SENTÈNCIA 165-2022 Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2022. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- Segons contracte de treball d'estatus de data 25-10-2011, el Sr. Moliner va iniciar una relació laboral per temps indefinit pel compte de la societat Azorin, com a Director Financer. Per carta de data 23-05-2018, l'empresa va decidir el seu acomiadament no causal a l'empara de l'article 90 del Codi de relacions laborals satisfent- li una quitança de 83.600,01.-euros en concepte de compensació, preavís i salari. 2.- Per escrit de data del registre 20 de juliol del 2018, el Sr. Moliner va presentar demanda per acomiadament fet en forma indeguda i en reclamació d'havers laborals en contra de la societat Azorin, a tramitar pel procediment laboral, demanant: el pagament de la indemnització de 155.557,24 euros per l'acomiadament fet en forma indeguda, així com els interessos que dita suma produeixi a partir de la data de contesta a la present demanda fins el seu total pagament; el pagament de 67.522,70 euros (import rebaixat en 64.472,72.-euros en l'escrit de conclusions) en concepte d'havers laborals meritats i insatisfets, així com els interessos que dita suma produeixi a partir de la data de contesta a la present demanda fins el seu total pagament; la cotització a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social les quantitats dalt ressenyades i, endemés, les rendes en espècie corresponents als descomptes exclusius per als treballadors de la targeta B i la revisió mèdica bianual; el pagament de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. 3.- La societat defenent contestà a la demanda interposada sol·licitant la seva íntegra desestimació amb imposició de les costes a l'agent. 4.- Per Sentència de data 07 de juliol del 2022, el Tribunal Unipersonal va decidir : "Primer.- Estimar parcialment, la demanda formulada pel Sr. Moliner contra la societat Azorin, SA i condemnar la darrera a pagar a l'agent les quantitats brutes següents: 20.958,30EUR bruts d'indemnització per acomiadament no causal. 10.059,73EUR bruts en concepte de preavís. 60.361,68EUR bruts en concepte d'havers laborals deguts al treballador. Dites quantitats hauran de ser majorades dels interessos legals a comptar a partir del 24 de maig del 2018 fins al seu total abonament. Segon.- Condemnar la part defenent a regularitzar degudament prop de la CASS la cotització del salari del treballador, en el sentit d'incloure dins la cotització la remuneració en espècie relativa a les revisions mèdiques bianuals en l'import de 1.099,69EUR anuals. Tercer.- Informar que la quantitat bruta resultant d'aquesta Sentència haurà de ser declarada i cotitzada a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (art. 98.1 Llei 17/2008 de la seguretat social). Quart.- Sufragar les despeses processals causades segons allò previst al darrer Fonament de Dret de la present decisió. Cinquè.- Notificar la present resolució a les parts així com a la Caixa Andorrana de Seguretat Social d'acord amb l'establert a l'art. 290 de la Llei 24/2018, del 18 d'octubre, del Codi de procediment civil.". 5.- En contra d'aquesta resolució interposa recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Azorin. Demana la seva reformació íntegra en base a les al·legacions següents : En primer lloc, sosté que la sentència és incongruent ja que no es pronuncia sobre totes les peticions de les parts i que la va condemnar al pagament d'una indemnització per acomiadament no causal i un preavís que en cap moment havia sol·licitat l'agent ; que no hi havia lloc a cap indemnització ; que no es podia sense infringir la Llei tornar a calcular la quitança en base a unes primes no devengades, i que no podia el tribunal decidir per motu proprio acordar dits imports. En segon lloc, defèn que existeix error en la valoració de la prova relativa a les remuneracions variables ; que el tribunal no ha valorat de la mateixa manera documents idèntics segons van ser aportats pel demandant o per la defenent i no va tenir en compte elements obrant en autes ; que no es va tenir en compte que l'objectiu per satisfer la prima per objectius no es va assolir i que el tribunal va fixar l'import de la mateixa de manera arbitrària i improcedent quan l'import correcte havia sigut satisfet a l'abril del 2019 ; que ni l'empresa va obtenir els resultats projectats, ni cap dels Directors del Grup B van percebre ni un euro pel bonus triennal 2016-2017-2018. En tercer lloc, afirma que les revisions mèdiques de caràcter bianual ofertes als Directors del Grup B no es poden considerar com un avantatge material a cotitzar a la CASS ja que no es tracta d'un concepte retributiu sinó que és una obligació legal (article 19 de la Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball). 6.- La representació processal del Sr. Moliner demana confirmar íntegrament la Sentència de primera instància, tot imposant a l'adversa les costes processals. Exposa de forma resumida que el jutjador sempre pot fonamentar la seva decisió sobre preceptes legals o normes jurídiques que resultin aplicables al cas encara que no invocats per les parts, i que no es troba vinculat de manera inflexible per les peticions articulades per les parts en els seus escrits, no existint en el present cas cap canvi total de la problemàtica plantejada. D'altra banda, manté que ell va ser acomiadat abans de finalitzar el període de meritació i que tenia dret a percebre la part proporcional des les primes ja que l'empresa disposava de tota la documentació necessària per calcular-ho i que no es pot pretendre condicionar la satisfacció d'una prima a uns resultats de l'empresa posteriors al seu comiat. Finalment, considera que les revisions mèdiques anaven molt més enllà de l'obligació legal de vigilància. FONAMENTS DE DRET Primer.- Pel que fa a la problemàtica de la congruència de la sentència, hem de començar per recordar que és un principi rector del procés civil que el jutge ha de respectar al principi contradictori i al principi de congruència. Aquest darrer significa que el tribunal ha de pronunciar-se sobre totes les pretensions regularment adduïdes, i només elles, respectant als principis dispositiu, d'aportació de part, de defensa i de tutela efectiva que formen part del dret al procés degut afirmat per l'article 10 de la Constitució i el dret al procés equitable reconegut per l'article 6.1 del CEDH. Si en consonància amb els aforismes iura novit curia i da mihi factum dabo tibi ius les normes jurídiques al·legades per les parts no vinculen al jutge qui pot aplicar les que millor s?adaptin al cas, és sempre sota la condició que no es modifiqui o alteri la causa petendi de la litis tal com conformada per les parts. Existeix una real incongruència, provocant necessàriament indefensió, "quan les resolucions judicials alteren de forma substancial i decisiva el propi contingut del litigi, substraient o frustrant a una de les parts, la possibilitat d?un debat veritablement i reial contradictori, dictant-se un fallo no adequat o no ajustat a les recíproques pretensions de les parts " (ATJSC de 28-12-1998, nº 999). La decisió que es prengui s'ha d'ajustar al petitum de la demanda, havent- se de pronunciar el Tribunal sobre tots els punts sotmesos a la seva jurisdicció, ja que en cas contrari s'incorre en incongruència per omissió (incongruència infra petita), no concedint més del que demanava l'agent (incongruència ultra petita), ni una cosa diferent a la sol·licitada (incongruència extra petita), ni atorgant menys del que admet el demandat (incongruència citra petita). Aquests principis que vertebren les resolucions judicials, sigui quina sigui la matèria de que es tracta, es troben ara recollits a l'article 248 del Codi de procediment civil, i el Tribunal Constitucional acaba de recordar de manera molt clara (Causa 2022-48-RE) que : "El principi de congruència, íntimament relacionat amb el principi dispositiu i el principi de contradicció, exigeix que els tribunals es pronunciïn en la seva resolució sobre totes les pretensions contingudes en la demanda o en l'escrit iniciador del procediment. Sobre totes les pretensions, no sobre tots aquells extrems que les parts desitjin. Una pretensió implica un subjecte que la promou, un altre que la resisteix i s'hi oposa, un objecte i una causa. La congruència comporta que l'òrgan judicial ha de resoldre iuxta allegata et probata, és a dir, sobre les pretensions de les parts i no pot deixar de respondre a cada una d'elles, no pot donar el silenci per resposta, no pot atendre pretensions no formulades, ni pot resoldre-les ni infra petita ni ultra petita.". En el present cas, el petitum de la demanda és clar i comporta dues pretensions principals ben diferenciades, d'una part, la reclamació per import de 155.557,24 euros en concepte de la indemnització de l'article 98 CRL per l'acomiadament fet en forma indeguda per raó de la no conformitat del càlcul de la quitança per acomiadament no causal, d'altra part, la reclamació per import de 67.522,70 euros en concepte d'havers laborals meritats i no liquidats (prima per objectius, prima per bonus diferit, guàrdies). Igual de clar és l'escrit de conclusions quan diu "El meu representat reclama el pagament de dues quantitats diferenciades : 1) una indemnització per acomiadament indegut (...) i 2) el pagament dels havers laborals.". Ara bé, el tribunal (aplicant la nostra jurisprudència segons la qual no sempre un càlcul defectuós de la compensació econòmica i del preavís converteixen el comiat no causal en il·legal) ha conclòs que l'empresari no havia incomplert les obligacions previstes al CRL ni havia abonat la liquidació fora del termini previst, i que esqueia per tant desestimar la pretensió de qualificar l'acomiadament com a fet de forma indeguda. Aquest aspecte no ha sigut recorregut per l'assalariat, no tan sols via un recurs d'adhesió. No obstant això, en el Fonament de dret X.-, després d'haver motivat que sí que les primes eren degudes (ho estudiarem més endavant), el tribunal ha passat a refer el càlcul que s'hauria d'haver satisfet en la quitança. Ho ha fet en base al salari/dia resultant de la incorporació de les referides primes, i va determinar que l'assalariat tenia dret a un complement de 20.958,30.-euros en concepte de compensació i de 10.059,73-euros en concepte de preavís. Però, si bé tal càlcul és jurídicament correcte, el pronunciament és del tot incongruent tota vegada que la part agent no havia sol·licitat aquestes rectificacions, ni de manera subsidiària o implícita, sinó que havia demanat una indemnització sobre un fonament ben particular i precís, que el tribunal ha jutjat com a inexistent. Es tracta d'un canvi major dels termes de la litis i es va atorgar quelcom no sol·licitat que s'hauria pogut demanar en l'escrit de demanda. Així les coses, sí que la incongruència denunciada existeix, i hem de revocar aquest aspecte de la sentència. Segon.- Pel que fa a les primes reclamades, eren dues. D'una part, la prima de participació variable per objectius anuals del 15% del salari brut anyal en cas d'arribar als objectius fixats cada any. La Regulació del Sistema d'Incentius d'Estatus del Grup B precisa que el dret a percebre l'incentiu es devenga un cop finalitzat l'exercici i es calcula en funció del grau de consecució dels objectius parcials, que la liquidació s'efectua al tancament de l'exercici, un cop validat els resultats per Auditoria i Consell d'Administració (aproximadament a l'abril) i que és proporcional al temps treballat durant l'exercici. D'altra part, al febrer del 2017, l'empresa va decidir d'una prima excepcional incentiva pels Directors dita "bonus diferit", igual al 20% d'un càlcul realitzat segons diversos paràmetres a partir del resultat auditat dels exercicis 2016- 2017-2018, que només es pagaria si la base de càlcul superes el milió d'euros, i essent el màxim de la prima a repartir de 600.000.-euros. En la carta d'acomiadament, l'empresa va indicar que, aproximadament al mes d'abril del 2019, es procediria a liquidar la retribució variable i el bonus diferit un cop tancat l'exercici 2018. En el seu escrit de contesta del 08 d'octubre del 2018, no va negar que l'assalariat pogués meritar aquestes primes sinó que es compliria l'anunciat en la carta d'acomiadament i que les primes es liquidarien a l'abril del 2019. I de fet, el 09 de maig del 2019, l'empresa va dipositar la quantitat neta de 2.706,86.-euros en concepte de liquidació de la prima per objectivos però no va pagar res en concepte del bonus diferit. El tribunal ha constatat que aquestes dues primes s'havien d'abonar durant els primers mesos de l'any 2019, en el cas que es complissin els objectius econòmics fixats i després de la corresponent auditoria i valoració pel Consell d'Administració, i ha considerat que no es podia reprotxar a l'empresa de no haver inclòs aquests conceptes en la quitança puix encara no s'havia tancat l'exercici comptable en curs. No obstant aquest plantejament (compartit par la Sala), el primer jutjador ha estimat els arguments de l'agent i ha jutjat, pel que fa a la prima anual, donat, d'una part, que l'empresa disposa d'un sistema de control mensual dels estats financers amb tancaments financers mensuals permetent verificar la marxa dels negocis i fer previsions de resultats a futur, i d'altra part, que el Sr. Moliner no es podia fer responsable del resultat de les tasques efectuades pel nou director financer, que s'havia de concloure que tenia dret a la percepció de la part proporcional d'aquesta prima anual malgrat fos acomiadat abans de la data de meritació, en proporció al que li correspongui durant els mesos de gener a maig 2018. Quant al càlcul de la prima, el tribunal ha motivat que l'empresari no havent aportat cap element que acrediti quins van ser els resultats parcials o totals obtinguts per l'empresa o pel grup empresarial durant l'any 2018, s'havia d'estar al mètode de càlcul proposat per l'agent, és a dir prendre com a base de càlcul l'import cobrat al 2017 pel mateix concepte. Però, el fet que al moment de l'acomiadament el Director financer semblés estar en via d'aconseguir els objectius fixats no és suficient quan la prima és anyal i que la seva meritació i el seu import només es poden definir un cop el resultats anyals coneguts, auditats i avalats. De la mateixa manera, el fet que el resultats mensuals permetin tenir una imatge dels resultats a un moment donat no permet dir si el resultat anyal final serà conforme als criteris fixats per al pagament de la prima. El fet que el Sr. Moliner només va treballar durant cinc mesos de l'exercici i que va ser substituït per un altre Director financer no és suficient per reconèixer-li automàticament un dret a percebre la prima en base als resultats de l'exercici anterior, sobre tot quan, com ho diu el tribunal, aquest tipus de bonus, primes o complements salarials remuneren tant el rendiment del treballador com els resultats de l'empresa. De totes les maneres, la qüestió no és pas de dir si l'agent té dret a percebre la part proporcional de la prima pel 2018, doncs l'empresa ho reconeix, sinó el càlcul del seu import. Ara bé, és veritat que no disposem de cap element de prova de caire financer per determinar l'import de la prima doncs l'activitat de les parts al respecte va ser quasi inexistent. També és veritat que en la matèria, s'ha de tenir en compte que és l'empresa qui té la facilitat probatòria i no pas l'empleat acomiadat. Però això no eximeix l'agent d'intentar aportar, per via de requeriment si escau, els elements necessaris al correcte càlcul de la prima segons els criteris de meritació de la mateixa. En el present cas, això hauria permès aportar elements per contradir la liquidació finalment efectuada a l'abril del 2019. Al contrari, aquesta minsa activitat probatòria de les parts ha vingut determinada pel plantejament principal del Sr. Moliner que l'acomiadament era il·legal pel fet de no haver integrat en la quitança les referides primes. Així, l'agent no ha interessat cap prova destinada a establir el resultat auditat del 2018, sinó que va concentrar els seus esforços probatoris a establir que l'empresa hauria tingut la possibilitat de determinar la part proporcional de la prima al moment d'acomiadar-lo. Del seu costat, l'empresa tampoc va aportar cap element financer sobre l'exercici 2018 sinó que va efectuar el dipòsit judicial de l'import corresponent. Aquest darrer element constitueix un important element de prova. En efecte, dit dipòsit judicial ve acompanyat per un quadre de liquidació, de data 27 abril del 2019, i que justament està establert de la mateixa manera que el que fou establert el 27 d'abril del 2018 en relació a l'exercici 2017, i que l'agent aporta, precisament per a demanar que serveixi de base de càlcul. Ara bé, en relació a l'exercici 2018, es pot veure que l'acompliment de l'objectiu corresponent al resultat net del grup (i que representa 50% de la ponderació de l'objectiu total) només ha sigut del 84,7%, i que la valoració anyal de la direcció general (10% de la ponderació de l'objectiu total) va resultar insatisfactori, i que per tant són 60% dels elements de la prima que no van generar cap incentiv, i això explica la davallada en relació a l'exercici 2017. Per consegüent, no existeix cap element per donar lloc al complement de prima reclamat pel Sr. Moliner, essent en realitat la seva demanda prematura doncs al moment de presentar-la el seu dret de crèdit no era ni líquid nin exigible, sense perjudici de les accions que pugui eventualment instar per obtenir la satisfacció de la prima si es pot establir que l'import finalment satisfet no és el correcte. Tercer.- Pel que fa al sistema de bonus diferit triennal, el tribunal ha arribat a les mateixes conclusions que pel bonus anual, considerant que l'empresa no havia justificat la seva afirmació que aquest bonus no s'havia acabat generant. Però es poden fer les mateixes observacions que en el Fonament anterior. A més, compte tingut de la natura d'aquesta prima excepcional i del caràcter relativament complex del seu càlcul, és encara més inversemblant que l'agent no hagi interessat cap prova per a determinar els elements financers, ni cap prova en relació directa amb la mateixa aquest prima. No es justifica que el tribunal doni lloc al seu mètode de càlcul basat en els resultats 2016-2017 i en una aproximació del període de 2018 en base a la mitjana d'aquests dos anys anteriors, reconeixent-li l'import de 55.987,58EUR bruts, sobre tot quan apareix de la liquidació de la prima anyal que els resultats del 2018 no foren a l'altura dels objectius. Per consegüent, no existeix cap element concret per donar lloc al pagament d'aquest bonus, essent aquí també en realitat la seva demanda prematura, sense perjudici de les accions que pugui eventualment instar per obtenir la satisfacció de la prima si es pot establir que sí que era deguda. Quart.- Pel que fa a la inclusió de la revisió mèdica bianual dels directors com a salari en espècie, esta acreditat que l'empresa oferia als directors només, en substitució del seguiment per part de l'empresa de prevenció contractada (A), la possibilitat d'efectuar revisions mèdiques bianuals al centre mèdic H de Barcelona, el cost de les quals era assumit per l'empresa. El tribunal ha considerat que aquestes revisions anaven més enllà de les revisions mèdiques ofertes a la resta de treballadors i que s'havien de considerar com a rendiments en espècie. Però no tot avantatge format part de la remuneració sotmesa a cotització. En virtut de l'article 98 de la Llei 17/2008, del 03 d'octubre, de la seguretat social, la base de cotització de les persones assalariades mentre presten serveis està constituïda pel salari global, en els termes definits a la legislació laboral, les indemnitzacions i quitances i qualsevol altra remuneració, que, amb caràcter mensual, tingui dret a percebre la persona assalariada o la que efectivament percebi de ser aquesta superior, per raó del treball que realitzi per compte de l'empresa on presta serveis. Quant a la definició del salari, la legislació laboral (articles 76, 77 i 80 CRL i ara 71, 72 i 74 LRL) disposa que es considera salari la remuneració que l'empresa lliura a la persona assalariada com a contraprestació dels seus serveis. També tenen la consideració de salari els complements, les primes, les gratificacions i les altres remuneracions en espècie, llevat de les liberalitats de l'empresa. El salari global està integrat pel salari fix i el salari variable. No tenen la consideració de salari les propines o gratificacions dels clients de l'empresa als treballadors. Tampoc no es consideren salari les dietes i les despeses de viatge. Es considera salari variable la retribució addicional o complementària com a pagues extraordinàries, hores extraordinàries, comissions, plus de transport o primes d'antiguitat, de puntualitat, de torn, de disponibilitat, de nocturnitat o altres. La pensió alimentària i l'allotjament proveït per l'empresa formen part del salari. Considerem que el fet de poder beneficiar d'aquestes visites mèdiques no es pot equiparar a una remuneració. La millor qualitat del servei de prevenció ofert als Directors en relació als altres assalariats no canvia la natura d'aquest avantatge. Per consegüent, aquest aspecte de la sentència també s'ha de revocar. Cinquè.- Tot plegat, escau estimar totalment el recurs, revocar parcialment la sentència i desestimar totes les pretensions de la part agent, sense perjudici de les eventual accions que pugui instar en relació a les primes. Pel que fa a les costes, la desestimació ara íntegra de la demanda hauria de portar a imposar al Sr. Moliner les costes de primera instància. No obstant, en consideració del fet que existeix una dificultat jurídica relativa a la qüestió del càlcul de la quitança en relació a la incorporació dins d'ella de les primes anyals i una dificultat pràctica atenent al fet que un treballador acomiadat té un termini breu per instar l'acció judicial i que això topa amb el fet que les primes per objectiu s'han de liquidar molt posteriorment, apareix just no efectuar cap imposició de les costes de primera instància. Sisè.- L'estimació del recurs comporta no efectuar cap imposició de les costes de segona instància. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX Primer.- Estimar íntegrament el recurs d'apel·lació de la representació processal de la societat Azorin, SA, en contra de la Sentència del Tribunal Unipersonal de data 07 de juliol del 2022 que revoquem en el sentit de desestimar totalment les pretensions adduïdes per la representació processal del Sr. Moliner, sense efectuar cap imposició de les costes de primera instància. Segon.- No efectuar cap imposició de les costes processals de segona instància. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE