SENTÈNCIA 84-2022 PARTS: Apel·lants: Sra. Gutierrez Sr. Porras Sr. Ribes Representant: Sra. Herrera Advocat: Sr. Izquierdo Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA Representant: Sra. Girona Advocat: Sra. Montenegro COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Albert Andrés Pereira Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz Sra. Alexandra Cornella Sola Andorra la Vella, el 29 de novembre de 2022. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000017/2020. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La representació del Srs. Porras, Gutierrez i Ribes va interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA, en què impugnaven els acords adoptats en data 19 de febrer de 2020, que van desestimar els recursos interposats per cadascun d'ells contra la desestimació presumpta per silenci administratiu de la reclamació en què sol·licitaven el reconeixement del dret a percebre el complement de gestió de l'acompliment que havien assolit amb anterioritat a la reclassificació del seu lloc de treball. Les resolucions administratives impugnades van considerar que la reclamació era extemporània, ja que la redistribució del complement de millora s'havia fet el mes de novembre de 2003 i la reclamació no va ser presentada fins a setembre de 2019. 2.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda i ha anul·lat els acords impugnats, amb retroacció del procediment a fi que el Govern dicti una nova resolució sobre el fons de les sol·licituds dels agents. La sentència ha considerat que, tot i que la reclamació dels interessats s'ha produït un cop transcorreguts més de 15 anys després de produir-se la redistribució del complement de millora, el fonament de l'acció exercitada en aquest cas rau en la vulneració del principi d'igualtat, ja que el Govern ha reclassificat l'any 2019 diversos llocs de treball, mantenint el complement de millora, de manera que l'acció no es pot considerar extemporània. 3.- La representació dels agents ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal de Batlles, el qual es fonamenta en els arguments següents: El Govern només va sostenir en el seu escrit de contestació l'extemporaneïtat de la reclamació, de manera que, un cop descartada aquesta, la conseqüència necessària ha de ser l'estimació de la demanda. En no formular arguments de fons, el Govern està reconeixent de forma tàcita que existeix un trencament del principi d'igualtat. La retroacció del procediment donarà opció al Govern per articular els raonaments que hagués hagut de plantejar en aquest procés. 4.- La representació del Govern ha formulat també recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, en base a les següents al·legacions: Els agents pretenen la revisió d'un acte consentit des de fa quasi 16 anys, cosa que contravé el principi de seguretat jurídica. El principi d'igualtat no permet analitzar la legalitat d'un acte que va ser consentit i és ferm. En cas contrari, es permetria la impugnació sense límit de temps de l'actuació administrativa. La recepció dels butlletins de salaris comporta el coneixement i l'acceptació de la resolució administrativa sobre la redistribució del complement de millora. 5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, l'objecte del present recurs consisteix en examinar la legalitat de l'actuació administrativa, en virtut de la qual es va procedir a redistribuir el complement de millora que percebien els interessats, amb motiu de la reclassificació del llocs de treball que ocupaven. Mentre que la representació del Govern considera que la reclamació formulada pels agents és clarament extemporània, ja que la redistribució es va produir l'any 2003 i la petició no es va presentar fins al 2019, tant els demandants com la sentència apel·lada afirmen que no es pot apreciar aquesta extemporaneïtat, ja que l'acció es basa en el trencament del principi d'igualtat, i aquest no es va manifestar fins que, en el transcurs de l'any 2019, el Govern va procedir a requalificar altres llocs de treball, sense que això comportés la pèrdua del complement de millora, a diferència del que havia succeït amb els demandants, segons la versió que exposen aquests darrers. Tercer.- És evident que la reclamació dels agents s'ha formulat un cop ha transcorregut un notable lapse de temps des del moment en què es va procedir a redistribuir el complement de millora que venien percebent, i això en ocasió de la requalificació dels seus llocs de treball. En termes generals, la demanda s'hauria de considerar extemporània, d'acord amb els criteris exposats en la sentència d'aquest Tribunal núm. 34-2015, de 19 de juny, segons la qual: "Per raons de seguretat jurídica, la legalitat dels actes administratius no pot ser impugnada sense cap límit en el temps. Una altra solució crearia una inseguretat jurídica que pertorbaria el funcionament de l'administració. Aquests principis resulten de la jurisprudència d'aquesta Sala (Sentència 97/38 del 1 d'octubre del 1997, Recull, p. 168): "Com és obvi, es produeix en aquest cas un conflicte entre la seguretat jurídica que fa impossible deixar oberta de manera indefinida la possibilitat d'impugnació a través d'un recurs, i el dret a la tutela jurisdiccional dels interessos afectats per la decisió administrativa, que seria merament il·lusòria si s'apliquessin els mateixos terminis d'impugnació que a les persones destinatàries d'una notificació en la forma ordinària. És per això que, en aquests casos, cal atendre a la pròpia actuació de l'interessat i a l'abast del coneixement que pugui tenir del contingut de la resolució administrativa". Tanmateix, tal com diu la sentència apel·lada, no es pot prescindir de l'element diferencial que suposa el fet que els agents fonamenten la seva reclamació inicial en el trencament del principi d'igualtat, que es causa de responsabilitat administrativa, segons l'article 59.3 del Codi de l'Administració. El terme de comparació no va aparèixer fins l'any 2019, quan es va procedir a requalificar altres llocs de treball, sense que això comportés la pèrdua del complement de millora, a diferència del que havia succeït amb els demandants, segons la versió que exposen aquests darrers. En aquestes circumstàncies, la reclamació no es pot considerar extemporània, d'acord amb el criteri de la sentència d'aquesta Sala núm. 90- 2019, de 24 d'octubre, la qual afirma que: "(... ) la conclusió ineludible és la de que el termini de prescripció s'inicia en el moment en què l'interessat té coneixement de que l'Administració ha donat un tractament diferencial als altres afectats. Encara que el conveni amb aquests darrers es va subscriure el 22 de juliol de 2011, no hi ha acreditació en les actuacions de que l'agent en tingués llavors un coneixement suficient. Ben al contrari, l'Administració li ve negar l'accés a l'esmentat conveni, segons resolució de 8 de gener de 2015 (... ), de manera que l'interessat no va conèixer el contingut del conveni en el mateix moment en què va ser subscrit. (... ) En conseqüència, s'ha de descartar la prescripció invocada per la recurrent". De fet, la reclamació dels agents es limita als tres anys anteriors a la data de la petició, ja que els mateixos admeten que ha prescrit el dret a sol·licitar el pagament de les quantitats que s'haguessin pogut meritar anteriorment. En aplicació del criteri exposat, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació que interposa l'Administració general. Quart.- Quant al recurs que formula la part agent, es defensa en el mateix que la desestimació de l'extemporaneïtat que al·lega el Govern ha de comportar automàticament el reconeixement de les seves pretensions, ja que l'Administració no va invocar cap altre motiu d'oposició. Aquest argument no pot prosperar, atès que, segons una jurisprudència constant d'aquesta Sala, el principi d'igualtat s'ha d'aplicar amb respecte del principi de legalitat, de manera que no es pot pretendre que s'estenguin als demandants els efectes d'una resolució que no és ajustada a dret, pel fet que la mateixa s'hagi aplicat indegudament en altres casos que s'invoquen com a element de comparació. En conseqüència, resulta necessari que l'Administració es pronunciï sobre el fons de la qüestió litigiosa i, en aquest sentit, és procedent la retroacció del procediment que ha acordat la sentència impugnada. Procedeix, doncs, desestimar igualment el recurs d'apel·lació que formula la part agent. Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar els recursos d'apel·lació que interposen respectivament el GOVERN D'ANDORRA i els Srs. Porras, Gutierrez i Ribes contra la sentència dictada el 28 de setembre de 2021 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma en els seus propis termes. Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE