SENTÈNCIA 142-2022 Andorra la Vella, el 26 d'octubre del 2022. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- El 6-5-2021, la representació processal del Sr. Daza, formulà demanda en judici verbal civil de desnonament i reclamació de quantitat contra el Sr. Somoza, sol·licitant es dictés sentència declarant la resolució del contracte d'arrendament signat entre les parts en data 1 de maig del 2015, per expiració del termini pactat de conformitat amb el què estableix l'art. 1 de la Llei 215/2020, de 26 de novembre posat en relació a l'art. 42 de la LAFU; I condemnant al defenent a: -El desnonament del pis ubicat a l'XXXX i el pàrquing associat a l'immoble de referència i ubicat al mateix edifici. -Al pagament de la quantitat mensual de 550.- euros, juntament amb els increments de l'IPC anuals que s'hagin generat a partir del 2015, en concepte d'indemnització per ocupació indeguda, juntament amb les despeses comunitàries generades per el demandat fins que sigui efectiu el desnonament, amb els interessos legals meritats des dels corresponents venciments fins que sigui íntegrament satisfeta. -Donat que es desconeix l'estat actual de l'apartament, de les places d'aparcament i dels trasters, es sol·licita que, en vista dels futurs possibles desperfectes que hi pugui haver, Sr. Somoza sigui condemnat al pagament de les factures de reparació d'aquests eventuals desperfectes. -Al pagament de les costes processals ocasionades pel present plet, inclosos els honoraris d'advocat, saig i procurador d'aquesta part. 2.- El 16-9-2021, el Sr. Somoza contestava la demanda articulada, oposant-se a les pretensions de la part demandant, el tot sense fer-se especial pronunciament en costes processals. 3.- El 26-10-2021 es practicava la vista oral del judici, recaient en data 11- 11-2021 Sentència amb la següent part decisòria: "Primer.- Que estimant substancialment la demanda formulada per la representació processal del Sr. Daza contra el Sr. Somoza he de declarar i declaro la resolució del contracte subscrit per sengles parts en judici, a comptar del 6 de maig del 2021, ordenant ensems el desnonament immediat de la part arrendatària i de qualsevol altra persona que el mateix hagi consentit que hi resideixi, havent de condemnar-lo a retornar del pis ubicat a l'XXXX i el pàrquing associat a l'immoble de referència i ubicat al mateix edifici, lliures, vacus, expedits i a la lliure disposició de la part agent. Segon.- Condemnar al Sr. Somoza a pagar una suma igual al preu d'arrendament mensual de la unitat immobiliària arrendada, per import de 550.- euros mensuals, cas que no els hagi abonat, incrementables anualment en funció de l'IPC, a partir del mes del mes de maig del 2021, inclòs, i fins al dia en què es retorni la possessió, tot plegat juntament amb els interessos legals devengats des del venciment respectiu de les sumes suara esmentades. Tercer.- Fer imposició a la part defenent de les costes judicials ocasionades, incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència". 4.- El Sr. Somoza ha articulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió sol·licitant es dicti Sentència revocant-la i en el seu lloc desestimant la demanda imposant a la part adversa el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies. 5.- La representació processal del Sr. Daza contestava el recurs d'apel·lació articulat, interessant la seva desestimació i que en el seu lloc es dictès Sentència confirmant íntegrament la resolució dictada amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades en aquesta alçada. Tanmateix interessava la pràctica de determinada prova en aquesta alçada, la pràctica de la qual era acordada per Aute de 17-2-2022. 6.- La representació processal del Sr. Somoza formulava recurs de reposició que era desestimat per Aute de 20-07-2022. FONAMENTS DE DRET Primer.- L'objecte del present procediment intervé en relació amb l'excepció a la pròrroga forçosa del contracte d'arrendament a iniciativa de l'arrendatari prevista en l'article 1.2.b) de la Llei 15/2020 de mesures urgents en matèria d'arrendament de finques urbanes, quan l'arrendador pretengui recuperar l'habitatge, per a destinar-lo a l'ús de familiars de primer o segon grau de consanguinitat. En aquest sentit, resulta incontrovertit que el Sr. Daza adquiria el 30-11-2020 l'immoble ubicat a l'edifici E esc. 0 0-0 d'Andorra la Vella, trobant-se vigent fins l'1-5-2021, un contracte d'arrendament en benefici del Sr. Somoza. També s'admet que a partir de l'1-12-2020, el Sr. Daza i la seva direcció lletrada, trametaven diferents cartes i correus electrònics a l'arrendatari, comunicant la seva voluntat de no renovar el contracte d'arrendament, sense que l'arrendatari es pogués prevaldre del dret a pròrroga forçosa atès que es pretenia cedir l'ús de la unitat immobiliària arrendada a la filla de l'arrendador, Sra. Carranza. Malgrat les nombroses cartes trameses, l'arrendatari optava per una postura de passivitat i només contestava el darrer correu electrònic que li va ser tramés indicant que la situació econòmica actual i la tensió concurrent en el mercat immobiliari, li impedia deixar el pis, acollint-se al seu dret a pròrroga automàtica per un any suplementari. En aquesta eventualitat, el Sr. Daza articulava la demanda que originava el present procediment, articulant les pretensions exposades en el primer antecedent de fet de la present resolució. La Sentència dictada l'11-11- 2021 acollia substancialment la demanda declarant la resolució del contracte subscrit a comptar del 6 de maig del 2021, ordenant ensems el desnonament immediat de la part arrendatària i de qualsevol altra persona que el mateix hagi consentit que hi resideixi, havent de condemnar-lo a retornar del pis ubicat a l'XXXX i el pàrquing corresponent. Tanmateix condemnava l'arrendatari a pagar una suma igual al preu d'arrendament mensual de la unitat immobiliària arrendada, per import de 550.- euros mensuals, cas que no els hagi abonat, incrementables anualment en funció de l'IPC, a partir del mes del mes de maig del 2021, inclòs, i fins al dia en què es retorni la possessió, tot plegat juntament amb els interessos legals i a satisfer al totalitat de les costes ocasionades. I és contra aquesta resolució que s'alça el Sr. Somoza amb fonament als motius de recurs que s'exposen en els aparats següents. Segon.- En primer lloc, considera que el Tribunal "a quo" havia efectuat una aplicació incorrecta de la norma aplicable, considerant que la mera incorporació d'una fotocòpia del passaport de la filla de l'arrendador resultava insuficient per a justificar el parentiu exigit per la Llei; que corresponia a l'arrendatari en mèrits de l'art. 1.2 de la Llei comunicar al ministeri competent la voluntat de l'arrendador de resoldre el contracte d'arrendament així com la justificació del parentiu, considerant que en el supòsit examinat la notificació realitzada esdevenia incorrecta. Tanmateix considera que un cop justificat el motiu, el contracte d'arrendament només podia ser rescindit en el següent termini d'expiració, això és el 6 de maig del 2022. D'altra banda insistia en que es trobava en una situació econòmica precària, i que encara que no residís en el pis d'autes, la seva família encara hi vivia, resultant impossible trobar altre habitatge d'arrendament en l'actualitat, sol·licitant una pròrroga per a poder trobar un pis adient per establir la seva família. Tercer.- Abans de procedir a analitzar els diferents arguments revocatoris introduïts per la part recurrent, abundarem en l'argumentació sobre la pràctica de la prova admesa en aquesta alçada i que originà les nostres resolucions de 17-2-2022 i posterior Aute de 20-7-2022 (reposició). En efecte, la prova proposada per la representació processal de la societat demandant consistia en el certificat de naixença de la Sra. Carranza i fotocòpia del llibre de família, documents aquests que justifiquen de manera inqüestionable el vincle familiar directe amb el Sr. Daza. És cert que el vigent CPC preveu un termini preclusiu d'incorporació de la prova documental (art. 125 en relació amb els art. 120 i 121) que la Llei situa en la fase d'al·legacions. No obstant, la mateixa norma contempla un supòsit excepcional d'incorporació de documents amb posterioritat, admetent l'aportació a l'audiència prèvia si el procés se substancia pel procediment ordinari o en el judici oral si el procés se substancia pel procediment abreujat, dels "(···)documents l'interès o rellevància dels quals es posi de manifest com a conseqüència de les al·legacions fetes pel demandat en la contesta". I aquest darrer és el supòsit que aquí concorre en què l'aportació de la prova de referència intervenia en la fase inicial del judici oral, quan el demandat en la seva contesta qüestionava per primer cop el parentiu amb la Sra. Carranza, sense mai res haver manifestat al seu respecte en les nombroses comunicacions extrajudicials anteriors que se li varen efectuar. Quart.- Quant al primer motiu del recurs que s'articula, l'art. 1 de la Llei 15/2020 de mesures urgents en matèria d'arrendaments de finques urbanes i de millora del poder adquisitiu, reconeix amb caràcter general la rellevància de l'autonomia de la voluntat de les parts contractants quant a la pròrroga, renovació o fins i tot extinció del contracte d'arrendament, contemplant a manca d'acord entre les parts, una pròrroga forçosa a iniciativa de l'arrendatari pels contractes d'arrendament que expiraven en el decurs de l'any 2021, preveient determinades excepcions quant al dret a la pròrroga del contracte per l'arrendatari (art. 1.2.b) de la Llei 15/2020 de mesures urgents en matèria d'arrendament de finques urbanes i de millora del poder adquisitiu) establint, entre altres, que la part arrendatària no pot exigir la pròrroga del contracte "Quan la part arrendadora recuperi l'habitatge arrendat en finalitzar el contracte d'arrendament per expiració del termini pactat, per destinar-lo a l'ús propi o a favor de familiars de primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat ". En aquesta eventualitat però, "amb la finalitat de garantir que l'habitatge es destini a l'ús propi o a favor de familiars de primer o segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat, la part arrendadora ha de justificar el parentiu corresponent" i la part arrendatària, ha de comunicar-ho al ministeri competent en matèria d'habitatge, a través del Servei de Tràmits del Govern, mitjançant una sol·licitud genèrica que ha d'anar acompanyada, si escau, de la notificació efectuada per la part arrendadora amb la justificació del parentiu. En la comunicació extrajudicial inicial -també en la demanda- el Sr. Daza només incorporava còpia del passaport de la Sra. Carranza, identificant-la com la seva filla, element aquest que si bé constitueix prova en relació a la seva identitat, no resulta idoni per a justificar el parentiu que els unia. Ara bé, no podem obviar que tant bon punt l'arrendatari ha qüestionat la realitat d'aquest vincle, l'arrendador l'ha justificat opportunament, i en aquesta eventualitat, la regla de prevalença del dret material sobre les regles formals, ens aboca a considerar reunits els requisits legals exigits per al triomf de les pretensions de l'arrendador. En conseqüència la Sentència dictada sobre aquest extrem, resulta plenament ajustada a dret i el recurs articulat haurà de ser rebutjat. Cinquè.- Sol·licita tanmateix el recurrent, amb caire subsidiari, li sigui concedida una moratòria per tal d'abandonar l'apartament que ocupa en un termini raonable que li permeti cercar-ne altre en un termini adequat. Aquesta pretensió no podrà reeixir. En efecte, a partir del moment en què una resolució judicial ha reconegut l'expiració del contracte d'arrendament sense que resulti d'aplicació la seva pròrroga, només l'arrendador pot concedir una moratòria de les característiques d'aquella que aquí es sol·licita, sense que els òrgans jurisdiccionals puguin substituir-lo, arrogant- nos unes competències que en dret no ens corresponen. El relat de fets que efectua evidencia una dificultat social que haurà de ser plantejada prop del departament que correspongui de l'administració general sense però que res es pugui exigir del Sr. Daza. Tampoc aquest motiu del recurs podrà prosperar. Sisè.- En mèrits de les previsions de l'art. 354.2 del CPC, escau imposar a la part apel·lant el pagament de les costes meritades en aquesta alçada per raó del recurs articulat. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Somoza contra la Sentència dictada el dia 11-11-2021 que confirmem íntegrament. Imposem al recurrent les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE