SENTÈNCIA 145-2022 Andorra la Vella, el 26 d'octubre del 2022. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- En data 4 de desembre de 2020, la representació processal de la senyora Ricart interposà demanda laboral contra la societat Tejera. en reclamació de quantitat i d'indemnització per desistiment justificat, tot sol·licitant que es declarés com a justificat el seu desistiment laboral presentat en data 13 d'octubre de 2020; que es condemnés a la defenent a satisfer-li la suma de 1.213,30 EUR en concepte de quitança, i una indemnització per desistiment justificat en la suma de 25.049,14 EUR; imports que demanava que s'augmentessin amb els interessos legals corresponents a partir de la data de la seva obligació de pagament i a cotitzar-los prop de la CASS, així com al pagament de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador i altres despeses que portessin causa de la tramitació de les actuacions, a acreditar en període d'execució de sentència. 2.- Per escrit de data 17 de febrer de 2020, la representació processal de la societat Tejera contestà la demanda articulada de contrari, sol·licitant la seva íntegra desestimació i la imposició de les costes, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i saig per la seva mala fe i temeritat. 3.- En data 28 d'abril de 2022, la Batlle d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva: "DECIDEIX Primer.- Estimar molt parcialment la demanda interposada per la representació processal de la Sra. Ricart contra la societat Tejera, i condemnar a aquesta darrera a pagar a la primera la quantitat bruta de 142,98EUR, juntament amb els interessos legals comptadors des del dia 14 d'octubre del 2020. Segon.- Informar que la quantitat bruta resultant d'aquesta Sentència haurà de ser declarada (o complementada) i cotitzada a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (art. 98.1 Llei 17/2008 de la seguretat social). Tercer.- Sufragar les despeses processals causades segons allò previst al darrer Fonament de Dret de la present decisió. Quart.- Notificar la present resolució a les parts així com a la Caixa Andorrana de Seguretat Social d'acord amb l'establert a l'art. 290 de la Llei 24/2018, del 18 d'octubre, del Codi de procediment civil." 4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la senyora Ricart per no compartir l'argumentació continguda en la resolució recorreguda, tot sol·licitant l'estimació íntegra de la demanda laboral per ella interposada i la revocació de la resolució d'instància, amb imposició a la societat demandada de les costes judicials tant de primera com de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat. 5.- La societat Tejera s'oposa al recurs d'apel·lació interposat de contrari tot sol·licitant la desestimació de les pretensions de la part recurrent, amb imposició de les costes processals causades. FONAMENTS DE DRET Primer.- Convenen les parts litigants que en data 29 d'octubre de 2008 s'inicià una relació laboral de caràcter indefinit entre la senyora Ricart que fou contractada en qualitat de recepcionista i la societat Tejera, finalitzant la mateixa el dia 13 d'octubre de 2020 en què la senyora Ricart envià a la societat Tejera, a través del Saig, carta de desistiment de la seva relació laboral. Segon.- La senyora Ricart considera que el seu desistiment de la relació laboral fou justificat i, per tant, reclama el pagament de la indemnització que considera li pertoca així com que li siguin abonats els havers laborals pendents i consistents en el pagament del salari proporcional als dies treballats el darrer mes i 14 dies de vacances generades i no satisfetes. Per contra, la resolució d'instància conclou que no concorren cap dels supòsits legals invocats per la part agent per poder considerar el seu desistiment com a justificat denegant-li, en conseqüència, el dret a obtenir cap mena d'indemnització per aquest concepte i fixant en la suma de 1.158,83 EUR bruts l'import que l'empresari li deu en concepte d'havers laborals pendents (474,06 EUR en concepte de salari proporcional del mes d'octubre de 2020 i 684,76 EUR pels 14 dies de vacances generades i no gaudides). Import del que dedueix la suma de 1.015,85 EUR corresponent als 15 dies de preavís que la senyora Ricart havia d'abonar a l'empresari, en haver desistit unilateralment del seu lloc de treball. Conclou finalment que l'empresari ha d'abonar a l'agent la diferència entre ambdues quantitats, és a dir, la suma de 142,98 EUR, estimant doncs de forma molt parcial la demanda interposada per la senyora Ricart. I és contra la mateixa que s'alça la part recurrent. Tercer.- Mitjançant carta de data 13 d'octubre de 2020, dirigida al senyor Cañellas quant administrador de la societat C, SL i rebuda per aquest el mateix dia, la senyora Ricart va comunicar el seu desistiment justificat, invocant els articles 91.1a), b), c), d), e) i g) de la Llei de relacions laborals. Concretament la carta és del tenor següent: "Distingit Senyor, Serveixi la present per a notificar-I'hi que en mèrits d'allò que preveu l'article 91 de la Llei 31/2018 de Relacions Laborals, que la sota signant interessa rescindir unilateralment i sense preavís, per causa justificada, la relació laboral iniciada a data 29 d'octubre de 2008, que em vinculava amb la societat C S.L, dirigida per vostè. El motiu pel qual aquesta part decideix rescindir el present contracte, es concretament allò previst a l'article 91.1 a), b), c), d), e) i g) de la Llei 31/2018 de Relacions Laborals. En aquest sentit, l'hi indico: 91.1 a) L'incompliment greu, o lleu però reiterat, per part de l'empresa de les mesures de seguretat i salut en el treball, o l'exposició de la persona assalariada a un risc superior a l'estricte que sigui inherent a l'exercici de la seva professió. Mai durant el transcurs de la relació laboral que ens ha unit, ha implementat cap de les seves obligacions contingudes en la LIei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball, les quals serien inherents en la seva qualitat d'empresari. No tenim cap pla de contingència i prevenció en matèria de riscos laborals, ni de seguretat i salut en el treball, ni tampoc sens han donat per part de la direcció les eines oportunes per formar-nos en matèria de prevenció de riscos laborals en els nostres respectius Iloc de treball. 91.1 b) L'exigència de realitzar funcions diferents de les estipulades, dins del seu grup professional, salvats els supòsits extraordinaris o d'urgència. Les tasques que fins a la data venia realitzant per la empresa eren: - Recolzament al departament de comptabilitat -Recolzament al departament de recursos humans -Realitzava els butlletins de salari de les empreses relatives a la construcció del Grup D -Gestionava j feia seguiment de les revisions mèdiques de les empreses de construcció del Grup D - Digitalitzava els serveis d'ambulàncies de la societat E per ala seva facturació a final de mes. -Duia a terme els tràmits prop de Govern, comuns i altres organismes públics, Tot l això, sense cap mena de justificació, ni comunicació d'eventual falta per la meva part, se m/ha prohibit realitzar cap altre tasca que no sigui esperar-me asseguda a la recepció del despatx del Grup D on actualment estic sola i sense ocupació, fet que converteix la meva jornada laboral en un sense sentit, doncs tot i sol·licitar-li que m'assigni tasques productives, per part de la empresa aquestes em són negades. 91.1 C) La falta o els retards injustificats i reiterats en el pagament del salari. Com bé sap, en reiterades ocasions s'ha atès fora del termini pactat el pagament del meu salari, a mode d'exemple li cito els salaris satisfets el 10 maig de 2016, 12 de juliol de 2016,10 d'octubre de 2016 i 11 de novembre de 2016, entre molts d'altres. 91.1 d) La manca d'afiIiació de la persona assalariada a la Caixa Andorrana de Seguretat Social o el falsejament per part de l'empresa de les declaracions corresponents. Tal i com es de veure a tenor de les meves cotitzacions prop de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, es evident que estic cotitzada per la societat C S. L, si bé, durant la meva relació laboral tan sols he prestat els meus serveis per dita societat dues o tres temporades, havent treballat efectivament la resta dels 12 anys que porto a l'empresa per les societats F S.L, G S.L.U. i el negoci regentat per vostè H, fet que suposa un evident falsejament per part de l'empresa de les declaracions corresponents. 91.1 e) L'incompliment greu del contracte per part de l'empresa. Val a dir que a data d'avui, després de 12 anys prestant els meus serveis, cotitzada a càrrec de la societat C S.L, encara no disposo de contracte laboral escrit, tal i com estableix l'article 5.2 de la Llei 31/2018 de Relacions Laborals. En el mateix sentit/ tampoc no disposa de contracte a la societat E S.L, empresa per la qual també estic cotitzada prop de la CASS. Per últim, incidir que mai se m'ha entregat un butlletí de salari en aquests 12 anys de relació laboral. 91.1 g) No donar ocupació efectiva a la persona assalariada, assignar-li tasques inferiors a les corresponents al seu grup professional, o sotmetre-la a assetjament laboral. Des del mes de Juny de 2020, no tinc cap ocupació efectiva, doncs, tal i com anteriorment hem referit, se m'ha desposseït de totes les tasques que venia realitzant en la meva jornada laboral, i, tot i sol·licitar-ho en la darrera reunió d'empresa duta a terme el prop passat 29 de setembre de 2020, ningú m'ha volgut informar de que tinc que fer en l'actualitat, inclús havent-ho sol·licitat per escrit. Tal i com hem indicat, a data d'avui se m'ha relegat a la recepció del despatx de L'Edifici Grup D, sense cap mena d'ocupació efectiva. Es, per tot allò exposat anteriorment, que procedeix rescindir unilateralment i sense preavís, per causa justificada, de la relació laboral que tenim acordada entre ambdues parts segons les disposicions de l'article 91 de l'esmentada Llei. Evidentment no estic conforme amb aquesta situació i reclamo l'import de 558,05 EUR, en concepte de part del salari relatiu al mes d'octubre de 2020, i l'import de 710,25 EUR,; relatius a 14 dies de vacances generades i no gaudides. D'acord amb el contingut del referit article reclamo a la societat, a més a més del pagament dels havers laborals que em son deguts, el pagament de la indemnització corresponent al comiat injustificat previst en l'article 92 de la LIei 31/2018 de Relacions Laborals, la qual ascendeix a l'import de 20.352,87 EUR. Aquesta indemnització s'haurà de fer efectiva juntament amb el pagament de la quitança la qual s'ha d'oferir en el termini màxim de dos dies naturals segons estableix l'article 93.1 de la Llei. Deixar constància que aquesta quitança haurà d'incloure ei pagament del salari proporcional del mes d'octubre de 2020, vacances generades i no satisfetes, a més a més de la indemnització corresponent. En cas contrari em veuré en l'obligació d'iniciar les accions judicials escaients per a la salvaguarda dels meus drets i interessos. L'hi prego doncs que es doni per assabentat de la rescissió de la relació laboral que s'efectua mitjançant notificació de la present. Quart.- Com sigui que l'objecte de la discussió entre les parts, a banda de la determinació dels havers laborals en el seu cas endeutats a la senyora Ricart, és la qualificació de justificat o no del seu desistiment laboral, la missió d'aquesta Sala consisteix en determinar si el desistiment practicat és conforme a dret i si les causes exposades en la carta han quedat establertes i podien justificar la ruptura del contracte. En aquest sentit, cal recordar que el desistiment justificat del treballador és una eina de protecció del mateix que li dona la llei quan un incompliment contractual greu de l'empresari el situa en una situació insostenible, que motiva o pot motivar la seva dimissió. Al respecte, l'article 91.1 de la Llei de relacions laborals preveu que la persona assalariada pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte, sigui quina sigui la seva modalitat en els supòsits que enumera i en el seu 2.- apartat estableix que el desistiment s'ha de fer amb exposició de la seva causa. En conseqüència, procedirem a analitzar les causes de desistiment invocades per la part recurrent. Cinquè.- La primera causa en la que la part apel·lant fonamenta el seu desistiment és la prevista a l'article 91.1.a) de la llei de relacions laborals: l'incompliment greu, o lleu però reiterat, per part de l'empresa de les mesures de seguretat i salut en el treball, ja que sosté la part recurrent que l'empresa no complia amb el contingut de l'article 6 de la Llei 34/2008 de la seguretat i salut en el treball, afirmant que l'empresa ha mantingut un incompliment lleu però continuat de les mesures de seguretat en el treball. Al respecte, fa referència a tres documents aportats per l'empresari: certificat d'un tècnic superior en prevenció de riscos en el que consta que la senyora Ricart va efectuar una formació el 23 de maig de 2013, que considera que ha estat prefabricat; informe d'identificació i avaluació dels riscos laborals realitzat per l'empresa P del mes de setembre de 2014 del quin afirma que no es referia al lloc de treball de la senyora Ricart sinó dels venedors; i finalment un certificat conforme la senyora Ricart va efectuar una formació sobre riscos laborals en tasques administratives -que són les que efectivament ella realitzava-. Considera que els mateixos són insuficients per garantir la seva seguretat en el treball. De la documentació obrant en autes es deriva que l'empresa havia adoptat diferents mesures relatives a la seguretat i a la salut dels treballadors, havent contractat a una empresa per efectuar-ne el seu control, que és per la que desenvolupava els seus serveis el senyor Castillo, Tècnic Superior en prevenció de riscos laborals (f. 106) i que apareix en tots els documents aportats per la societat defenent, sense perjudici de la manca d'utilitat probatòria del que no apareix signat. La posició de la treballadora és que l'empresari li hauria efectuat una única sessió de formació en matèria de salut i seguretat en el treball, qualificant- la d'absolutament insuficient en una relació laboral d'una durada de 12 anys, havent doncs incurregut l'empresa en la infracció prevista a l'article 91.1.a) de la Llei de relacions laborals constituint la seva inacció un incompliment lleu però reiterat de les mesures de seguretat i salut en el treball. Ara bé, no havent acreditat la senyora Ricart quins fets concrets constitueixen en relació a la seva persona i a la seva salut o seguretat un incompliment d'una entitat suficient per fer impossible la continuació de la seva relació laboral, aquesta causa no pot ser estimada. Perquè no es tractava de determinar de manera general si l'empresa organitzava de manera correcta i suficient la formació dels seus empleats, sinó d'establir en relació a la senyora Ricart, si l'empresa va incomplir les mesures de seguretat i salut en el treball, o la va exposar a un risc superior a l'estricte que fos inherent a l'exercici de la seva professió. I aquest supòsit no es dona en el cas d'autes en què la senyora Ricart venia desenvolupant una activitat laboral d'administrativa des de feia 12 anys, sense que s'hagi especificat que se l'ha sotmetés en el seu desenvolupament a cap risc afegit, havent seguit almenys una formació en relació al seu lloc concret de treball i existint una empresa externa per al control de les mesures de treball en general. En conseqüència, aquest greuge ha de decaure. Sisè.- La segona causa del desistiment invocada per la senyora Ricart i que considera que configura un dels principals motius de desistiment, segons afirma al seu escrit d'apel·lació, és la continguda en l'article 91.1.b): exigència de realitzar funcions diferents de les estipulades, dins del seu grup professional, salvats els supòsits extraordinaris o d'urgència: La part recurrent afirma haver acreditat que des de finals de juny i fins al seu desistiment de la relació laboral, es va produir una manca d'atribució de tasques a la senyora Ricart per part de l'empresa, ja que des d'aquest moment únicament havia de contestar el telèfon, suposant aquesta reducció de la seva ocupació efectiva una degradació professional amb una reducció important de la seva responsabilitat, sense cap mena de justificació. La Sentència d'instància al respecte conclou que la modificació en les funcions de la senyora Ricart es troba emparada per les facultats de direcció de l'empresari, que es troben recollides en l'article 70 de la Llei de relacions laborals i que el faculta per establir una certa mobilitat funcional dels treballadors per fer front a les necessitats productives de l'empresa tot i que amb certes limitacions als efectes de què no es perjudiqui al treballador afectat. I efectivament, tal i com posa de relleu la Batlle d'instància, els canvis organitzatius que va decidir l'empresari es van produir a partir del 29 de setembre de 2020 -no s'ha acreditat que es produïssin abans-. Canvis que en relació a la senyora Ricart consistiren en què s'encarregués de les tasques de recepció -que ja efectuava des de l'inici de la relació laboral- i de tota altra que li encarregués la seva superior, senyora Vilar -així ho confirma la senyora Pombo, foli 384, com també confirma -contràriament al sostingut per la pròpia part recurrent en la instància- que des dels canvis de funcions, la senyora Ricart en cap moment es trobà professionalment desocupada, tot i realitzar -que ella sapigués- només tasques de recepció. A banda de què no s'ha acreditat tampoc que li reduïssin responsabilitats ja que no li revocaren en cap moment els poders de representació per a plets que li van atorgar en relació a diferents societats del mateix grup fins una data posterior a la presentació del seu desistiment (foli 75 i ss.). La Sala considera, en conseqüència i al respecte coincideix amb el criteri de la resolució d'instància, que la modificació de les funcions fins al moment desenvolupades per la senyora Ricart obeïa al ius variandi integrat dins del poder de direcció de l'empresari justificat per unes irregularitats administratives i comptables per ell constatades (cfr. escrit de contesta a la demanda d'instància) i sense que en cap cas les noves funcions poguessin afectar negativament a la dignitat del treballador, ja que sempre les havia desenvolupat, ni comportaven tampoc una reducció important de la seva responsabilitat ni de la seva retribució. En conseqüència, aquest greuge també ha de decaure. Setè.- La tercera causa invocada per la part recurrent, i desestimada també per la resolució recorreguda és la continguda en l'article 91.1.c) de la Llei de relacions laborals, consistent en la falta o els retards injustificats o reiterats en el pagament del salari, per quant La Sentència d'instància desestima aquest motiu en base a l'aplicació de la teoria de la immediatesa relativa per quant els retards invocats per la part en el pagament del salari daten dels anys 2015 i 2016, sense que s'hagi acreditat que els retards en el pagament es van mantenir, més enllà d'aquells períodes. Efectivament, tot i que l'obligació d'abonar el salari dins dels 3 dies naturals fixats per l'article 78.1 Llei de relacions laborals, és de caràcter imperatiu i inderogable, en ser el salari de naturalesa vital pel treballador i formar part de la seva dignitat personal, en no haver-se acreditat la producció de cap altre retard en el seu pagament en un termini raonablement proper al desistiment laboral del treballador, el retard invocat i produït més de quatre anys abans del seu desistiment no pot constituir una causa de justificació del mateix. La Sala no pot fer més que compartir el criteri de la resolució recorreguda. Vuitè.- La quarta causa en la que la part recurrent pretén justificar el seu desistiment laboral, es troba prevista a l'article 91.1.d) : La manca d'afiliació de la persona treballadora a la Caixa Andorrana de Seguretat Social o el falsejament per part de l'empresa de les declaracions corresponents. Considera al respecte la part recurrent que ha acreditat que la senyora Ricart prestava els seus serveis laborals per altres empreses vinculades a Tejera, sinó també amb altres que considera li havien d'haver pagat un salari i el mateix declarat i cotitzat prop de la CASS, i en no haver-ho fet, l'empresari ha falsejat les dades prop de la mencionada parapública. Per contra, la Sentència impugnada considera que tot i resultar pacífic que la senyora Ricart ha efectuat tasques per empreses diferents de les dues en les que constava afiliada, com són Tejera i E, SLU tampoc es discuteix que les mateixes formaven part del mateix grup i es trobaven sota la mateixa direcció empresarial, no s'ha acreditat però que aquestes tasques haguessin de comportar una remuneració suplementària que no s'hagués declarat a la CASS ni que les mateixes no es remuneressin dins el salari de qualsevol de les dues societat abans mencionades. Acaba concloent que tampoc s'ha produït aquest pretès falsejament. I la Sala, novament, no pot fer més que confirmar aquesta conclusió perquè així es deriva del resultat de la prova practicada. En efecte, la senyora Pombo en respondre a les preguntes formulades a instància de la part agent, concretament a la cinquena, manifesta que la senyora Ricart en un moment donat passà a ajudar-la en tasques de comptabilitat de tot el grup empresarial i a la vint-i-dosena manifesta que en trobar-se tots els assalariats barrejats en el sí de les mateixes dependències i treballant plegats pel Grup empresarial del Sr. Cañellas, tothom feia de tot i per compte de totes les societats del grup. No hi va haver per part de l'empresa cap voluntat de falsejar les declaracions a la CASS ni tampoc cap engany. No consta en lloc que la senyora Ricart no cobrés pel treball efectivament realitzat, essent correctament declarada i cotitzada a la parapública pel mateix, tenint doncs totes les prestacions cobertes, i mantenint a més un vincle de subordinació directe amb la societat C, SL, fixant la mateixa la organització i direcció dels seus treballs. Novè.- La cinquena causa en la que la part recurrent justifica el seu desistiment és la continguda en l'article 91.1.e): incompliment greu del contracte de treball per part de l'empresa, per quant afirma que mai no ha disposat de cap contracte laboral escrit ni tampoc disposa de cap butlletí de salari durant els 12 anys de relació laboral, considerant que l'incompliment per part de l'empresari de l'article 5.2 de la Llei de relacions laborals, o la Disposició Transitòria Segona de la Llei, com afirma la resolució recorreguda, justifica el seu desistiment. Per contra, la resolució d'instància considera que no s'ha acreditat que dits incompliments legals li hagin comportat perjudicis que hagin fet raonablement impossible la continuació de la relació de treball, motiu pel qual no els considera suficients per a justificar la rescissió unilateral. Novament la Sala ha de compartir el criteri de la resolució d'instància. Ja vam dir en la Sentència de data 29 de novembre de 2016, rotlle 295/2016 : "Per tant, quan s'invoca aquest motiu de desistiment justificat de l'article 97e), i atès el caràcter general del seu redactat ("L'incompliment greu del contracte per part de l'empresa"), s'ha de determinar quina obligació, sigui en virtut de les disposicions contractuals o sigui en virtut del Codi de relacions laborals, l'empresari ha incomplert i si aquest incompliment es pot qualificar de greu. Cal recordar al respecte d'aquest darrer punt que com ho hem exposat reiteradament el desistiment justificat de l'assalariat regulat per l'article 97 del Codi de relacions laborals constitueix sovint el remei per l'empleat a qui l'empresari vol imposar una novació del contracte i que l'empleat no té més alternativa que acceptar dit canvi o abandonar l'empresa. En el nostre cas, i en aquest ordre d'idees, és de remarcar amb el Tribunal que la treballadora no va efectuar aquest reprotxe fins després de 8 mesos, havent durant tot el període assumit la tasca de cap de torn i percebut el salari corresponent. De fet, cap dubte existeix que havia acceptat aquest ascens de les seves condicions laborals." I en aquest cas, no consta en autes cap queixa ni cap denúncia de la treballadora respecte a aquest pretès incompliment administratiu que tampoc s'ha acreditat que s'hagués produït, existint divergència entre les parts sobre l'existència o no dels contractes escrits i dels pertinents butlletins de salari -en relació a la realització dels quals la pròpia senyora Ricart afirma que intervenia, desconeixent-se si es referia a totes les societats del Grup o només a algunes d'elles-, i no haver-se acreditat tampoc els eventuals perjudicis que la seva inexistència li haguessin pogut ocasionar, i que poguessin justificar el trencament de la seva relació laboral. Recordem que com hem dit anteriorment, al Fonament de Dret Quart.- el desistiment justificat del treballador és una eina de protecció del mateix que li dona la llei quan un incompliment contractual greu de l'empresari el situa en una situació insostenible, que motiva o pot motivar la seva dimissió. Aquest greuge, per tant, també ha de ser desestimat. Desè.- Finalment, la part recurrent fonamenta el seu desistiment en la causa continguda en l'article 91.1.g), que també considera principal en la seva decisió: no donar ocupació efectiva a la persona assalariada, assignar-li tasques inferiors a les corresponents al seu grup professional, o sotmetre-la a assetjament laboral. La part apel·lant considera que a partir del mes de juny de 2020 se li va efectuar una reducció de l'ocupació efectiva, que li va comportar una degradació professional en atribuir-li tasques molt inferiors a les que venia realitzant fins a la data. En haver-se acreditat, amb el testimoni de la senyora Pombo, referit anteriorment, que la senyora Ricart tenia ocupació efectiva i no existint prova de què aquesta fos inferior al seu grup professional -recordem que se la va contractar com a recepcionista del Grup-, tampoc hi ha lloc a apreciar aquest greuge. Onzè.- En no concórrer cap de les causes que permetrien considerar el desistiment laboral de la senyora Ricart com a justificat, aquest ha de ser considerat unilateral i, per tant, no dona lloc a cap mena d'indemnització, havent-se doncs de confirmar també en aquest sentit la resolució recorreguda. Dotzè.- En relació als haver laborals, la part recurrent continua reclamant la suma de 1.213,30 EUR corresponent al salari proporcional del mes d'octubre de 2020 i a les vacances generades i no satisfetes, sense especificar el motiu pel que procediria modificar el raonament de la resolució recorreguda, que fonamenta el càlcul dels imports endeutats a la senyora Ricart per aquests conceptes en considerar, a diferència del que afirma la part recurrent, que el seu salari era de 1.467,35 EUR i que els imports que la mateixa percebia de la societat E, SLU es correspon a la retribució relativa a les taques que hi efectuava i no com un augment de salari practicat a partir de l'any 2018. I aquest extrem i, doncs, els càlculs continguts en la mateixa, han de ser confirmat per la Sala per quant és el que es deriva de la documental obrant als autes. Procedeix, en conseqüència, desestimar aquest greuge que la part recurrent no ha motivat en el seu escrit de recurs i confirmar també al respecte, la resolució recorreguda. Tretzè.- En relació a la imposició de les costes processals, la genèrica petició efectuada per la part recurrent no permet a la Sala analitzar l'aparell argumental contingut al respecte en la resolució, no essent suficient per efectuar un control de la motivació continguda en la mateixa. Pel que respecta, en canvi, a la imposició de les costes processals generades en aquesta alçada, la íntegra desestimació del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar que les mateixes siguin imposades a la senyora Ricart. En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, Decisio DECIDEIX PRIMER.- DESESTIMAR íntegrament el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Ricart contra la Sentència dictada en data 28 d'abril de 2022 per la Batlle d'instància, que confirmem. SEGON.- IMPOSAR les costes processals generades en aquesta alçada a la part recurrent. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE