STSJAD ANDORRA, a 17 de febrer del 2023 - ROJ: STSJAD 66/2023
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé17 février 2023
Numéro74/22
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (STSJAD 66/2023)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (STSJAD 66/2023, ECLI:AD:TSJADAD:2023:66) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par un jugement du 29 juin 2022, le Tribunal de Corts d'Andorre a condamné M. Conde, pour un délit mineur de lésions dolosives ayant nécessité une première assistance médicale, au sens de l'article 113.2 du Code pénal, et pour une contravention pénale de menaces légères, visée à l'article 478.2 du même code. La peine prononcée était de trois mois d'arrêts nocturnes conditionnels, assortis d'un délai de suspension de deux ans, et d'une amende de 900 euros. M. Conde a également été condamné à indemniser la victime, M. Marcos, à hauteur de 3 000 euros. M. Marcos, qui était poursuivi dans la même procédure, a lui aussi été condamné, notamment pour un délit mineur d'injures et pour une contravention de lésions dolosives.
Les faits retenus par le premier juge se sont déroulés le 28 juillet 2018, à proximité de la rotonde sud d'Encamp, à la suite d'un incident de circulation. Les deux conducteurs, descendus de leurs véhicules, se sont empoignés. Selon les faits tenus pour établis, M. Conde a donné un coup de tête au visage de M. Marcos, lequel a subi une fracture des os propres du nez nécessitant une première assistance médicale. M. Conde a présenté des contusions multiples ne requérant pas de soins. Le juge a en revanche écarté l'existence d'un coup de pied, d'un coup de poing ou d'un arrachement du collier porté par l'un des protagonistes.
Seule la condamnation de M. Conde est contestée devant la Sala Penal du Tribunal supérieur de justice (TSJ). Le recours, enregistré sous le numéro TSJP 0000074/2022, est formé contre la déclaration de culpabilité pour lésions dolosives et contre les conséquences civiles de celle-ci. La composition de la Sala est la suivante : M. Yves Picod (président), Mme Marie Conte (rapporteur) et Mme Fátima Ramírez Souto. Le ministère public est partie à l'instance.
## Question de droit
La Sala était saisie de deux questions. La première porte sur l'appréciation des preuves : il s'agissait de déterminer si les éléments produits devant le premier juge (témoignages, rapports médicaux et policiers, constatations faites à l'audience) permettaient de retenir la responsabilité pénale de M. Conde pour les lésions dolosives. La seconde concerne les conséquences de la condamnation, c'est-à-dire l'adéquation de la peine et le montant de l'indemnisation civile.
Sur le premier point, l'appelant contestait en substance la version des faits retenue. Sur le
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 17 de febrer del 2023 - ROJ: STSJAD 66/2023
Par un jugement du 29 juin 2022, le Tribunal de Corts d'Andorre a condamné M. Conde, pour un délit mineur de lésions dolosives ayant nécessité une première assistance médicale, au sens de l'article 113.2 du Code pénal, et pour une contravention pénale de menaces légères, visée à l'article 478.2 du même code. La peine prononcée était de trois mois d'arrêts nocturnes conditionnels, assortis d'un délai de suspension de deux ans, et d'une amende de 900 euros. M. Conde a également été condamné à indemniser la victime, M. Marcos, à hauteur de 3 000 euros. M. Marcos, qui était poursuivi dans la même procédure, a lui aussi été condamné, notamment pour un délit mineur d'injures et pour une contravention de lésions dolosives.
Les faits retenus par le premier juge se sont déroulés le 28 juillet 2018, à proximité de la rotonde sud d'Encamp, à la suite d'un incident de circulation. Les deux conducteurs, descendus de leurs véhicules, se sont empoignés. Selon les faits tenus pour établis, M. Conde a donné un coup de tête au visage de M. Marcos, lequel a subi une fracture des os propres du nez nécessitant une première assistance médicale. M. Conde a présenté des contusions multiples ne requérant pas de soins. Le juge a en revanche écarté l'existence d'un coup de pied, d'un coup de poing ou d'un arrachement du collier porté par l'un des protagonistes.
Seule la condamnation de M. Conde est contestée devant la Sala Penal du Tribunal supérieur de justice (TSJ). Le recours, enregistré sous le numéro TSJP 0000074/2022, est formé contre la déclaration de culpabilité pour lésions dolosives et contre les conséquences civiles de celle-ci. La composition de la Sala est la suivante : M. Yves Picod (président), Mme Marie Conte (rapporteur) et Mme Fátima Ramírez Souto. Le ministère public est partie à l'instance.
Question de droit
La Sala était saisie de deux questions. La première porte sur l'appréciation des preuves : il s'agissait de déterminer si les éléments produits devant le premier juge (témoignages, rapports médicaux et policiers, constatations faites à l'audience) permettaient de retenir la responsabilité pénale de M. Conde pour les lésions dolosives. La seconde concerne les conséquences de la condamnation, c'est-à-dire l'adéquation de la peine et le montant de l'indemnisation civile.
Sur le premier point, l'appelant contestait en substance la version des faits retenue. Sur le
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 29 de juny del 2022, dictada pel Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida per uns delictes menors de lesions doloses que han requerit 1ª assistència mèdica per a la seva curació, i d'injúries i per unes contravencions penals d'amenaces lleus i lesions doloses. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Marie Conte. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 17 de febrer del 2023 - ROJ: STSJAD 66/2023 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 29 de juny de 2022 amb la següent part dispositiva: »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 17 février 2023 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
Núm. de Rotlle: TSJP 0000074/2022 Núm. de Causa: 6000112/2021
SENTÈNCIA 3-2023
PARTS:
Apel·lants: Sr. Conde
Advocat: Sr. Bernat
Apel·lat: Sr. Marcos
Advocada: Sra. Araujo
MINISTERI FISCAL
Magistrades: Sra. Marie Conte
Sra. Fátima Ramírez Souto
Andorra la Vella, el disset de febrer de dos mil vint-i-tres.
En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 29 de juny del 2022, dictada pel Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida per uns delictes menors de lesions doloses que han requerit 1ª assistència mèdica per a la seva curació, i d'injúries i per unes contravencions penals d'amenaces lleus i lesions doloses. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Marie Conte.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 74/22 — Décision commentée
I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 29 de juny de 2022 amb la següent part dispositiva:
DECIDEIX
"Condemnar Conde com autor d'un delicte menor de lesions doloses que han requerit una primera assistència mèdica per a la seva curació, a una pena de tres (3) mesos d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la pena de dos (2) anys i multa de nou-cents (900 EUR) euros, i com autor d'una contravenció penal d'amenaces lleus tipificada a l'article 478.2 del Codi Penal, una pena d'un (1) mes d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la pena d'un (1) mes.
Condemnar Marcos, com autor d'un delicte menor d'injúries, a una pena d'un (1) mes d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la pena de dos (2) anys i com autor d'una contravenció penal de lesions doloses tipificada a l'article 476.2 del Codi Penal, una pena d'un (1) mes d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la condemna d'un (1) mes.
Condemnar Conde i Marcos, al pagament de les despeses processals causades, havent cadascun de satisfer els honoraris del seu advocat.
l en concepte de responsabilitat civil:
Conde indemnitzarà a la C.A.S.S. en l'import de quaranta-cinc euros (45 EUR) i a Marcos en l'import de tres mil euros (3000 EUR).
I Marcos indemnitzarà a la C.A.S.S. en l'import de trenta-tres euros amb setanta-cinc cèntims (33,75 EUR) i a Conde en l'import de tres-cents vint-i-dos euros amb cinquanta cèntims (322,50 EUR)."
II.- RESULTANT: que la sentència es recolza en els següents fets provats:
"...que en data 28 de juliol del 2018, vers les 15H20, Marcos i Conde, sense antecedents penals al moment dels fets, circulaven conduint els seus respectius vehicles direcció Andorra la Vella vers Encamp.
En arribar a l'alçada de la rotonda sud d'Encamp, a proximitat dels túnels de Radio Andorra, i subsegüent a diversos incidents en el decurs de la circulació, ambdós conductors aturaren els seus respectius vehicles dels quals baixaren exaltats, iniciant-se una discussió en el decurs de la qual s'empentaren i forcejaren mútuament.
Seguidament, Conde, el qual pateix una amputació del braç dret, donà un cop de cap a la cara de Marcos i en ser retingut per un tercer i voler dirigir-se novament vers en O. al qual deia "si te doy no te levantas", O. li contestà: "que me vas a dar con una mano, manco de mierda", "gilipollas, fill de puta, cabron".
Immediatament després dels fets, P. i O. es desplaçaren al Servei d'Urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell per ser atesos de les lesions sofertes,
i trobant-se novament a la sortida, P. digué a O.: "a la que te encuentre te voy a volver a partir la cara", al que O. replicà entre altres, "manco de mierda, minusválido de mierda".
Com a conseqüència dels fets d'autes, Marcos patí una fractura dels ossos propis del nas que requeriren d'una primera assistència mèdica per a la seva curació.
Conde, patí contusions múltiples que no requeriren d'assistència mèdica per a la seva curació.
No ha quedat acreditat que O. propinés un cop de peu a l'estómac de P., ni que P. donés un cop de puny a O. o li arrenqués d'una estrebada, el collar de corda que aquell portava al coll."
FONAMENTS DE DRET
I.- CONSIDERANT que només es discuteix en el marc del present recurs la condemna de Conde, com autor d'un delicte menor de lesions doloses que han requerit una primera assistència mèdica per a la seva curació, tipificat a l'article 113.2 del Codi Penal, així com les conseqüències de dita condemna en matèria de responsabilitat civil.
Si no és controvertit que Marcos ha patit a conseqüència de l'altercat que l'ha oposat a Conde, una fractura dels ossos nasals per O. compatible amb la forma d'agressió per ell descrita, essent la conseqüència del traumatisme cranio-encefàlic lleu sofert per P., la conseqüència del cop de cap donat a O.
La Sala considera que la Sentència del Tribunal de Corts es recolza sobre aquest punt, sobre un anàlisi molt precís i acurat de les declaracions i de les circumstàncies relatades en els informes policials i mèdics obrant en autes.
En efecte:
Marcos ha declarat, de manera constant i reiterada que fou Conde que li donà un cop de cap .
Aquesta versió dels fets ha estat avalada, de manera constant i reiterada, especialment a l'acte de la vista oral per Olmo, ex parella d'Marcos des de fa 3 anys, i oposada actualment a aquest darrer en un procediment penal, ja que permet dubtar que tenia interès a declarar elements falsos a favor d'Marcos.
La mateixa versió ha estat també recolzada per la dels testimonis Pla i Machado, coneguts de la ex-parella d'Marcos i no amics del mateix, fet que va confirma M.M. a l'acte de la vista oral.
Així Pla declara (F34) que circulant pel mateix indret, va veure com dos homes s'estaven discutint, essent un d'ells conegut (O.) que va poder observar com l'altre al que mancava un braç (P.) feia un moviment amb el cap enrere, que no va veure un cop de cap, essent obligat a portar atenció a la conducta del vehicle, mentre que Machado que es trobava al costat davant dret del vehicle declara haver vist un home que li faltava un braç donant un cop de cap a O., el qual tenia una ferida sagnant al nas. La presència en el lloc dels fets fou constatada per la patrulla interventora, explicant immediatament Pla com van succeir els mateixos.
Ans al contrari, les declaracions de Conde han estat, com ho relleva la Sentència d'autes, imprecises i contradictòries. El Processat ha declarat en un primer temps (F.16-17) que O. va intentar donar-li un cop de cap, que ell es va ajupir, i O. es va fer mal ell mateix al cap, en impactar contra el seu front. Per explicar aquesta maniobra sorprenent, ha afirmat en un segon temps, que volia mirar el seu peu que O. havia trepitjat (fet que nega aquest darrer).
La declaració de Gutierrez, esposa de Conde que assegura haver vist O. donant un cop de cap al seu marit, ha estat a just títol valorada amb cautela pel Tribunal de Corts, per les raons exposades en la Sentència és a dir, el lligam existent entre el testimoni i el processat, i les contradiccions rellevades en les seves declaracions, i especialment la circumstància que va dirigir-se vers el seu fill menor, que es trobava assegut a la part posterior del vehicle, que permet dubtar de que hagi pogut veure tot el que succeí i assistir al cop de cap.
En relació amb el testimoni Rius convé observar que, tal com ho relleva el Tribunal de Corts aquest es va contradir en les seves declaracions; va indicar al Servei de Policia que trobant-se dins el seu cotxe, a l'altra costat de la calçada va veure com Conde i Marcos discutien, i com Marcos donava un cop de cap a Conde. Davant del Batlle va indicar que O. "intentava" donar un cop de cap a P. i que li sortí malament. Finalment el dia de la vista oral declarà que en veure dues persones, va parar el vehicle i es dirigí vers el lloc dels fets, que en arribar les dues persones no es tocaven, que el to pujà, donant aleshores O. un cop de cap a P. que acotxà el cap. Precisa no obstant, que no va veure cap trepitjada d'O. a P. i que aquest es queixés del peu, desvirtuant sobre aquest punt la versió de P. S'ha de considerar que el testimoni de Rius, ateses les diferents versions presentades i les imprecisions existents no permet corroborar la versió de Conde.
El Tribunal de Corts recolza també la seva decisió condemnatòria sobre altres elements objectius, tant la diferència física entre ambdós processats, que constata en l'acte de la vista Oral i que es pot apreciar mitjançant les gravacions d'aquest acte, i especialment que Conde és molt més alt i corpulent que Marcos, el que fa inversemblant que aquest darrer hagi volgut donar un cop de cap al primer i que ho pogués aconseguir essent també inversemblant, i en tota hipòtesi no demostrada, el fet que Conde s'hagi ajupit, facilitant de tal manera l'agressió en lloc de posar-se enrere.
La Sentència impugnada pren en compte les lesions medicament constatades en cadascun dels processats; una fractura dels ossos nasals per O. compatible amb la forma d'agressió per ell descrita, essent la conseqüència del traumatisme cranio-encefàlic lleu sofert per P., la conseqüència del cop de cap donat a O.
En fi, l'actitud agressiva de P. abans i al moment dels fets ressurt de les seves pròpies declaracions i de la del testimoni Rius, segons les quals havia de retenir a P. per evitar que la situació anés agreujant-se.
La Sala considera en conseqüència, que el Tribunal de Corts ha avaluat de forma acurada i extensa, no només les manifestacions de tots els intervinents, sinó també de forma lògica i amb el caràcter propi de la immediació, els elements de compatibilitat de les lesions i la forma de producció descrita, les capacitats físiques dels interessats, per a fonamentar la seva resolució que procedeix per tant confirmar.
II.-CONSIDERANT: que la pena imposada és adaptada a la gravetat dels facts i les circumstàncies personals de l'autor, que la indemnització atorgada no és, per sí mateix, discutible en el seu quantum.
III.- CONSIDERANT: que procedeix per tant, desestimar el recurs i condemnar el recurrent al pagament de les despeses processals de segona instància.
Decisio
Vistos la Constitució, el Codi penal, el Codi de procediment penal, la jurisprudència aplicable, i altres fonts del dret del Principat d'Andorra, els magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDIM
La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:
1.- DESESTIMAR el recurs interposat per Conde contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 29 de juny de 2022.
2.- CONFIRMAR la Sentència objecte de recurs.
3- Imposar al recurrent el pagament de les despeses processals causades de segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.