STSJAD ANDORRA, a 19 de desembre del 2022 - ROJ: STSJAD 300/2022
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé19 décembre 2022
Numéro38/22
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 300/2022, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 19 décembre 2022
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 19 décembre 2022, ROJ STSJAD 300/2022, ECLI:AD:TSJADAD:2022:300 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le 21 août 2019, une personne (désignée dans la décision par « l'agent » ou « la perjudicada ») a chuté d'une hauteur d'environ quatre mètres. Elle s'était appuyée sur une balustrade en bois, qui a cédé parce qu'elle n'était pas correctement fixée. L'accident est survenu à Lluís X. (le nom de la localité figure ainsi dans le texte).
Par une résolution du 13 novembre 2019, la Junta de Govern du Comú X a expressément reconnu la responsabilité de l'administration communale résultant du mauvais état de la balustrade. Le 20 octobre 2020, la victime a formé une réclamation tendant au paiement de 339 208,88 euros. Le silence gardé par l'administration a valu décision implicite de rejet.
Saisi du recours, le Tribunal de Batlles (section administrative), par un jugement du 21 février 2022, a annulé la décision implicite et condamné le Comú, solidairement avec la compagnie d'assurances, à verser 133 382,42 euros.
L'appelante a interjeté appel. Elle se disait d'accord avec les sommes allouées au titre de l'incapacité temporaire totale (ITT) et des frais médicaux et pharmaceutiques. Elle contestait en revanche l'évaluation de l'incapacité permanente partielle (IPP), du préjudice esthétique et du *pretium doloris*, et soutenait que le manque à gagner devait être indemnisé jusqu'à l'âge de la retraite. Elle demandait enfin qu'il soit réservé le droit de réclamer les préjudices futurs. Le Comú X et la compagnie d'assurances ont conclu à la confirmation intégrale du jugement. La procédure s'est déroulée par voie de conclusions écrites, l'audience ayant été remplacée par ce mode de traitement.
## Question de droit
La Sala devait trancher trois questions :
1. Les montants alloués au titre de l'IPP, du préjudice esthétique et du *pretium doloris* devaient-ils être révisés en appel ?
2. Le manque à gagner constitue-t-il un poste autonome d'indemnisation, distinct de l'ITT et de l'IPP ?
3. Le juge peut-il statuer, au stade de la liquidation, sur les préjudices futurs ?
La décision ne rev
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 19 de desembre del 2022 - ROJ: STSJAD 300/2022
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 300/2022, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 19 décembre 2022
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 19 décembre 2022, ROJ STSJAD 300/2022, ECLI:AD:TSJADAD:2022:300 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le 21 août 2019, une personne (désignée dans la décision par « l'agent » ou « la perjudicada ») a chuté d'une hauteur d'environ quatre mètres. Elle s'était appuyée sur une balustrade en bois, qui a cédé parce qu'elle n'était pas correctement fixée. L'accident est survenu à Lluís X. (le nom de la localité figure ainsi dans le texte).
Par une résolution du 13 novembre 2019, la Junta de Govern du Comú X a expressément reconnu la responsabilité de l'administration communale résultant du mauvais état de la balustrade. Le 20 octobre 2020, la victime a formé une réclamation tendant au paiement de 339 208,88 euros. Le silence gardé par l'administration a valu décision implicite de rejet.
Saisi du recours, le Tribunal de Batlles (section administrative), par un jugement du 21 février 2022, a annulé la décision implicite et condamné le Comú, solidairement avec la compagnie d'assurances, à verser 133 382,42 euros.
L'appelante a interjeté appel. Elle se disait d'accord avec les sommes allouées au titre de l'incapacité temporaire totale (ITT) et des frais médicaux et pharmaceutiques. Elle contestait en revanche l'évaluation de l'incapacité permanente partielle (IPP), du préjudice esthétique et du pretium doloris, et soutenait que le manque à gagner devait être indemnisé jusqu'à l'âge de la retraite. Elle demandait enfin qu'il soit réservé le droit de réclamer les préjudices futurs. Le Comú X et la compagnie d'assurances ont conclu à la confirmation intégrale du jugement. La procédure s'est déroulée par voie de conclusions écrites, l'audience ayant été remplacée par ce mode de traitement.
Question de droit
La Sala devait trancher trois questions :
Les montants alloués au titre de l'IPP, du préjudice esthétique et du pretium doloris devaient-ils être révisés en appel ?
Le manque à gagner constitue-t-il un poste autonome d'indemnisation, distinct de l'ITT et de l'IPP ?
Le juge peut-il statuer, au stade de la liquidation, sur les préjudices futurs ?
La décision ne rev
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000021/2021. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 19 de desembre del 2022 - ROJ: STSJAD 300/2022 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 19 décembre 2022 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
Núm. de Protocol: 1000021/2021 Núm. de Rotlle: TSJA-0000038/2022
SENTÈNCIA 100-2022
PARTS:
Apel·lant: Sra. Badía
Representant: Sra. Pino
Advocat: Sr. Daza
Apel·lat: COMÚ X
Representant: Sr. Ramirez
Advocat: Sr. Briones
Apel·lat: Luís (Palmer SA)
Representant: Sra. Palmer
Advocat: Sr. Peña
Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz
Sra. Alexandra Cornella Sola
Andorra la Vella, el 19 de desembre de 2022.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 38/22 — Décision commentée
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000021/2021.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació de la Sra. Badía va interposar demanda contra el COMÚ X i la companyia Luís, en què impugnava la desestimació presumpta per silenci administratiu de la reclamació formulada per l'agent en data 20 d'octubre de 2020, per mitjà de la qual sol·licitava que li fos abonada una indemnització de 339.208,88 EUR, per la responsabilitat patrimonial en què havia incurregut el Comú, com a conseqüència de l'accident que va patir el 21 d'agost de 2019 a la Luís X., quan es va recolzar en una barana de fusta que va cedir en no trobar-se ben fixada, ocasionant-li una caiguda des d'una alçada d'uns 4 metres.
La sentència de 21 de febrer de 2022 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar parcialment la demanda, anul·lant la resolució presumpta impugnada i condemnant el Comú, de forma solidària amb la companyia asseguradora, a abonar a l'agent la suma de 133.382,42 EUR.
2.- La representació de l'agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, que es fonamenta en les següents al·legacions:
Es manifesta conforme amb les quantitats fixades en concepte d'ITT i de despeses mèdiques i farmacèutiques.
Considera insuficients les quantitats corresponents a la IPP, el perjudici estètic i el pretium doloris. Respecte de la primera, s'hauria d'aplicar l'import de 2.450 EUR per punt. Pel que fa a la segona, correspon la suma de 4.500 EUR i, quant a la tercera, la de 22.000 EUR.
Sobre el lucre cessant, s'ha de tenir en compte que la interessada pateix una incapacitat del 56%, no pot reprendre els treballs que realitzava i no té mobilitat al braç esquerre, de manera que se li haurien de compensar els salaris que hauria percebut fins a l'edat de jubilació.
Quant als perjudicis i despeses futures, s'ha de reconèixer la reserva a favor de la part del dret a reclamar tots els perjudicis futurs que pateixi a causa de l'accident.
3.- La representació del COMÚ X s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base als següents arguments:
Les quantitats reconegudes en concepte d'IPP, perjudici estètic i pretium doloris s'ajusten als criteris jurisprudencials i resulten ajustades a dret.
Sobre el lucre cessant, procedeix desestimar les pretensions de l'agent, perquè es tracta d'un concepte que ja està comprès dins de la ITT, pel que fa a la manca de guany durant el període de curació, així com dins de la IPP, atès que l'agent no està incapacitada per a tot treball i, amb anterioritat a l'accident, només havia treballat uns pocs mesos i a temps parcial.
4.- La representació de l'entitat Luís, delegada a Andorra de la companyia d'assegurances Luís, s'ha oposat igualment al recurs, segons els següents arguments:
La indemnització assenyalada en concepte d'IPP, perjudici estètic i pretium doloris s'ajusta a l'entitat dels danys patits per la interessada, segons resulta de l'informe pericial, així com als criteris de la jurisprudència.
Pel que fa al lucre cessant, la reclamació ja està compresa en el concepte d'IPP i la interessada no té reconeguda una incapacitat absoluta, sinó que pot continuar desenvolupant una activitat laboral.
Sobre els perjudicis futurs, la indemnització ja cobreix tots els perjudicis acreditats que resulten de l'accident que va patir la interessada.
5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, l'objecte d'aquest procés versa sobre el reconeixement de la responsabilitat patrimonial del COMÚ X, com a conseqüència de l'accident que va patir el 21 d'agost de 2019 a la Luís X., quan es va recolzar en una barana de fusta que va cedir en no trobar-se ben fixada, ocasionant-li una caiguda des d'una alçada d'uns 4 metres.
No es discuteix que l'Administració comunal va incórrer en responsabilitat, derivada del mal estat de la barana de fusta que va cedir, i així ho va reconèixer expressament la Junta de Govern del Comú en resolució adoptada el 13 de novembre de 2019.
En conseqüència, la qüestió litigiosa queda circumscrita a la determinació de la quantitat que ha d'abonar l'Administració a la perjudicada, com a conseqüència del referit accident i de les lesions que aquella va patir.
Tercer.- La part apel·lant es manifesta conforme amb les quantitats que la sentència de la Batllia ha reconegut pels conceptes d'ITT i de despeses mèdiques i farmacèutiques, sobre les quals no existia en realitat discussió entre les parts. En conseqüència, procedeix examinar els altres criteris que ha adoptat la sentència impugnada.
Pel que fa a la incapacitat permanent parcial, s'ha tingut en compte el grau de minusvàlua que fixa el dictamen pericial, que considera una IPP total i definitiva del 47,5125 %. La sentència apel·lada ha fixat una quantitat de 2.100 EUR per punt, sobre la qual discrepa la recurrent, que considera més adequada un import de 2.450 EUR per punt.
S'ha de considerar que la suma que ha determinat la sentència està compresa dins dels marges d'apreciació que resulten de la jurisprudència i no s'aprecia cap error manifest de valoració, de manera que, atesa l'edat de la interessada, procedeix confirmar la resolució impugnada. En aquestes circumstàncies, com ja té declarat aquesta Sala, no procedeix substituir merament el criteri del Tribunal a quo pel de la recurrent.
A la mateixa conclusió s'ha d'arribar pel que fa al perjudici estètic i al pretium doloris. El primer va ser valorat en l'informe pericial en un 2,5/7 i el segon en 4,5/7. En conseqüència, les quantitats assenyalades de 3.000 i 15.000 EUR, respectivament, s'ajusten als criteris jurisprudencials en la matèria i han de ser confirmades.
Quart.- Sobre el lucre cessant, s'han de confirmar també les conclusions a què arriba la sentència apel·lada. Cal tenir en compte que l'agent no té reconeguda una incapacitat permanent absoluta per part de l'organisme espanyol de seguretat social que li correspon per raó de la seva residència, de manera que pot exercir alguna activitat laboral, especialment atesa la seva edat de 43 anys.
D'altra banda, s'ha de considerar que la interessada no acredita haver realitzat un treball regular i continuat abans de l'accident, sinó que només es justifica una activitat anterior en dos anys a la data de la caiguda, i a temps parcial.
En conseqüència, s'ha de concloure que la disminució de la capacitat de guany de la interessada ja queda compresa dins dels conceptes d'incapacitat temporal transitòria, pel que fa al període de curació, i d'incapacitat permanent parcial quant a les seqüeles que pateix com a resultat de l'accident.
Cinquè.- En darrer terme, no procedeix en aquest tràmit fer cap pronunciament sobre els perjudicis futurs, tal com ja va declarar la sentència d'aquesta Sala núm. 20-2022, de 25 de març, en base a l'article 58 del Codi de l'Administració, que exigeix que, per donar lloc a la reparació, el perjudici ha de ser cert i avaluable econòmicament, entre d'altres requisits.
Per tot això, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes.
Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Badía contra la sentència dictada el 21 de febrer de 2022 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.