STSJAD ANDORRA, a 07 de febrer del 2023 - ROJ: STSJAD 53/2023
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé7 février 2023
Numéro99/22
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD, Civil, 7 février 2023, n° 013-2023 (ROJ : STSJAD 53/2023 ; ECLI:AD:TSJADAD:2023:53)
> Décision commentée : STSJAD, Civil, 7 février 2023, n° 013-2023 (ROJ : STSJAD 53/2023 ; ECLI:AD:TSJADAD:2023:53) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par acte du 29 novembre 2019, la société bancaire Castrillo a formé une action en paiement contre les sociétés C, ORG_0 et Hoyos, débitrices principales, ainsi que contre les Srs. Manso et Puig, cautions solidaires. Elle réclamait la somme de 1 713 956,74 euros, assortie des intérêts moratoires prévus à l'acte authentique de prêt hypothécaire, ainsi que la réalisation de la garantie hypothécaire par voie de vente aux enchères publiques.
Par décision du 26 novembre 2019, la cessation de paiements et la faillite des sociétés C, ORG_0 et Hoyos ont été prononcées, un administrateur judiciaire étant désigné. Les cautions ont répondu en février 2020. Elles demandaient que la dette soit liquidée sur les biens des sociétés et seulement subsidiairement sur leur patrimoine personnel. Les sociétés, par la voix de leur représentation, ont opposé une exception dilatoire de défaut de forme de la demande, subsidiairement contesté les intérêts moratoires et sollicité la nullité de la clause d'intérêts. L'administrateur judiciaire a ensuite acquiescé au principal et aux intérêts ordinaires, en contestant les seuls intérêts de retard et la condamnation aux dépens.
Le Tribunal de batlles, par sentence du 11 mars 2022, a fait droit à la demande à la majorité. Il a condamné solidairement les sociétés et les cautions au paiement de la somme principale, des intérêts moratoires et des dépens, tout en jugeant prématurée l'action réelle fondée sur une sentence antérieure de la Sala Civil.
Les Srs. Manso et Puig ont interjeté appel. Ils soutenaient, d'une part, que la sentence n'avait pas statué sur des moyens obstatifs invoqués, notamment sur la restitution d'une somme de 668 025,12 euros et sur la nullité du crédit, au motif que M. Manso n'aurait pas été habilité à le conclure. D'autre part, ils sollicitaient la nullité du contrat de prêt pour dissentiment contractuel. Les autres parties ont conclu au rejet de l'appel et à la condamnation de l'appelant aux dépens. Des mesures probatoires ont été admises en septembre 2022.
La Sala Civil du Tribunal superior de justícia (TSJ) d'Andorre a rejeté l'appel dans sa totalité.
## Question de droit
Le litige soulevait deux questions distinctes.
La première, centrale, concerne les effets de la *litiscontestatio* sur la recevabilité des moyens de défense. Il s'agissait de savoir si des moyens impeditifs ou obstatifs, formulés pour la première fois dans les conclusions définitives, pouvaient être examinés en appel alors qu'ils n'avaient pas été articulés pendant la phase des allégations
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 07 de febrer del 2023 - ROJ: STSJAD 53/2023
Décision commentée : STSJAD, Civil, 7 février 2023, n° 013-2023 (ROJ : STSJAD 53/2023 ; ECLI:AD:TSJADAD:2023:53) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par acte du 29 novembre 2019, la société bancaire Castrillo a formé une action en paiement contre les sociétés C, ORG_0 et Hoyos, débitrices principales, ainsi que contre les Srs. Manso et Puig, cautions solidaires. Elle réclamait la somme de 1 713 956,74 euros, assortie des intérêts moratoires prévus à l'acte authentique de prêt hypothécaire, ainsi que la réalisation de la garantie hypothécaire par voie de vente aux enchères publiques.
Par décision du 26 novembre 2019, la cessation de paiements et la faillite des sociétés C, ORG_0 et Hoyos ont été prononcées, un administrateur judiciaire étant désigné. Les cautions ont répondu en février 2020. Elles demandaient que la dette soit liquidée sur les biens des sociétés et seulement subsidiairement sur leur patrimoine personnel. Les sociétés, par la voix de leur représentation, ont opposé une exception dilatoire de défaut de forme de la demande, subsidiairement contesté les intérêts moratoires et sollicité la nullité de la clause d'intérêts. L'administrateur judiciaire a ensuite acquiescé au principal et aux intérêts ordinaires, en contestant les seuls intérêts de retard et la condamnation aux dépens.
Le Tribunal de batlles, par sentence du 11 mars 2022, a fait droit à la demande à la majorité. Il a condamné solidairement les sociétés et les cautions au paiement de la somme principale, des intérêts moratoires et des dépens, tout en jugeant prématurée l'action réelle fondée sur une sentence antérieure de la Sala Civil.
Les Srs. Manso et Puig ont interjeté appel. Ils soutenaient, d'une part, que la sentence n'avait pas statué sur des moyens obstatifs invoqués, notamment sur la restitution d'une somme de 668 025,12 euros et sur la nullité du crédit, au motif que M. Manso n'aurait pas été habilité à le conclure. D'autre part, ils sollicitaient la nullité du contrat de prêt pour dissentiment contractuel. Les autres parties ont conclu au rejet de l'appel et à la condamnation de l'appelant aux dépens. Des mesures probatoires ont été admises en septembre 2022.
La Sala Civil du Tribunal superior de justícia (TSJ) d'Andorre a rejeté l'appel dans sa totalité.
Question de droit
Le litige soulevait deux questions distinctes.
La première, centrale, concerne les effets de la litiscontestatio sur la recevabilité des moyens de défense. Il s'agissait de savoir si des moyens impeditifs ou obstatifs, formulés pour la première fois dans les conclusions définitives, pouvaient être examinés en appel alors qu'ils n'avaient pas été articulés pendant la phase des allégations
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Apel·lat: C, ORG_0 i Hoyos Admi. Judicial : F Representant: Sra. Araujo »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 07 de febrer del 2023 - ROJ: STSJAD 53/2023 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« Andorra la Vella, el 7 de febrer del 2023. En nom del Poble Andorrà.- »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 07 février 2023 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000099/2022 ORIGEN: 7000295/2019 - 00
NIG: 5300542120190003213
PARTS:
Apel·lant: Srs. Manso i Puig
Representant: Sr. Julián
Advocat: Sr. Escudero
Apel·lat: Castrillo Representant: Sra. Porras
Advocat: Sra. Vives
Apel·lat: C, ORG_0 i Hoyos Admi. Judicial : F Representant: Sra. Araujo
Advocat: Sr. Tamarit
OBJECTE: efectes de la "litiscontestatio" en relació als arguments de les parts: no es poden admetre els arguments impeditius o obstatius presentats en fase de conclusions.
SENTÈNCIA 013-2023
Andorra la Vella, el 7 de febrer del 2023. En nom del Poble Andorrà.-
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 99/22 — Décision commentée
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. JAUME TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El 29-11-2019, la representació processal de Castrillo formulava demanda en reclamació de quantitat i en exercici de l'acció hipotecària contra la part defenent, contra la societat C, ORG_0, Hoyos i els Srs. Manso i Puig, sol·licitant es dictés Sentència condemnant solidàriament a la societat C, ORG_0 i als Srs. Manso i Puig a pagar a Castrillo la suma de 1.713.956,74.-EUR, majorada amb els interessos moratoris establerts en l'escriptura pública de préstec hipotecari a partir del dia 24-8-2019 i fins a la cancel·lació definitiva del deute, a més de les costes processals, inclosos els honoraris d'Advocat i Procuradora d'aquesta part.
Tanmateix, demanava que es tingués per exercitada l'acció hipotecària, disposant la realització en pública subhasta de les unitats immobiliàries hipotecades per les societats C, ORG_0 i Hoyos. en garantia del préstec hipotecari objecte de la present reclamació i, disposant sobre el preu obtingut:
Quant a la propietat hipotecada per Hoyos., vulgui aplicar-lo a la rebaixa o cancel·lació del deute, i;
Quant al derivat de les propietats hipotecades per C, ORG_0, vulgui informar-lo a aquesta part als efectes de proposar l'aplicació a la rebaixa o cancel·lació del deute, sense detriment dels drets que deriven de la primera hipoteca.
2.- En data 26-11-2019 es decretava la cessació de pagaments i fallida d'Hoyos. així com de C, ORG_0, nomenant-se Administrador judicial del referit procediment concursal a Azorin.
3.- El 21-2-2020, els Srs. Manso i Puig, contestaven la demanda, oposant-se parcialment a les pretensions que eren articulades de contrari, sol·licitant es dictés Sentència acordant liquidar el deute amb els béns que es puguin recuperar de les societats Hoyos i C, ORG_0 i només en el supòsit que aquests béns no siguin suficients, acudir al patrimoni personal dels fiadors.
En la mateixa data, la representació processal de C, ORG_0 i Hoyos. en fallida, van formular contesta, interposant excepció peremptòria de defecte legal en la manera de proposar la demanda, i subsidiàriament, s'apanava a la demanda respecte de la suma d'1.615.503,78 EUR en concepte de capital impagat oposant-se però, a les sumes reclamades en concepte d'interessos ordinaris i de demora, de conformitat amb les circumstàncies de fet que exposava i els documents adjuntats. Concretament, demanava que es dictés Sentència:
1.- Estimant l'excepció peremptòria formulada, sense jutjar el fons de la reclamació judicial i condemnant a l'entitat agent a pagar les costes judicials ocasionades inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
2.- Subsidiàriament, sol·licitava que es declari abusiva i nul·la la clàusula del contracte de préstec que estableix els interessos moratoris, havent-se d'aplicar en substitució única i exclusivament els interessos legals a comptar de la data de resolució del contracte de préstec i que no es faci especial condemna en costes, en tant que la demanda no s'hauria estimat íntegrament.
4.- Les parts replicaven i duplicaven en forma oportuna els dies 13-3-2020 i 10-6-2020. En aquesta darrera data, la representació processal de l'administració judicial de C, ORG_0 i Hoyos. Indicava aplanar-se ja no tan sols a la suma reclamada de principal sinó també respecte dels interessos ordinaris de 98.452,96.- EUR, oposant-se només als interessos de demora reclamats i a la condemna en costes sol·licitada.
5.- Practicats els mitjans de prova sol·licitats i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 11-3-2022 requeia Sentència amb la següent part decisòria:
"Que estimant majoritàriament la demanda interposada per l'entitat Castrillo. contra C, ORG_0, Hoyos., i els Srs. Manso i Puig, en fallida, s'escau condemnar solidàriament C, ORG_0 i els Srs. Manso i Puig, a pagar a l'agent la suma total de 1.713.956,74 EUR, més els interessos moratoris pactats calculats al tipus fixat per l'ABA per a descoberts, a partir del dia 25 d'agost de 2019 i fins a la liquidació definitiva del deute, així com les costes processals causades a acreditar en execució de sentència".
6.- La representació processal dels Srs. Manso i Puig ha articulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, sol·licitant la seva revocació i que en el seu lloc es declari nul el contracte de préstec hipotecari signat el 6-5-2016, per existència d'un dissens contractual entre ambdues parts que en provocava la seva nul·litat, disposant el retorn de les quantitats lliurades mútuament i sense càrrec d'interessos de demora, ni de crèdit i només amb càlcul d'interessos legals. Tanmateix, demanava que les costes ocasionades, s'imposessin a la contrapart.
7.- La representació processal de les restants parts litigants, s'oposaven al recurs d'apel·lació articulat, interessant la seva desestimació amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades.
8.- Per aute de 26-9-2022, s'admetien les proves proposades per Azorin, concedint un termini de 5 dies a les restants parts litigants perquè es pronunciessin respecte del seu resultat, el que només Castrillo efectuava mitjançant escrit de 7-10-2022.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En el present litigi Castrillo articula una acció en demanda de reclamació de quantitat contra les societats C, ORG_0 i Hoyos (deutors principals) i els consorts Manso i Puig (fiadors solidaris) a alçada de la suma global d'1.713.956,74.- EUR, més interessos i costes. Acumula a aquesta reclamació una acció de naturalesa real, consistent en la realització en pública subhasta de la garantia hipotecària constituïda per les dues societats demandades.
El Tribunal de Batlles estima majoritàriament la demanda articulada per l'entitat bancària demandant, condemnant solidàriament C, ORG_0 i els Srs. Manso i Puig, a pagar a l'agent la suma total d'1.713.956,74 EUR, més els interessos moratoris pactats calculats al tipus fixat per l'ABA per a descoberts, a partir del dia 25 d'agost de 2019 i fins a la liquidació definitiva del deute, així com les costes processals causades a acreditar en execució de sentència, considerant no obstant prematura l'acció real que s'articulava en mèrits de la Sentència dictada per aquesta Sala en data 19-7-2016 (rotlle TSJC-164/2015).
La representació processal dels Srs. Manso i Puig s'alça contra aquesta decisió al·legant que la Sentència dictada no s'hauria pronunciat sobre tots els arguments obstatius que s'havien invocat. Concretament, sostenia que res havia indicat respecte del retorn de la quantitat de 668.025,12.- EUR i tampoc res s'argumentava sobre la nul·litat del crèdit atorgat atès que el Sr. Manso no estaria autoritzat per a fer-ho.
Segon.- La resolució d'instància rebutja examinar els arguments introduïts per la part avui recurrent, considerant que aquests s'havien articulat de manera extemporània en el definitiu escrit de conclusions, sense mai haver- lo articulat en fase d'al·legacions, sigui en l'escrit de contesta a la demanda o en l'escrit de dúplica.
El posicionament del Tribunal de Batlles ha de confirmar-se íntegrament. En efecte, revisades les actuacions practicades en la instància s'aprecia com l'aparell argumental indicat pels recurrents, no va ser introduït per la seva representació processal fins al definitiu escrit de conclusions, sense res indicar-se al seu respecte en fase d'al·legacions, on els termes del debat entre les parts han de quedar definitivament establerts (vegeu entre moltes altres la Sentència de 30-11-2017, rotlle TSJC-157/2017), el tot per a preservar el dret fonamental del procés degut de les restants parts litigants (art. 10 de la Constitució) i al principi d'igualtat d'armes processals entre les parts (art. 6 del CEDH).
Tercer.- Si bé aquest sol argument seria ja suficient per a desestimar el recurs d'apel·lació que s'articula, tampoc els motius de recurs que la part planteja permetien triomfar el recurs que s'articula.
En primer lloc, pel que respecta a l'existència de determinats pagaments per import global de 668.025,12.- EUR que segons els recurrents no haurien estat contemplats en la reclamació articulada pel banc demandant, resulta de l'extracte de comptes incorporat que si bé es contempla el pagament de determinades quantitats sobre el préstec atorgat per la quantitat indicada (28-7-2017: 75.219,71.- EUR; 28-7-2017: 224.735,56.- EUR;22-8-2019: 31.000.-
en realitat el dia 23-8-2019 s'anul·laven els pagaments pels imports següents: 75.219,71.- EUR, 224.735,56.- EUR i 31.000.- EUR. Quant als restants pagaments realitzats, es van destinar a cobrir els interessos moratoris generats per raó de l'incompliment del contracte de préstec i només la suma de 209.496,22.- EUR s'adreçà a amortitzar el préstec, imports aquests darrers però que l'entitat demandant ja contemplava en la seva reclamació.
Quant a l'extralimitació del mandat atorgat al Sr. Manso que s'invoca, s'observa com, si bé és cert que en mèrits de la certificació social de data 1-7-2018 de la societat C, ORG_0 que s'aporta (foli 41) es limitava l'àmbit de la seva intervenció excloent "expressament les demandes de crèdit, descompte comercial o altres operacions de risc o que precisin ser garantides amb béns de la societat", aquest acord només concernia segons s'indica en el certificat emès, el compte XXXXXX. La concreta operació que origina el present procediment intervé en relació amb el compte YYYYYYY.YYY, pel qual l'acord social descrit no resultava aplicable sinó que aquest es regia per l'Acord social de 29-11-1996 que s'esmenta en el contracte de préstec hipotecari i fiança de 6-5-2016, que faculten el Sr. Manso per a "obrir comptes (···) sol·licitar préstecs, avals i garanties bancàries (···) constituir hipoteques, (···)".
En conseqüència, tampoc aquest segon motiu de recurs podia prosperar.
Quart.- La desestimació el recurs articulat comportarà que les costes ocasionades en aquesta alçada hagin de ser imposades a la part recurrent en mèrits de les previsions de l'art. 354.2 del CPC.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal dels Srs. Manso i Puig contra la Sentència 15/2022 de data 11-3-2022 dictada pel Tribunal de batlles que confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.