri entre les posicions de les parts en el desenvolupament del contracte de treball, es podria admetre determinada flexibilització de la congruència en el procés laboral. Aquesta flexibilització però sempre ha de desenvolupar-se dins dels límits del dret a la defensa dels litigants i la necessària contradicció amb igualtat d'armes entre elles en el procés, rudiments aquests que en el present supòsit s'han traspassat ostensiblement atès que la decisió adoptada s'ha adoptat al marge dels antecedents en què la pròpia part actora havà plantejat la seva reclamació, sense que l'empresa, a la vista de la determinació de l'objecte del debat realitzada en mèrits dels respectius escrits d'al·legacions, hagi pogut defensar-se sobre la justificació de l'acomiadament ni proposar mitjans de prova específics. I no pot ser obstacle a aquesta conclusió el fet que la treballadora no volgués signar al carta i abandonés el despatx de l'empresa sense conservar-ne una còpia atès que segons exposen les testimonis que van signar la carta d'acomiadament, la treballadora la va llegir, tenint per tant perfectament coneixement del que se li retreia. Atès que per les raons exposades, la demanda no podia triomfar, escaurà estimar el primer motiu del recurs que es plantejava. Quart.- La part recurrent s'alça també contra el rebuig de fixar el crèdit de la seva representada en la suma de 5.413,97.- EUR, quantitat que havia de ser compensada amb l'import que en concepte d'havers laborals la societat demandada devia a la treballadora. Amb aquesta finalitat refereix que mitjançant l'informe aportat es justificava opportunament l'import de les despeses realitzades per la demandada sense que els càrrecs tinguessin relació amb la seva ocupació. D'altra part mantenia que la Sra. Yuste s'havia apropiat de diferents quantitats; que la mateixa estava disposada a retornar, considerant en tot cas que aquests imports havien de ser descomptats de la quantitat que contemplava la Sentència. La societat demandada en el seu escrit de contesta a la demanda en cap moment articulava de manera expressa una demanda reconvencional sinó que aquesta era tàcita o implícita. Si bé en l'actual règim, aquesta eventualitat es troba proscrita per l'art. 134.3 del CPC preveient que la reconvenció s'ha de formular de forma expressa; en l'ordenament processal vigent quan intervenia el procediment que ara examinem, havíem pogut declarar: "la procedència de la reconvenció tàcita ha estat validada per aquesta Sala en les seves sentències dels dies 15 de juny de 2006 (18/06) i 23 de desembre de 2008 (163/08), sempre i quan no es causi indefensió a la part adversa i que la reconvenció només persegueixi la desestimació de la demanda. Aquests dos criteris queden aquí reunits, tota vegada que el Sr. ENTITY_11: 1) ha tingut l'ocasió de manifestar-se al respecte -si no ho ha fet, en ha de suportar les conseqüències- en els tràmits de contesta a la demanda reconvencional expressa i de conclusions i 2) s'ha oposat a la demanda principal. A més, escau posar de manifest que el refús a la demanda es fonamenta en l'excepció de compensació i aquesta, en termes generals: 1) no és una acció (a diferència de la reconvenció), 2) no persegueix cap condemna, sinó l'enervació de la demanda principal i 3) té naturalesa civil i no processal. Per via de conseqüència, la reconvenció implícita de la societat "C.E., SL" podia ser examinada" (Sentència de 22-3-2012, TSJC- 366/11). Pel que es refereix a les quantitats de 250.- EUR i 500.- EUR que la part recurrent sol·licita en concepte de despeses de desplaçament, la pròpia representació processal de la treballadora demandant admet en el seu escrit de conclusions (conclusió 5ª), haver-les ingressat al seu compte en concepte de rescabalament de despeses de desplaçament de manera que el seu import ja no es reclamava. Realitzada aquesta precisió no podem oblidar que la resolució d'instància desestima tota la reclamació que en concepte de despeses de desplaçament s'articulava atesa la carència de prova que existia, sense que cap de les parts hagi recorregut aquest pronunciament. En aquesta situació, la reconvencional implícita que per aquesta raó s'articulava havia de ser estimada, atès que la disposició prèvia realitzada per la demandant no es justificava en cap mena d'element objectiu. En conseqüència escaurà revocar la Sentència d'instància disposant que al marge de la quantitat de 121,60.- EUR que ja contempla, calia també proveir la compensació entre crèdits respectius en atenció al crèdit de 750.- EUR que ostenta la societat demandada. Pel que es refereix a les restants reclamacions que s'articulen amb fonament a l'informe del Sr. Quesada compartim la valoració de la prova efectuada per la Sra. Gaya quan destaca que la majoria dels càrrecs realitzats estaven relacionats amb despeses d'allotjament i transport que quedaven compreses en l'activitat desenvolupada per la Sra. Yuste i que a priori porta a presumir que no es tractava de despeses personals de la treballadora. Quant a les despeses que l'informe atribueix al manteniment del vehicle de la treballadora, no podem oblidar que segons l'art. 56 del CRL "tots els desplaçaments que es facin durant la jornada laboral s'han de fer amb el vehicle de l'empresa, i si es fan amb el vehicle de la persona treballadora, l'empresari ha de satisfer-li les compensacions que s'hagin pactat". Aquesta disposició pretén assegurar que les despeses de desplaçament siguin assumides per l'empresari sense que tinguin cap mena de repercussions econòmiques per a l'assalariat. En tal situació i sense que l'empresa hagi acreditat oportunament el pacte concret a que es remet al respecte d'aquestes despeses, no es pot admetre que la seva participació en les mateixes es limités al combustible i peatges generats en ocasió de cada desplaçament sinó que també ha de participar en el manteniment i la depreciació del vehicle atès que en definitiva la prestació de treball també hi ha contribuït. En conseqüència tampoc es podrà admetre la reclamació que l'empesa articulava per aquesta raó. En definitiva, com destaca oportunament la Sra. Gaya no es pot considerar que "totes les despeses referides a la carta es fessin en benefici exclusiu de la treballadora i en perjudici de l'empresa. I més encara quan l'empresari no ha acreditat, per exemple, que els dies en què es van produir els càrrecs la Sra. Yuste no podia estar efectuant tasques per l'empresa o bé que el concepte d'aquelles despeses res té a veure amb l'activitat empresarial". En atenció a tot l'exposat, escaurà revocar parcialment la Sentència dictada disposant que el crèdit en havers laborals que ostenta la Sra. Yuste un cop produïda la compensació en relació amb el crèdit que ostenta l'empresa ascendeix a la suma de 104,46.- EUR (854,46 - 750). Cinquè.- El darrer motiu el recurs intervé en relació a la data a partir de la qual la Sentència determinava que els havers laborals deguts generessin interessos, considerant la recurrent que aquesta s'havia de situar en la data de la contesta a la demanda. Aquest motiu del recurs no pot prosperar. En efecte, els havers laborals deguts havien de ser satisfets imperativament per l'empresari amb la liquidació de la relació laboral. En no haver-ho fet, els interessos legals generats computaran a partir d'aquesta data (art. 84.3 del CRL). Sisè.- Ressaltarem en darrer lloc que la resolució d'instància omet pronunciar-se al respecte de la reclamació que en concepte de dies treballats durant el mes de febrer del 2013 s'articulava (1.199,20.- EUR). Malgrat aquesta clara incongruència en que la Sentència dictada ha incurregut, la treballadora no ha articulat recurs d'apel·lació, sense que en aquesta situació la Sala pugui esmenar aquesta omissió en mèrits de la prohibició de la "reformatio in peius". Setè.- A mode de conclusió, escaurà estimar substancialment el recurs d'apel·lació articulat per la societat Puga contra la Sentència 27-2022 de data 12-4-2022, revocant els punts primer i segon de la seva part dispositiva, disposant en el seu lloc la desestimació de la reclamació que la Sra. Yuste articulava en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda, improcedent i injustificat i parcialment el punt tercer establint que la societat recurrent haurà de satisfer a la demandant la quantitat de 104,46.- EUR en concepte d'havers laborals, confirmant per la resta la part dispositiva de la Sentència dictada. Vuitè.- L'èxit substancial del recurs d'apel·lació articulat comportarà que no hagi de fer-se pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada. En relació a les de la instància, l'estimació encara que mínima de les pretensions de la part demandant justifica, en mèrits de la doctrina constant d'aquesta Sala en l'àmbit laboral que les mateixes romanguin a càrrec de la societat demandada. En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, Decisio DECIDEIX ESTIMAR SUBSTANCIALMENT el recurs d'apel·lació articulat per la societat Puga contra la Sentència 27-2022 de data 12-4-2022, revocant d'una banda, els punts primer i segon de la seva part dispositiva, disposant en el seu lloc la desestimació de la reclamació que la Sra. Yuste articulava en concepte d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda, improcedent i injustificat i d'altra banda parcialment el punt tercer establint que la societat recurrent haurà de satisfer a la demandant la quantitat de 104,46.- EUR en concepte d'havers laborals, confirmant per la resta la part dispositiva de la Sentència dictada. No escau fer pronunciament en relació amb les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE