STSJAD ANDORRA, a 23 de novembre del 2022 - ROJ: STSJAD 284/2022
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé23 novembre 2022
Numéro160/22
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 284/2022 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 23 novembre 2022)
> Décision commentée : STSJAD 284/2022 (ECLI:AD:TSJADAD:2022:284) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Une salariée, engagée le 30 janvier 2017 en qualité de vendeuse par contrat à durée indéterminée, percevait une rémunération brute mensuelle de 1 082,77 euros. Un certificat délivré par l'employeur le 8 juillet 2019 indiquait qu'à sa propre initiative, elle avait cessé de travailler depuis le début du mois de juin, sans rien lui devoir. L'employeur produisait une lettre de désistement volontaire, datée du 6 avril 2019, comportant un préavis de deux mois.
La salariée a saisi la juridiction d'instance d'une demande tendant au paiement d'une indemnité pour licenciement injustifié et de la rémunération de jours de congés acquis mais non pris au titre des années 2018 et 2019 (la décision mentionne à la fois « 40,92 jours » et « 47,92 jours », ce qui n'est pas explicité). Elle soutenait que, à compter du 7 juillet 2019, l'employeur ne lui avait plus fourni de travail ni autorisé à reprendre ses fonctions. L'employeur opposait la lettre de désistement et des documents de planification des congés signés.
Le tribunal d'instance (sentence 52-2022 du 16 mai 2022, rectifiée par ordonnance du 17 juin 2022) a estimé partiellement la demande. Il a considéré que la lettre, rédigée par l'entreprise, pouvait ne pas traduire une volonté spontanée de la salariée, l'extinction du contrat relevant dès lors d'un licenciement injustifié. Il a condamné l'employeur à verser 4 453,13 euros nets, et rejeté la demande relative aux congés.
Les deux parties ont interjeté appel. La société Sainz a contesté l'appréciation des preuves et la qualification de licenciement. La salariée a contesté le rejet de sa demande au titre des congés.
## Question de droit
La Sala Civil devait répondre à plusieurs questions :
1. Dans quelles conditions un désistement volontaire du salarié, formalisé par écrit et rédigé par l'employeur, constitue-t-il un mode valable d'extinction du contrat de travail, excluant la qualification de licenciement ?
2. Quelle partie supporte la charge de la preuve lorsque le salarié conteste l'authenticité ou la date d'un document qu'il a signé ?
3.
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 23 de novembre del 2022 - ROJ: STSJAD 284/2022
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 284/2022 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 23 novembre 2022)
Une salariée, engagée le 30 janvier 2017 en qualité de vendeuse par contrat à durée indéterminée, percevait une rémunération brute mensuelle de 1 082,77 euros. Un certificat délivré par l'employeur le 8 juillet 2019 indiquait qu'à sa propre initiative, elle avait cessé de travailler depuis le début du mois de juin, sans rien lui devoir. L'employeur produisait une lettre de désistement volontaire, datée du 6 avril 2019, comportant un préavis de deux mois.
La salariée a saisi la juridiction d'instance d'une demande tendant au paiement d'une indemnité pour licenciement injustifié et de la rémunération de jours de congés acquis mais non pris au titre des années 2018 et 2019 (la décision mentionne à la fois « 40,92 jours » et « 47,92 jours », ce qui n'est pas explicité). Elle soutenait que, à compter du 7 juillet 2019, l'employeur ne lui avait plus fourni de travail ni autorisé à reprendre ses fonctions. L'employeur opposait la lettre de désistement et des documents de planification des congés signés.
Le tribunal d'instance (sentence 52-2022 du 16 mai 2022, rectifiée par ordonnance du 17 juin 2022) a estimé partiellement la demande. Il a considéré que la lettre, rédigée par l'entreprise, pouvait ne pas traduire une volonté spontanée de la salariée, l'extinction du contrat relevant dès lors d'un licenciement injustifié. Il a condamné l'employeur à verser 4 453,13 euros nets, et rejeté la demande relative aux congés.
Les deux parties ont interjeté appel. La société Sainz a contesté l'appréciation des preuves et la qualification de licenciement. La salariée a contesté le rejet de sa demande au titre des congés.
Question de droit
La Sala Civil devait répondre à plusieurs questions :
Dans quelles conditions un désistement volontaire du salarié, formalisé par écrit et rédigé par l'employeur, constitue-t-il un mode valable d'extinction du contrat de travail, excluant la qualification de licenciement ?
Quelle partie supporte la charge de la preuve lorsque le salarié conteste l'authenticité ou la date d'un document qu'il a signé ?
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Andorra la Vella, el 23 de novembre del 2022. En nom del Poble Andorrà.- »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 23 de novembre del 2022 - ROJ: STSJAD 284/2022 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 23 novembre 2022 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000160/2022 ORIGEN: 4000377/2019 - 00
NIG: 5300542120190002680
PARTS:
Apel·lant: Sra. Almansa
Representant: Sra. Plaza
Advocat: Sr. Gálvez
Apel·lant: Sainz
Representant: Sra. Ruiz
Advocat: Sra. Toll
OBJECTE: laboral, requisits del desistiment voluntari
SENTÈNCIA 153-202
Andorra la Vella, el 23 de novembre del 2022. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 160/22 — Décision commentée
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El 9-8-2019, la representació processal de la Sra. Almansa, formulava demanda laboral contra la societat Sainz (en endavant B) sol·licitant es dictés Sentència condemnant aquesta darrera a satisfer a la seva presentada la suma de 6.414,02.- EUR corresponent a la indemnització per acomiadament injustificat i pels dies de vacances generats i no fruïts, més els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i se la condemni també al pagament de les costes judicials que es puguin generar, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. També interessava es condemnés la demandada a regularitzar a la CASS la pertinent declaració i cotització de l'import indicat.
2.- El 14-11-2019, la representació processal de B contestava la demanda articulada de contrari, oposant-se a les pretensions de la part actora, sol·licitant es dictés Sentència desestimant la demanda i imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades inclosos els honoraris d'advocat i de procurador d'aquesta part.
3.- Practicats els mitjans de prova considerats pertinents i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 16-5-2022, rectificada per Aute de 17-6-2022, requeia Sentència amb la següent part decisòria:
"Primer.- Estimar parcialment la demanda formulada per la Sra. Almansa, havent de condemnar consegüentment la societat mercantil andorrana Sainz a pagar a la part agent la quantitat neta total de 4.453,13EUR en concepte d'indemnització per acomiadament efectuat injustificadament i de forma indeguda, majorada dels interessos legals en els termes del fonament jurídic setè. Tanmateix haurà de declarar l'import brut corresponent prop de la CASS.
Segon.- Fer imposició a l'empresari del pagament de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador i les taxes judicials ocasionades, i eventualment els honoraris de saig, a acreditar en període d'execució de sentència.
Tercer.- Notificar la present resolució a les parts així com a la Caixa Andorrana de Seguretat Social d'acord amb l'establert a l'art. 290 de la Llei 24/2018, del 18 d'octubre, del Codi de procediment civil".
4.- Ambdues parts litigants han articulat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.
La representació processal de B, mitjançant escrit de 9-6-2022 sol·licita la seva revocació i que en el seu lloc es dicti Sentència que revocant la decisió adoptada en la instància, desestimi íntegrament les pretensions articulades per la part demandant, el tot amb expressa imposició de les costes ocasionades en ambdues instàncies a la part demandant.
La representació processal de la Sra. Almansa interposava recurs d'apel·lació el 10-6-2022, interessant la revocació parcial en el sentit de què al marge de les sumes que es contemplaven en la Sentència dictada, la societat B hauria de satisfer també la quantitat de 1.960,89.- EUR pels 47,92 dies de vacances meritats i no gaudits durant els anys 2018 i 2019 i incloent en el pronunciament adoptat al respecte de les costes, els honoraris de procurador.
5.- Les parts s'han oposat al recurs d'apel·lació articulat de contrari.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER.- El 30-1-2017, la Sra. Almansa iniciava una prestació laboral per compte de B en qualitat de venedora en mèrits d'un contracte de treball de naturalesa indefinida, percebent una retribució mensual bruta de 1.082,77.-
EUR. No es discuteix tampoc que el dia 8-7-2019, l'empresa lliurava a la treballadora un certificat on es precisava que per decisió pròpia (de la treballadora) havia deixat de prestar els seus serveis en l'empresa, des de principis del mes de juny sense que res se li degués per cap concepte.
La treballadora considerant que a partir del moment en que se li impedia treballar, havia estat acomiadada de manera indeguda, i en aquesta situació articula demanda reclamant la indemnització legal corresponent, així com la retribució dels dies de vacances meritats i que no havia gaudit pels anys 2018 i 2019 (40,92 dies).
La societat demandada s'oposava a aquesta reclamació incorporant la carta de desistiment voluntari signada per la treballadora el dia 6-4-2019 i entregada en la mateixa data a l'empresa. Quant a la reclamació articulada en concepte de vacances, sostenia que la treballadora havia realitzat totes aquelles que li corresponien.
L'òrgan judicial d'instància estima parcialment la demanda articulada, considerant que el desistiment voluntari de la treballadora va ser redactat per la societat empresària, podent-se qüestionar l'espontaneïtat i llibertat de la treballadora en la decisió. En aquesta eventualitat considera que l'extinció del contracte de treball en realitat obeïa a l'acomiadament injustificat de l'assalariada reconeixent el seu dret a obtenir per aquesta raó una indemnització per 4.453,13.- EUR. Pel que respecta a la reclamació articulada en concepte de vacances aquesta era rebutjada considerant que l'empresari havia justificat opportunament el gaudiment per part de l'assalariada dels dies de vacances que ara negava haver efectuat.
I és contra aquesta decisió que ambdues parts litigants formulen recurs d'apel·lació en mèrits dels motius que seguidament es precisen succintament.
SEGON.- EXPOSICIÓ DELS MOTIUS DE RECURS
La societat B s'alça contra aquesta decisió argüint un error en la valoració de la prova. Insisteix que la realitat de les seves afirmacions es veia confortada per les indicacions de les restants treballadores, sense que el vincle de dependència laboral que existia es pogués erigir en un obstacle a la seva valoració per part del Tribunal, especialment quan aquestes tenien coneixement directe dels esdeveniments succeïts. Referia tanmateix que si bé l'empresa havia facilitat la carta de desistiment a la treballadora, res permetia considerar que no va ser signada en la data que figura en la mateixa (6-4- 2019); que la treballadora va trametre un WhatsApp el dia 10-4-2019 del qual s'inferiria que la Sra. Almansa no tenia un convenciment inequívoc i reflexionat de la seva voluntat de desistir del contracte de treball atès que en el mateix es relatava la necessitat de tenir una ocupació laboral; que el propi comportament de la treballadora en donar-se de baixa el dia 15-4- 2019 i fins el 6 de juliol també evidenciaria que no tenia la voluntat de renunciar a la relació laboral sense compensació econòmica, considerant que en realitat l'empresa l'hauria acomiadat verbalment el dia 7 de juliol i que el dia 8 de juliol hauria acudit a l'empresa per a recollir el document de quitança laboral. Pel que es refereix a la versió els fets de l'empresari, després de constatar que es fonamentava en les declaracions de les treballadores de l'empresa, en descarta la seva validesa considerant que no era testimoni vàlid aquell a que es podia manar que declari.
Pel que respecta a la manca d'espontaneïtat i llibertat que s'atribueix a la carta de desistiment pel fet de que aquesta contingués un preavís de dos mesos, referia que obeïa a la voluntat de l'assalariada i que aquesta va signar la carta de manera reflexionada fins al punt de conèixer la data concreta en que volia que s'extingís el contracte de treball.
La representació processal de la Sra. Almansa considera que la documentació lliurada per la societat demandada no justificava oportunament el gaudiment efectiu per part de la seva representada dels dies de vacances meritats durant la prestació de treball i que en realitat tota la documentació lliurada va ser signada per l'assalariada el dia 8 de juliol del 2019 i no abans, insistint en que no existia planificació horària en l'empresa i que quan algun document s'havia incorporat, el mateix no es trobava signat pels treballadors de l'empresa, el que evidenciava dels incompliments denunciats, circumstància aquesta que associada al principi "in dubio pro operario" havia de conduir el Tribunal a considerar quer la documentació lliurada va ser signada el dia 8 de juliol i que s'havia acreditat objectivament que la treballadora no va gaudir dels dies de vacances que reclamava.
TERCER.- Quant al recurs articulat per la representació processal de B, la decisió adoptada en la instància argumenta que la carta va ser redactada per l'empresa i que no existia prova concloent que permetés afirmar que la carta de desistiment fos signada en la data que figura en la mateixa (6-4- 2019); que la treballadora va trametre un WhatsApp el dia 10-4-2019 del qual s'inferiria que la Sra. Almansa no tenia un convenciment inequívoc i reflexionat de la seva voluntat de desistir del contracte de treball atès que en el mateix es relatava la necessitat de tenir una ocupació laboral; que el propi comportament de la treballadora en donar-se de baixa el dia 15-4- 2019 i fins el 6 de juliol també evidenciaria que no tenia la voluntat de renunciar a la relació laboral sense compensació econòmica, considerant que en realitat l'empresa l'hauria acomiadat verbalment el dia 7 de juliol i que el dia 8 de juliol hauria acudit a l'empresa per a recollir el document de quitança laboral. Pel que es refereix a la versió els fets de l'empresari, després de constatar que es fonamentava en les declaracions de les treballadores de l'empresa, en descarta la seva validesa considerant que no era testimoni vàlid aquell a que es podia manar que declari.
En relació al desistiment voluntari del treballador com a circumstància extintiva del contracte de treball, resulta doctrina consolidada d'aquesta Sala que ha de resultar d'una voluntat lliure, reflexionada i inequívoca i correspondre a unes conveniències personals del treballador i no a una intervenció de l'empresa (TSJC-399/2016, TSJC-312/2016, TSJC-121/14, TSJC-221/12, TSJC137/12, TSJC-60/2018, TSJC-37/2022, etc). I des d'aquesta perspectiva, valorats novament els diferents mitjans de prova practicats, la conclusió que assolim és diferent de la de l'òrgan judicial d'instància per les raons següents.
En primer lloc destacarem que quan davant d'un document de la naturalesa del que aquí examinem, la treballadora en denuncia la seva falsedat o manipulació com aquí succeeix, és a la mateixa a qui correspon la càrrega de provar la certesa de les seves afirmacions. En el present supòsit però, la part demandant no tant sols no proveïa cap mena de prova encaminada a desautoritzar-ne les seves previsions (almenys en relació a la data que hi figura) sinó que fins i tot, en el seu escrit de demanda, no feia cap menció a aquesta carta, sostenint exclusivament que a partir del dia 7 de juliol en què es va trobar d'alta, l'empresa no li havia donat ocupació efectiva ni li havia permès anar a treballar, no essent fins al definitiu escrit de conclusions en que de manera extemporània, introduïa l'aparell argumental que ara avança en relació a la validesa de la carta de desistiment alterant així els termes del debat tal i com ella mateixa l'havia dissenyat en el seu escrit rector.
Al marge de la irregularitat que acabem d'apuntar, tampoc la valoració de la prova que en aquesta alçada efectuem ens aboca a la mateixa conclusió que l'òrgan d'instància i això per les raons següents. En primer lloc, el fet que la carta de desistiment hagués estat redactada per l'empresa a través dels seus aparells informàtics no suposa automàticament una ingerència empresarial o manipulació de la voluntat personal de la treballadora en el desistiment. La caracterització efectiva d'aquesta irregularitat passava necessàriament per justificar no tant sols que la voluntat expressada en el desistiment no resultava coincident amb la voluntat real de l'assalariat, sinó també el benefici -directe o indirecte- que aquesta actuació comportava per a l'empresari, sense que cap element obri en els autes per a justificar-los.
Pel que es refereix a la valoració de la prova que s'efectua al respecte de la data en que aquest document va intervenir, tampoc podem compartir la que realitza l'òrgan d'instància. En efecte, res en les actuacions permet considerar que la carta de desistiment va ser signada el dia 8 de juliol i no el dia 6 d'abril com en el document s'indica i en tot cas, el Whatsapp tramés per l'assalariada a la seva responsable el dia 10-4-2021, lluny de reforçar la tesis de l'assalariada, confirma que intervé en reacció amb la carta de desistiment. En efecte en aquest missatge la treballadora relata la necessitat de tenir un treball per a fer front al préstec que té concertat, indicant seguidament "yo quería pedirte por favor, me quería quedar te pido disculpa si te falte el respeto ando muy triste por lo de mi hijo que se va però te prometo que si me dejas el Trabajo cambiaré para major", i és que en definitiva cas de no concórrer extinció prèvia del contracte de treball, cap explicació lògica sembla poder-se atribuir a la sol·licitud que s'hi conté quan demana se li permeti quedar-se en el seu lloc de treball. En tot cas, la realitat de la data que figura en la carta de desistiment es troba expressament admesa per la testifical de diferents treballadores de B, i encara que la valoració de les seves indicacions hagi d'intervenir amb molta cautela atès el vincle de dependència que mantenen amb una de les parts litigants, això no es pot traduir per negar-los de manera automàtica tota eficàcia probatòria com en definitiva ha efectuat l'òrgan d'instància, sinó que exigeix verificar de manera rigorosa les seves respostes, sense però que en el present supòsit es pugui dubtar de les seves indicacions atesa la coincidència del que han indicat corroborada pel contingut del document WhatsApp.
Quant a la incidència que la Sentència recorreguda atribueix a la data de la baixa laboral que va experimentar l'assalariada també hem de rebutjar el raonament que s'articula. En efecte, s'ha de presumir que la baixa va intervenir per raons mèdiques alienes a l'extinció del contracte de treball. No obstant, seguint el mateix raonament que l'òrgan judicial d'instància realitza, la presentació de la baixa, també podria obeir a la negativa de l'empresari d'acceptar el retracte al desistiment anterior que és en definitiva el que l'assalariada pretenia.
Des d'una altra perspectiva tampoc la pròpia conducta de la treballadora durant els dies 7 i 8 de juliol del 2019 permeten confirmar la seva versió dels fets. En efecte, segons ha estat adverat per les testimonis declarants, la Sra. Almansa va comparèixer al treball acompanyat de la seva filla menor, el que impedia que pogués reincorporar-se a la seva activitat laboral de manera efectiva.
Tampoc el fet que la durada del preavís contemplat en la carta de desistiment resultés superior a la que la Llei exigeix, permet confirmar la resolució d'instància a partir del moment en que la llei contempla una durada mínima del preavís, sense però que res impedeixi que pugui ser superior.
En definitiva, valorant-se globalment els diferents elements que amb caràcter probatori han estat incorporats en les actuacions, considerem que la treballadora desistia voluntàriament del seu contracte de treball el dia 6- 4-2019 comunicant-ho el mateix dia a l'empresari qui immediatament acceptava aquesta decisió. I si bé amb posterioritat es retractava de la seva decisió demanant expressament e continuar treballant amb l'empresa, això requeria de la conformitat de la societat demandada, que aquí no ha concorregut.
En conseqüència el motiu de recurs de la societat B haurà de prosperar, revocant-se la decisió adoptada en la instància en la part que reconeix a l'assalariada una indemnització per acomiadament injustificat.
QUART.- Pel que es refereix al recurs articulat per la treballadora al respecte de la decisió adoptada sobre la reclamació de vacances, la Sentència d'instància fonamenta el seu rebuig no tant sols en els documents de sol·licitud de vacances que B incorporava en els eu escrit de contesta sinó també en les previsions dels Planning setmanals que la demandada incorporava en seu de proves. Aquests documents contemplen la realització de dies de vacances de la treballadora apareixent en els mateixos la signatura de la Sra. Almansa a títol de conformitat amb les seves previsions.
La representació processal de la demandant pretén negar eficàcia probatòria a aquests documents argüint que algun d'ells no es trobava signat per tots els treballadors de l'empresa, però això no obsta a que totes les caselles relatives a la seva representada estan degudament signades, sense que les irregularitats que es puguin constatar per les restants invalidin la conclusió que va realitzar totes les vacances que li corresponien.
Pel que es refereix a l'argument que els fulls indicats haurien estat signats el dia 8 de juliol que la part refereix en aquesta alçada, es tracta d'una al·legació orfe de tota prova que la recolzi i que per via de conseqüència no podrà ser retinguda.
Quant a l'aplicació del principi "in dubio prop operario" que la Llei de Relacions Laborals contempla (art. 4), el mateix intervé en cas de dubte en la interpretació o aplicació de la norma, però no permet desplaçar les normes sobre la càrrega de la prova.
Per l'exposat, el motiu de recurs articulat per la Sra. Almansa es veurà abocat a fracassar.
CINQUÈ.- Atesa la desestimació de la demanda escau imposar a la Sra. Almansa el pagament de les costes ocasionades en la instància en mèrits de la regla del venciment objectiu. Quant a les costes ocasionades en aquesta alçada i en mèrits de els disposicions de l'art. 354.2 del CPC, ha d'imposar- se a la treballadora les costes derivades del seu recurs atesa la seva desestimació. Quant a les costes del recurs de la societat B, no ha de fer- se pronunciament al seu respecte, atès l'èxit del recurs articulat.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la societat Sainz i DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la Sra. Almansa contra la Sentència 52-2022 de data 16-5-2022 quina part decisòria revoquem parcialment en la part que fixa a càrrec de la societat demandada el pagament d'una indemnització per acomiadament efectuat injustificadament i de forma indeguda majorada amb els interessos legals i amb obligació de declarar l'import brut corresponent a la CASS així com el pagament de les costes ocasionades, així com quan imposa les costes ocasionades en la instància; disposant en el seu lloc la íntegra desestimació de la demanda amb imposició a la part demandant del pagament de la totalitat de les costes ocasionades a la Batllia. Imposem a la Sra. Almansa el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada i derivades del seu recurs i no fem pronunciament sobre les costes derivades del recurs d'apel·lació articulat per la societat Sainz.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.