STSJAD ANDORRA, a 29 de novembre del 2022 - ROJ: STSJAD 286/2022
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé29 novembre 2022
Numéro191/22
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (STSJAD 286/2022, ECLI:AD:TSJADAD:2022:286)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (STSJAD 286/2022, ECLI:AD:TSJADAD:2022:286) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
**Juridiction :** Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala civil
**Date :** 29 novembre 2022
**Numéro de recours :** 191/22 (origine : TSJC 410/2018)
**Ponent :** M. Albert Andrés Pereira
**Nature :** sentence définitive (judici de revisió)
## Faits et procédure
Par jugement du Tribunal unipersonnel du Batlle du 17 octobre 2018, confirmé par la Sala civil le 26 février 2019, M. Hoyos a été débouté de sa demande dirigée contre la société Jover. Il réclamait une indemnité qu'il estimait due à raison d'un désistement justifié du travailleur, dans le cadre de la relation de travail unissant les parties.
Des années plus tard, M. Hoyos a formé une demande de judici de revisió contre ces deux décisions, sur le fondement de l'article 343.c) du Code de procédure civile andorran. Il invoquait l'existence de trois jugements postérieurs, rendus dans des litiges opposant la même société à d'autres salariés, qui avaient admis le caractère justifié du désistement et reconnu les indemnités correspondantes.
La demande a été admise par ordonnance du 29 juillet 2022. La société Jover et le ministère public s'y sont opposés.
- **La société Jover** soutenait que la révision ne constitue pas un moyen approprié pour réapprécier les preuves produites en première instance. Elle ajoutait que les jugements invoqués, fondés sur les allégations et les preuves propres à chaque affaire, ne pouvaient ouvrir la révision. Elle faisait enfin valoir qu'un changement de jurisprudence ne saurait justifier une telle demande, au risque de porter atteinte à la sécurité juridique.
- **Le ministère public** considérait qu'aucune des hypothèses de l'article 343 n'était réalisée. Selon lui, les jugements invoqués ne constituaient pas des documents pertinents, les situations de fait, les arguments et les preuves n'étant pas identiques. Il relevait également que ces décisions étaient accessibles depuis 2019 sur le site internet du Conseil supérieur de la justice, alors que la demande n'avait été introduite qu'en 2
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 29 de novembre del 2022 - ROJ: STSJAD 286/2022
Juridiction : Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala civil
Date : 29 novembre 2022
Numéro de recours : 191/22 (origine : TSJC 410/2018)
Ponent : M. Albert Andrés Pereira
Nature : sentence définitive (judici de revisió)
Faits et procédure
Par jugement du Tribunal unipersonnel du Batlle du 17 octobre 2018, confirmé par la Sala civil le 26 février 2019, M. Hoyos a été débouté de sa demande dirigée contre la société Jover. Il réclamait une indemnité qu'il estimait due à raison d'un désistement justifié du travailleur, dans le cadre de la relation de travail unissant les parties.
Des années plus tard, M. Hoyos a formé une demande de judici de revisió contre ces deux décisions, sur le fondement de l'article 343.c) du Code de procédure civile andorran. Il invoquait l'existence de trois jugements postérieurs, rendus dans des litiges opposant la même société à d'autres salariés, qui avaient admis le caractère justifié du désistement et reconnu les indemnités correspondantes.
La demande a été admise par ordonnance du 29 juillet 2022. La société Jover et le ministère public s'y sont opposés.
La société Jover soutenait que la révision ne constitue pas un moyen approprié pour réapprécier les preuves produites en première instance. Elle ajoutait que les jugements invoqués, fondés sur les allégations et les preuves propres à chaque affaire, ne pouvaient ouvrir la révision. Elle faisait enfin valoir qu'un changement de jurisprudence ne saurait justifier une telle demande, au risque de porter atteinte à la sécurité juridique.
Le ministère public considérait qu'aucune des hypothèses de l'article 343 n'était réalisée. Selon lui, les jugements invoqués ne constituaient pas des documents pertinents, les situations de fait, les arguments et les preuves n'étant pas identiques. Il relevait également que ces décisions étaient accessibles depuis 2019 sur le site internet du Conseil supérieur de la justice, alors que la demande n'avait été introduite qu'en 2
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Andorra la Vella, el 29 de novembre del 2022. En nom del Poble Andorrà.- »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 29 de novembre del 2022 - ROJ: STSJAD 286/2022 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 29 novembre 2022 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
OBJECTE: Judici de revisió. Obtenció de documents rellevants després de la sentència ferma, dels quals la part no havia pogut disposar. Sentències dictades en altres processos.
SENTÈNCIA 161-2022
Andorra la Vella, el 29 de novembre del 2022. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La sentència d'aquesta Sala de 26 de febrer de 2019 va desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Hoyos contra la sentència dictada pel Tribunal unipersonal del Batlle el 17 d'octubre de 2018, que al seu torn havia desestimat la demanda formulada pel Sr. Hoyos contra la societat Jover, en la que reclamava la indemnització que considerava que li corresponia per desistiment justificat del treballador, en el marc de la relació laboral que vinculava ambdues parts.
2.- El mateix Sr. Hoyos ha formulat demanda de judici de revisió contra les referides sentències del Tribunal de Batlles i d'aquesta Sala, invocant el motiu enumerat en l'article 343.c) del Codi de procediment civil, en base a que, amb posterioritat a les expressades resolucions, s'han dictat altres sentències que resolven les demandes interposades per uns altres tres treballadors de la mateixa empresa, en les quals es va considerar procedent el desistiment justificat dels mateixos i es van reconèixer les indemnitzacions corresponents.
3.- Mitjançant providència de data 29 de juliol de 2022 es va admetre a tràmit la demanda de revisió formulada pel Sr. Hoyos i es va donar trasllat de la mateixa al Ministeri Fiscal i a l'entitat Jover per a que poguessin contestar- la en el termini legal.
4.- La representació de la societat Jover ha contestat la demanda i ha demanat la seva desestimació, al·legant en substància que el recurs de revisió no és el mitjà adient per fer una nova valoració de la prova practicada en el seu dia, i que les sentències relatives a d'altres treballadors no poden donar lloc a la revisió, ja que s'han dictat en base a les al·legacions i les proves que van ser aportades en cadascun dels casos. D'altra banda, tampoc un canvi del criteri jurisprudencial podria justificar una demanda de revisió, ja que això vulneraria el principi de seguretat jurídica.
5.- El Ministeri Fiscal s'ha oposat igualment a la demanda, al·legant que no es dóna cap dels supòsits de l'article 343 del Codi de procediment civil. Les sentències que invoca el demandant no poden ser considerades com a documents rellevants per resoldre el procés del qual es demana la revisió, ja que no es donen les mateixes situacions de fet ni tampoc s'haurien emprat els mateixos arguments ni aportat les proves adients. De la mateixa manera, les sentències de contrast eren accessibles des de l'any 2019 a la pàgina web del Consell Superior de la Justícia, mentre que la demanda no s'ha presentat fins l'any 2022.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Com s'ha exposat en els antecedents, l'agent interposa demanda de revisió contra la sentència del Tribunal unipersonal del Batlle de 17 d'octubre de 2018 i contra la sentència d'aquesta Sala de 26 de febrer de 2019, confirmatòria de l'anterior, en virtut de les quals es va desestimar la demanda formulada en el seu dia contra l'entitat Jover, en què aquell reclamava una indemnització com a conseqüència del desistiment justificat del treballador, en el marc de la relació laboral que vinculava ambdues parts.
El demandant invoca la causa de revisió que recull l'article 343 del Codi de procediment civil, segons el qual es poden revisar les sentències fermes: "c) Quan després que hagi esdevingut ferma la sentència dictada en el procés s'hagin obtingut o recobrat documents rellevants per resoldre el procés dels quals la part que sol·licita la revisió no hagi pogut disposar".
L'agent fa valer que, després de dictar-se les sentències que van posar fi al procés que havia instat, es van dictar fins a tres sentències relatives a altres empleats de la seva mateixa empresa, en les quals es van acollir les pretensions dels mateixos i es va declarar la procedència del desistiment justificat del treballador.
Segon.- El judici de revisió no constitueix una nova instància processal, sinó un mecanisme excepcional d'impugnació de sentències fermes, que suposa una excepció a la intangibilitat de la cosa jutjada i al principi de seguretat jurídica per raons de justícia, quan concorren els supòsits taxats que fixa la llei, els quals són d'interpretació estricta.
El motiu que invoca la part agent requereix la concurrència dels següents requisits: a) que s'hagin obtingut o recobrat documents dels quals la part no n'hagi pogut disposar fins després que esdevingui ferma la sentència; b) que aquests documents siguin rellevants per resoldre el procés; i c) que s'interposi la demanda dins dels tres mesos següents al dia en què s'ha tingut coneixement de l'existència dels documents.
Com es desprèn de la seva naturalesa, aquest judici de revisió està concebut per tal d'esmenar errors sobre els pressupòsits fàctics del procés i no es pot promoure com a conseqüència únicament d'un error iuris. Tampoc es pot utilitzar per corregir les omissions que hagi pogut patir la part a l'hora de proposar les proves adients, com es desprèn de la referència que l'article 343.c) del Codi de procediment civil fa als documents dels quals la part "no hagi pogut disposar", cosa que exclou aquells que estaven a l'abast de l'interessat.
Tercer.- Sobre aquest punt, no es pot deixar d'assenyalar que les sentències dels tribunals no es poden entendre compreses dins del concepte de documents que conté l'article 343.c) del Codi de procediment civil, el que també comporta la desestimació de la demanda. Quan aquest precepte parla de documents rellevants, s'està referint a aquells en els quals la part fonamenta la seva pretensió o acredita qualsevol de les circumstàncies de fet que es discuteixen en el procés. Tal com s'ha afirmat abans, el judici de revisió té la finalitat d'esmenar els errors que s'hagin produït sobre els pressupòsits fàctics del procés i no es pot promoure com a conseqüència únicament d'un error iuris. En conseqüència, s'ha de fonamentar en els documents obtinguts o recobrats després de la sentència ferma que siguin rellevants, en el sentit de que puguin fonamentar l'èxit de l'acció que s'exercita i es refereixen al supòsit de fet que es objecte de debat en el procés.
Les sentències recaigudes en altres processos es dicten en atenció a les al·legacions formulades en els mateixos i a les proves practicades en cadascun d'ells, de manera que els seus pronunciaments no poden condicionar el resultat d'altres litigis, en els quals s'hagi aportat un material probatori diferent. Fins i tot en el cas de produir-se un canvi en la orientació jurisprudencial, això no dona lloc a la revisió de les sentències anteriors, ja que l'article 343.c) del Codi de procediment civil es refereix, tal com s'ha dit, als documents relatius a les circumstàncies de fet que es plantegen en un concret procés i no a les valoracions jurídiques que contingui la sentència.
Quart.- En darrer terme, tampoc es podria donar lloc a la demanda de revisió perquè les sentències recaigudes en el procés en què va ser part l'agent responen a la valoració de les proves aportades en el mateix, que no són equiparables a les dels altres litigis, encara que tots ells versin sobre situacions similars. I com ja s'ha dit, aquest judici no constitueix una nova instància, ni un mecanisme de reconsideració de la prova, en la forma en què va ser valorada en la sentència ferma dictada en el seu dia.
En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament la demanda de revisió que formula l'agent.
Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat que justifiqui la imposició de les costes processals, d'acord amb el que preveu l'article 349.1 del Codi de procediment civil.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
1r.- Desestimar la demanda de revisió que interposa el Sr. Hoyos front a les sentències del Tribunal unipersonal del Batlle de data 17 d'octubre de 2018 i d'aquesta Sala Civil de 26 de febrer de 2019, amb arxiu de les actuacions.
2n.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.