STSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2022 - ROJ: STSJAD 315/2022
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé20 décembre 2022
Numéro198/22
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 315/2022 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 20 décembre 2022)
> Décision commentée : STSJAD 315/2022, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 20 décembre 2022 (ECLI:AD:TSJADAD:2022:315) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note méthodologique : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ/ECLI figurant dans le texte de la décision est retenue.*
## Faits et procédure
Une femme et un homme ont vécu en union libre (« parella de fet ») de 2013 à 2016, période pendant laquelle ils ont eu un enfant commun. En 2013, ils ont acquis un véhicule Ford M 1.6 4WD au prix de 26 000 euros. Le financement a combiné trois éléments : la remise d'un véhicule Seat M, appartenant à la demanderesse et évalué à 9 000 euros ; un prêt conjoint de 29 000 euros, dont 17 000 euros ont servi à solder le prix et 11 722 euros à rembourser un crédit consenti à la mère de la demanderesse pour l'acquisition du Seat ; enfin, les mensualités du prêt, d'un montant de 540,20 euros, prélevées sur un compte courant commun, chacun en supportant la moitié.
La facture et la carte grise (« carta groga ») du Ford ont été établies au seul nom du défendeur. Lors de la séparation, en avril 2016, celui-ci a conservé le véhicule. À compter de juin 2016, la demanderesse n'a plus effectué de remboursement ; le 19 août 2016, le défendeur a réglé seul le solde restant dû, soit 11 883,04 euros.
Par demande du 10 septembre 2019, la demanderesse a saisi la Batllia d'une action fondée sur l'enrichissement injuste, réclamant la moitié de la valeur du véhicule, déterminée par expertise. Par jugement du 7 juin 2022, le Tribunal de Batlles a fait droit à la demande à hauteur de 5 048,48 euros, rejeté la demande reconventionnelle du défendeur (653,50 euros au titre du mobilier de la chambre de l'enfant) et mis l'intégralité des dépens à la charge du défendeur.
Ce dernier a interjeté appel, soutenant la propriété exclusive du véhicule et l'absence de créance, les versements effectués au profit du concubin constituant selon lui des libéralités non remboursables. Sub
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2022 - ROJ: STSJAD 315/2022
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 315/2022 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 20 décembre 2022)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 315/2022, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 20 décembre 2022 (ECLI:AD:TSJADAD:2022:315) (Lire sur source officielle)
Note méthodologique : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ/ECLI figurant dans le texte de la décision est retenue.
Faits et procédure
Une femme et un homme ont vécu en union libre (« parella de fet ») de 2013 à 2016, période pendant laquelle ils ont eu un enfant commun. En 2013, ils ont acquis un véhicule Ford M 1.6 4WD au prix de 26 000 euros. Le financement a combiné trois éléments : la remise d'un véhicule Seat M, appartenant à la demanderesse et évalué à 9 000 euros ; un prêt conjoint de 29 000 euros, dont 17 000 euros ont servi à solder le prix et 11 722 euros à rembourser un crédit consenti à la mère de la demanderesse pour l'acquisition du Seat ; enfin, les mensualités du prêt, d'un montant de 540,20 euros, prélevées sur un compte courant commun, chacun en supportant la moitié.
La facture et la carte grise (« carta groga ») du Ford ont été établies au seul nom du défendeur. Lors de la séparation, en avril 2016, celui-ci a conservé le véhicule. À compter de juin 2016, la demanderesse n'a plus effectué de remboursement ; le 19 août 2016, le défendeur a réglé seul le solde restant dû, soit 11 883,04 euros.
Par demande du 10 septembre 2019, la demanderesse a saisi la Batllia d'une action fondée sur l'enrichissement injuste, réclamant la moitié de la valeur du véhicule, déterminée par expertise. Par jugement du 7 juin 2022, le Tribunal de Batlles a fait droit à la demande à hauteur de 5 048,48 euros, rejeté la demande reconventionnelle du défendeur (653,50 euros au titre du mobilier de la chambre de l'enfant) et mis l'intégralité des dépens à la charge du défendeur.
Ce dernier a interjeté appel, soutenant la propriété exclusive du véhicule et l'absence de créance, les versements effectués au profit du concubin constituant selon lui des libéralités non remboursables. Sub
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2022. En nom del Poble Andorrà.- »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2022 - ROJ: STSJAD 315/2022 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 20 décembre 2022 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000198/2022 ORIGEN: 2000327/2019 - 00
NIG: 5300542120190002048
PARTS:
Apel·lant: Sr. Escolano
Advocat: Sra. Pla
Apel·lat: Sra. Palau
Advocat: Sr. Morillo
OBJECTE: Parella de fet - Titularitat vehicle - Enriquiment injust.
SENTÈNCIA 162-2022
Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2022. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 198/22 — Décision commentée
1.- La Sra. Palau i el Sr. Escolano van conviure en parella de fet del 2013 al 2016 i van tenir una filla, Machado, nascuda el dia 02-07-2014. Vivien amb els altres fills de la Sra. Palau, Álvarez i Campillo.
Durant aquest període, a l'any 2013, es va adquirir un vehicle FORD M 1.6 4WD, matrícula XXXX pel preu de 26.000.- euros.
Per satisfer aquest preu, d'una banda, van entregar un vehicle SEAT M valorat per import de 9.000.- euros, vehicle que la Sra. Palau havia adquirit al juliol del 2012 per 13.500.- euros, d'altra banda, van sol·licitar conjuntament un préstec per import de 29.000.-euros que es va utilitzar a la vegada per pagar la suma de 17.000.- euros restant de pagar del preu de compra i per a liquidar el crèdit que s'havia concedit en el seu temps a la mare de la Sra. Palau per l'adquisició del SEAT M, sia el ròssec de 11.722.- euros.
La factura de compra i la carta groga del vehicle FORD es van establir a nom del Sr. Escolano.
Les mensualitats del préstec, d'un import de 540,20.-euros, es van carregar al compte comú que servia per satisfer totes les despeses de la família, cadascú aportant la meitat de la quota mensual.
La parella es va separar a l'abril del 2016, i el Sr. Escolano es va quedar amb el vehicle. A partir del mes de juny del 2016, la Sra. Palau no va pagar res més en concepte de reembossament del préstec.
En data 19-08-2016, el Sr. Escolano es va fer càrrec totalment del saldo que quedava per reembossar al banc sia l'import de 11.883,04.- euros.
2.- Per escrit de data 10-09-2019, la Sra. Palau va presentar davant de la Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari en contra del Sr. Escolano, exercitant una acció per enriquiment injust i sol·licitant que, prèvia valoració/peritatge del vehicle Ford M 1.6 4WD, matrícula LXXXX, a data de la contesta a la demanda, el Sr. Escolano aboni la meitat del resultat de la prova a la Sra. Palau o la part proporcional establerta en tràmit probatori i corresponent a l'aportació real de la Sra. Palau.
També demanava la condemna al Sr. Escolano al pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat, eventual procurador, així com dels eventuals perits.
3.- El Sr. Escolano, es va oposar a la demanda sol·licitant a títol principal la seva desestimació, i a títol subsidiari que correspongui a l'actora el que resulti d'aplicar el 20,22% al valor del FORD M de referència, a la data de la contesta a la demanda, el tot amb imposició de les costes a la Sra. Palau inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Ensems, va formular una demanda reconvencional sol·licitant la condemnant a l'adversa a satisfer-li 653,50.- euros més interessos legals de la data de contesta a la demanda en concepte de la seva participació en la compra del mobiliari de l'habitació de la filla de la Sra. Palau, i que s'efectuïn les corresponents compensacions de crèdits, sempre amb imposició de costes a la Sr. Palau.
Les parts van replicar, oposant-se l'actora a la demanda reconvencional, i duplicar, totes dues mantenint les seves pretensions, i després que s'hagin practicat les proves, van degudament formular els seus escrits de conclusions, essent precisat que la part agent va quantificar en 5.048,48.- euros la seva reclamació dinerària.
4.- Per Sentència de data 07-06-2022, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir :
"Primer.- Estimar la demanda instada per la Sra. Palau i condemnar al Sr. Escolano a abonar-li la suma de 5.048,48.- euros, incrementada amb els interessos legals d'ençà de la data de contesta a la demanda.
Segon.- Desestimar la demanda reconvencional presentada pel Sr. Escolano i absoldre a la Sra. Palau de quantes pretensions en ella s'hi contenien.
Tercer.- Fer imposició a la part defenent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocat, procurador i perit a acreditar en període d'execució de sentència.".
5.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació el Sr. Escolano, demanant la seva revocació, substituint-la per altra desestimant la demanda formulada per la contrapart, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies.
Sosté que la sentència no s'ajusta al que ha estat al·legat i provat, ni a la Jurisprudència andorrana i resulta injusta, tant en la condemna econòmica com pel que fa a la imposició de les costes.
De manera resumida, argumenta que el vehicle li pertany en exclusiva des de la seva adquisició i que no existeix prova contrària; la Jurisprudència andorrana estableix que la titularitat formal preval si no consta fefaentment altra cosa ; els pagaments que els convivents acostumem a efectuar al benefici de l'altre convivent "uxorio moris" són a fons perduts, tractant-se de liberalitats que equivalen a donacions no reemborsables, excepció feta de que existeixin proves fefaents de que la voluntat era altra i les aportacions haurien estat efectuades per altres conceptes diferents de la donació, com ara préstecs, i que si una part de les quotes del préstec obtingut per adquirir el vehicle es van satisfer a través del compte comú dels convivents, s'ha de concloure que es tracta d'una liberalitat no reemborsable.
Afegeix que el vehicle SEAT M de la seva propietat que es va entregar a compte del preu del FORD M constitueix una liberalitat de la Sra. Palau i no va suposar una aportació de 9.000EUR donat que tenia un valor de 2.722EUR ja que els convivents van satisfer 11.722EUR que quedaven per reembossar a la mare de la Sra. Palau, el que constituïa una liberalitat del Sr. Escolano ; que la Sra. Palau podia i va usar el FORD M a diari i l'esforç de pagament no seria reemborsable, i que fins i tot calculant el 20% sobre el valor de 14.556EUR que atorga l'expert la suma que correspondria a la Sra. Palau seria de 2.911,20EUR i no els 5.048,48EUR.
En darrer lloc, sosté que no és acceptable que anys desprès del cessament de la convivència pretenguin un o altre recuperar el que lliurement van aportar en benefici d'un d'ells.
Quant a les costes, defèn que la reclamació era temerària i que en tot cas, el benefici de justícia gratuïta del que gaudeix la Sra. Palau limita l'abast de les costes, per quant el treball del lletrat de justícia gratuïta és satisfet per l'Estat.
6.- La Sra. Palau demana la total confirmació de la sentència, amb imposició de les costes a la part apel·lant.
Indica que la titularitat real preval per sobre de la formal ; que el vehicle fou adquirit en comú per l'ús familiar, d'aquí l'existència d'un préstec bancari conjunt i que a l'assegurança constés la Sra. Palau com a "conductora habitual" ; el fet que el vehicle es trobés a nom del Sr. Escolano respon a l'imperatiu legal, doncs la carta groga el vehicle admet només un únic titular; si bé el Sr. Escolano va liquidar el préstec, això no el fa esdevenir propietari únic del bé, sinó que la seva aportació econòmica ha estat superior, devent tenir- se en compte que la Sra. Palau va malvendre el seu vehicle SEAT M, i que per tant, tots dos van fer aportacions personals, a inici l'un i al final l'altre, per l'adquisició del vehicle familiar.
Quant a les costes, argumenta que l'estimació de la seva demanda i la desestimació de la reconvencional justifiquen la imposició de les costes al defenent, i que el benefici de la justícia gratuïta d'una part no impedeix la imposició de les costes a l'altra part vençuda.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La part agent ha fonamentat la seva demanda sobre l'enriquiment injust. En un cas com el present, suposa verificar que l'enriquit s'ha aprofitat directament i sense causa suficient d'un pagament fet per l'empobrit sense ànim de liberalitat, situació fent necessari restablir l'equilibri dels interessos en joc.
El tribunal ha considerat que l'adquisició del vehicle FORD M s'efectuà com una despesa familiar finançada des del compte comú i que, per tant, la part abonada per ambdós (10.096,96.- euros) s'havia de repartir per meitats per tal que la Sra. Palau resti compensada per l'adquisició del vehicle per part del Sr. Escolano.
El cor del plantejament del recurrent és que el vehicle litigiós sempre hauria sigut de la seva propietat exclusiva si bé l'havia adquirit per l'ús familiar, alliberant la Sra. Palau estalviar-se comprar-se un propi, tot i satisfent la meitat de les mensualitats.
Però, la valoració de la prova per part del tribunal és del tot correcte i, estudiats tots els elements obrant en autes, arribem a la mateixa conclusió que la titularitat real del bé era comuna.
En primer lloc, s'ha de tenir en compte que no ens trobem en la situació d'uns esposos separats de bé per qui la jurisprudència d'aquest tribunal ha descartat el joc de la subrogació real (veure TSJC 13-04-2000 Nº 1363 del llibre i 18-11-2004 Nº2255 del llibre i 29-11-2012 rotlle 47-11), sinó d'una parella de fet per qui no actua la presumpció de donació sinó la de préstec i el principi que les donacions no es presumeixen.
És veritat que aquesta Sala ha pogut determinar en certa ocasió que en les parelles que conviuen more uxurio, i per la relació d'afecte que hi ha, existeix una presumpció que els pagaments per a l'adquisició d'un bé del qual només un queda propietari es fan a títol de donació (TSJC 28/09 del 23-07-2009).
Però aquesta presumpció no pot jugar en el present cas, per les raons que segueixen, les quals impedeixen considerar unes liberalitats "uxorio moris".
Cal dir, en segon lloc, que el fet d'establir la carta groga al nom d'un sol dels convivents només constitueix una presumpció però no pot constituir una prova definitiva de la propietat (veure en aquest sentit TSJC 03-09-2013 rotlle 66/13).
Així les coses, s'han de buscar els elements que permeten establir la propietat real del vehicle.
Ara bé, tots els elements recollits avalen la conclusió d'una propietat comuna del vehicle que fou adquirit en comú per l'ús familiar.
Els pagaments que va fer la Sra. Palau només tenen la lògica de que foren fets en pagament del vehicle familiar i no corresponen a cap ànim de liberalitat al benefici del Sr. Escolano, ni a cap compensació pel fet d'usar del vehicle.
Ho confirmen el fet que l'adquisició del nou vehicle es va fer perquè era més adaptat a la nova família recentment constituïda, que la Sra. Palau es va desfer del seu propi vehicle SEAT que havia adquirit al 2012 i no és versemblant que ho hauria fet a títol de liberalitat com ho pretén el recurrent, que van subscriure conjuntament el préstec necessari a l'adquisició (liquidació del saldo del préstec del SEAT i finançament del rossec del preu del FORD), que el pagament de les mensualitats del mateix es va realitzar des del compte comú alimentat pels dos i destinat a la satisfacció de les despeses de la llar, i finalment que el Sr. Escolano va conservar fins al 2015 el vehicle PEUGEOT de que era sol propietari des del 2007.
Per tant, sí que queden reunides les condicions pel triomf de l'acció d'enriquiment injust instada per la Sra. Palau tota vegada que els pagaments que va fer no ho foren en concepte de liberalitat o en concepte d'aprofitament personal del vehicle, sinó per l'adquisició en comú d'un bé que ha perdut al moment de la separació.
Segon.- Durant tot el procediment, el defenent, sense però formular cap excepció al respecte, va donar una especial èmfasi a la circumstància que la reclamació es va fer 3 anys després de l'acabament de la convivència. Però, no essent prescrit el dret de crèdit nascut de l'enriquiment injust i no existint cap element de prova que permeti considerar un abús de dret o una acció maliciosa per part de la Sra. Palau, aquesta circumstància temporal no té cap conseqüència sobre la resolució del litigi.
De la mateixa manera, poc importa que el Sr. Escolano hagi proposat a la Sra. Palau quedar-se amb el cotxe i liquidar ella el préstec, doncs en tal situació s'hauria pogut considerar l'enriquiment a favor d'aquesta darrera. Però, la realitat és que és ell qui va guardar el vehicle.
Dit això, considerem que li hagi proposat conservar el vehicle com un fet de més demostrant que disposaven d'una igualtat de drets sobre el mateix, només havent-se de determinar quina va ser l'aportació econòmica de cadascú.
Tercer.- Pel que fa a la determinació de l'empobriment de la Sra. Palau i de l'enriquiment correlatiu del Sr. Escolano, el mètode del Tribunal s'ha de confirmar.
Considera l'apel·lant que la participació de la Sra. Palau en l'adquisició del preu del vehicle només seria del 20% del mateix i que s'hauria de tenir en compte la seva valoració actual. Però les coses no són així.
Cal partir del valor del vehicle a la època de la separació (21.980.-euros) i no pas al moment de la pericial (14.556.-euros) ja el que s'ha de determinar és el valor del que es va enriquir el Sr. Escolano al moment de quedar-se el vehicle amb exclusivitat, no podent l'altra part assumir les eventuals fluctuacions o peripècies posteriors en relació al referit vehicle.
Dit d'una altra manera, al moment de la separació, el patrimoni personal del Sr. Escolano es va veure incrementat per un bé comú d'un valor de 21.980.- euros.
A partir d'aquesta base, el tribunal va sostreure l'import de 11.883,04.-euros satisfet pel Sr. Escolano sol per a liquidar el préstec, i va dividir per meitat el resultat de 10.096,96.-euros que va considerar com la part abonada per ambdós conjuntament, essent per tant de 5.408,48.-euros l'import ha satisfer a la Sra. Palau.
Ara bé, si el mètode s'ha de confirmar doncs permet restablir l'equilibri entre les parts, un paràmetre s'ha de modificar per determinar quina fou l'aportació real de la Sra. Palau.
En efecte, l'import de 11.883,04.-euros que el Tribunal ha tingut en compte correspon a la liquidació del saldo del préstec però no té en compte que entre la separació, concretament a partir del juny del 2016, i el 19-08-2016, la Sra. Palau va decidir no fer cap més aportació i és el Sr. Escolano qui va fer front sol a les mensualitats.
Això ho reconeix la pròpia agent en el seu escrit de demanda quan explica que en aquest moment el saldo era de 12.353,54.-euros. Per tant, és aquest darrer import que s'ha de tenir en compte, el que comporta que l'import degut no és de 5.408,48.-euros sinó de 4.813,23.-euros.
Quart.- L'últim motiu del recurs és en relació a les costes de primera instància tota vegada que es sosté que l'acció seria temerària.
Però l'estimació (ara quasi) íntegra de la demanda, així com la desestimació de la reconvencional, justifiquen la imposició de les costes al defenent, sense poder considerar cap temeritat.
El fet que la part que guanya el plet és beneficiària del benefici de justícia gratuïta en res impedeix aquesta imposició de les costes al vençut, essent aleshores aplicable el rescabalament previst per l'article 30.1 del Reglament del dret a la defensa i l'assistència tècnica lletrades aprovat el 24-3-2021, i essent prevista per l'article 30.4 la comunicació al Govern de la resolució ferma que posi fi al procés.
Cinquè.- L'estimació encara que parcial del recurs justifica no efectuar cap imposició de les costes d'aquesta alçada.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
Primer.- Estimar molt parcialment el recurs interposat pel Sr. Escolano contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 07-06-2022 que modifiquem només en el sentit de fixar en 4.813,23.-euros en lloc de 5.408,48.-euros l'import que el Sr. Escolano ha d'abonar a la Sra. Palau, tot i confirmant la resta dels seus pronunciaments.
Segon.- No efectuar ca imposició de les costes processals de segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.