SENTÈNCIA 100-2022 PARTS: Apel·lant: Sra. Badía Representant: Sra. Pino Advocat: Sr. Daza Apel·lat: COMÚ X Representant: Sr. Ramirez Advocat: Sr. Briones Apel·lat: Luís (Palmer SA) Representant: Sra. Palmer Advocat: Sr. Peña COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Albert Andrés Pereira Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz Sra. Alexandra Cornella Sola Andorra la Vella, el 19 de desembre de 2022. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000021/2021. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La representació de la Sra. Badía va interposar demanda contra el COMÚ X i la companyia Luís, en què impugnava la desestimació presumpta per silenci administratiu de la reclamació formulada per l'agent en data 20 d'octubre de 2020, per mitjà de la qual sol·licitava que li fos abonada una indemnització de 339.208,88 EUR, per la responsabilitat patrimonial en què havia incurregut el Comú, com a conseqüència de l'accident que va patir el 21 d'agost de 2019 a la Luís X., quan es va recolzar en una barana de fusta que va cedir en no trobar-se ben fixada, ocasionant-li una caiguda des d'una alçada d'uns 4 metres. La sentència de 21 de febrer de 2022 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar parcialment la demanda, anul·lant la resolució presumpta impugnada i condemnant el Comú, de forma solidària amb la companyia asseguradora, a abonar a l'agent la suma de 133.382,42 EUR. 2.- La representació de l'agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, que es fonamenta en les següents al·legacions: Es manifesta conforme amb les quantitats fixades en concepte d'ITT i de despeses mèdiques i farmacèutiques. Considera insuficients les quantitats corresponents a la IPP, el perjudici estètic i el pretium doloris. Respecte de la primera, s'hauria d'aplicar l'import de 2.450 EUR per punt. Pel que fa a la segona, correspon la suma de 4.500 EUR i, quant a la tercera, la de 22.000 EUR. Sobre el lucre cessant, s'ha de tenir en compte que la interessada pateix una incapacitat del 56%, no pot reprendre els treballs que realitzava i no té mobilitat al braç esquerre, de manera que se li haurien de compensar els salaris que hauria percebut fins a l'edat de jubilació. Quant als perjudicis i despeses futures, s'ha de reconèixer la reserva a favor de la part del dret a reclamar tots els perjudicis futurs que pateixi a causa de l'accident. 3.- La representació del COMÚ X s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base als següents arguments: Les quantitats reconegudes en concepte d'IPP, perjudici estètic i pretium doloris s'ajusten als criteris jurisprudencials i resulten ajustades a dret. Sobre el lucre cessant, procedeix desestimar les pretensions de l'agent, perquè es tracta d'un concepte que ja està comprès dins de la ITT, pel que fa a la manca de guany durant el període de curació, així com dins de la IPP, atès que l'agent no està incapacitada per a tot treball i, amb anterioritat a l'accident, només havia treballat uns pocs mesos i a temps parcial. 4.- La representació de l'entitat Luís, delegada a Andorra de la companyia d'assegurances Luís, s'ha oposat igualment al recurs, segons els següents arguments: La indemnització assenyalada en concepte d'IPP, perjudici estètic i pretium doloris s'ajusta a l'entitat dels danys patits per la interessada, segons resulta de l'informe pericial, així com als criteris de la jurisprudència. Pel que fa al lucre cessant, la reclamació ja està compresa en el concepte d'IPP i la interessada no té reconeguda una incapacitat absoluta, sinó que pot continuar desenvolupant una activitat laboral. Sobre els perjudicis futurs, la indemnització ja cobreix tots els perjudicis acreditats que resulten de l'accident que va patir la interessada. 5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, l'objecte d'aquest procés versa sobre el reconeixement de la responsabilitat patrimonial del COMÚ X, com a conseqüència de l'accident que va patir el 21 d'agost de 2019 a la Luís X., quan es va recolzar en una barana de fusta que va cedir en no trobar-se ben fixada, ocasionant-li una caiguda des d'una alçada d'uns 4 metres. No es discuteix que l'Administració comunal va incórrer en responsabilitat, derivada del mal estat de la barana de fusta que va cedir, i així ho va reconèixer expressament la Junta de Govern del Comú en resolució adoptada el 13 de novembre de 2019. En conseqüència, la qüestió litigiosa queda circumscrita a la determinació de la quantitat que ha d'abonar l'Administració a la perjudicada, com a conseqüència del referit accident i de les lesions que aquella va patir. Tercer.- La part apel·lant es manifesta conforme amb les quantitats que la sentència de la Batllia ha reconegut pels conceptes d'ITT i de despeses mèdiques i farmacèutiques, sobre les quals no existia en realitat discussió entre les parts. En conseqüència, procedeix examinar els altres criteris que ha adoptat la sentència impugnada. Pel que fa a la incapacitat permanent parcial, s'ha tingut en compte el grau de minusvàlua que fixa el dictamen pericial, que considera una IPP total i definitiva del 47,5125 %. La sentència apel·lada ha fixat una quantitat de 2.100 EUR per punt, sobre la qual discrepa la recurrent, que considera més adequada un import de 2.450 EUR per punt. S'ha de considerar que la suma que ha determinat la sentència està compresa dins dels marges d'apreciació que resulten de la jurisprudència i no s'aprecia cap error manifest de valoració, de manera que, atesa l'edat de la interessada, procedeix confirmar la resolució impugnada. En aquestes circumstàncies, com ja té declarat aquesta Sala, no procedeix substituir merament el criteri del Tribunal a quo pel de la recurrent. A la mateixa conclusió s'ha d'arribar pel que fa al perjudici estètic i al pretium doloris. El primer va ser valorat en l'informe pericial en un 2,5/7 i el segon en 4,5/7. En conseqüència, les quantitats assenyalades de 3.000 i 15.000 EUR, respectivament, s'ajusten als criteris jurisprudencials en la matèria i han de ser confirmades. Quart.- Sobre el lucre cessant, s'han de confirmar també les conclusions a què arriba la sentència apel·lada. Cal tenir en compte que l'agent no té reconeguda una incapacitat permanent absoluta per part de l'organisme espanyol de seguretat social que li correspon per raó de la seva residència, de manera que pot exercir alguna activitat laboral, especialment atesa la seva edat de 43 anys. D'altra banda, s'ha de considerar que la interessada no acredita haver realitzat un treball regular i continuat abans de l'accident, sinó que només es justifica una activitat anterior en dos anys a la data de la caiguda, i a temps parcial. En conseqüència, s'ha de concloure que la disminució de la capacitat de guany de la interessada ja queda compresa dins dels conceptes d'incapacitat temporal transitòria, pel que fa al període de curació, i d'incapacitat permanent parcial quant a les seqüeles que pateix com a resultat de l'accident. Cinquè.- En darrer terme, no procedeix en aquest tràmit fer cap pronunciament sobre els perjudicis futurs, tal com ja va declarar la sentència d'aquesta Sala núm. 20-2022, de 25 de març, en base a l'article 58 del Codi de l'Administració, que exigeix que, per donar lloc a la reparació, el perjudici ha de ser cert i avaluable econòmicament, entre d'altres requisits. Per tot això, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes. Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Badía contra la sentència dictada el 21 de febrer de 2022 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament. Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE