SENTÈNCIA 27-2023 PARTS: Apel·lant: Sra. Elías Representant: Sra. Canals Advocada: Sra. Palmer Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) Representant: Sr. Pérez Advocat: ídem COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Albert Andrés Pereira Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz Sra. Alexandra Cornella Sola Andorra la Vella, a la data consignada al marge. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000017/2022. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La Sra. Elías va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social (ENTITY_7), en què impugnava la resolució del Consell d'Administració de 25 de gener de 2022, que havia desestimat el recurs formulat contra una prèvia resolució de 18 de novembre de 2021, mitjançant la qual es va atorgar l'alta mèdica a la interessada i es va denegar la concessió d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna. La sentència de 3 d'octubre de 2022 del Tribunal unipersonal del Batlle va desestimar la demanda, declarant que les resolucions impugnades eren ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. 2.- La representació de la Sra. Elías ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions: S'ha produït un error en la valoració de la prova. Al recurs administratiu ja es va aportar un informe de la Dra. Conde que concloïa que la interessada presenta una disminució de la capacitat de guany del 60%, i en el mateix sentit es pronuncia el dictamen pericial practicat en les actuacions. Encara que el perit judicial va tenir en compte en la seva valoració les característiques del treball de la recurrent, la sentència s'aparta de les conclusions d'aquest informe, sense practicar el complement de la prova que va sol·licitar la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS). 3.- La representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, en base als següents arguments: El perit ha valorat conjuntament els factors objectius i els subjectius, quan el grau d'invalidesa s'ha d'establir només en base a l'entitat de la patologia, sense tenir en compte el treball que desenvolupa la interessada. El complement de la prova pericial no va ser sol·licitat per la recurrent. La periartritis reumatoide que pateix la interessada no justifica un grau d'invalidesa del 45%, com admet el propi perit pel cas que aquella realitzés una tasca sedentària. Fins i tot si s'atribuís un 44%, la invalidesa total seria del 49,6%, insuficient per ponderar els factors subjectius, de manera que en cap cas s'arribaria a una pèrdua de la capacitat de guany del 60%. 4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Constitueix l'objecte del present recurs l'examen de la legalitat de les resolucions de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), que van denegar l'atorgament a la interessada d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna, en considerar que no presentava una pèrdua de la capacitat de guany d'almenys el 60%, com exigeix l'article 166 de la Llei de la seguretat social, sinó que les patologies sofertes per la recurrent suposaven un grau d'incapacitat del 28%. Segons el criteri de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), l'artritis reumatoide suposa un 20% d'incapacitat i la pròtesi total del maluc dret un 10%, de manera que, després de l'aplicació de la regla de Balthazard, la invalidesa total és del 28%. En el transcurs del procés, s'ha practicat una prova pericial, les conclusions de la qual són coincidents pel que fa a les seqüeles derivades de la pròtesi del maluc (10%), però que discrepa quant a la periartritis reumatoide, a la qual atribueix un 45% d'incapacitat, en considerar que té una repercussions important, amb la qual cosa s'obté un grau d'invalidesa total superior al 60%, incloent els factors complementaris a què fa referència l'article 168 de la Llei de la seguretat social. Tanmateix, el Tribunal a quo ha considerat que no es poden seguir les conclusions del dictamen pericial, ja que el tècnic ha fet la seva valoració del grau d'invalidesa tenint en compte altres circumstàncies que no corresponen estrictament a la reducció de la capacitat de guany, com succeeix amb el tipus de treball que desenvolupa la interessada, de manera que la incapacitat total no arriba al 60%. Tercer.- Aquesta Sala ha declarat de manera reiterada que la prova pericial és un element de judici de particular importància, especialment quan, com en aquest cas, es tracta d'aplicar coneixements especialitzats propis de la ciència mèdica. De tota manera, també s'ha afirmat que el tribunal no està vinculat pel contingut del dictamen, tal com disposava anteriorment l'article 47 de la Llei de la jurisdicció administrativa i, actualment, l'article 222 del Codi de procediment civil, d'aplicació supletòria segons l'article 32.4 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu. Quart.- En el cas que ara s'examina, és cert que el dictamen pericial (folis 105-110), a l'hora de fixar l'estat general de salut de la interessada, té en compte factors complementaris com succeeix amb l'activitat laboral que venia desenvolupant. En aquest sentit, el perit afirma que: "És evident, que aquesta valoració es fa tenint en compte que la Sra. Elías té una activitat professional que requereix esforços importants i una estada dempeus permanent i perllongada, ja que és magatzemista en una farmàcia. Tanmateix aquesta valoració seria inferior en cas de que la Sra. SMB tingués una activitat professional sedentària, com podria ser el treball d'una administrativa, que pot fer perfectament malgrat les seqüeles que la pacient té a nivell de la seva periartritis reumatoide". Tal com afirma la sentència apel·lada, aquest mètode valoratiu no s'ajusta a les disposicions aplicables. L'article 8 del Reglament de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social, aprovat per Decret de 27 de maig de 2015, disposa que: "1. Per determinar la reducció de la capacitat de guany a l'efecte de reconeixement d'aquest tipus d'invalidesa, es té en compte l'estat general de salut de la persona assegurada. Només quan aquest estat general de salut evidenciï, d'acord amb el barem d'aplicació, una pèrdua de capacitat de treball igual o superior al 50%, es poden considerar els factors de l'edat, les facultats físiques i mentals, i les aptituds i la formació professionals de la persona assegurada per complementar el percentatge d'incapacitat laboral. Per valorar l'estat general de salut de la persona assegurada s'utilitza com a element de referència el barem tècnic indicatiu de l'element objectiu de la invalidesa derivada d'accident laboral o de malaltia professional. El Reglament de la Conava es pot utilitzar supletòriament o, si escau, complementàriament al barem tècnic, per ajustar la valoració. Per valorar els factors complementaris indicats a l'apartat 1 anterior s'aplica el barem establert a l'annex d'aquest Reglament. Una vegada reconeguda la invalidesa, es classifica en dos grups, en funció de si la persona assegurada pot desenvolupar una activitat laboral (grup 1), o si està incapacitada per exercir qualsevol activitat laboral (grup 2). La classificació s'efectua exclusivament en funció de la capacitat residual per exercir una activitat professional. Per fer aquesta classificació es tenen en compte els actes propis de l'assegurat, en particular l'activitat laboral que efectivament hagi pogut desenvolupar amb la seva capacitat residual". En aplicació d'aquest precepte, l'estat general de salut de la persona interessada s'ha d'establir a partir del barem tècnic aplicable, és a dir, el de la UCANSS, segons la disposició transitòria 1ª de l'esmentat reglament, en relació amb l'article 8.2 del mateix. Només en el cas que aquest estat general de salut comporti una pèrdua de la capacitat de guany igual o superior al 50%, es poden considerar els factors complementaris relatius a l'edat, les facultats físiques o mentals i les aptituds i la formació professional de l'assegurat, com estableix l'article 8.1 del Reglament. Per la seva part, l'activitat laboral que pugui desenvolupar l'interessat amb la seva capacitat residual de treball s'ha de tenir en compte a l'hora de classificar la invalidesa en el grup corresponent, d'acord amb l'article 8.4 del reglament. Cinquè.- Les anteriors consideracions condueixen a la conclusió de que la patologia consistent en la periartritis reumatoide no pot ser valorada en un 45%, com afirma l'informe pericial, ja que aquest resultat s'obté en base a l'increment d'un factor complementari que no pot ser tingut en compte en aquesta fase. Com abans s'ha dit, el mateix tècnic admet que la valoració seria inferior en el cas que la recurrent desenvolupés un treball sedentari. En aquestes circumstàncies, és obvi que el grau total d'invalidesa era inferior al 60% en el moment de dictar-se les resolucions impugnades, i aquesta conclusió s'obté sense necessitat de cap complement de la prova pericial. En efecte, com posa de relleu la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), n'hi ha prou amb reduir el menyscapte per la periartritis reumatoide del 45% al 44% per obtenir una invalidesa global del 49,6%, en aplicació de la regla de Balthazard, i aquest percentatge, inferior al 50% que estableix l'article 8.1 del Reglament de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social, no permet considerar els factors complementaris d'edat, aptituds i formació professional de la interessada. En conseqüència, fins i tot amb una mínima reducció de la invalidesa derivada de la periartritis reumatoide, que resulta obligada vist el criteri erroni en què es basa el dictamen pericial, la recurrent no pot veure reconeguda una reducció de la capacitat de guany d'almenys el 60%, això sens perjudici de que un eventual agreujament ulterior pugui donar lloc a una revisió del grau d'invalidesa. Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Elías contra la sentència dictada el 3 d'octubre de 2022 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, que es confirma en els seus propis termes. Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE