SENTÈNCIA 027-2023 Andorra la Vella, el 7 de març del 2023. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- El 24-2-2021, la representació processal dels Srs. Ruiz i Nuñez, formulava demanda pel procediment laboral contra la Sra. Cañete, sol·licitant que es dictés Sentència condemnant-la a satisfer al primer 48.148,54.- EUR bruts i 27.224,14.- EUR bruts a la segona, quantitats a incrementar amb els interessos corresponents, i al pagament de les costes ocasionades. 2.- El 22-4-2021, la representació processal de la Sra. Cañete contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions dels demandants, sol·licitant es dictés Sentència desestimant íntegrament la demanda i imposant a la part actora el pagament de les costes ocasionades. 3.- Practicats els mitjans de prova considerats necessaris i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 23-3-2022 requeia Sentència amb la següent part decisòria: "PRIMER.- Estimar la demanda formulada per part dels Srs. Ruiz i Nuñez contra la Sra. Cañete. SEGON.- Declarar que l'extinció del contracte de treball dels Srs. Ruiz i Nuñez es produïa de forma indeguda i improcedent. TERCER.- Condemnar a la Sra. Cañete a satisfer al Sr. Ruiz 48.148,54 EUR bruts i a la Sra. Nuñez 27.224,14 EUR bruts. Aquestes quantitats generaran interessos al doble del tipus legal a comptar del 15 de gener del 2021 i fins a la seva total liquidació. QUART.- La quantitat bruta resultant d'aquesta Sentència haurà de ser declarada i cotitzada a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (art. 98.1 Llei 17/2008 de la seguretat social). CINQUÈ.- Condemnar en costes a la part defenent, incloses les derivades d'advocat i procurador. SISÈ.- Notificar la present resolució a les parts així com a la Caixa Andorrana de Seguretat Social d'acord amb l'establert a l'art. 290 Cpc". 4.- La representació processal de la Sra. Cañete ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, sol·licitant es dicti Sentència revocant-la, imposant a la contrapart el pagament de les costes del procediment. 5.- La representació dels Srs. Ruiz i Nuñez s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, amb expressa imposició de les costes ocasionades en aquesta alçada a la part recurrent. FONAMENTS DE DRET Primer.- Els dies 9-2-1989 i 1-5-2000 els Srs. Ruiz i Nuñez iniciaven respectivament una prestació laboral a l'Hotel H propietat de la Sra. Cañete que es desenvolupà amb normalitat fins que a finals del 2020, la darrera proposava al Sr. Ruiz assumir la gestió de l'hotel, pagant una renda mensual a la seva titular. El treballador rebutjava aquesta proposta, i el dia 5 de gener, la Sra. Cañete, lliurava a tots els treballadors de l'empresa, un document comunicant la finalització immediata del contracte de treball, decisió que recolzava en les previsions de l'art. 83.e) de la LRL (jubilació de l'empresari). El dia 7 de gener posterior, l'empresària lliurava sengles quitances laborals als treballadors demandants on, al marge dels havers laborals pendents de pagament, se'ls retribuïa les quantitats brutes de 6.763,65.- EUR i 4.118,31.- EUR en concepte de preavís. Considerant que l'extinció del contracte de treball menystenia els requisits que la Llei contemplava, la seva representació processal articulava la demanda laboral que ha originat el present procediment, reclamant la indemnització contemplada en l'article 92 de la Llei. La batllia en la sentència dictada, acull les pretensions dels treballadors demandants. Per això considera, en primer lloc, que el preavís per jubilació que es preveia en l'art. 83.1.e) de la Llei de Relacions Laborals no admetia que pogués ser compensat econòmicament i exigia ser treballat en tota la seva extensió. D'altra part, considerava que si bé el negoci es va tancar inicialment, va ser novament obert una volta el període de proves resultava clausurat, apreciant mala fe en la conducta de la Sra. Cañete. La representació processal de la Sra. Cañete impugna aquesta decisió basant-se en diversos motius de greuge. En primer lloc, argumenta que el batlle va actuar amb parcialitat en admetre diversos escrits presentats fora de termini, sense donar-ne puntualment coneixement a la seva representada i permetent actuacions extrajudicials dels demandants sense reprimenda de cap mena. S'afirma que aquesta actuació va provocar una situació clara d'indefensió. En segon lloc, es critica la decisió del batlle, argumentant que el raonament emprat era injust, absurd i la conclusió assolida era fruit d'una errònia valoració de la prova atès que mai després la Sra. Cañete havia tornat a obrir el negoci hoteler. Finalment, s'argumenta que l'única mala fe apreciable en aquest litigi concorria en els demandants, quan buscaven obtenir una indemnització per la decisió de la Sra. Cañete de jubilar-se. Segon.- Abordarem en primer lloc, la qüestió relativa a la pretesa indefensió que la part recurrent refereix i atribueix a la desigualtat en què considera s'ha tractat les parts litigants quan s'admetien a tràmit de diferents mitjans de prova extemporanis de la part demandant, sense que els mateixos s'haguessin comunicat puntualment a la seva representada. El principi d'igualtat d'armes processals (art. 6 CEDH) i la regla del contradictori que integra el dret al procés degut (art. 10 de la Constitució) exigeixen amb caràcter general, que qualsevol escrit presentat per un litigant al procés sigui immediatament comunicat a les altres parts per a que es puguin pronunciar al seu respecte en temps útil. Amb aquesta finalitat, els òrgans jurisdiccionals han d'assumir un rol proactiu, que excedeix la mera posada a disposició a les parts del procediment quan intervé el tancament del període de proves. En el present supòsit convenim amb la part recurrent que els escrits que la part demandant presentava els dies 20-7-2021 i 23-9-2021, no li van ser puntualment traslladats, sent-ho només a partir del 7-12-2021, quan se li notificava l'aute de 23-11-2021. Malgrat que una recta aplicació dels preceptes esmentats amb anterioritat suposava comunicar immediatament els escrits presentats per la representació processal dels demandants a la Sra. Cañete, no es pot considerar que en el present supòsit, la seva comunicació tardana, hagi ocasionat però cap situació d'indefensió material específica. En efecte, es tracta essencialment de mitjans de propostes de prova complementàries o circumstàncies perifèriques sorgides en ocasió de la prova practicada, respecte de les quals la part es pogué pronunciar en el seu escrit de conclusions complementàries, sense que, per tant, hagi experimentat per aquesta raó indefensió. La solució resulta diferent si la indefensió que es denuncia s'examina des de la perspectiva de la mala fe en el tancament de l'hotel que la resolució d'instància atribueix a la Sra. Cañete. En efecte, la causa de demanar en què es justificava la reclamació articulada, pivotava al tomb dels dos arguments: en primer lloc, sostenien que no havien gaudit de manera efectiva del preavís que es contemplava en l'art. 83.e) de la LRL; d'altra part, defensava que tampoc l'empresa havia tancat la seva activitat, atès que altres persones que treballaven en l'hotel, havien passat a treballar per la Sra. Cañete, a títol particular. Aquests constituïen els termes del debat processal que la mateixa part demandant delimitava en el seu escrit de demanda. Posteriorment, en seu de conclusions principals (el dia 24-11-2021), la representació processal dels treballadors ampliava objectivament els fets que fonamentaven les seves pretensions, argüint en la conclusió tercera, que l'hotel s'havia tornat a obrir en data 12-11-2021 sota titularitat de la societat C, SLU, incorporant informació del registre de comerç que així ho adverava. Aquesta darrera dada correspon a un relat de fets nous o de nova notícia que va ser incorporada per la part demandant tan bon punt en va poder tenir coneixement i es recolza en suport documental que ho corrobora. Quant al seu contingut, la informació facilitada, pot resultar rellevant per a la resolució del litigi amb el benentès que va ser plantejada abans que el procediment es trobés pendent de Sentència. Dit l'anterior i si bé és cert que amb caràcter general, ens hem pronunciat sobre la plena vigència en el nostre ordenament, de la prohibició de la "mutatio libelli", en el sentit que els termes del debat entre les parts resulta definitivament fixat en fase d'al·legacions, sense que després pugui ser modificat, en el present supòsit aquesta regla ha de ser adaptada. En efecte, la seva aplicació estricta, conjuminada amb el breu termini de caducitat que l'art. 9 de la LRL preveu, impediria que aquest fet nou, malgrat ser aparentment necessari i útil per a la resolució de la controvèrsia suscitada, pogués ser valorat pels òrgans jurisdiccionals i en conseqüència havien de ser admesos per l'òrgan judicial d'instància com ha estat fet en el present procediment. Aquesta ampliació objectiva de fets, però no podia intervenir al marge del dret a la defensa de la demandada com aquí ha succeït atès que no s'ha donat expressament l'oportunitat a la Sra. Cañete de pronunciar-se sobre aquesta nova circumstància al·legada i proposar mitjans de prova al seu respecte, sinó que en la Sentència s'ha optat per qualificar la seva conducta com a constitutiva de mala fe partint dels arguments i documents aportats, sense però donar-li l'oportunitat de dir-hi la seva amb plenes garanties al marge de l'escrit de conclusions. En aquesta eventualitat i per a garantir perfectament el dret a la defensa de la Sra. Cañete, escaurà anul·lar la Sentència dictada i retornar les actuacions a la batllia per tal que es concedeixi un tràmit específic de contesta en relació amb el nou argument plantejat per la representació processal dels treballadors en el seu escrit de conclusions i habiliti posteriorment, un tràmit específic de prova al seu respecte. Tercer.- Les anteriors indicacions suposen que no hagi d'examinar-se els restants motius del recurs articulat, sense que tampoc resulti procedent fer especial pronunciament respecte de les costes processals ocasionades. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX Anul·lar la Sentència 41/2022 de data 23-3-2022 i retornar les actuacions al batlle corresponent perquè concedeixi un tràmit específic de contesta en relació amb el nou argument plantejat per la representació processal dels treballadors en el seu escrit de conclusions i habiliti posteriorment, un tràmit específic de prova al seu respecte, abans de dictar nova sentència que resolgui sobre el fons de les pretensions amb plenes garanties pels litigants. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE