SENTÈNCIA 046-2023 Andorra la Vella, el 18 d'abril del 2023. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- El 18-5-2010, el Sr. Morell iniciava una prestació laboral per compte de B, titularitat del Sr. Farré. La prestació convinguda inicialment consistia en el repartiment de Seco amb els propis mitjans de transport del treballador per la ruta núm. 13 (Parròquia d'Ordino, els pobles de l'Aldosa, Anyòs, Pal, Arinsal i el centre de La Massana únicament pel C i el D). La prestació laboral intervenia a temps parcial (5 hores diàries), gaudint d'un dia de festa setmanal, percebent per això una retribució mensual bruta de 1.283,42.- EUR. Fruit de la reorganització adoptada en l'empresa derivada de la COVID 19 i la instauració d'ERTO que van afectar diferents treballadors, a mitjans del mes d'abril del 2020, s'ampliava territorialment la prestació a càrrec del Sr. Morell, assumint també el repartiment corresponent al centre de La Massana, que inicialment s'incloïa en la ruta núm. 8. El 20-9-2021, el Sr. Morell trametia una primera carta a l'empresari, posant en relleu que la reorganització decidia per l'empresa, suposava que la seva jornada de treball diari es perllongués entre 1'30 hores i 2 hores diàries. Seguidament, comunicava que es negava a realitzar cap mena d'hora extraordinària i que a comptar d'aquell moment només efectuaria la ruta 13 que inicialment realitzava. D'altra banda, reclamava que les hores extraordinàries que fins a la data havia efectuat li fossin retribuïdes i cotitzades a la CASS i que, tanmateix, se li paguessin els dies festius del calendari laboral que havia treballat. Posteriorment, per carta tramesa pel Saig el dia 17-11-2021, desistia del contracte de treball fonamentant-se en les previsions dels articles 91.1.d) i e) de la Llei de Relacions Laborals, retraient la manca de pagament de les hores extraordinàries i els dies festius de calendari treballats d'ençà del mes d'abril del 2020, malgrat que les queixes que sobre aquest punt havia efectuat. D'altra part, sostenia que havia rebut una carta de la CASS evidenciant que l'empresa no havia declarat el salari corresponent al mes d'agost. En aquest context, el 22-12-2021 articulava una demanda laboral en què reclamava la condemna del Sr. Farré a satisfer els imports de 1.568,85.- EUR (hores extraordinàries), 106,64.- EUR (dies festius treballats) i 20.000,28.- EUR (indemnització per desistiment justificat), el tot incrementat amb els interessos corresponents i l'obligació de declarar les quantitats indicades a la CASS. 2.- El 28-1-2022, la representació processal del Sr. Farré contestava la demanda articulada, sol·licitant es dictés Sentència desestimant les pretensions articulades pel treballador demandant, impost al Sr. Morell el pagament de les costes ocasionades. 3.- Celebrat el judici oral el dia 23-3-2022, i evacuades per les parts les seves respectives conclusions, el dia 15-7-2022 requeia Sentència amb la següent part decisòria: "Que estimant íntegrament la demanda laboral formulada pel Sr. Morell contra el Sr. Farré -titular administratiu del negoci "B"-, ha de condemnar i condemna al darrer a pagar al primer la suma global neta de vint-i-un mil sis-cents setanta cinc euros amb setanta-set cèntims (21.675,77.- EUROS) pels conceptes pretesos en la demanda, augmentada aquella dels interessos legals descrits en el I.- Fonament de dret i imposant al defenent les costes processals causades al demandant de conformitat amb allò establert en la present resolució. Tanmateix correspondrà que el defenent regularitzi prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social allò corresponent a tots els conceptes reclamats i als quals s'ha donat lloc". 4.- La representació processal del Sr. Farré formulava, el dia 9-9-2022, recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, sol·licitant la seva revocació i que en el seu lloc es dictés nova Sentència per la Sala, que desestimés íntegrament les pretensions del treballador demandant, el tot amb imposició de les costes ocasionades en ambdues instàncies. Amb aquesta finalitat sosté que la Sentència dictada era fruit d'una errònia valoració de la prova efectuada per l'òrgan judicial "a quo"; que aquesta decisió es fonamentava exclusivament en les manifestacions de la part demandant; que el volum d'activitat de l'empresa s'havia reduït notòriament a conseqüència de la pandèmia de la COVID 19 i que, en aquesta nova situació, l'activitat complementària que es demanava al treballador podia realitzar-se durant la jornada ordinària de treball que tenia assignada; que la Sentència no valorava el resultat de la prova testifical ni tampoc la documental que l'empresari havia proveït. D'altra part, en relació als dies festius treballats que s'admetien, sustentava que s'havia acreditat que el treballador no els havia treballat o havien estat compensats amb vacances. 5.- La representació processal del Sr. Morell s'oposa al recurs d'apel·lació articulat, defensant que la valoració de la prova realitzada pel batlle resultava ajustada a dret afegint en tot cas que les seves pretensions es recolzaven en prova objectiva i que era la part demandada qui recolzava les seves al·legacions en elements de prova poc seriosos que en tot cas justificaven la manca de rigor en el compliment de les seves obligacions legals. FONAMENTS DE DRET Primer.- El recurs formulat per la representació processal del Sr. Farré qüestiona exclusivament la valoració de la prova efectuada per l'òrgan judicial d'instància negant que el treballador hagués treballat ni les hores extraordinàries ni tampoc hagués desenvolupat una prestació de treball efectiva en els dies que s'indiquen en la resolució recorreguda. Segon.- Hores extraordinàries: prova de la seva realització Abans de procedir a l'abordatge del concret recurs que sobre aquest extrem s'articula, recordarem que a comptar de la Sentència de 18-10-2012 (TSJC- 136/12), la doctrina d'aquesta Sala és constant en el sentit que "quan el treballador aporta almenys, un principi de prova -que revesteixi un mínim de precisió per autoritzar la defensa de l'altra part- i que l'empresari no produeixi cap element fàctic en ordre a provar els horaris efectivament executats, les esmentades carències poden dur a la seva condemna". La representació processal del treballador fonamentava la seva reclamació al tomb de 3 elements principals: 1) l'absència de llibre horari en l'empresa; 2) l'hora figurant en els albarans d'entrega de Seco del darrer establiment que tenia assignat en la seva ruta i 3) les indicacions dels testimonis declarants. La resolució d'instància acull les pretensions de la part actora, considerant fonamentalment que si bé el resultat de la prova testifical no justificava exactament les indicacions de la part demandant, l'absència de llibre horari conjuminat amb el fet objectiu de l'ampliació de la prestació de treball a càrrec del treballador a comptar del mes d'abril del 2020, comportaven un increment del temps de treball diari que situava entre una i dues hores diàries. No podem compartir aquest aparell argumental i això per les raons següents. En primer lloc, pel que respecta a l'obligació que té l'empresari de portar una planificació horària del temps de treball efectiu de cadascun dels treballadors (art. 59 LRL) i la seva eventual rellevància, a l'hora de justificar la realització d'hores extraordinàries, hem establert que el fet que l'empresari no hagi respectat les seves obligacions en aquest àmbit no permet considerar acreditada la realització efectiva de les hores extraordinàries que es reclamen. La prova de la realització d'hores extraordinàries continua recaient sobre l'assalariat. No obstant quan el treballador aporta una prova mínima i coherent acreditant que les va efectuar, correspondrà a l'empresari suportar, a nivell de la prova, les conseqüències de l'incompliment de les seves carències a la normativa laboral atès que no podrà prevalerse del llibre horari per inexistent (Sentència de 17-12-2013, TSJC-259/13). D'altra banda, hem de destacar que en cap moment la representació processal de l'empresari ha admès que el treballador efectués hores extraordinàries durant la seva jornada laboral, sinó que allò que argumenta és que la seva prestació de treball global podia efectuar-se en les 5 hores diàries en què s'estructurava la seva jornada de treball. Quant al resultat de la prova testifical practicada, els dos testimonis declarants convenen que el suplement de feina per a la realització de la ruta complementària assignada era d'uns 20 minuts (termini aquest molt inferior a l'1h30 a 2 hores diàries que la part demandant indica), precisió aquesta que, d'altra banda, invalida les indicacions del mateix testimoni Sr. C quan sosté que la prestació laboral a càrrec del Sr. Morell finalitzava a les 10 hores i escaig. En tot cas, ambdós testimonis admeten que durant la crisi sanitària derivada de la COVID 19, el volum d'activitat de l'empresa va baixar (ja sigui perquè alguns clients es van donar de baixa del servei, o fruit de la política sanitària adoptada que va provocar que s'inhabilitessin els quioscs de recollida de ENTITY_9), i en aquesta eventualitat, el testimoni Sr. G sostenia que la prestació complementària desenvolupada pel treballador podia ser perfectament realitzada en la seva jornada laboral de 5 hores. Al marge de les indicacions contingudes en la Sentència dictada, la representació processal del treballador fonamentava també la seva reclamació en els albarans de lliurament dels diaris que acompanya al seu escrit de demanda, sostenint que en els mateixos figurava l'hora d'entrega, afegint en tot cas que segons informació documental que acompanyava, l'hora d'obertura del darrer local de la ruta assignada era a les 10'30 hores, el que corroboraria les seves indicacions. Un examen detallat, però de la documental en què aquestes indicacions es fonamenta no ens aboca a la mateixa conclusió. En efecte, es tracta dels albarans mensuals d'entrega de Seco per clients, on ha estat afegida una precisió horària manuscrita que el document original no contempla i en que figura la signatura i segell de l'empresa destinatària. Si s'examina amb deteniment les indicacions horàries que hi figuren, s'aprecia com la grafia apareixent és molt similar i això malgrat que els establiments comercials destinataris siguin diferents (Calatayud i PV), el que permet qüestionar la certesa de la informació que hi apareix, especialment quan cap prova complementària ha estat practicada prop dels responsables d'aquests negocis que permeti confirmar la certesa de la informació que hi figura respecte de la precisió horària esmentada. Finalment, la part demandant també referia que l'hora de finalització de la jornada de treball s'obtenia mercès la informació que incorporava sobre l'hora d'obertura del negoci Gomila que havia facilitat. Sobre aquest punt, hem de ressaltar que la informació que incorpora es refereix a l'hora d'obertura al públic del negoci, el que no exclou que la Seco, no pogués ser remesa amb anterioritat, fora dels horaris d'obertura al públic (de fet en els albarans de lliurament de la Seco incorporats per la part actora, apareixen lliuraments abans de la data d'obertura al públic que s'hi contempla). En aquest context, no es pot considerar acreditat, que durant la prestació efectuada pel treballador a partir del mes d'abril del 2020, aquest desenvolupés cap hora extraordinària de treball. Per aquesta raó, el primer motiu de recurs que ha estat articulat haurà de prosperar, revocant-se el pronunciament assolit en la Sentència dictada quan fixa la condemna del demandat a satisfer hores extraordinàries. Tercer.- Reclamació per dies festius treballats. En la Sentència dictada es considera degudament acreditat que els dies festius 15-2-2021, 5-4-2021 i 24-6-2021, el treballador hauria treballat sense que aquests li haguessin estat compensats. El recurrent s'alça contra aquesta decisió sostenint que el dia 5-4-2021 el Sr. Morell no va treballar. En relació amb el dia 15-2-2021 refereix que la conversa WhatsApp acreditava que s'havia compensat. Finalment, en relació amb el dia 24-6-2021, sostenia que el treballador havia gaudit de 31 dies de vacances, això és un dia més del que li corresponia. En relació amb el WhatsApp que la part demandada incorporava al seu escrit de contesta a la demanda, aquesta conversa justifica que el Sr. Morell va treballar el dia 15 de febrer i que en contraprestació l'empresari el compensaria, admetent que en aquells moments tenia un ròssec pendent de realització de 4 dies de vacances i altres 4 dies de festa. En cap cas, però l'empresari justificava la data concreta en què la compensació del dia indicat va intervenir, amb el benentès que era el demandat a qui corresponia justificar haver-se alliberat de les seves obligacions legals respecte d'aquest extrem. Pel que es refereix al festiu corresponent a Sant Joan del 2021 (24 de juny), l'empresari sosté que aquest dia s'hauria compensat mitjançant un dia de vacances suplementari de tal manera que el treballador hauria realitzat un total de 31 dies de vacances aquell any, en lloc dels 30 dies que li corresponien. No podem compartir aquest argument atès que del missatge de WhatsApp indicat en l'anterior apartat s'aprecia com en realitat aquell any l'empresari va reconèixer deure un total de dies de vacances superiors fins i tot als 31 dies que esmenta al marge dels dies festius que també admet. D'altra banda, tampoc es pot obviar que per raó de la malaltia patida per l'esposa del Sr. Morell, aquesta va haver de ser intervinguda els dies 9 i 10 de juny del 2021, situació per la qual l'ordenament laboral vigent contempla un permís retribuït (art. 67.1.e) de la LRL), sense que en aquest context, l'empresari pogués compensar els esmentats dos dies per vacances tal com va fer, i que confirma que el saldo per aquest concepte resultava positiu en favor del treballador, com a mínim pels dos dies reclamats i que acaben de ser examinats. Quant al dia 5-4-2021, la part demandada ha justificat que va ser el Sr. C qui el va treballar en substitució del Sr. Morell, incorporant per això un document que hauria estat emès pel primer (foli 88), indicacions aquestes que han estat ratificades per aquest darrer en la seva testifical. En aquesta alçada, la representació processal del treballador qüestiona el valor d'aquesta prova sostenint que de la documental proveïda respecte de la prestació del Sr. C, s'apreciaria que aquest testimoni, hauria treballat ininterrompudament tots els dies dels mesos de maig, juny i juliol del 2021, sense gaudir del preceptiu descans setmanal, el que resultava contrari a la normativa laboral. Això no obstant, fins i tot si obviem que el document a què ens hem referit (foli 88) del Sr. C és una factura (on es precisa fins i tot que l'import que contempla inclou l'IGI), el que a priori descartaria que la relació entre aquest i el Sr. Farré sigui laboral amb submissió a la LRL, tampoc l'eventual incompliment que la part relata, seria de naturalesa a invalidar les indicacions realitzades. En darrer lloc, i sobre aquesta qüestió, hem d'indicar que no figura l'albarà d'entrega de Seco diària del mes d'abril del 2021 que invoca el treballador demandant, sense que, per tant, ara en aquesta alçada pugui pretendre a través d'aquests haver treballat en la data indicada. En atenció a tot el que acabem d'exposar, escaurà reconèixer un crèdit laboral en benefici del treballador pels dies festius 15-2-2021 i 24-6-2021. A partir del moment en què el salari dia no resulta controvertit (38,02.- EUR), correspondrà estimar mínimament la demanda articulada per aquest concepte condemnant el demandat a satisfer a la part actora la suma de 76,04.- EUR bruts. Quart.- Indemnització per desistiment justificat. L'únic crèdit reconegut per la present resolució ha estat respecte de la compensació econòmica per dos dies festius treballats. Sobre la compensació d'aquests dies, el Decret del 25-11-2020 pel qual s'aprova el calendari laboral corresponent a l'any 2021 preveia (art 2): "En tot cas, la compensació o retribució dels dies festius del calendari laboral treballats s'ha de fer dins l'any natural o, excepcionalment, en el primer trimestre de l'any següent". En aquesta situació i en defecte de previsió contractual entre les parts que contemplés altre sistema de retribució dels dies festius, ha de considerar-se que quan intervenia el desistiment del treballador (18-11-2020), l'any natural encara no s'havia escolat, sense que, per tant, la seva manca de pagament pugui erigir-se en causa que justifiqués la decisió extintiva per part del treballador. La reclamació d'indemnització que s'exercitava, no podia, per tant, prosperar. Cinquè.- Quant a les costes que el recurrent interessa que s'imposin al demandant, les de la instància hauran de ser imposades a l'empresari seguint la doctrina de la Sala. En efecte en matèria laboral hem pogut establir que l'estimació encara que mínima de la demanda es traduirà en la imposició de les costes a l'empresari (Sentència de 14-6-2007, rotlle TSJC-66/07). Pel que es refereix a les costes ocasionades en aquesta alçada, l'estimació substancial del recurs articulat comporta que no hagi de fer-se pronunciament al seu respecte (art. 354.2 del CPC). Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX ESTIMAR substancialment el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Farré contra la Sentència dictada per la Batllia el dia 15-7- 2022 que es revoca en la part que el condemna a satisfer al Sr. Morell la suma de 21.675,77.- EUR, fixant en el seu lloc que aquest només haurà de satisfer la quantitat de 76,04.- EUR bruts, confirmant els seus restants pronunciaments. I sense fer especial imposició de les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE