STSJAD ANDORRA, a 24 de maig del 2023 - ROJ: STSJAD 139/2023
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé24 mai 2023
Numéro99/22
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 139/2023 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 24 mai 2023)
> Décision commentée : STSJAD 139/2023, ECLI:AD:TSJADAD:2023:139, recours n° 99/22, protocole n° 2000017/2022 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note préliminaire : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue ci-dessus est celle figurant dans le texte de la décision (ROJ et ECLI).*
## Faits et procédure
Mme Elías, assurée auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), a été déclarée médicalement apte par une décision préalable du 18 novembre 2021, laquelle lui refusait l'attribution d'une pension d'invalidité pour maladie commune. Le recours administratif formé contre cette décision a été rejeté par une résolution du Conseil d'administration de la CASS du 25 janvier 2022.
Saisi par l'intéressée, le Tribunal unipersonnel du Batlle a rejeté la demande par un jugement du 3 octobre 2022, estimant les décisions attaquées conformes au droit.
L'appelante soutient, en substance, que le tribunal de première instance a commis une erreur dans l'appréciation de la preuve : un rapport de la Dre Conde et l'expertise judiciaire concluraient à une diminution de la capacité de gain de 60 %. Elle reproche en outre au premier juge de s'être écarté de l'expertise sans ordonner de complément de preuve, complément que la CASS avait pourtant sollicité.
La CASS conclut à la confirmation du jugement. Elle fait valoir que le taux d'invalidité doit être déterminé uniquement à partir de la gravité de la pathologie, à l'exclusion de l'activité professionnelle de l'assurée. Elle soutient qu'un taux de 44 % pour la périarthrite rhumatoïde, combiné à l'atteinte de la hanche, aboutirait à un taux global de 49,6 %, insuffisant pour atteindre le seuil de 60 %.
Les parties ont été admises à conclure par écrit en lieu et place de l'audience (« substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions »).
## Question de droit
La Sala Administrativa devait trancher deux questions, qui se rattachent à l'articulation entre la preuve pericial et les règles matérielles de détermination de l'invalidité :
1. Le juge peut-il écarter les conclusions d'une expertise judiciaire lorsque celle-ci intègre, dans l'évaluation du taux d'invalidité, des facteurs qui ne relèvent pas de la réduction de la capacité de gain au sens du Règlement applicable ?
2. Dans une telle hypothèse, un complément d'expertise doit-il être ordonné avant de statuer ?
Le tribunal rappelle d'abord que l'expertise est un élément de judiciaire « de particular importància », mais que le juge n'est pas lié par son contenu. Il s'appuie sur l'article 47 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, aujourd'hui remplacé par l'article 222 du Codi de procediment civil, applicable à titre supplétif en vertu de l'article 32.4 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu.
## Solution et dispositif
La Cour retient que la méthode d'évaluation de l'expert ne respecte pas les dispositions applicables, en particulier l'article 8 du Reglament de les prestacions d'invalidesa de la seguretat
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 24 de maig del 2023 - ROJ: STSJAD 139/2023
STSJAD 139/2023 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 24 mai 2023)
Note préliminaire : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue ci-dessus est celle figurant dans le texte de la décision (ROJ et ECLI).
Faits et procédure
Mme Elías, assurée auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), a été déclarée médicalement apte par une décision préalable du 18 novembre 2021, laquelle lui refusait l'attribution d'une pension d'invalidité pour maladie commune. Le recours administratif formé contre cette décision a été rejeté par une résolution du Conseil d'administration de la CASS du 25 janvier 2022.
Saisi par l'intéressée, le Tribunal unipersonnel du Batlle a rejeté la demande par un jugement du 3 octobre 2022, estimant les décisions attaquées conformes au droit.
L'appelante soutient, en substance, que le tribunal de première instance a commis une erreur dans l'appréciation de la preuve : un rapport de la Dre Conde et l'expertise judiciaire concluraient à une diminution de la capacité de gain de 60 %. Elle reproche en outre au premier juge de s'être écarté de l'expertise sans ordonner de complément de preuve, complément que la CASS avait pourtant sollicité.
La CASS conclut à la confirmation du jugement. Elle fait valoir que le taux d'invalidité doit être déterminé uniquement à partir de la gravité de la pathologie, à l'exclusion de l'activité professionnelle de l'assurée. Elle soutient qu'un taux de 44 % pour la périarthrite rhumatoïde, combiné à l'atteinte de la hanche, aboutirait à un taux global de 49,6 %, insuffisant pour atteindre le seuil de 60 %.
Les parties ont été admises à conclure par écrit en lieu et place de l'audience (« substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions »).
Question de droit
La Sala Administrativa devait trancher deux questions, qui se rattachent à l'articulation entre la preuve pericial et les règles matérielles de détermination de l'invalidité :
Le juge peut-il écarter les conclusions d'une expertise judiciaire lorsque celle-ci intègre, dans l'évaluation du taux d'invalidité, des facteurs qui ne relèvent pas de la réduction de la capacité de gain au sens du Règlement applicable ?
Dans une telle hypothèse, un complément d'expertise doit-il être ordonné avant de statuer ?
Le tribunal rappelle d'abord que l'expertise est un élément de judiciaire « de particular importància », mais que le juge n'est pas lié par son contenu. Il s'appuie sur l'article 47 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, aujourd'hui remplacé par l'article 222 du Codi de procediment civil, applicable à titre supplétif en vertu de l'article 32.4 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu.
Solution et dispositif
La Cour retient que la méthode d'évaluation de l'expert ne respecte pas les dispositions applicables, en particulier l'article 8 du Reglament de les prestacions d'invalidesa de la seguretat
Sentència
Núm. de Protocol: 2000017/2022 Núm. de Rotlle: TSJA-0000099/2022
SENTÈNCIA 27-2023
PARTS:
Apel·lant: Sra. Elías
Representant: Sra. Canals
Advocada: Sra. Palmer
Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)
Representant: Sr. Pérez
Advocat: ídem
Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz
Sra. Alexandra Cornella Sola
Andorra la Vella, a la data consignada al marge.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000017/2022.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
1.- La Sra. Elías va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social (ENTITY_7), en què impugnava la resolució del Consell d'Administració de 25 de gener de 2022, que havia desestimat el recurs formulat contra una prèvia resolució de 18 de novembre de 2021, mitjançant la qual es va atorgar l'alta mèdica a la interessada i es va denegar la concessió d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna.
La sentència de 3 d'octubre de 2022 del Tribunal unipersonal del Batlle va desestimar la demanda, declarant que les resolucions impugnades eren ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
2.- La representació de la Sra. Elías ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
S'ha produït un error en la valoració de la prova. Al recurs administratiu ja es va aportar un informe de la Dra. Conde que concloïa que la interessada presenta una disminució de la capacitat de guany del 60%, i en el mateix sentit es pronuncia el dictamen pericial practicat en les actuacions.
Encara que el perit judicial va tenir en compte en la seva valoració les característiques del treball de la recurrent, la sentència s'aparta de les conclusions d'aquest informe, sense practicar el complement de la prova que va sol·licitar la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS).
3.- La representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, en base als següents arguments:
El perit ha valorat conjuntament els factors objectius i els subjectius, quan el grau d'invalidesa s'ha d'establir només en base a l'entitat de la patologia, sense tenir en compte el treball que desenvolupa la interessada.
El complement de la prova pericial no va ser sol·licitat per la recurrent.
La periartritis reumatoide que pateix la interessada no justifica un grau d'invalidesa del 45%, com admet el propi perit pel cas que aquella realitzés una tasca sedentària. Fins i tot si s'atribuís un 44%, la invalidesa total seria del 49,6%, insuficient per ponderar els factors subjectius, de manera que en cap cas s'arribaria a una pèrdua de la capacitat de guany del 60%.
4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Constitueix l'objecte del present recurs l'examen de la legalitat de les resolucions de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), que van denegar l'atorgament a la interessada d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna, en considerar que no presentava una pèrdua de la capacitat de guany d'almenys el 60%, com exigeix l'article 166 de la Llei de la seguretat social, sinó que les patologies sofertes per la recurrent suposaven un grau d'incapacitat del 28%.
Segons el criteri de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), l'artritis reumatoide suposa un 20% d'incapacitat i la pròtesi total del maluc dret un 10%, de manera que, després de l'aplicació de la regla de Balthazard, la invalidesa total és del 28%.
En el transcurs del procés, s'ha practicat una prova pericial, les conclusions de la qual són coincidents pel que fa a les seqüeles derivades de la pròtesi del maluc (10%), però que discrepa quant a la periartritis reumatoide, a la qual atribueix un 45% d'incapacitat, en considerar que té una repercussions important, amb la qual cosa s'obté un grau d'invalidesa total superior al 60%, incloent els factors complementaris a què fa referència l'article 168 de la Llei de la seguretat social.
Tanmateix, el Tribunal a quo ha considerat que no es poden seguir les conclusions del dictamen pericial, ja que el tècnic ha fet la seva valoració del grau d'invalidesa tenint en compte altres circumstàncies que no corresponen estrictament a la reducció de la capacitat de guany, com succeeix amb el tipus de treball que desenvolupa la interessada, de manera que la incapacitat total no arriba al 60%.
Tercer.- Aquesta Sala ha declarat de manera reiterada que la prova pericial és un element de judici de particular importància, especialment quan, com en aquest cas, es tracta d'aplicar coneixements especialitzats propis de la ciència mèdica. De tota manera, també s'ha afirmat que el tribunal no està vinculat pel contingut del dictamen, tal com disposava anteriorment l'article 47 de la Llei de la jurisdicció administrativa i, actualment, l'article 222 del Codi de procediment civil, d'aplicació supletòria segons l'article 32.4 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu.
Quart.- En el cas que ara s'examina, és cert que el dictamen pericial (folis 105-110), a l'hora de fixar l'estat general de salut de la interessada, té en compte factors complementaris com succeeix amb l'activitat laboral que venia desenvolupant.
En aquest sentit, el perit afirma que:
"És evident, que aquesta valoració es fa tenint en compte que la Sra. Elías té una activitat professional que requereix esforços importants i una estada dempeus permanent i perllongada, ja que és magatzemista en una farmàcia.
Tanmateix aquesta valoració seria inferior en cas de que la Sra. SMB tingués una activitat professional sedentària, com podria ser el treball d'una administrativa, que pot fer perfectament malgrat les seqüeles que la pacient té a nivell de la seva periartritis reumatoide".
Tal com afirma la sentència apel·lada, aquest mètode valoratiu no s'ajusta a les disposicions aplicables. L'article 8 del Reglament de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social, aprovat per Decret de 27 de maig de 2015, disposa que:
"1. Per determinar la reducció de la capacitat de guany a l'efecte de reconeixement d'aquest tipus d'invalidesa, es té en compte l'estat general de salut de la persona assegurada. Només quan aquest estat general de salut evidenciï, d'acord amb el barem d'aplicació, una pèrdua de capacitat de treball igual o superior al 50%, es poden considerar els factors de l'edat, les facultats físiques i mentals, i les aptituds i la formació professionals de la persona assegurada per complementar el percentatge d'incapacitat laboral.
Per valorar l'estat general de salut de la persona assegurada s'utilitza com a element de referència el barem tècnic indicatiu de l'element objectiu de la invalidesa derivada d'accident laboral o de malaltia professional.
El Reglament de la Conava es pot utilitzar supletòriament o, si escau, complementàriament al barem tècnic, per ajustar la valoració.
Per valorar els factors complementaris indicats a l'apartat 1 anterior s'aplica el barem establert a l'annex d'aquest Reglament.
Una vegada reconeguda la invalidesa, es classifica en dos grups, en funció de si la persona assegurada pot desenvolupar una activitat laboral (grup 1), o si està incapacitada per exercir qualsevol activitat laboral (grup 2). La classificació s'efectua exclusivament en funció de la capacitat residual per exercir una activitat professional. Per fer aquesta classificació es tenen en compte els actes propis de l'assegurat, en particular l'activitat laboral que efectivament hagi pogut desenvolupar amb la seva capacitat residual".
En aplicació d'aquest precepte, l'estat general de salut de la persona interessada s'ha d'establir a partir del barem tècnic aplicable, és a dir, el de la UCANSS, segons la disposició transitòria 1ª de l'esmentat reglament, en relació amb l'article 8.2 del mateix.
Només en el cas que aquest estat general de salut comporti una pèrdua de la capacitat de guany igual o superior al 50%, es poden considerar els factors complementaris relatius a l'edat, les facultats físiques o mentals i les aptituds i la formació professional de l'assegurat, com estableix l'article 8.1 del Reglament.
Per la seva part, l'activitat laboral que pugui desenvolupar l'interessat amb la seva capacitat residual de treball s'ha de tenir en compte a l'hora de classificar la invalidesa en el grup corresponent, d'acord amb l'article 8.4 del reglament.
Cinquè.- Les anteriors consideracions condueixen a la conclusió de que la patologia consistent en la periartritis reumatoide no pot ser valorada en un 45%, com afirma l'informe pericial, ja que aquest resultat s'obté en base a l'increment d'un factor complementari que no pot ser tingut en compte en aquesta fase. Com abans s'ha dit, el mateix tècnic admet que la valoració seria inferior en el cas que la recurrent desenvolupés un treball sedentari.
En aquestes circumstàncies, és obvi que el grau total d'invalidesa era inferior al 60% en el moment de dictar-se les resolucions impugnades, i aquesta conclusió s'obté sense necessitat de cap complement de la prova pericial. En efecte, com posa de relleu la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), n'hi ha prou amb reduir el menyscapte per la periartritis reumatoide del 45% al 44% per obtenir una invalidesa global del 49,6%, en aplicació de la regla de Balthazard, i aquest percentatge, inferior al 50% que estableix l'article 8.1 del Reglament de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social, no permet considerar els factors complementaris d'edat, aptituds i formació professional de la interessada.
En conseqüència, fins i tot amb una mínima reducció de la invalidesa derivada de la periartritis reumatoide, que resulta obligada vist el criteri erroni en què es basa el dictamen pericial, la recurrent no pot veure reconeguda una reducció de la capacitat de guany d'almenys el 60%, això sens perjudici de que un eventual agreujament ulterior pugui donar lloc a una revisió del grau d'invalidesa.
Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Elías contra la sentència dictada el 3 d'octubre de 2022 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, que es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.