SENTÈNCIA 28-2023 PARTS : Apel·lant: F., SA Representant: Sra. Seco Advocada: Sra. Tamarit Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA Representant: Sra. Sanç Advocada: Sra. Villalba COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL President: Sr. Albert Andrés Pereira Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz Sra. Alexandra Cornella Sola Andorra la Vella, el 24 de maig del 2023. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000073/2021. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- F., SA va interposar demanda jurisdiccional contra la Resolució núm. 324428/2021 dictada pel Govern, per la qual es va desestimar el recurs d'alçada interposat contra la Resolució del Ministeri de Territori i Habitatge, de data 27 de juliol del 2021, desestimatòria de la reclamació d'indemnització per responsabilitat patrimonial presentada per la part agent en reclamació de la quantitat de 13.964.900 euros. 2.- En la sentència núm. 47/2022, de data 30/09/2022 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la part agent. 3.- En el seu escrit d'apel·lació, F., SA al·lega, en substància, que: El Govern sabia des de l'any 2016 la situació de precarietat geològica en què es trobava el talús que amenaçava l'estabilitat de la parcel·la denominada la Portalada, i també a la CG-1, i no va fer res per evitar el perill. Si el Govern hagués pres en el seu moment les mesures o precaucions necessàries, l'esllavissada no s'hauria produït o s'haguessin mitigat els seus efectes. Al dany a la parcel·la va intervenir la passivitat del Govern davant el perill d'esllavissada. Un cop produïda l'esllavissada, el Govern ha procedit a construir un mur pantalla de protecció per la CG-1 que ha fet perdre a la parcel·la el seu aprofitament urbanístic, compte tingut que, segons l'informe d'U., SA, ha passat a ser un mer "cuenco de recepción de desprendimientos futuros". Va ser el Govern qui el 09/10/2019 va prendre unilateralment la iniciativa dels treballs per assegurar la CG-1, sense deixar marge per a que F., SA pogués assumir els referits treballs, atès que, quan per carta del 14 de novembre següent la va requerir perquè els fes, ja havia licitat i adjudicat definitivament el projecte i la direcció facultativa dels treballs, sense que l'agent s'hi pogués oposar, compte tingut que responia a l'exercici de la competència del Govern sobre una via pública de la seva titularitat. De la carta adreçada per F., SA al Govern en data 26/11/2019 no es pot deduir, ni directament ni indirectament, el seu consentiment a que deixés la parcel·la inutilitzada urbanísticament. La urgència podria justificar la intervenció unilateral del Govern, però calia neutralitzar o eliminar el dany causat per aquesta intervenció. L'informe d'U., SA sí qüestiona que la solució tècnica escollida pel Govern fos la més idònia, i proposa com alternativa més eficaç, econòmica i segura la de protegir la pantalla de la carretera "vertiendo tierras desde su lado". No va incomplir l'obligació de mantenir en les degudes condicions de seguretat la parcel·la de la seva propietat, compte tingut que era la vessant situada per sobre d'aquesta i no l'excavació pròpiament dita i el seu mur de contenció, la que presentava riscos. S'han d'imposar les costes d'ambdues instàncies al Govern. 4.- En la seva contesta, el Govern estima, en substància, que: L'esllavissada sí va produir danys a la CG-1, i no es van lamentar danys personals compte tingut que va tenir lloc a les 6 de la matinada, però els usuaris de la via van quedar exposats a un risc elevat de caigudes de rocs. El Govern s'ha limitat a construir un sistema de protecció de la carretera per evitar el risc als usuaris de la via. La responsabilitat pels despreniments dels bloc rocosos s'ha d'analitzar en la causa civil 7000132/2020, instada pel Govern contra F., SA (a la qual s'han acumulat altres causes), on es cerca que la part agent sigui declarada responsable, i es puguin rescabalar les despeses per la neteja de la CG-1 i sobre tot per les obres de protecció de la carretera, i a la causa administrativa 2000026/2021, instada també pel Govern contra el Comú de Sant Julià de Lòria per analitzar el seu grau de responsabilitat en el despreniment produït el 10/08/2018 en la zona de la Portalada. El Govern no va tenir mai coneixement que les obres de construcció de l'edifici comercial pel qual el Comú de Sant Julià de Lòria va atorgar llicència, estiguessis aturades, o presentessin un estat de conservació o de seguretat deficients, però la part agent sí ho era. El Comú de Sant Julià va informar al Govern de l'estat de les obres i del terreny el 15/07/2019, tot dient que el Comú ja estava intervenint. L'informe del Ministeri d'Ordenació Territorial (del maig del 2009 o 2010) citat a l'informe d'E. no pot servir per responsabilitzar al Govern de l'estat del terrenys l'any 2019, sinó que només va servir per advertir dels riscos en aquell indret i de la necessitat de sol·licitar un estudi d'estabilitat, però l'informe del Ministeri era previ a l'obtenció de les autoritzacions per la realització de les obres. L'esllavissada va trobar el seu origen en el fet que desprès de 8 anys d'excavar un forat de mes de 20m de fondària respecte la rasant de la carretera, no es va realitzar l'obra ni es van substituir ni reforçar els ancoratges provisionals. La intervenció del Govern va venir motivada pel despreniment, i per garantir la seguretat dels usuaris de la CG-1. Desprès de realitzar obres d'emergència, es va projectar una solució definitiva i el 14/11/2019 el Ministre d'Ordenament Territorial va adreçar una comunicació a F., SA exposant-li la situació, i la necessitat que, com a propietari del terreny, procedís a substituir el mur pantalla construït per la situació d'emergència per un altre sistema segur, suficient, fiable i eficaç , amb l'advertiment que, si no el feia, l'obra la portaria a terme el propi Govern però a càrrec del propietari, i el 26/11/2019 la propietat va declinar la seva responsabilitat i va deixar en mans del Govern la realització dels treballs. F., SA no va impugnar el projecte de construcció del mur definitiu i tampoc va recórrer l'adjudicació dels treballs del 15/07/2020. El mur ha estat construït al límit de la propietat de F., SA, sense afectar el seu terreny, i si la part agent vol reemplaçar el sistema de protecció construït pel Govern, podrà ser autoritzat a fer-ho -al seu cost-, substituint-lo per un altre que garanteixi la mateixa seguretat de la carretera. 5.- Ambdues parts han confirmat els seus arguments en el seus escrits de conclusions, tot i que la part agent afegeix que, compte tingut que la demandada no ha presentat recurs d'apel·lació, no pot ara qüestionar el contingut de la sentència. 6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir. FONAMENTS DE DRET FONAMENTS DE DRET Primer.- Competència El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia. Segon.- Primerament cal fer una breu descripció dels fets que en ressurten de les al·legacions de les parts i de la documentació incorporada a les actuacions: La part agent és propietària d'un terreny a la zona coneguda com la Portalada, que llinda amb la CG-1, i va sol·licitar llicència al Comú de Sant Julià de Lòria per bastir un centre comercial, llicència que s'atorgà el 05/04/2011. Per protegir la CG-1 es va construir un mur amb uns ancoratges provisionals (estaven previstos mentre l'edifici es bastís, és a dir, per una durada de tres anys), així com diferents barreres, que es van començar a instal·lar al juliol del 2013, i es van finalitzar al novembre del mateix 2013. L'obra va començar i es va fer una gran excavació, com es pot apreciar a les fotografies incorporades a l'informe d'I., ORG_0 (folis 150 i següents de les actuacions), concretament al revers del foli 175 i el 176, que es van prendre el 08/06/2016. Al gran sot generat per l'excavació s'acumulava l'aigua de la pluja i la que es filtrava dels murs, i es va instal·lar un sistema de bombeig continu, que no era eficaç (sobre aquesta qüestió es tornarà més endavant). El 18/02/2019 el Director d'Ordenament Territorial va enviar a F., SA una comunicació (foli 143), tot recordant-li que el 24/08/2010 aquesta va signar un document de compromís que els ancoratges provisionals que aquesta empresa executaria sota la CG-1, deixarien de transmetre tensions al terreny públic en un termini de tres anys des de la data del decret d'autorització del Comú, i que, degut el temps transcorregut i que els ancoratges eren provisionals, es requeria a la part agent per tal que aportés un informe relatiu a la inspecció tècnica sobre l'estat dels ancoratges, o bé que aquests fossin substituïts per un sistema definitiu d'estabilització del terreny. F., SA va respondre el 18/03/2019 tot informant que havia encarregat els treballs tècnics al Sr. Calatayud, arquitecte (aquest fet es dedueix de la comunicació que el Director d'Ordenament Territorial va enviar al Sr. Calatayud el 14/08/2019, foli 130, així com a la resposta que el Sr. Calatayud va adreçar al Director d'Ordenament Territorial el 16/08/2019, foli 132). A l'informe de P. -encarregat per F., SA-, del mes abril del 2019 (folis 201 i següents de les actuacions), es diu -concretament al foli 203- que les barreres de protecció per la realització de l'obra van quedar instal·lades al mes de novembre de 2013 i que cinc anys més tard, és a dir, el mes de novembre de 2018, van resultar malmeses i s'havien de reparar. De fet, aquest informe es va encarregar per la propietat del terreny (F., SA), per reparar la barrera dinàmica de protecció de caiguda de blocs rocosos a la Portalada, que havia resultat malmesa al mes de novembre de 2018. El 15/07/2019 el Comú de Sant Julià de Lòria remet una comunicació a F., SA (foli 199) en la qual posa de manifest que les obres de construcció d'un edifici comercial (autoritzades per Resolució 4440/2011) estaven aturades i presentaven un estat de conservació deficient que podia provocar un greu perill d'estabilitat de l'obra i del seu entorn, i ordenà que, amb caràcter immediat, es prenguessin les mesures necessàries per garantir l'estabilització, conservació i seguretat de l'obra. En la mateixa data (15/07/2019) el Comú informa al Govern de la situació i de que ja ha ordenat a F., SA que prengués mesures al respecte (foli 182). El 23/07/2019 la part agent respon al requeriment efectuat pel Comú el 15/07/2019, i aporta l'informe de P. (abans esmentat), i informa que el tècnic responsable de les obres seria el mateix que signa l'informe de P. -el Sr. ENTITY_8-, i que les portaria a terme C., SL, en un temps de 3-6 mesos a comptar de l'arribada del material que havia de subministrar l'empresa T. (no es parla de cap període de temps per rebre aquest material, la qual cosa deixava en la indefinició la data d'inici de les actuacions). A la mateixa carta considera d'aplicació l'art. 127 de la Llei general d'ordenament del territori i urbanisme (foli 200). El 10/08/2019 es produí una gran esllavissada de rocs, que caigueren al gran sot creat per l'excavació, i, com a conseqüència, tot i que els ancoratges provisionals de protecció de la carretera van resistir, la calçada de la carretera i els senyals es va veure afectats per la caiguda de pedres, i l'aigua acumulada va ultrapassar la barrera de protecció de la carretera com a conseqüència del desplaçament de volum dels rocs (pel principi d'Arquímides) amb un efecte tsunami, la qual cosa demostra que el sot estava ple d'aigua i que el sistema de drenatge instal·lat, o bé no funcionava, o era insuficient. I a les fotografies de l'informe d'E. (folis 276 i següents de les actuacions), es pot veure encara un gran basal d'aigua al sot, tot i que va ser parcialment reomplert pels rocs que van caure a l'esllavissada. El 14/08/2019 el Director d'Ordenament Territorial remet una carta al Sr. Calatayud (per la seva condició de tècnic designat per la propietat del terreny, F., SA), en la qual es diu que no consten indicis que suggereixin defectes en els ancoratges provisionals del mur pantalla de protecció a la CG-1, però que, degut al temps transcorregut des de la resposta de la propietat al requeriment del mes de febrer del 2019 (es va fer al mes de març següent), cinc mesos, interessava una inspecció tècnica sobre els ancoratges. El 16/08/2019 el Sr. Calatayud remet una carta al Director d'Ordenament Territorial (folis 132-133), informant que, fins abans de l'esllavissada, la intenció de F., SA era demanar una pròrroga de l'autorització dels ancoratges provisionals -que era del 2010-, però que, desprès de l'accident "sembla que el més adequat seria integrar el tema dels ancoratges provisionals que en el seu dia es van col·locar sota la carretera general 1, dins del projecte global d'estabilització de la finca, que s'haurà d'efectuar transcorregut un temps prudencial i segons criteri geològic i geotècnic, i que haurà de preveure un sistema definitiu de restauració i estabilització del terreny". El Govern va portar a terme una actuació d'emergència per assegurar la CG-1, que no es qüestiona per la part agent. El 14/11/2019 el Ministre d'Ordenament i Territori remet a l'agent una carta a F., SA (folis 42-45) on es posa de relleu el perill que per la CG-1 suposa que la protecció sigui un mur pantalla -que segueix l'alineació del límit de l'edificació de la parcel·la, que coincideix amb el límit de la CG-1-, que estigui subjectat per ancoratges provisionals, i el risc de fallada d'aquest ancoratges, amb el col·lapse de la carretera, així com el risc de noves esllavissades, compte tingut que la ja produïda havia afeblit significativament l'entorn geològic de l'excavació, i que la protecció provisional -i d'emergència- s'havia de substituir per altre definitiva, que es trobava aleshores en fase de projecte, i que "consistirà en actuacions directes sobre el vessant rocós (bulons, malles, etc), i també en la construcció d'un mur de formigó seguint el marge de la carretera pel costat muntanya", mur que havia de descansar sobre el mur pantalla ja existent, i es requereix una vegada més a la part agent per estabilitzar de forma definitiva el mur pantalla que sosté la CG- 1, amb l'advertiment que, en cas contrari, l'Administració "es veurà en l'obligació d'intervenir directament per assolir l'objectiu descrit, a càrrec vostre". En resposta a aquesta comunicació, F., SA remet carta al Ministre el 26/11/2019 en la que manifesta (folis 46-48) que "és el Govern el que ha de continuar portant a terme les actuacions i els treballs que siguin necessaris per garantir de forma definitiva la seguretat de la CG-1", i "escollir la millor solució a tal efecte", tot i que sol·licita ser notificada amb caràcter previ de les actuacions i dels treballs que el Govern consideri necessari portat a terme. Finalment, mostra el seu desacord sobre que les despeses dels treballs hagin de ser a càrrec seu en base a l'art. 127 LGOTU, i qüestiona la imputació de responsabilitats que sobre l'accident fa l'Administració. El 04/03/2020 el Govern va licitar els treballs de protecció enfront la caiguda de blocs rocosos a la CG-1, zona de la Portalada. El 16/03/2020 F., SA va demanar còpia del projecte, que li fou lliurat l'endemà. El 13/05/2021 la part agent va presentar una reclamació d'indemnització per responsabilitat patrimonial davant el Ministre d'Ordenament Territorial (folis 32 i següents). Com a base de la seva petició, la part considera que l'informe lliurat pel Govern és en realitat un primer projecte, però que, en tot cas, d'aquell es desprèn que les actuacions projectades suposen deixar perduda i inutilitzada completament la seva parcel·la, que passa a ser receptacle d'esllavissades futures, i que el projecte no va comptar amb la conformitat de F., SA. Per Resolució del Ministeri de Territori i Habitatge de data 27/07/2021 (folis 127 i següents) es va desestimar la reclamació. La part agent va interposar recurs d'alçada el 14/09/2021 (folis 118 i següents), que fou desestimat mitjançant la Resolució del 20/10/2021 (folis 25 i següents). Interposat recurs contenciós, aquest fou desestimat per la sentència objecte del present recurs d'apel·lació. Tercer.- L'article 59.1 del Codi de l'Administració estableix que constitueixen causa de responsabilitat administrativa la falta de servei, ocasionada per la mala organització del servei, pel seu funcionament en condicions il·legals o tècnicament defectuoses, o per la manca de funcionament del servei en aquells supòsits en què estava obligat a fer- ho. D'aquest enunciat es desprèn que la falta de servei és indissociable de la noció de culpa imputable a l'Administració, que ha de respondre front als usuaris del funcionament defectuós dels serveis públics. D'altra banda, cal recordar que l'article 127 de la LGOTU disposa que: "1. Els propietaris de parcel·les, edificis i instal·lacions de tota mena tenen l'obligació de destinar-los efectivament als usos establerts en la planificació i a conservar-los en tot moment en les degudes condicions de seguretat, salubritat i higiene. Els propietaris dels edificis i les instal·lacions són responsables de la inspecció, el manteniment i la reparació de tots els elements de l'edifici executats a l'empara de la llicència o les llicències de construcció, incloses les proteccions específiques enfront dels riscos naturals i els ancoratges d'estabilització del terreny. Aquesta responsabilitat ha de constar en totes les escriptures de transmissió de domini. Els comuns, en assabentar-se de qualsevol irregularitat d'ús o de conservació a què fan referència els apartats 1 i 2 d'aquest article, han d'ordenar al propietari l'execució de les obres necessàries per tal de conservar les condicions de seguretat, salubritat i higiene, amb indicació del termini d'execució. Si, dins del termini fixat, el propietari no executa el que ordena el comú, ho fa el mateix comú per compte i a càrrec del propietari." A la demanda -i també en aquesta via d'apel·lació-, la part agent defensa que el Govern sabia des de l'any 2016 la situació de precarietat geològica en què es trobava el talús que amenaçava l'estabilitat de la parcel·la denominada la Portalada, i també a la CG-1, i no va fer res per evitar el perill, i que si el Govern hagués pres en el seu moment les mesures o precaucions necessàries, l'esllavissada no s'hauria produït o s'haguessin mitigat els seus efectes, i conclou que al dany a la parcel·la va intervenir la passivitat del Govern davant el perill d'esllavissada. Tanmateix, és responsabilitat del propietari dels terrenys realitzar les proteccions específiques enfront dels riscos naturals i els ancoratges d'estabilització del terreny, atès que es tractava d'obres realitzades per un particular en un terreny de la seva propietat. I del relat dels fets es constata que l'actora, en tant que propietària del terreny, no va portar a terme aquestes obligacions. En efecte, desprès d'obtenir la corresponent llicència, va instal·lar barreres protectores i, al llindar amb la CG-1, un mur pantalla, subjectat amb uns ancoratges provisionals (que havien de durar tres anys), i va treure roca i material de la muntanya fins fer un sot de gran superfície i de 20m per sota de la rasant amb la carretera (tot i que en algun informe es parla de 30m de fondària), espai on s'havia de bastir el forjat del futur centre comercial. L'obra va quedar abandonada abans que comencés la construcció del forjat, i el sot es va omplir d'aigua. Tot i que la causa de l'esllavissada s'ha de discutir en altres procediments judicials, es pot presumir que el fet de fer una excavació de grans dimensions, no bastir l'edificació -només es va fer la perforació- i deixar l'obra abandonada, va ser un factor que va tenir un paper rellevant en la seva causa (per la pròpia tensió que la muntanya feia en el mur vertical construït per F., SA, i pel fet que van aparèixer esquerdes a la paret del llindar contrari a la carretera). De fet, a l'informe d'U., SA aportat per la part agent, es diu que "los anclajes son provisionales, ya que en el proyecto original del centro comercial se esperaba que fueran innecesarios una vez que los forjados del sótano del edificio estuvieran construidos y sujetaran de forma definitiva la pantalla" (revers del foli 59). D'altra banda, F., SA sosté que va ser el Govern qui el 09/10/2019 va prendre unilateralment la iniciativa dels treballs per assegurar la CG-1 sense deixar marge per a que la propietària pogués assumir els referits treballs, atès que quan per carta del 14 de novembre següent la va requerir perquè els fes, ja havia licitat i adjudicat definitivament el projecte i la direcció facultativa dels treballs, sense que l'agent s'hi pogués oposar, compte tingut que responia a l'exercici de la competència del Govern sobre una via pública de la seva titularitat. Tanmateix, F., SA el 26/11/2019 va manifestar (folis 46-48) que "és el Govern el que ha de continuar portant a terme les actuacions i els treballs que siguin necessaris per garantir de forma definitiva la seguretat de la CG-1", i "escollir la millor solució a tal efecte", tot i que sol·licita ser notificada amb caràcter previ de les actuacions i dels treballs que el Govern consideri necessari portat a terme, i mostra el seu desacord sobre que les despeses dels treballs hagin de ser a càrrec seu en base a l'art. 127 LGOTU. Però si el Govern va assumir la iniciativa va ser per la passivitat de la propietat. Recordi's que el Sr. Calatayud, tècnic designat per la propietat, el 16/08/2019 no ofereix cap solució a la situació creada, i relega la instal·lació d'elements de protecció a la CG-1 a un futur "projecte global d'estabilització de la finca, que s'haurà d'efectuar transcorregut un temps prudencial", és a dir, es refereix a un projecte que no està elaborat i que es faria en un termini incert i sense concretar. De fet, la posició de F., SA, a banda que no s'adiu amb les previsions de l'art. 127 LGOTU, és contradictòria amb la mantinguda per la pròpia part agent qui, el dia 23/07/2019, en resposta als requeriments que li havia fet el Comú de Sant Julià de Lòria el 15/07/2019 per tal que, amb caràcter immediat, es prenguessin les mesures necessàries per garantir l'estabilització, conservació i seguretat de l'obra, va aportar l'informe de P., informa del tècnic responsable de les obres i quina empresa les faria, C., SL. Interessa destacar que a la mateixa carta la part agent considera d'aplicació l'art. 127 de la LGOTU (foli 200). En aquesta tessitura era evident que el Govern no podia restar impassible, i, un cop coneguda la lacònica resposta del tècnic designat per la propietat de data 16/08/2019 -que, recordem, es va limitar a dir que "sembla que el més adequat seria integrar el tema dels ancoratges provisionals que en el seu dia es van col·locar sota la carretera general 1, dins del projecte global d'estabilització de la finca, que s'haurà d'efectuar transcorregut un temps prudència"-, va encarregar un projecte que fou remés a la part agent el 17/03/2020 en tant que propietària del terreny - tot i que el 14/11/2019 ja havia anunciat que es construiria un mur de formigó seguint el marge de la carretera pel costat muntanya-, que no va posar cap objecció a la solució tècnica emprada, tot i que sí en el fet que hagués d'assumir les despeses. A la reclamació presentada en via administrativa la part considera que l'informe lliurat pel Govern és en realitat un primer projecte -a l'informe d'U., SA, al revers del foli 53, es diu que "el proyecto disponible es en realidad un primer proyecto o una primera fase de un proyecto más amplio que aún no se ha desarrollado por completo", i es refereix al projecte que haurà d'evitar o mitigar el risc de caigudes de nous rocs de la muntanya per l'altre llindar de la finca-, però que, en tot cas, d'aquell es desprèn que les actuacions projectades suposen deixar perduda i inutilitzada completament la seva parcel·la, que passa a ser receptacle d'esllavissades futures. Ara bé, el projecte consistí en la construcció d'un mur de formigó de protecció per sobre de la rasant de la carretera, així com la construcció d'un mur tipus Redi-Rock i el canvi de tres fileres d'ancoratges provisionals per uns definitius (com es descriu al peu de la imatge de foli 45, a l'informe d'U., SA), i el nou mur es va fer sobre el terreny públic. Pel que fa la vessant de la muntanya, el projecte planteja portar a terme investigacions i auscultacions de la zona, per poder desenvolupar adequadament un futur projecte d'estabilització (aquesta circumstància es reconeix a les conclusions del referit informe d'U., SA). I la parcel·la de l'actora continua tenint la mateixa classificació urbanística que tenia abans de l'actuació del Govern, un altra cosa és que la situació geològica de la zona desprès de l'esllavissada, molt probablement faci aconsellable abandonar el projecte de construcció del centre comercial, però aquesta circumstància no és responsabilitat del Govern ni deriva de la construcció del mur de protecció de la CG-1 que aquest ha portat a terme. En definitiva, aquest Tribunal compateix el parer de la sentència d'instància, ço que porta a la desestimació del recurs interposat. Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància. DECISIÓ DECISIÓ En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per F., SA. Segon.- Confirmar la sentència recorreguda. Tercer.- No efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE