SENTÈNCIA 180-2022 Andorra la Vella, el 22 de desembre del 2022. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- El 6-3-2017, la representació processal del Sr. Nuñez va interposar demanda a tramitar pel procediment laboral contra Marcos (en endavant ENTITY_7), en què sol·licitava que es dictés Sentència condemnant aquest darrer a pagar- li la quantitat de 211.822,71 EUR, juntament amb els interessos devengats per l'esmentada suma, comptabilitzats al tipus legal a comptar de la data de contesta a la demanda i, imposant a l'adversa el pagament de les costes causades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador, eventual perit i saig. 2.- La representació processal de Marcos contestava la demanda, oposant-se a les pretensions de la part demandant sol·licitant es dictés Sentència que desestimant la demanda, imposés les costes ocasionades a la part actora. 3 .- Practicats els mitjans de prova considerats necessària i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 10-6- 2021 requeia Sentència amb la següent part decisòria: "Desestimar la demanda formulada en data 6 de març del 2017 pel Sr. Nuñez contra Marcos i, imposar-li al primer les costes processals causades al segon, inclosos honoraris d'advocat i de procurador". 4.- La representació processal del Sr. Nuñez ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, sol·licitant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti nova Sentència que aculli íntegrament les pretensions articulades en el seu escrit rector, imposant a la contrapart el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies. En primer lloc la representació processal de la part recurrent insistia en la necessitat de practicar, en aquesta alçada, les mateixes proves que havien estat rebutjades per l'òrgan judicial d'instància. Quant al recurs a pròpiament parlar, s'alça en primer lloc contra el refús de concedir-li la indemnització que reclamava (211.822,71.- EUR) que corresponia a l'import que hauria percebut cas de complir-se integralment el contracte atorgat. Amb aquesta finalitat insistia en que l'acomiadament practicat va intervenir sense tenir-se en compte les circumstàncies subjectives, personals del Sr. Nuñez, obviant que la indemnització que l'art. 98.2 del CRL contemplava pels supòsits de CDD, intervenia en concepte de mínims i que en tot cas la seva quantificació havia de ser fixada pels Tribunals. En aquest sentit referia que havia patit un escarni públic que es va instrumentalitzar a través dels mitjans de premsa, fins al punt que es va assabentar del seu acomiadament per aquesta via, afegint en tot cas que la font d'informació d'aquestes notícies, necessàriament era interna al mateix Marcos atès que la seva direcció era la única que coneixia de la voluntat de prescindir dels serveis del Sr. Nuñez, sense que mai aquesta desmentís el contingut de la informació publicada. D'altra part insisteix en els actes de desprestigi de la direcció i ignorància envers la seva persona, referint que des de la direcció s'anul·laven sistemàticament les reunions prefixades i que el director general evitava reunir-se amb el treballador, comportament aquest que comportava un clar dany moral que fins i tot l'òrgan judicial d'instància admetia, el que reforçava el seu dret a obtenir la indemnització complementària que reclama. D'altra part insistia que havia patit una clara pèrdua d'oportunitat de treballar amb altres empreses que es feia reforçada per la seva edat que feia improbable la seva reintegració en el món laboral. En aquesta sentit, recordava que abans de treballar pel Marcos tenia altre oferta de treball per a dirigir un H a G que suposava una millora substancial en relació d'aquella que tenia d'Andorra; que si bé es va decantar per aquesta darrera, això obeïa a que ja hi havia treballat amb anterioritat, que per l'edat que tenia en el moment de formalitzar-se el contracte de treball suposava una via que li permetia prejubilar-se amb 64 anys quan expirava el CDD i per quan a Andorra tenia la seva vida familiar i social plenament consolidada. Negava tanmateix que les seves funcions fossin les pròpies a les d'un càrrec de confiança a partir del moment en que la seva contractació derivava d'un concurs públic que va guanyar. Quant al trasbals que el seu acomiadament li va suposar referia que havia resultat degudament justificat mitjançant la pericial practicada. Discrepa d'altra part sobre la decisió d'imposar-li el pagament de les costes ocasionades en la instància, destacant que el seu representat en cap moment havia actuat amb mala fe o temeritat, sinó que reclamava una indemnització complementària atès el perjudici clar que havia experimentat. 5.- La representació processal de Marcos s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la confirmació íntegra de la Sentència dictada amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades en aquesta alçada, defensant en essència l'encert de la decisió recorreguda. 6.- Per Aute de 14-7-2022 es decidia no admetre les proves proposades per la part apel·lant en aquesta alçada. FONAMENTS DE DRET Primer.- Per tal de produir una anàlisi organitzada dels diferents motius del recurs resulta imprescindible efectuar el següent relat de fets no controvertits. 1.- Per Acord del Consell Directiu de 19-8-2013, es nomenava el Sr. Nuñez director econòmic i financer de Marcos. Aquesta relació es formalitzava mitjançant un primer contracte de 19-8-2013 (foli 171 i ss) que, en la part que ara interessa, contemplava una durada de 3 anys, finalitzada la qual es "podrà revisar la seva explícita renovació" (pacte segon). 2.- Per Decret de 27-8-2014 s'aprovava el Reglament de creació de la Direcció Assistencial i la Direcció econòmica i de recursos generals de Marcos. Segons es precisa en la seva exposició de motius, es pretenia homogeneïtzar el model de funcionament de Marcos, creant una nova estructura directiva institucional, promovent una organització basada en la simplificació, la racionalització, l'eficàcia i la coordinació de recursos. Des d'aquesta perspectiva es pretenia crear una estructura directiva de l'àrea assistencial i dels òrgans de gestió econòmica i altres recursos de suport no assistencial i desserveis generals de Marcos. Pel que es refereix al nomenament de la direcció assistencial i de la direcció econòmica i de recursos generals es preveu que són nomenats pel consell directiu de Marcos a proposta del seu director general, previ procés de selecció (art. 4.1), precisant-se seguidament que "el seu nomenament té una durada inicial de 5 anys, podent ser renovats en el seu càrrec per a períodes successius de 5 anys prèvia avaluació dels resultats assolits al llarg del període precedent i altres requisits que es puguin fixar". 3.- Per edicte publicat al BOPA el 29-10-2014 es convocava el concurs per a cobrir la plaça de director econòmic i de recursos generals de Marcos, i per acord del consell directiu de 6-3-2015 es nomenava el Sr. Nuñez pel càrrec, tot el que es formalitzava per contracte de la mateixa data (folis 74 i ss). 4.- El 17 de febrer del 2016, es cessava qui fins aquells moments havia estat director general de Marcos, nomenant-se en el seu lloc el Dr. Mena (folis 301 i 302). 5.- Per carta de 18-1-2017 el Director General de Marcos comunicava al Sr. Nuñez el seu acomiadament. Aquesta comunicació resa com segueix: "Per la present li comunico que el Consell Directiu de Marcos va resoldre en data d'ahir el seu cessament en el càrrec de Director Econòmic i de Recursos Generals de Marcos i el seu acomiadament laboral. Les causes d'aquest cessament i acomiadament són la pèrdua de confiança que aquesta Direcció General té en vostè en ordre a poder desenvolupar de forma convenient les funcions que determina l'article 6 del Reglament de la Direcció Assistencial i la Direcció Econòmica i de Recursos Generals de Marcos. En concret en relació a la funció d'assistir a la Direcció General en el vessant dels processos de suport no assistencial, assumir tasques delegades per la Direcció General, o dirigir el procés d'elaboració i execució pressupostària i el control financers de les unitats organitzatives. La pèrdua de la confiança en el desenvolupament d'aquestes funcions té la seva causa objectiva en les diverses notes realitzades pel Tribunal de Comptes en el seu informe de l'exercici 2014 sobre diverses incidències en l'àrea de la seva responsabilitat, així com en l'informe de fiscalització de la Intervenció General sobre els comptes de l'exercici 2015 en el que es contenen incidències en el mateix sentit, així com en allò que jo mateix he pogut comprovar durant el temps que porto exercint com a Director General, i en concret en la preparació de pressupostos de l'any 2017, en la poca fiabilitat, consistència i control de les dades aportades per vostè en relació a la majoria dels capítols de despesa (consums, personal, inversions, etc...). Per la qual cosa li comunico el seu cessament i acomiadament imminent, i que tindrà lloc en el mateix moment de la seva recepció d'aquesta carta. Tanmateix, tot que la decisió té causes objectives, aquest acomiadament no pot tenir naturalesa de causal, atès que el joc de l'article 107 del Codi de relacions laborals comporta la prescripció de les presumptes faltes laborals que poden constituir les notes o incidències reflectides en els referits informes. Per la qual cosa, i gaudint vostè d'un contracte per durada determina, l'acomiadament ha de tenir lloc mitjançant una indemnització conforme a allò que estableix l'article 98.2 del Codi de relacions laborals En aquest sentit, i compte tingut que aquest precepte estableix dues possibilitats d'indemnització, s'ha optat per la més favorable per a vostè -d'acord amb el principi interpretatiu pro operario establert a l'article 4 in fine del mateix Codi- això és la indemnització a raó de 3 mesos de salari per any per transcórrer de la relació pactada. Adjunt a aquesta carta trobarà la seva quitança." Seguidament s'emetia per part de Marcos la quitança corresponent en mèrits de la qual i al marge dels restants havers laborals deguts es satisfeia al Sr. Nuñez una indemnització de 80.033,52.- EUR equivalent al salari de 9,39 mesos. 6.- En considerar el Sr. Nuñez que la indemnització satisfeta no cobria el perjudici sofert, el dia 6-3-2017 articulava demanda en què reclamava la quantitat suplementària de 211.822,71.- EUR que en definitiva correspon a la total retribució que hauria percebut fins a la data de venciment del contracte de treball segons durada contemplada en el contracte de treball (març del 2020) que ja contemplava l'import sufragat en la quitança laboral per aquest concepte. 7.- La Sentència dictada per la Batllia desestima aquesta reclamació i imposa al demandant el pagament de les costes ocasionades en la instància. Considera per això que 1) sobre la campanya de desprestigi o escarni públic amb vulneració al dret a la imatge i a l'honor que el recurrent sostenia haver patit, no havia justificat la relació de causalitat entre les publicacions que incorporava en el seu escrit rector i ENTITY_7; 2) quant als actes de menyspreu de la direcció i la ignorància/passivitat de la direcció vers el seu treball, referia que l'eventual dany moral que podia haver patit per aquesta raó no era conseqüència del seu comiat si bé podia haver justificat el desistiment del treballador del contracte de treball; 3) al respecte de la pèrdua d'oportunitat que referia, considera que aquesta no es donava en el supòsit examinat atès que el Sr. Nuñez en el moment de perfeccionar-se el contracte de treball ja podia valorar les conseqüències associades al fet de que es tractava d'un CDD especialment quan era un càrrec de confiança i 4) en relació a la pericial psicològica efectuada en descarta tot valor probatori ateses les pròpies indicacions de la perit quan admetia que no disposava de dades que permetessin efectuar una valoració de l'estat psicològic del Sr. Nuñez durant el període comprès entre el 2016 i gener del 2017. Segon.- La representació processal del Sr. Nuñez pretén el reconeixement d'una indemnització complementària o addicional a aquella que resultava satisfeta per Marcos en la seva quitança laboral, recolzant aquesta pretensió en les disposicions de l'art. 98 apartat 2 del CRL que preveia: "En els contractes per durada o obra determinada la resolució del contracte per part de l'empresa amb anterioritat al termini fixat, llevat dels casos de comiat procedent, de comiat justificat, de mutu acord de les parts o d'extinció del contracte per cas fortuït o força major, comporta l'obligació de l'empresa de satisfer una indemnització pels danys i els perjudicis ocasionats a la persona treballadora, que és fixada per la jurisdicció competent. En qualsevol cas, la indemnització per danys i perjudicis no pot ser inferior ni a la indemnització per comiat injustificat que hauria correspost en un contracte per durada indeterminada, ni a l'equivalent a tres mesos de salari per any que resti per transcórrer de la relació pactada". Pel que es refereix al caràcter de mínims de les indemnitzacions legals contemplades en la Llei, la sala ja ha pogut pronunciar-nos en reiterades ocasions, admetent que es poden reconèixer indemnitzacions complementàries o addicionals, fins i tot en casos de contractes a durada determinada, quan "(···) l'assalariat demostri els danys i perjudicis específics soferts que poden fonamentar una indemnització complementària. El fet que es tracti d'un perjudici específic comporta que el mateix no pot correspondre al sol fet d'haver practicat el comiat ja que la indemnització legal mínima suposa indemnitzar la pèrdua del treball. Així les coses, aquesta perjudici econòmic específic no pot resultar del sol fet de no cobrar els salaris que s'haurien cobrats si la relació s'hagués desenvolupat normalment fins al seu termini contractual." (Sentència 151-2020 de 22-12-2020, rotlle TSJC-242/2020). En la mateixa línia, si bé en un CDI, hem sostingut que: "La indemnització contemplada en l'art. 92 de la Llei 31/2018 de Relacions Laborals pretén rescabalar el treballador quan el contracte de treball ha estat resolt de manera il·legal. Aquesta indemnització però no resulta exclusiva i sempre el treballador podrà reclamar una indemnització complementària pels perjudicis específics que pugui haver experimentat per causa del trencament de la relació laboral (cfr. Sentència de 22-12- 2020 rotlle TSJC-151-2020, Sentència de 27-9-2019 rotlle TSJC78/2019 ). L'admissió d'aquesta indemnització complementària s'ajusta a les previsions de l'OIT (art. 10 del Conveni 158) i a la Carta social europea (1966), normativa aquesta que encara que no resulti d'aplicació directa al Principat d'Andorra, fixa uns principis bàsics internacionals que han pogut inspirar les nostres resolucions en aquest àmbit. Aquesta indemnització complementària però s'haurà de reclamar pel treballador seguint les pautes de la responsabilitat civil estricta de tal manera que resultarà imperatiu no tant sols que en el seu escrit rector concreti els danys i perjudicis soferts sinó també que es practiqui prova contradictòria sobre la realitat dels perjudicis que s'afirma i la indemnització que es reclama" (Sentència 165-2021 de 30-09-2021, rotlle TSJC-137/2021). Tercer.- Endinsant-nos en l'examen dels motius de recurs des de la perspectiva dels requisits que acabem de descriure, en aquesta alçada el recurrent insisteix en el dany patit derivat de l'angoixa soferta a conseqüència del menyspreu amb que se'l va tractar des de la direcció general en el període concomitant al seu acomiadament, justificant-ho fàcticament en que s'anul·laven sense justificació de cap mena les reunions prèviament convocades i de les quals depenien en definitiva l'exercici de la seva activitat. Al respecte d'aquestes indicacions, el Sr. Mena, director general de Marcos, en la seva testifical admetia que a partir del mes de desembre del 2016 va perdre tota confiança amb el Sr. Nuñez, reconeixent obertament que a partir d'aquells moments ja no volia mantenir reunions amb ell sobre alguns temes (foli 900), comportament aquest que s'ha de considerar es va anar reproduint fins que un mes més tard era acomiadat (recordem que va intervenir el 17-1-2017). Malgrat la banalització que sembla voler-se atribuir a aquesta conducta, en realitat amb la mateixa es buidava l'activitat professional del treballador de les atribucions que apareixen com a més significatives atès que per a un director econòmic poder-se reunir amb freqüència amb el director general no tant sols assegura la bona fi de la comesa assignada sinó que també assegura la seva participació en l'exercici del poder de decisió que en definitiva és el propi d'un director de departament en una institució de les característiques de Marcos. El fet d'impedir al Sr. Nuñez desenvolupar les funcions de més rellevància malgrat continuar aquest en l'empresa suposa una actitud empresarial que menysté objectivament l'honorabilitat i prestigi del treballador i que amb tota certesa va afectar psíquicament el treballador atès el clima laboral de desconfiança en què la prestació laboral es desenvolupava. I és que en definitiva si la direcció general va perdre la confiança al respecte del director econòmic, el que corresponia era acomiadar-lo immediatament pagant-li la indemnització en dret corresponent, resultant però intolerable que malgrat se l'apartés de les seves funcions més importants, se'l mantingués formalment en el seu lloc de treball durant un període de temps superior a un mes el que només es pot entendre si el que es pretenia era obtenir una renuncia del treballador al seu càrrec sense haver de satisfer-se cap indemnització. En aquesta eventualitat, considerem que concorren els requisits necessaris per a apreciar responsabilitat de ENTITY_7: una acció per part del seus responsables, que ha ocasionat un dany al treballador, concorrent el vincle causal necessari entre un i altre amb el benentès que es tracta d'un perjudici específic i autònom a la pròpia extinció el contracte de treball que per tant haurà de ser indemnitzat. Quart.- La representació processal del Sr. Nuñez considera també que l'acomiadament practicat havia suposat una pèrdua d'oportunitat atès que d'una banda tenia altre oferta de treball en un establiment H de G en unes condicions econòmiques millors que les que se li van oferir a Andorra i d'altra banda que les seves expectatives de vida s'havien vist truncades a partir del moment en que quan va ser acomiadat tenia una edat avançada en què difícilment trobaria altra ocupació laboral de característiques anàlogues d'aquells que gaudia a Marcos, afegint que d'haver continuat el contracte de treball fins a la seva fi, tindria l'edat de 64 anys en què havia pensat prejubilar-se. Cap d'aquests argument pot però reeixir. En efecte, pel que es refereix a l'oferta de treball del centre mèdic C de la República de G si bé la part recurrent incorporava al seu escrit de proves (foli 399) el document relatiu a les condicions de treball ofertes, s'aprecia que no es tracta d'un document personal adreçat al Sr. Nuñez sinó que en realitat es tracta d'un document d'abast general que no justifica per si sol que contingués una oferta de treball ferma i individualitzada al recurrent, sense que ni tant sols figuri en el mateix la seva data el que impedeix situar-lo temporalment en el moment en què el Sr. Nuñez pretén que va intervenir (participació en el concurs per a cobrir la plaça de director financer de l'H). D'altra part i si bé el Dr. Farré en la seva testifical indicava (foli 880) que el Sr. Nuñez va referir en la seva contractació l'existència de la oferta assenyalada, la font de coneixement d'aquesta dada davalla del propi Sr. Nuñez, sense que per tant se li pugui reconèixer cap mena d'eficàcia probatòria. Quant a les expectatives que podia tenir quan es perfeccionava el contracte de treball l'any 2015 de que el mateix es perllongaria temporalment fins als seus 64 anys, moment en que es jubilaria o prejubilaria, tampoc el mateix pot triomfar a partir del moment en què l'acomiadament no causal de tot treballador, fins i tot davant d'un contracte de durada determinada, es troba expressament contemplada en l'ordenament laboral andorrà i la seva eventualitat podia ser valorada pel treballador a l'hora de perfeccionar-se el contracte de treball i no pot ser reconeguda com a perjudici específic i autònom de la pròpia indemnització per acomiadament que el treballador ja va percebre. Cinquè.- Quant a la indemnització que al treballador correspondrà pel perjudici específic que hem tingut ocasió d'admetre en el Fonament de Dret Tercer anterior, el mateix ha de ser fixat prudencialment, a la vista del salari base mensual que percebia el Sr. Nuñez, la durada global de la relació laboral (uns 3 anys i mig) i el temps durant el qual va desenvolupar-se la prestació de treball per part de l'assalariat en unes condicionals irregulars, en la suma de 7.000.- EUR bruts. Aquesta quantitat haurà de ser incrementada dels interessos legals devengats des de la data de la contesta a la demanda i fins el dia del seu total pagament de conformitat amb la regla "lite contestata usurae currunt". Sisè.- L'estimació parcial de la demanda comportarà, en mèrits de la doctrina constant d'aquesta Sala en el concret àmbit laboral en que ens situem que les costes ocasionades en ambdues instàncies siguin imposades a la part demandada, amb el benentès que aquestes inclouran els honoraris d'advocat, procurador i eventualment de Saig, però sense que aquestes puguin englobar els honoraris derivats de la pericial judicial realitzada en els autes a partir del moment en que la seva realització no ha resultat útil per a la resolució del present litigi. En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, Decisio DECIDEIX ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Nuñez contra la Sentència núm. 73/2021 de data 10-6-2021 que es revoca íntegrament i en el seu lloc disposem l'estimació parcial de la demanda articulada condemnant Marcos a satisfer al demandant la suma de 7.000.- EUR bruts més els interessos legals devengats per aquesta des de la data de la contesta a la demanda i a satisfer les costes ocasionades en ambdues instància, amb expressa inclusió els honoraris d'advocat, procurador i eventual Saig que pugui intervenir, excloent no obstant els honoraris del perit judicial que ha intervingut en el procediment. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE