SENTÈNCIA 26-2023 PARTS: Apel·lant: COMÚ X. Representant: Sr. Bonet Advocada: Sra. Giner Apel·lat: Sr. Pina Representant: ídem Advocat: Sr. Morell COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Albert Andrés Pereira Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz Sra. Alexandra Cornella Sola Andorra la Vella, el 24 de maig del 2023. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000067/2019. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- El Sr. Pina va interposar demanda contra el Comú X, en què impugnava la resolució desestimatòria presumpta per silenci administratiu del recurs formulat contra l'acord de data 3 d'abril de 2019 de la Junta de Govern comunal, que va imposar a l'agent la sanció de separació del servei, com a responsable d'una falta molt greu de l'article 47.j) de la Llei 8/2005, de 21 de febrer, dels agents de circulació comunals, consistent en la reincidència en la comissió de faltes greus. La sentència de 13 de juny de 2022 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar la demanda, declarant, entre d'altres extrems, que la resolució impugnada no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. 2.- La representació del Comú X ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, en el qual s'articulen les següents al·legacions: Procedeix suspendre el curs de les actuacions, per l'existència d'una prejudicialitat penal, ja que s'estan tramitant unes diligències prèvies pels mateixos fets que són objecte d'aquest procés. L'Administració comunal va seguir els tràmits més importants del procediment i, en tot cas, la decisió no podia ser diferent si s'haguessin respectat absolutament totes les formalitats prescrites. L'agent no va ser posat en indefensió. En tot cas, no es tractaria d'una nul·litat de ple dret, sinó d'una mera anul·labilitat, que permetria validar la resolució impugnada. 3.- El Sr. Pina s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, en base a les següents al·legacions: No es pot apreciar l'existència d'una qüestió prejudicial penal, ja que en aquest procés només s'analitza si es va seguir correctament el procediment sancionador, i si es donen els requisits necessaris per considerar que s'ha comès una infracció molt greu de reincidència en faltes greus, qüestions que són alienes al procediment penal. La resolució sancionadora és nul·la de ple dret, ja que s'ha imposat la separació de servei sense cap procediment previ, el que suposa una completa indefensió de l'interessat. 4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Com resulta dels antecedents, s'impugna en aquest procés la resolució desestimatòria presumpta per silenci administratiu del recurs formulat contra l'acord de data 3 d'abril de 2019 de la Junta de Govern comunal, que va imposar a l'agent la sanció de separació del servei, com a responsable d'una falta molt greu de l'article 47.j) de la Llei 8/2005, de 21 de febrer, dels agents de circulació comunals, consistent en la reincidència en la comissió de faltes greus. Com igualment s'ha exposat, la sentència apel·lada del Tribunal de Batlles ha estimat la demanda, en considerar que la resolució impugnada és nul·la de ple dret, ja que s'ha imposat a l'agent la sanció de separació del servei sense la prèvia incoació del corresponent expedient disciplinari. Tercer.- De forma preliminar, s'ha d'examinar la petició del Comú de suspendre el curs de les actuacions per l'existència d'una prejudicialitat penal, ja que s'estan tramitant unes diligències prèvies pels mateixos fets que són objecte d'aquest procés. Aquesta qüestió ja va ser plantejada en la primera instància, essent desestimada per l'aute de 29 de juny de 2021 del Tribunal de Batlles, amb el qual manifesta la seva disconformitat l'Administració recurrent. Quart.- Com ha dit l'aute d'aquesta Sala núm. 8-2023, de 3 de maig: "L'article 62 de la LQJ estableix que l'ordre jurisdiccional penal té caràcter preferent i que no es poden plantejar conflictes de competència als òrgans d'aquest ordre jurisdiccional. Com a corol·lari d'aquestes previsions, l'ordenament andorrà ha previst la suspensió del procediment per prejudicialitat penal, el fonament de la qual és evitar que es puguin dictar resolucions contradictòries en diferents ordres jurisdiccionals -penal, d'una banda, i civil o administratiu, d'altra-, compte tingut que uns mateixos fets no poden ser i no ser a la vegada. Així, si la jurisdicció penal té caràcter preferent, en el cas que en un assumpte civil o administratiu s'hagi d'analitzar els mateixos fets que es ventilen a la jurisdicció penal, caldrà suspendre el procés civil o administratiu fins que es resolgui el penal per determinar si aquests fets s'han produït o no. L'art. 8 de la LQJ exigeix dos requisits per tal que es pugui acordar-se la suspensió d'un procediment per prejudicialitat penal: Que en el procés penal s'investiguin fets que fonamenten les pretensions de les parts en el procés civil o administratiu. Que la resolució que hagi de recaure en el procés penal sigui imprescindible per resoldre el procés civil o administratiu. D'aquest segon requisit se'n dedueix que la suspensió per prejudicialitat ha de ser una mesura excepcional. De fet, el principi de tutela judicial exigeix que les suspensions del procediment siguin excepcionals, i només es podran acordar quan es donin els requisits legalment previstos. (...) Cal recordar que la prejudicialitat penal es fonamenta en la circumstància que l'actuació de l'Administració, en el cas de situacions o fets que estiguin vinculats als investigats en la jurisdicció penal, està subordinada a allò que estableixi el Tribunal penal, però només quan els fets investigats siguin la premissa de la qual es parteix per imposar la sanció...". Per la seva part, l'article 57 del Codi de procediment civil, d'aplicació supletòria, disposa sobre aquesta qüestió: "2. En cas que se substanciï un procés penal en el marc del qual s'investiguen fets que fonamenten les pretensions de les parts en el procés civil, i que la resolució que hagi de recaure en el procés penal sigui imprescindible per resoldre el procés civil, el tribunal decideix la suspensió del procés civil, d'ofici o a instància de part...". Cinquè.- En aquest cas, la sanció de separació del servei li va ser imposada a l'agent per la reincidència en la comissió de faltes greus, en base al fet de que ja havia estat objecte de fins a cinc sancions per faltes d'aquesta naturalesa, mitjançant resolucions de 27 de març de 2019 i del mateix 3 d'abril de 2019. Ara bé, no es va incoar cap procediment per depurar la comissió de la infracció molt greu de reincidència, sinó que la separació del servei es va imposar simultàniament a les dues darreres sancions per faltes greus, és a dir, el 3 d'abril de 2019. En base a aquesta circumstància, la demanda inicial d'aquest procés sosté que la resolució que imposa la separació és nul·la de ple dret, ja que no s'ha seguit el procediment sancionador preceptiu i, d'altra banda, que no concorren els requisits necessaris per apreciar la reincidència. Des d'aquesta perspectiva, és obvi que les qüestions plantejades en aquest procés són de naturalesa exclusivament administrativa, i que cap repercussions sobre les mateixes pot tenir la resolució que posi fi al procediment penal, que té un objecte diferent, que consisteix en fixar els fets que van donar lloc a les sancions prèvies per faltes greus, així com determinar si els mateixos són constitutius d'infracció penal. En conseqüència, procedeix desestimar l'al·legació relativa a l'existència d'una prejudicialitat penal respecte de les diligències prèvies núm. 8000051/2020. Aquesta solució difereix de l'adoptada en el recurs d'apel·lació núm. TSJA-0000073/2022. En aquell cas, s'examinen els fets que han donat lloc a la imposició de fins a sis sancions disciplinàries (una per falta lleu i cinc per faltes greus), i aquests mateixos fets són els que han donat lloc a la incoació de les referides diligències penals, de manera que la resolució que s'adopti en la causa penal condiciona, en quant a la fixació dels fets, la decisió del procés administratiu. En aquest cas, ben al contrari, no són objecte de debat les infraccions prèvies, sinó qüestions intrínsecament administratives, com l'observança del procediment degut i els requisits de la infracció administrativa de reincidència en faltes greus. En conseqüència, la prejudicialitat penal que s'ha apreciat en aquell recurs no pot ser aplicada en aquest procés. Sisè.- Un cop descartada la suspensió del curs de les actuacions que sol·licita l'Administració comunal, procedeix abordar la qüestió de fons. En relació amb la mateixa, s'han de confirmar íntegrament les conclusions a què ha arribat la sentència apel·lada. En efecte, la coloració penal del dret administratiu sancionador impedeix imposar de pla una sanció, sense la prèvia tramitació del procediment que correspongui, tal com es desprèn dels articles 123 bis del Codi de l'Administració i 57.1 de la Llei de la funció pública. A més, l'article 89 d'aquesta darrera Llei disposa que: "3. La comissió d'una falta implica l'exigència de responsabilitat disciplinària mitjançant la imposició de la sanció prevista per aquesta Llei d'acord amb el procediment que hi és establert, que garanteix l'audiència i la defensa de l'inculpat". El fet de que es tracti de la reincidència en faltes greus, i que el Comú hagi tingut en compte les sancions imposades prèvia o simultàniament, no exclou que s'hagi d'incoar un procediment específic respecte de la falta molt greu aplicada en aquest cas, en el qual l'interessat pugui articular els mecanismes de defensa que la llei li atorga. En conseqüència, és evident que s'ha omès totalment i absoluta el procediment disciplinari preceptiu per imposar la separació del servei, de manera que la resolució impugnada de 3 d'abril de 2019 és nul·la de ple dret, segons l'article 48.c) del Codi de l'Administració. Setè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Comú X. contra la sentència dictada el 13 de juny de 2022 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma íntegrament. Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE