SENTÈNCIA 048-2023 Andorra la Vella, el 18 d'abril del 2023. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- El 24-11-2017, el Sr. Farré, va formular demanda en judici verbal civil, pel procediment abreujat, de separació respecte de la Sra. Ribes, sol·licitant es dictés Sentència declarant la separació dels consorts; mantenint l'exercici de la pàtria potestat sobre el fill compartit entre els progenitors; fixant una guarda i custòdia compartida per setmanes alternes respecte del fill menor ENTITY_10; o subsidiàriament mantenir aquelles decretades en el marc de les mesures provisionals prèvies excepte pel que fa a la pensió alimentària sol·licitava que es rebaixés fins a la suma màxima de 200 EUR mensuals i la contribució a les despeses extraordinàries, en tots els casos, per parts iguals; l'atribució de l'ús del domicili que fou conjugal a favor del Sr. Farré i subsidiàriament, de forma provisional i no indefinida a favor de la Sra. Ribes. 2.- El 12-1-2018, la Sra. Ribes contestava la demanda articulada, oposant- se a les pretensions del Sr. Farré i formulant alhora demandant reconvencional, sol·licitant es dictés Sentència declarant la separació dels consorts; mantenint l'exercici de la pàtria potestat compartit entre els progenitors; mantenint l'atribució de la guarda i custòdia del fill menor Romeu a favor de la mare amb suspensió provisional dels contactes paternofilials; o subsidiàriament mantenir un règim de contactes i fixant una pensió alimentària en 450 EUR mensuals a càrrec del progenitor. El Ministeri fiscal, contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions de la part demandant, a menys que els fets que relatava resultessin degudament justificats en el moment processal oportú. 3.- El Sr. Farré contestava la demanda reconvencional articulada oposant- s'hi, interessant es dictés Sentència estimant íntegrament les pretensions que havia articulat en el seu escrit rector. El Ministeri fiscal també s'oposava a la demanda reconvencional articulada, a menys que els fets que s'hi relataven resultessin degudament justificats en el moment processal oportú. 4.- Una volta practicats els mitjans de prova considerats necessaris i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 2-11-2022 requeia Sentència amb la següent part decisòria: "Que estimant parcialment tant la demanda principal com la reconvencional formulada pels Srs. Farré i Ribes respectivament, ha de: Primer.- Declarar la separació dels consorts Farré Ribes, així com la dissolució del seu règim econòmic matrimonial, i no fer cap pronunciament respecte de l'atorgament d'una eventual pensió compensatòria. Segon.- Mantenir l'atribució de l'ús del domicili que fou conjugal a favor de la Sra. Ribes per una durada de dos anys a comptar de la fermesa de la present decisió, amb les precisions fetes al Fonament de dret Tercer de la present decisió. Tercer.- No donar lloc a la petició formulada pel Sr. Farré de condemna de la Sra. Ribes al pagament "les despeses inherents a l'ocupació de dit apartament mentre hi resideixi", amb les precisions fetes al respecte al Fonament de dret Quart de la present decisió. Quart.- No donar lloc a la petició formulada per la Sra. Ribes en seu de conclusions consistent en la condemna del Sr. Farré al pagament "del 50% de les despeses extraordinàries generades pel menor Romeu (qpd) fins el dia 1 de març de l'any 2022 per ambdós progenitors a parts iguals", amb les precisions fetes al respecte al Fonament de dret Cinquè de la present decisió. Cinquè.- Donar compliment a tot el punt necessari a fi que, una volta la present resolució judicial guanyi fermesa, es practiqui la seva inscripció prop del Registre civil del Principat d'Andorra. Sisè.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades". 5.- La representació processal de la Sra. Ribes ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució, sol·licitant la seva revocació parcial en el sentit que es declari que l'ús del domicili familiar que es reconeixia no es veiés sotmesa a cap limitació temporal. En primer lloc, denuncia la vulneració al seu dret fonamental al dret a un procés atesa l'extensió anormal de la durada del procediment. Quant a la concreta pretensió que articula en aquesta alçada, sosté que quan la sentència dictada limitava en el temps l'ús del domicili familiar per part de la seva representada incorria en incongruència perquè cap de les parts ho demanava en els seus escrits rectors. Refereix, d'altra part, que la referència a la decisió TSJC-245/10 no resultava adequada atès que ni el Sr. Farré sol·licitava l'ús del domicili ni tampoc en l'eventualitat que el mateix s'atribuís a la seva representada demanava el seu ús es limités en el temps. Amb caire subsidiari, indicava que la resolució d'instància resultava arbitrària perquè no motivava la concreta extensió temporal (2 anys) en què es fixava l'ús de l'immoble per part de la seva representada. 6.- La representació processal del Sr. Farré s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la seva desestimació i confirmació íntegra de la sentència dictada en la instància, el tot imposant a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades. Amb aquesta finalitat sosté que la part recurrent no es podia queixar de la durada del procediment atès que n'era la principal responsable. Quant a la pretesa incongruència, indica que en la petició subsidiària que va articular en el seu escrit rector va demanar que es limités l'ús, i es fixés com a màxim a la data de liquidació del règim econòmic matrimonial. Quant a la manca de motivació que es retreu a la decisió dictada, sosté pel contrari que s'hi dedicava més de 5 pàgines, i que aquesta incidia tant sobre la decisió d'atribuir a l'esposa l'ús del domicili familiar com en la durada d'aquesta atribució. FONAMENTS DE DRET Primer.- En aquesta alçada, dues són les qüestions que es recorren en relació amb la resolució dictada en la instància: 1) la durada excessiva del procediment que la part denuncia i 2) la decisió de limitar temporalment l'atribució a l'esposa de l'ús del domicili que havia estat familiar. Els restants pronunciaments assolits per la batllia, no són objectes de recurs i en conseqüència han esdevingut ferms. Segon.- D'acord amb l'indicat i examinat, en primer lloc, la qüestió relativa a l'afectació al dret al procés degut, en la seva vessant al dret a un judici de durada raonable, destacarem que al marge que no s'articula cap concreta pretensió per aquesta raó, aquesta qüestió integra l'àmbit d'una reclamació per anormal funcionament de l'administració de Justícia (art. 10 de la LQJ) quina competència correspon en exclusiva al Ple d'aquest Tribunal. Tercer.- Quant a l'afectació al principi de congruència que es denuncia, ja hem tingut ocasió de precisar (Sentència de 30-4-2021, rotlle TSJC- 295/2020): "El principi de congruència pretén assegurar que la resposta judicial s'ajusti als termes en que les parts han configurat el debat, havent-se de pronunciar el Tribunal sobre tots els punts que li són sotmesos, no podent concedir més del que demanava l'agent (incongruència ultra petita), ni una cosa diferent a la sol·licitada (incongruència extra petita), ni atorgant menys del que admet el demandat (incongruència citra petita). La valoració de tota eventual incongruència, exigeix confrontar la part dispositiva de la Sentència amb l'objecte del procediment delimitat pels seus elements subjectius, objectius, "causa petendi" i petítum. Això però no suposa que els òrgans jurisdiccionals es trobin vinculats de manera rígida pels pediments articulats per les parts en els seus escrits rectors o els raonaments jurídics esgrimits en suport als mateixos. En efecte d'una banda el principi "iura novit curia" permet al Jutge fonamentar la seva decisió en preceptes legals o normes jurídiques que resultin de pertinent aplicació al supòsit examinat i això encara que no haguessin estat invocades pels litigants. D'altra part, l'òrgan judicial només es troba vinculat per l'essència del que ha resultant demanat i discutit en el procediment i no per la literalitat de les concretes pretensions exercitades tal i com hagin estat formalment sol·licitades pels litigants (cfr. en aquest sentit l'Aute del Tribunal Constitucional de 7-9-2018, causa 2018-29-RE), de manera que no existirà incongruència quan el Tribunal es pronuncia sobre una pretensió que encara que pogués no haver estat formal o expressament exercitada, resultava implícita o era conseqüència ineludible o necessària de les pretensions articulades o de la qüestió principal debatuda en el procediment (vegi's en aquest sentit la nostra Sentència de 28-3-2019, TSJC-391/2018)". En el present supòsit no es pot considerar que la resolució dictada hagi incorregut en incongruència de cap mena. En efecte, en l'escrit de demanda, la representació processal del Sr. Farré, introduïa una petició subsidiària (fet cinquè) on de manera expressa demanava que en l'eventualitat que l'ús del domicili fos atribuït a l'esposa, aquesta atribució fos provisional i finalitzés, com a més tard per tot, en el moment en què intervingués la liquidació el règim econòmic matrimonial. En aquesta situació la qüestió relativa a la temporalitat de l'atribució del domicili integrava els termes del debat processal entre les parts i res es pot retreure a la batlle des d'aquesta perspectiva, quan el limitava temporalment. Quart.- Amb caire subsidiari, la recurrent qüestiona la concreta limitació temporal en què es fixa l'ús del domicili familiar per part de l'esposa (2 anys). La doctrina que aquesta Sala ha mantingut d'ençà de la Sentència de 23- 12-2010 (rotlle TSJC-245/10) que en relació amb l'atribució amb caire assistencial de l'ús del domicili que havia estat familiar en favor d'un dels consorts "s'han de refusar les atribucions amb caire indefinit, tota vegada que el criteri de la necessitat s'ha de fixar amb caràcter temporal". Respecte d'aquest criteri indicarem que ha estat recollit pel legislador en la recent Llei 30/2022 Qualificada de la persona i la Família, quan en l'article 142.2, preveu: "A manca d'acord, o si l'acord no és aprovat, l'autoritat judicial pot, ateses les circumstàncies, atribuir l'ús de l'habitatge familiar i del seu parament a un dels progenitors, sigui perquè li ha estat atribuïda la guarda dels fills o, si la guarda és compartida o no hi ha fills menors, per la seva major necessitat. L'atribució de l'ús de l'habitatge per raó de major necessitat té caràcter temporal i se n'ha de fixar la durada. Si escau, l'autoritat judicial pot establir una compensació a favor del titular de l'habitatge durant el període en què hagi de cedir-ne l'ús". En conseqüència res es pot retreure a l'òrgan judicial d'instància, quan a la decisió de principi de limitar temporalment l'atribució de l'ús del domicili efectuat en benefici de l'esposa. Pel que es refereix en segon terme, a la concreta limitació en l'ús que ha estat fixada en la resolució dictada, s'ha de recordar que la regla que fonamenta l'atribució a un dels consorts del domicili que havia estat familiar, pretén assegurar l'interès més necessitat de protecció. Aquesta noció jurídica indeterminada quan no concorren fills menors com aquí succeeix, exigeix efectuar un examen comparatiu de la situació d'ambdós consorts, examen que a títol il·lustratiu, s'ha de fonamentar en la falta de disposició per part del cònjuge que ho sol·licita d'altre habitatge que li permeti subvenir a la seva necessitat d'habitatge, la falta de mitjans econòmics que li assegurin l'accés a altre habitatge, les circumstàncies personals del cònjuge que sol·licita l'atribució, l'ús del domicili com a centre de treball, etc. En el present supòsit, la qüestió relativa a la titularitat de la unitat immobiliària on se situa l'apartament de constant referència és discutida entre les parts sense que la resolució de la controvèrsia existent entre ells pugui encabir-se en l'objecte del present procediment. Tampoc es discuteix, d'altra banda, que el fill dels litigants D, és independent econòmicament dels seus progenitors. Finalment, des d'una perspectiva econòmica estricta, no es discuteix tampoc que ambdós litigants obtenen uns ingressos mensuals equivalents (al tomb de 2.300. EUR mensuals cadascun). En aquesta eventualitat, ha de considerar-se que l'atribució de l'ús del domicili familiar fixada per la batlle en dos anys, apareix ajustada a dret, en ser un termini que ha de permetre a la Sra. Ribes refer-se de la pèrdua del seu fill menor i cercar altre habitatge que pugui adequar-se a les seves necessitats. Per tot el que ha estat exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat i confirmar en tots els seus extrems, la sentència dictada pel Batlle en data 2-11-2022. Cinquè.- A la vista dels interessos familiars que s'han dilucidat en el present litigi, no escau fer pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada, en no apreciar-se temeritat ni mala fe en cap dels dos litigants. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Ribes ontra la Sentència 68/2022 de data 2-11-2022 que es confirma íntegrament. I sense fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE