SENTÈNCIA 135-2022 Andorra la Vella, el 26 d'octubre del 2022. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET I.- La Sra. Vendrell, nascuda al 1952 i assalariada prop de diverses empreses andorranes des del 1974, va iniciar una relació laboral amb la societat Badía, al juliol del 2014. Es tracta d'un contracte de temporada d'estiu en qualitat de cambrera de pisos pel salari mensual de 1.020.-euros bruts per a 40 hores setmanals, que va esdevenir un contracte de durada indeterminada. A partir del juliol del 2017, va cobrar la seva pensió de jubilació tot i seguint la seva relació laboral amb la societat Badía, A partir de l'octubre del 2020, es va trobar de baixa mèdica fins al mes de juliol del 2021 inclòs, essent donada d'alta el 18-08-2021 i reincorporant-se a la feina. L'01-09-2022, es va practicar la revisió medica obligatòria i, en data 13-09- 2021, el metge especialitzat en medicina del treball va lliurar un certificat indicant que no era apte pel lloc de treball de "cambrer de pisos", indicant "NO Apte, temporal". Per carta de data 13-09-2021, l'empresa li va comunicar el seu acomiadament per causa objectiva a l'empara de l'article 85.1 a) LRL per ineptitud sobrevinguda, i li va satisfer una quitança per un total brut de 5.472,01.-euros. La carta diu precisament : "Per la present, li comuniquem la decisió de la nostra empresa de procedir a acomiadar-la per causes objectives de conformitat amb l'article 85 apartat 1, a), de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de Relacions Laborals per ineptitud sobrevinguda, Tanmateix, acte seguit, i en document a part, l'empresa li lliurarà el pertinent document de quitança, abonant-li la part proporcional del salari del present mes, les vacances i els festius de calendari pendents de gaudir, així com els dies de preavís i de compensació econòmica per comiat per causes objectives que li pertanyen, tot de conformitat amb els articles 85, apartat 1,a) i 86, apartat 3 de la llei de Relacions Laborals. Altrament i mitjançant el present, li requereixo perquè des de la data d'avui i en el termini de dos dies a comptar des d'aquest acte vostè faci entrega de la totalitat del material propietat de l'empresa que es trobi en la seva possessió." II.- Per escrit de data del Registre 09 de novembre del 2021, la Sra. Vendrell va presentar demanda laboral contra la societat Badía, demanant que : es declari l'acomiadament practicat per l'empresari injustificat i improcedent, se la condemni a satisfer la suma bruta total de 8.309,34 euros en concepte d'indemnització prevista a l'article 92.1 de la Llei 31/2018, quantitat resultant del diferenciat entre allò percebut i allò degut per l'empresa, se la condemni a lliurar la quantitat neta descomptant la cotització a la seguretat social del 3 per 100 de la part obrera. es declari l'obligació de l'empresari de cotitzar la indemnització total bruta davant la seguretat social andorrana (CASS) se la condemni al pagament dels interessos legals corresponents i les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat. III.- Per sentència de data 04 de maig del 2022, el Tribunal Unipersonal va dictar sentència, decidint : " PRIMER.- Desestimar la demanda formulada per part de la Sra. Vendrell contra la societat Badía SA. SEGON.- Condemnar a la Sra. Vendrell a satisfer les costes processals causades, incloses les derivades d'advocat i de procurador." IV.- En contra d'aquesta resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Vendrell, demanant que es consideri que l'acomiadament fou improcedent i realitzat de manera indeguda, condemnant a l'adversa al pagament de 8.010,27.- euros bruts o, subsidiàriament, al pagament de 5.734,86.-euros bruts i, en qualsevol dels casos, amb condemna a l'adversa al pagament de les costes processals causades en ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat. Fonamenta el seu recurs en considerar que s'ha produït un error en la valoració de la prova, així com una infracció de Ia Llei. Argumenta, en primer lloc, en relació al contingut de la carta de comiat i a l'incompliment de les exigències formals del mateix, que tot i indicar que la carta no compleix amb els mínims legals exigibles, el tribunal ha desestimat la seva pretensió de declarar l'acomiadament com a improcedent considerant que els informes mèdics laboral s'envien als assalariats segons hauria declarat el Corbacho quan mai ha dit això. En segon lloc, en relació a la ineptitud sobrevinguda, defèn que no existia cap causa justificant l'acomiadament tota vegada que la valoració de la seva aptitud per realitzar les seves funcions dins del seu lloc de treball, es realitzà tenint en compte el lloc de treball de "cambrer de piso" quan ja no desenvolupava aquestes funcions sinó que es dedicava a netejar les zones comunes de l'hotel; que la consideració de "NO APTE", era una consideració "TEMPORAL" i, que tal com manifestà el Corbacho, es trobava a l'espera d'una intervenció quirúrgica, amb la qual podria millorar el seu estat de salut i que l'empresa es precipità a l'hora d'acomiadar-la. En tercer lloc, i en relació a la reclamació d'havers laborals indica que aplicant la fórmula de la sentència pel càlcul del salari diari (salari mensual x 12 mesos / 365 dies) el resulta és de 37,52EUR en base a un salari de 1.141,14EUR però que l'empresa ha reconegut un import de 38,04EUR, finalment aplicat pel Batlle, però segueix afirmant que en realitat el seu salari mensual es veia incrementat d'una part variable degut a les hores extraordinàries i feines extres que realitzava; que s'hauria de tenir en compte la mitja del salari variable de tot el període que es va trobar de baixa mèdica. Afegeix que existeix un error de càlcul en el salari de setembre que és de 494,52.-euros i no 487,76.-euros tal com es determina en la sentència, als quals s'han d'afegir els 20,80.-euros d'avantatges materials i els 210,67.- euros de quatre dies festius treballats, sia un total de 725,99.-euros, faltant per satisfer 199,31.-euros. Quant a les vacances, sosté que tenia dret a 13,96 dies de vacances; que també s'hauria d'incloure en l'import del salari mensual la mitja del salari variable dels últims dotze mesos treballats i que de totes maneres existeix un error de càlcul i que se li han deixat de satisfer l'import de 372,80.-euros. Quant a la compensació econòmica i al preavís, afirma que també en l'import corresponent al salari s'hauria d'incloure l'import dels salaris variables dels últims dotze. Finalment realitza una compensació de saldos en base als criteris "imposats" pel Batlle, concloent que l'empresa li ha deixat de satisfer l'import de 566,83.-euros en concepte de liquidació i quitança, fet que suposa també un acomiadament fet de manera indeguda donant dret a la indemnització de 92 de la LRL. En quart lloc, en relació a la dita indemnització prevista en l'article 92 LRL sosté que li correspon la quantitat bruta de 13.482,28.-euros, de la qual s'ha de restar l'import ja abonat per l'empresa, sia, 5.472,01.-euros bruts. Subsidiàriament, en el cas de considerar que els càlculs són els correctes en el sentit de no incloure en l'import del salari diari la mitja dels salaris variables dels últims dotze mesos treballats, indica que li correspon l'import de 11.206 87.-euros bruts, als quals se'ls hi ha de restar el de 5.472,01.- euros bruts concedits per l'empresa en el document de liquidació i quitança. V.- la representació processal de la societat Badía, demana la desestimació íntegra del recurs d'apel·lació i la confirmació de la Sentència apel·lada en la seva part dispositiva, fent imposició a l'apel·lant de les costes d'aquesta segona instància, incloent-hi les d'advocat i de procuradora. Exposa sobre el fons que la carta mitjançant la qual se li comunicà el seu acomiadament per causes objectives és meridianament clara i compleix amb tots els requisits tant formals com materials exigits per la Llei i per la jurisprudència d'aquest Tribunal Superior, i que no podia comunicar la informació mèdica confidencial reservada a la qual l'empresa no té accés, ja que només disposa del certificat d'ineptitud; que les al·legacions de l'adversa que el metge especialista no li entregà l'informe mèdic amb el resultat de la mateixa són falses; que el lloc de treball de la Sra. Vendrell era en el moment de l'acomiadament i sempre havia estat el de cambrera de pisos, i que la seva ineptitud per al desenvolupament de les seves tasques professionals es desprèn inequívocament del certificat d'aptitud medico- laboral. En relació als imports reclamats i el seu càlcul, manté que els càlculs de la part agent són erronis i que en tot cas aquest un eventual simple error en la interpretació de la Llei o bé d' un error aritmètic, en cap cas implicaria que l'acomiadament es considerés corn a injustificat o "fet de manera indeguda". FONAMENTS DE DRET Primer.- L'article 85 LRL relatiu a l'acomiadament per causes objectives (abans 91 del CRL) disposa en el seu punt 1. que : "En els contractes per temps indefinit, l'empresa pot acomiadar la persona assalariada, excepte en els supòsits exclosos per aquesta Llei, mitjançant un preavís comunicat amb una antelació de dotze dies per any treballat o la part proporcional corresponent al menor temps treballat, amb un màxim de 30 dies, i el pagament d'una compensació econòmica equivalent a la meitat de la prevista en l'article 84.1, quan concorri alguna de les causes següents: a) La ineptitud sobrevinguda de la persona assalariada un cop ha acabat el període de prova, per haver-se produït una inhabilitat o una manca de facultats professionals d'aquesta persona per portar a terme les tasques essencials de la seva feina.". L'article 86 LRL relatiu a les formalitats de l'acomiadament no causal i de l'acomiadament per causes objectives (abans 92 CRL) disposa que: "1. L'acomiadament previst als dos articles anteriors s'ha de fer per escrit mitjançant carta certificada amb avís de recepció, per conducte notarial o lliurant- la directament a la persona assalariada, que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data o, si es nega a signar, en presència de dos testimonis. En el supòsit de l'acomiadament per causes objectives, la carta ha d'esmentar amb concreció la causa que motiva l'acomiadament. (...). 4. L'incompliment de les formalitats previstes en aquest article converteix l'acomiadament en injustificat i dóna lloc a la indemnització establerta a l'article 92.". En el present cas, tot i recordant la jurisprudència d'aquesta Sala relativa a l'obligació de l'empresa d'exposar amb concreció la causa que motiva el comiat causal (per tal de permetre a l'assalariat acomiadat conèixer els elements que fonamenten la causa invocada a fi de poder comprovar si la decisió de l'empresa està ajustada a dret, sense poder limitar-se a un referència abstracte i genèrica, la qual provoca necessàriament indefensió al treballador qui no pot exercitar útilment els seus drets), i tot afirmant que la missiva d'Autes "no compleix amb els mínims exigibles i això perquè no permet conèixer els elements que justificarien la decisió adoptada", el tribunal ha considerat no obstant que, en base a les manifestacions del metge especialista que els informes derivats dels exàmens de salut s'envien als assalariats segons hauria declarat el Corbacho quan mai ha dit això. Però no podem compartir aquest plantejament. En primer lloc, perquè si bé el Corbacho ha explicat que, en principi i de forma general, els assalariats són destinataris de l'informe mèdic, no quedat establert que la Sra. Vendrell va efectivament rebre tota aquesta informació. En segon lloc, i sobre tot, ja vam exposar en repetides ocasions l'efecte de "cristal·lització" que té la carta d'acomiadament, i vam motivar de manera repetida que dita carta ha de valer per si mateixa, a la vegada per determinar si el treballador, amb la carta d'acomiadament en mà, podia tenir el coneixement útil i suficient per defensar-se, i si dita carta conté els elements suficients per permetre el control jurisdiccional. Aquesta exposició concreta s'ha de fer independentment del coneixement que l'assalariat pot tenir o se suposa que pot tenir dels fets que fonamenten l'acomiadament, i no es pot admetre que hauria de procedir a un esforç de construcció material i intel·lectual per determinar quines són les causes exactes del seu acomiadament. Per tant no es pot "pressuposar" que té aquest coneixement. En el present cas, la concreció exigida per la Llei no existeix, i la sola referència a l'article 85.1 a), sense cap més precisió ni sense cap referència al certificat d'ineptitud que l'empresa tenia a la seva disposició, i que li era possible i molt fàcil aportar, contravé aquestes exigències i a l'article 86 LRL. Per consegüent, en aplicació del referit article escau revocar la sentència i declarar l'acomiadament injustificat. Segon.- L'article 92 LRL sobre indemnitzacions disposa que l'acomiadament injustificat, improcedent o fet en forma indeguda, comporta, en els contractes per temps indefinit una indemnització a la persona assalariada corresponent a l'import que, en concepte de preavís i de compensació, li hauria pertocat en cas d'acomiadament no causal, incrementada en un 25%, amb un límit de 24 mensualitats. Dit article precisa que a l'efecte d'aquest article el salari per dia es calcula de conformitat amb l'article 76, el qual, al seu punt 4., indica que a l'efecte de la indemnització per acomiadament injustificat, el salari per dia correspon a l'import resultant de dividir per 30 el salari fix mensual del darrer mes treballat més la mitjana del salari variable dels darrers dotze mesos o de la part corresponent al període menor de temps treballat. D'altra banda, l'article 84 preveu que es pot acomiadar de manera no causal la persona assalariada mitjançant un preavís comunicat amb una antelació de dotze dies per any treballat, o la part proporcional corresponent al menor temps treballat, amb un màxim de trenta dies, i el pagament d'una compensació econòmica equivalent al salari de 25 dies per any treballat, o la part proporcional corresponent al menor temps treballat, amb un màxim de 365 dies. En el present cas, el salari brut mensual a retenir és de 1.141,15.-euros. No és possible com ho pretén l'agent tenir en compte la part variable que es va cobrar anteriorment al període d'un any que precedeix l'acomiadament, simplement perquè seria contrari a la dicció legal. L'assalariada no va percebre cap salari variable entre el 13-09-2020 i el 13- 09-2021. Per tant el salari brut mensual a tenir en compte no és el de 1.384,67.- euros, i el salari diari és de 1.141,15 / 30 = 38,04.-euros, com bé es va calcular en la sentència. Així les coses, els càlculs realitzats en base a aquest import són correctes. El període de treball per l'empresa és de 7,17 anys. Donat que la indemnització deguda en cas d'acomiadament no causal és, segons l'article 84.1, igual al salari de 25 dies per any treballat amb un màxim de 365 dies, i que l'article 76.4 s'aplica, l'import degut en concepte de compensació seria de 25 x 7,17 = 179,25 dies x 38,04 = 6.818,67.-euros, i l'import degut en concepte de preavís seria de 30 dies (màxim previst per l'article 84.1 i no pas 12 x 7,17 que resultaria dels paràmetres d'autes) x 38,04 = 1.445,52.-euros, sia un import total de 8.264,19.-euros, import al qual s'ha d'aplicar l'increment de 25% previst per l'article 92, sia 10.330,23.- euros que queda inferior al topall de 24 mensualitat previst pel mateix article. Tercer.- Pel que fa al salari de setembre, el càlcul realitzat pel tribunal, i que és conforme al mètode que vam exposar en la nostra sentència del 20- 12-2018 (rotlle 313-18) que es refereix a la del 13-04-2000 (rotlle 188/99), de multiplicar el salari mensual per dotze i de dividir-lo per 365 (o 366 si es dona el cas), abans de multiplicar pel numero de dies treballats és correcte, i és diferent del que resulta del mètode imposat per l'article 76.4 LRL que acabem de veure. Per tant, li corresponen 37,52 x 13 = 487,76.-euros (i no pas 494,52.-euros com es diu en el recurs), import inferior al de 526,68.- euros satisfet en la quitança. Així, no s'advera cap error i s'ha de confirmar la conclusió del primer jutjador que res es pot reclamar en concepte de salari del setembre. Quart.- Pel que fa a les vacances tampoc és possible tenir en compte la part variable que es va cobrar anteriorment al període d'un any que precedeix l'acomiadament. L'assalariada no va percebre cap salari variable entre el 13-09-2020 i el 13- 09-2021. Per tant, hem d'estar a l'article 76.3 LRL que conté una disposició nova i específica, que difereix de l'antic article 82.3 CRL, i segons la qual, a l'efecte de la retribució de les vacances, el salari per dia correspon a l'import resultant de dividir per 30 el salari fix mensual del darrer mes treballat més la mitjana del salari variable dels darrers dotze mesos o de la part corresponent al període menor de temps treballat, sia en el present cas 38,04.-euros, l'import aplicat per l'empresa, com ja hem explicat. Quant al nombre de dies de vacances generats al 2021, no queda recorreguda l'afirmació de la sentència que no es discuteix que va generar 12,5 dies (tal es com es diu en l'escrit de demanda i s'ha canviat ara) i que no escau descomptar el saldo anterior negatiu. Per consegüent, són aquests 12,5 dies que han de servir de base de càlcul, i el resultat és de 12,5 x 38,04 = 475,50.-euros. Per tant, donat que es va satisfer l'import de 158,24.-euros en la quitança, s'havia d'estimar aquesta reclamació per 317,26.-euros. La sentència s'ha de revocar sobre aquest punt. Cinquè.- Pel que fa al càlcul final, apareix que correspon a la Sra. Vendrell l'import de 10.330,23.-euros en concepte d'indemnització de l'article 92 més l'import de 317,26.-euros en concepte de vacances, és a dir la suma de 10.647,49.-euros. D'aquest import, s'ha de sostreure els imports ja satisfets en la quitança, sia 5.472,01.-euros, el que dona un resultat final de 5.175,48.-euros bruts sobre el qual s'hauran de practicar les retencions i cotitzacions obligatòries. Sisè.- Quant a les costes processals, de conformitat amb l'article 290.3 del codi de procediment civil relatiu a les costes en els processos laborals, l'estimació parcial de la demanda de l'assalariada comporta la seva imposició a l'empresari. En virtut del mateix principi i de l'estimació, encara que parcial, del recurs que l'assalariada va haver de plantejar per obtenir per part de l'empresari la satisfacció íntegra dels seus drets laborals, escau imposar a aquest darrer les costes de segona instància. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX PRIMER.- Estimar el recurs de la Sra. Vendrell en contra de la sentència del Tribunal Unipersonal de data 04 de maig del 2022, que revoquem íntegrament. SEGON.- Declarar com a injustificat l'acomiadament practicat el 13 de setembre del 2021 i condemnar a la societat Badía, SA, a pagar a la Sra. Vendrell l'import brut de 5.175,48.-euros bruts, sobre els quals s'hauran de practicar les retencions i cotitzacions obligatòries. TERCER.- Imposar a la societat Badía, SA, les costes processals de primera i segona instància. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE