STSJAD ANDORRA, a 24 de gener del 2023 - ROJ: STSJAD 51/2023
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé24 janvier 2023
Numéro52/22
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 51/2023 (ECLI:AD:TSJADAD:2023:51)
> Décision commentée : STSJAD 51/2023 (ECLI:AD:TSJADAD:2023:51), Tribunal Superior de Justicia d'Andorra, Sala Administrativa, 24 janvier 2023, recours n° 52/22 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par une résolution du 10 février 2020, le Gouvernement d'Andorre a rejeté le recours formé contre l'autorisation d'exercice, à titre indépendant, de la profession d'ingénieur industriel au Principat accordée à Mme Querol par le ministre de la Justice et de l'Intérieur. Le requérant en première instance, M. Corbacho, a saisi le Tribunal de batlles. Par un jugement n° 10/2022 du 19 avril 2022, celui-ci a rejeté la demande.
L'appel a été porté devant le Tribunal supérieur de justice, Sala Administrativa. L'appelant soutenait, en substance, l'absence de réciprocité effective avec l'Espagne. Il se fondait sur un rapport juridique établissant que les ressortissants andorrans doivent, pour s'inscrire au tableau de l'ordre espagnol, faire homologuer leur titre étranger, procédure jugée complexe et susceptible d'imposer des études complémentaires. Il produisait également un courrier du ministère espagnol de l'Industrie daté du 18 avril 2022. Le Gouvernement et Mme Querol ont conclu au rejet de l'appel. Le Gouvernement faisait valoir que le Real Decreto 967/2014 avait assoupli le régime antérieur et que le titre de Mme Querol avait été reconnu sur le fondement de la Convention de Lisbonne.
L'en-tête de la décision désigne M. Corbacho comme appelant, tandis que le dispositif vise « ORG_0 », c'est-à-dire l'organisation professionnelle des ingénieurs industriels. Le texte fourni ne permet pas de lever cette divergence, qui peut résulter de la pseudonymisation de la décision.
## Question de droit
La question centrale était de savoir si la condition de réciprocité posée par l'article 5.2 de la Llei 6/2008 du 15 mai 2008 était satisfaite à l'égard de l'Espagne, alors que le droit espagnol subordonne la reconnaissance des titres étrangers à une procédure d'homologation pour les ressortissants andorrans, tandis que les ressortissants de l'Union européenne bénéficient d'un régime simplifié.
Il était également question de savoir si l'absence d'identité de traitement entre ressortissants andorrans et ressortissants de l'État tiers suffit à caractériser un défaut de réciprocité.
Une question procédurale subsidiaire portait sur la recevabilité de l'argument tiré de l'absence de réponse à une demande de prorogation de dix jours pour l'émission du rapport exigé.
## Solution et dispositif
Le Tribunal rappelle d'abord sa compétence sur le fondement de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia. Il définit ensuite la réciprocité par référence à sa jurisprudence antérieure (sentència n° 44/2014) : celle-ci existe lorsque, en règle générale, l'État étranger autorise les ressortissants andorrans à exercer effectivement la profession libérale considérée, dans des termes substantiellement similaires à ceux applicables à ses propres nationaux.
Le Tribunal écarte l'argument tiré de l'homologation. Il relève que la loi andorrane « n'exige en aucun moment que la réciprocité implique le transfert du régime juridique applicable aux personnes andorranes à l'étranger
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 24 de gener del 2023 - ROJ: STSJAD 51/2023
STSJAD 51/2023 (ECLI:AD:TSJADAD:2023:51)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 51/2023 (ECLI:AD:TSJADAD:2023:51), Tribunal Superior de Justicia d'Andorra, Sala Administrativa, 24 janvier 2023, recours n° 52/22 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par une résolution du 10 février 2020, le Gouvernement d'Andorre a rejeté le recours formé contre l'autorisation d'exercice, à titre indépendant, de la profession d'ingénieur industriel au Principat accordée à Mme Querol par le ministre de la Justice et de l'Intérieur. Le requérant en première instance, M. Corbacho, a saisi le Tribunal de batlles. Par un jugement n° 10/2022 du 19 avril 2022, celui-ci a rejeté la demande.
L'appel a été porté devant le Tribunal supérieur de justice, Sala Administrativa. L'appelant soutenait, en substance, l'absence de réciprocité effective avec l'Espagne. Il se fondait sur un rapport juridique établissant que les ressortissants andorrans doivent, pour s'inscrire au tableau de l'ordre espagnol, faire homologuer leur titre étranger, procédure jugée complexe et susceptible d'imposer des études complémentaires. Il produisait également un courrier du ministère espagnol de l'Industrie daté du 18 avril 2022. Le Gouvernement et Mme Querol ont conclu au rejet de l'appel. Le Gouvernement faisait valoir que le Real Decreto 967/2014 avait assoupli le régime antérieur et que le titre de Mme Querol avait été reconnu sur le fondement de la Convention de Lisbonne.
L'en-tête de la décision désigne M. Corbacho comme appelant, tandis que le dispositif vise « ORG_0 », c'est-à-dire l'organisation professionnelle des ingénieurs industriels. Le texte fourni ne permet pas de lever cette divergence, qui peut résulter de la pseudonymisation de la décision.
Question de droit
La question centrale était de savoir si la condition de réciprocité posée par l'article 5.2 de la Llei 6/2008 du 15 mai 2008 était satisfaite à l'égard de l'Espagne, alors que le droit espagnol subordonne la reconnaissance des titres étrangers à une procédure d'homologation pour les ressortissants andorrans, tandis que les ressortissants de l'Union européenne bénéficient d'un régime simplifié.
Il était également question de savoir si l'absence d'identité de traitement entre ressortissants andorrans et ressortissants de l'État tiers suffit à caractériser un défaut de réciprocité.
Une question procédurale subsidiaire portait sur la recevabilité de l'argument tiré de l'absence de réponse à une demande de prorogation de dix jours pour l'émission du rapport exigé.
Solution et dispositif
Le Tribunal rappelle d'abord sa compétence sur le fondement de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia. Il définit ensuite la réciprocité par référence à sa jurisprudence antérieure (sentència n° 44/2014) : celle-ci existe lorsque, en règle générale, l'État étranger autorise les ressortissants andorrans à exercer effectivement la profession libérale considérée, dans des termes substantiellement similaires à ceux applicables à ses propres nationaux.
Le Tribunal écarte l'argument tiré de l'homologation. Il relève que la loi andorrane « n'exige en aucun moment que la réciprocité implique le transfert du régime juridique applicable aux personnes andorranes à l'étranger
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 2000018/2021 Núm. Rotlle: TSJA-0000052/2022
SENTÈNCIA 5-2023
PARTS :
Apel·lant: Corbacho
Representant: Sra. Querol
Advocat: Sr. Briones
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Tejera
Advocada: Sra. Farré
Apel·lat: Sra. Querol
Representant: ídem
Advocat: Sr. Macias
Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz
Sra. Alexandra Cornella Sola
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 52/22 — Décision commentée
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000018/2021.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El Corbacho va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del GOVERN D'ANDORRA, de data 10/02/2020, per la qual es desestimava el recurs interposat contra l'autorització d'exercici per compte propi al Principat d'Andorra de la professió titulada d'enginyer industrial que el Ministre de Justícia i Interior va resoldre a favor de la Sra. Querol.
2.- La sentència núm. 10/2022, del 19 d'abril, del Tribunal de Batlles, ha desestimat la demanda promoguda per la part agent.
3.- En el seu escrit d'apel·lació el Corbacho estima, en substància,
que:
La sentència desestima l'al·legació de la manca de reciprocitat efectiva amb Espanya, però aquesta manca de reciprocitat ve recolzada per l'informe jurídic aportat amb la demanda, que posa en evidència les dificultats legals i administratives que s'imposen als andorrans per a exercir la professió al país veí.
Els altres països diferents al Principat d'Andorra, especialment quan la formació de la persona interessada no és la del país en qüestió, imposen veritables dificultats legals i administratives als andorrans per exercir la seva professió, el que vulnera el tracte de reciprocitat que cal donar.
El Corbacho no té mitjans suficients, ni és la seva obligació, demanar a Espanya, França, o al qualsevol altre país, informació que justifiqui si existeix o no reciprocitat, i ha de ser la persona que demana la col·legiació qui demostri la reciprocitat.
No es va atendre la petició de 10 dies per emetre l'informe del Corbacho.
El certificat emès pel Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, de data 18/03/2021, acredita que, per col·legiar-se, si la persona sol·licitant no disposa d'un títol oficial espanyol, ha de procedir a homologar el seu títol estranger, i aquest procés d'homologació no és senzill i pot comportar l'exigència d'estudis complementaris, la qual cosa suposa que no existeixi una reciprocitat efectiva amb els ciutadans espanyols, compte tingut que el GOVERN únicament examina el títol i valora si és suficient o no per exercir la professió, però no cal passar un procés d'homologació previ.
L'ofici del Ministeri d'Industria espanyol, de data 18/04/2022, rebut per un membre de la Junta del Corbacho, de nacionalitat andorrana, demostra que la nacionalitat sí és un problema si demanes el reconeixement del títol a Espanya a efectes professionals.
El Col·legi ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions.
4.- En la seva contesta, el GOVERN estima, en substància, que:
L'informe aportat per la part agent en cap cas determina la manca de reciprocitat al·legada, contràriament, reconeix que el Reial Decret 967/2014 estableix canvis significatius respecte l'anterior regulació, que poden beneficiar als enginyers andorrans que homologuin els seus títols a partir de la seva entrada en vigor. I al mateix informe s'afegeix que el Corbacho té actualment la possibilitat de posar-se en contacte amb els diferents Col·legis Oficials d'Enginyers espanyols per tractar que els andorrans formats en un estat de la Unió Europea (UE) que han rebut una formació assimilable als nacionals d'altres estats de la UE, es puguin col·legiar directament sense necessitat de passar un procés d'homologació.
La sentència d'aquesta Sala Administrativa núm. 44/2014 recorda que la voluntat del legislador és la d'atraure emprenedoria i reduir el proteccionisme.
El certificat del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya confirma la posició del GOVERN, a més, la Sra. Querol disposa d'un títol d'Enginyeria Técnica per la qual cosa el Corbacho hauria d'haver demanat un certificat al Col·legi d'Enginyers Tècnics.
El procés d'homologació o el reconeixement a efectes professionals que es porta a terme a Espanya no suposa que s'hagin de fer estudis addicionals, sinó comprovar que les competències adquirides amb el títol siguin homòlogues a les dels títols expedits a Espanya.
El procés d'homologació no està contemplat per la normativa andorrana i no s'ofereix al Principat la titulació que posseeix la Sra. Querol, però el GOVERN sí va reconèixer el seu títol en aplicació del Conveni de Lisboa, subscrit també pel nostre país.
El dossier per a l'emissió de l'informe es va enviar al Corbacho en data 08/06/2018, amb la petició que en el termini de deu dies naturals s'emetés el referit informe, i fins el 21/06/2018 no es va reunir el Comitè en que es va acordar informar favorablement sobre l'atorgament de l'exercici, la qual cosa demostra el compliment de l'article 6 del Decret de data 26/02/2014.
Als nacionals andorrans no els hi és d'aplicació el Reial Decret 581/2017, que només s'aplica als ciutadans de la UE. A més, l'ofici rebut per un membre de la Junta del Corbacho no era un resolució denegatòria.
El Corbacho ha faltat a la bona fe, compte tingut que va donar l'alta a la Sra. Querol incomplint un dels requisits (art. 7.2II in fine dels seus estatuts), i pretén desprès que es revoqui la seva autorització.
El GOVERN ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions.
5.- La representació de la Sra. Querol es va oposar al recurs d'apel·lació sobre la base dels arguments següents:
No es pot traslladar la carga de la prova del compliment del principi de reciprocitat a la persona que sol·licita col·legiar-se, a més, el propi Govern ha reconegut el compliment del referit principi.
El certificat del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya confirma la posició del Govern.
Un ciutadà espanyol que disposi d'un títol expedit per la Universitat de Harvard, per exemple, per col·legiar-se també l'haurà d'homologar prèviament.
També per treballar al Principat d'Andorra cal obtenir un permís de residència.
6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- L'art. 5.2 de la Llei 6/2008, del 15 de maig, d'exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals disposa que l'obtenció de l'autorització d'exercici d'una professió titulada per part de persones físiques amb residència efectiva i permanent al Principat d'Andorra o que disposen d'una autorització d'immigració de treball fronterer vigent, i que no disposen de nacionalitat andorrana, està subjecta al tracte de reciprocitat que permeti l'exercici efectiu de la professió titulada als nacionals andorrans en l'estat del qual és nacional el sol·licitant.
En la interpretació del règim de reciprocitat aquesta Sala Administrativa, a la sentència núm. 44/2014, va declarar la reciprocitat es dona quan, per regla general, un Estat estranger autoritza als nacionals andorrans l'exercici efectiu de la professió liberal projectada i quan aquest es configura en termes substancialment similars respecte dels nacionals d'aquell Estat tercer.
En la mateixa sentència es recorda que:
"La llei andorrana en cap moment exigeix que la reciprocitat suposi el trasllat del règim jurídic aplicable a les persones andorranes a l'estranger, qual cosa no seria oponible a cap Estat estranger a defecte de conveni internacional", en definitiva, no es pot imposar a Espanya -ni a cap altre país-, que el requisit per a la col·legiació sigui només el de la declaració d'equivalència -únic vigent al Principat-, i no el de l'homologació.
A més, des d'una altra perspectiva, és evident que si a Andorra no existeix la titulació oficial d'enginyer, no pot ser aplicat un sistema d'homologació similar al que regeix a Espanya.
Pel que fa el document núm. 3 aportat amb el recurs d'apel·lació, consistent en l'ofici que el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme d'Espanya va enviar a un membre de la Junta del Corbacho, de nacionalitat andorrana i posseïdor d'un títol d'enginyer oficial expedit per una universitat francesa -segons s'infereix del foli 46 de les actuacions-, document que es va admetre com a prova per aquesta Sala Administrativa, en ell s'esmenta el Reial Decret 581/2017, de 9 de juliol, pel qual s'incorpora a l'ordenament jurídic espanyol la Directiva 2013/55/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de novembre de 2013, per la qual es modifica la Directiva 2005/36/CE, relativa al reconeixement de qualificacions professionals y el Reglament (UE) núm. 1024/2012, relatiu a la cooperació administrativa a través del Sistema d'Informació del Mercat Interior (Reglament IMI), que no resulta d'aplicació als ciutadans andorrans pel fet que el Principat no és membre de la UE.
Així, d'acord amb l'article 1 del referit Reial Decret, l'objecte de la norma és "establecer las normas y procedimientos para permitir el acceso y ejercicio de una profesión regulada en España mediante el reconocimiento de las cualificaciones profesionales adquiridas en otro u otros Estados miembros de la Unión Europea y que permitan a su titular ejercer en él la misma profesión", i, segons el seu article 2, la norma "se aplicará a los nacionales de Estados miembros de la Unión Europea, que pretendan ejercer, por cuenta propia o ajena, una profesión regulada en España a través del reconocimiento de sus cualificaciones profesionales obtenidas en otro u otros Estados miembros".
És cert que, en el supòsit d'un ciutadà de la UE que tingui un títol oficial d'enginyer expedit per una universitat també de la UE, el procés de col·legiació pot resultar més senzill -es pot fer per la via del Reial Decret 581/2017-, que si s'opta per el de l'homologació del títol, que és el sistema que regulava el Reial Decret 967/2014, i actualment el Reial Decret 889/2022, sistema que han de passar les persones de nacionalitat andorrana amb un títol oficial expedit per una universitat no espanyola per col·legiar-se a Espanya, ja que l'estat del què es nacional -el Principat d'Andorra- no pertany a la UE, però això és conseqüència del sistema de funcionament de la UE, i no resulta d'una imposició de l'Estat espanyol.
A més, si s'acceptés la tesi del Corbacho -és a dir, que no hi ha reciprocitat entre el Principat d'Andorra i Espanya, però el mateix podia sostenir en relació a França-, i com sigui que els països on els andorrans s'acostumen a anar per rebre ensenyaments d'enginyeria pertanyen a la UE (principalment, França i Espanya), resultaria que els andorrans podrien col·legiar-se al Principat, mentre que no ho podrien fer els ciutadans francesos o espanyols que haguessin obtingut un títol idèntic, la qual cosa comportaria, sense cap mena de dubte, que es vulneraria l'objectiu del legislador reduir el proteccionisme.
A l'últim, pel que fa l'al·legació de la part agent relativa a que no es va atendre la petició de 10 dies de pròrroga per emetre l'informe del Corbacho, com sigui que no va ser formulada a la demanda, no es pot introduir en aquesta segona instància.
Tercer.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per ORG_0.
Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució de GOVERN per la qual es desestimava el recurs interposat contra l'autorització d'exercici per compte propi al Principat d'Andorra de la professió titulada d'enginyer industrial que el Ministre de Justícia i Interior va resoldre a favor de la Sra. Querol és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.