STSJAD ANDORRA, a 12 de maig del 2023 - ROJ: STSJAD 144/2023
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé12 mai 2023
Numéro92/22
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (STSJAD 144/2023)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ROJ STSJAD 144/2023 ; ECLI:AD:TSJADAD:2023:144) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La décision émane de la Sala Civil du Tribunal superior de justícia d'Andorre, rendue le 12 mai 2023 sous le numéro de recours 92/22, la ponence étant assurée par le magistrat Jaume Tor Porta. Les parties sont une mère, Mme Tamarit, et un père, M. Marcos, séparés et divorcés. Leur fille commune, Conde, née le 11 juin 2003, est majeure à la date de la décision.
Par un convenio de separación du 16-10-20 (date telle qu'indiquée dans la décision), approuvé par un jugement de divorce du 29 juin 2012, les parties avaient fixé des mesures définitives. Le 27 juillet 2021, la mère a saisi le juge de première instance d'une demande de modification de ces mesures. Elle sollicitait une pension alimentaire de 500 euros mensuels à la charge du père, la prise en charge de 50 % des frais de scolarité et de résidence universitaire, ainsi que de 50 % des dépenses extraordinaires.
Par sentence du 23 mars 2022, le juge de première instance a rejeté la demande, sans condamnation spéciale aux dépens. Il a relevé que la fille ne suivait aucune formation académique et exerçait une activité professionnelle rémunérée. La décision de première instance est désignée tantôt comme « Sentència 40/2022 de data 23-3-2022 », tantôt comme « de data 23-2-2022 » dans les fondements. La date exacte de la décision attaquée doit donc être vérifiée sur la source officielle, la date du 23 mars 2022 étant la plus cohérente avec le dispositif et les antécédents de fait.
La mère a interjeté appel, en soutenant une erreur dans l'appréciation des preuves. Elle faisait valoir que la fille vivait toujours avec elle, que ses revenus étaient inférieurs au salaire minimum et qu'elle entendait entreprendre des études vétérinaires ou de biologie, empêchées par l'absence de la note de coupure exigée. Par ordonnance du 16 janvier 2023, la Cour a admis certaines pièces produites en appel (bulletins de salaire, relevé de points CASS, résultat de l'examen d'accès à l'université, inscription à une formation) et en a écarté d'autres (bulletins de janvier et février 2022, demande d'inscription à l'examen d'accès du 23 février 2022).
## Question de droit
La décision soulève deux questions qui se combinent :
1. **Question de fond** : dans quelles conditions un parent peut-il être tenu de verser une pension alimentaire à un enfant majeur qui ne suit pas actuellement de formation et perçoit une rémunération équivalente au salaire minimum ?
2. **Question de procédure** : la juridiction d'appel peut-elle prendre en considération des faits nouveaux survenus après le jugement de première instance, en particulier la reprise d'une formation par l'enfant pendant l'instance d'appel ?
## Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel et confirme intégralement le jugement de première instance. Elle ne statue pas sur les dépens d'appel, en raison de la nature familiale du litigio et de l'absence de témérité ou de mauvaise foi de l'une ou l'autre partie.
Le dispositif, dans sa version originale en catalan, se lit comme suit. La traduction fidèle en français est proposée :
> « DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Tamarit contra la Sentència 40/2022 de data 23-3-2022 que confir
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 12 de maig del 2023 - ROJ: STSJAD 144/2023
La décision émane de la Sala Civil du Tribunal superior de justícia d'Andorre, rendue le 12 mai 2023 sous le numéro de recours 92/22, la ponence étant assurée par le magistrat Jaume Tor Porta. Les parties sont une mère, Mme Tamarit, et un père, M. Marcos, séparés et divorcés. Leur fille commune, Conde, née le 11 juin 2003, est majeure à la date de la décision.
Par un convenio de separación du 16-10-20 (date telle qu'indiquée dans la décision), approuvé par un jugement de divorce du 29 juin 2012, les parties avaient fixé des mesures définitives. Le 27 juillet 2021, la mère a saisi le juge de première instance d'une demande de modification de ces mesures. Elle sollicitait une pension alimentaire de 500 euros mensuels à la charge du père, la prise en charge de 50 % des frais de scolarité et de résidence universitaire, ainsi que de 50 % des dépenses extraordinaires.
Par sentence du 23 mars 2022, le juge de première instance a rejeté la demande, sans condamnation spéciale aux dépens. Il a relevé que la fille ne suivait aucune formation académique et exerçait une activité professionnelle rémunérée. La décision de première instance est désignée tantôt comme « Sentència 40/2022 de data 23-3-2022 », tantôt comme « de data 23-2-2022 » dans les fondements. La date exacte de la décision attaquée doit donc être vérifiée sur la source officielle, la date du 23 mars 2022 étant la plus cohérente avec le dispositif et les antécédents de fait.
La mère a interjeté appel, en soutenant une erreur dans l'appréciation des preuves. Elle faisait valoir que la fille vivait toujours avec elle, que ses revenus étaient inférieurs au salaire minimum et qu'elle entendait entreprendre des études vétérinaires ou de biologie, empêchées par l'absence de la note de coupure exigée. Par ordonnance du 16 janvier 2023, la Cour a admis certaines pièces produites en appel (bulletins de salaire, relevé de points CASS, résultat de l'examen d'accès à l'université, inscription à une formation) et en a écarté d'autres (bulletins de janvier et février 2022, demande d'inscription à l'examen d'accès du 23 février 2022).
Question de droit
La décision soulève deux questions qui se combinent :
Question de fond : dans quelles conditions un parent peut-il être tenu de verser une pension alimentaire à un enfant majeur qui ne suit pas actuellement de formation et perçoit une rémunération équivalente au salaire minimum ?
Question de procédure : la juridiction d'appel peut-elle prendre en considération des faits nouveaux survenus après le jugement de première instance, en particulier la reprise d'une formation par l'enfant pendant l'instance d'appel ?
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel et confirme intégralement le jugement de première instance. Elle ne statue pas sur les dépens d'appel, en raison de la nature familiale du litigio et de l'absence de témérité ou de mauvaise foi de l'une ou l'autre partie.
Le dispositif, dans sa version originale en catalan, se lit comme suit. La traduction fidèle en français est proposée :
Reproduction verbatim
« DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Tamarit contra la Sentència 40/2022 de data 23-3-2022 que confir
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000092/2022 ORIGEN: 5000410/2021 - 00
NIG: 5300542120210001990
PARTS:
Apel·lant: Sra. Tamarit
Representant: Sra. Macias
Advocat: Sra. Machado
Apel·lat: Sr. Marcos
Representant: Sr. Palomo
Advocat: Sr. Castillo
OBJECTE: Aliments per fill major d'edat, no són procedents quan la filla circumstancialment no estudia i treballa percebent una quantitat equivalent al salari mínim.
SENTÈNCIA 061-2023
Andorra la Vella, el 12 de maig del 2023. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 92/22 — Décision commentée
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El dia 27-7-2021, la Sra. Tamarit formulava demanda de modificació de mesures definitives contra el Sr. Marcos respecte de llur filla Conde, sol·licitant modificar les mesures econòmiques contingudes en el conveni de separació, fixant a càrrec del pare una pensió per aliments de 500.- EUR a satisfer dins dels 5 primers de cada mes a comptar del mes de juliol del 2021 a ingressar al compte de la mare, per mentre aquesta cursés estudis superiors; fixant a càrrec del pare, l'obligació d'assumir el pagament del 50% de les despeses de matrícula i residència universitària, disposant que el pare havia d'assumir el 50% de les despeses extraordinàries de la filla.
2.- El 27-10-2021, la representació processal del Sr. Marcos, contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions de la part actora, sol·licitant es dictés Sentència desestimant-la i imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador.
3.- Una volta practicats els mitjans de prova considerats pertinents i necessaris, en data 23-3-2022 requeia Sentència amb la següent part decisòria:
"Primer.- Desestimar la demanda presentada en data 27-7-2021 per la Sra. Tamarit. Segon.- No efectuar una especial condemna en costes".
4.- La representació processal de la Sra. Tamarit ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió sol·licitant la seva revocació i que en el seu lloc es dicti nova Sentència estimant la seva demanda inicial, el tot sense fer especial imposició en relació amb les costes processals atesa la naturalesa familiar del present procediment.
5.- La representació processal del Sr. Marcos, contestava el recurs d'apel·lació articulat interessant la seva desestimació.
6.- Per Aute de 16-1-2023 es decidia
"Primer.- No admetre les proves següents proposades per la part apel·lant:
Rebuts que acrediten el pagament del salari de la filla comuna pels mesos de gener i febrer del 2022 (foli 11);
Sol·licitud per a cursar l'examen d'accés a la universitat, de data 23-02-2022 (foli 13).
Segon.- Admetre les demés proves proposades per la part apel·lant:
Rebut que acredita el pagament del salari de la filla comuna pel mes de març del 2022 (foli 11);
Extracte de punts de jubilació (CASS) de la filla comuna, fins al març del 2022 (foli 12);
Document que acredita la qualificació obtinguda a l'examen d'accés a la universitat, de data 21-06-2022 (foli 28);
Matriculació a un curs d'auxiliar tècnic de veterinària, de data 28-07-2022 (folis 40- 41).
Tercer.- Concedir un termini de CINC (5) DIES HÀBILS a la part apel·lada a fi d'efectuar al·legacions respecte de les proves admeses.
Quart.- Donar trasllat de l'escrit presentat per la part apel·lada el 15-11-2022 a l'altra part".
7.- La representació processal del Sr. Marcos s'ha pronunciat respecte de la prova incorporada en aquesta alçada, descrita en l'anterior apartat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- El present procediment ho és en modificació de mesures definitives acordades per les parts en el conveni de separació de 16-10-20, aprovat per posterior Sentència de divorci de 29-6-2012.
Concretament, la Sra. Tamarit interessava es fixi una pensió d'aliments a càrrec del Sr. Marcos en benefici de la filla que tenen en comú (Conde nascuda el 11-6-2003) a alçada de 500.- EUR mensuals, més l'obligació de satisfer la meitat de les despeses de matrícula universitària i de residència així com de les despeses extraordinàries que poguessin sorgir.
La Sentència dictada per l'òrgan jurisdiccional d'instància després de constatar que na Conde no cursava cap mena de formació acadèmica i que, tanmateix, desenvolupava una activitat professional obtenint uns ingressos d'entre 972,56.- EUR i 1.448,21.- EUR bruts mensuals, desestima la demanda considerant que no concorrien els pressupòsits necessaris per a reconèixer aliments per a la filla major.
I és contra aquesta resolució que la representació processal de la Sra. Tamarit articula recurs d'apel·lació, considerant que es recolzava en un error en la valoració de la prova. Amb aquesta finalitat insisteix que Conde continua vivint amb la mare; que els ingressos que obtenia eren inferiors al salari mínim i que, ensems volia cursar estudis universitaris de veterinària i biologia, els quals fins la data no podia efectuar en no haver obtingut la nota de tall demanada per les universitats, si bé perseverava en aquesta voluntat.
Segon.- No es discuteix entre les parts que na Conde, és major d'edat (19 anys) i que l'any 2021 no assolia la nota de tall necessària per a accedir a la formació universitària que pretenia efectuar (veterinària i biologia a Zaragoza). En aquesta eventualitat, el juliol del 2021, iniciava una prestació de treball en una coneguda cadena de restauració, percebent una retribució que entre els mesos de juliol i novembre del 2021 van mitjanar la quantitat bruta mensual de 1.172,91.- EUR (1.096,67.- EUR nets), reduint-se els mesos de gener, febrer i març del 2022 la seva retribució neta lleugerament al tomb de 980.- EUR mensuals nets.
En un altre ordre d'idees resulta també opportunament justificat que l'any 2022, na Conde tornava a postular a les proves d'accés a la universitat, proves aquestes que tampoc ha reeixit, inscrivint-se posteriorment, quan ja el procediment es trobava davant d'aquesta Sala, a una formació professional en auxiliar de tècnic en veterinària a Barcelona en modalitat semipresencial (mínim de 2 mitges jornades complertes entre setmana i els dissabtes).
Tercer.- Respecte del règim dels aliments pels fills majors d'edat, hem tingut ocasió de fixar de manera constant que, en mèrits del principi de solidaritat familiar que regeix en aquest àmbit, el pares hi han de fer front sempre que el seu fill major d'edat estigui cursant, amb degut aprofitament, activitats formatives amb vocació a inserir-se una volta acabades en el mercat laboral, o que no gaudeixi de mitjans econòmics propis que garanteixin de forma suficient la seva independència econòmica. En aquest darrer supòsit s'exigeix però que l'alimentista mantingui una actitud proactiva en la recerca d'una ocupació laboral de manera que en definitiva la causa de l'estat de necessitat li sigui aliena.
Si aquestes indicacions es traslladen al supòsit que s'examina, compartim la valoració de la prova efectuada pel Batlle. En efecte, si bé na Conde té en l'actualitat 19 anys, trobant-se en edat de cursar estudis superiors, succeeix que no va obtenir la nota de tall exigida per la universitat en què pretenia cursar-los, iniciant immediatament després una activitat professional prop d'una coneguda cadena de restauració ràpida, percebent per aquesta activitat una retribució que en la mitja descrita en l'anterior apartat resulta equivalent al salari mínim que pel 2021 estava establert a Andorra (1.121,47.- EUR bruts), amb la qual s'ha de presumir que pot fer front a les seves necessitats més bàsiques, sense que en tot cas s'hagi acreditat que na Conde en tingui d'especials.
Quart.- En aquesta alçada, la recurrent justifica que na Conde es presentava novament a les proves d'accés a la universitat pel curs 2022-2023 sense obtenir la nota de tall escaient, i que en aquet context s'inscrivia a una formació professional d'auxiliar tècnic de veterinària pel que sembla a Barcelona, en modalitat semipresencial.
Ja hem pogut establir que a diferència dels procediment on es ventilen els drets deures de menors d'edat o persones discapacitades que requereixen de mesures de suport en que els principis de congruència i rogació es veuen atenuats amb vocació a assegurar-los una protecció reforçada, l'establiment d'aliments per a fills majors d'edat requereix d'una petició expressa i en el procediment regiran escrupolosament, els principis que regeixen es procés civil comú (Sentències de 26-9-2018, rotlle TSJC-173/18 i Sentència de 327- 11-2018, rotlle TSJC-225/2018). Des d'aquesta perspectiva, la regla "pendente appellatione, nihil innovetur" fixa que les parts en la segona instància del procés no poden sol·licitar la reforma de la sentència de primera instància invocant fets, proves o excepcions noves, sinó només per les mateixes adduïdes oportunament en la primera instància del procés, en els límits de la pretensió impugnatoria. I, correlativament, no pot Tribunal "ad quem" conèixer i resoldre qüestions o problemes diferents dels plantejats en la primera instància, o fets nous introduïts extemporàniament en el procés, ja que al Tribunal de segona instància se li ha de proposar la mateixa "res iudicanda" sobre la qual ha jutjat el jutge "a quo".
En conseqüència, el Tribunal no pot valorar en aquesta alçada la concatenació de fets nous esdevinguts i la nova realitat professional i formativa de na Conde, a manca d'acord entre els litigants, haurà de plantejar-se en un nou procediment en que amb plenes garanties per a tots ells, pugui ser decidida.
Cinquè.- En atenció a tot el què s'ha exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Tamarit contra la Sentència 40/2022 de data 23-2-2022 que confirmem íntegrament.
Sisè.- Respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada, a manca d'apreciar-se temeritat o mala fe en cap dels litigants, la naturalesa familiar del present litigi, ens aboca a no fer pronunciament al seu respecte.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Tamarit contra la Sentència 40/2022 de data 23-3-2022 que confirmem íntegrament, sense fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Tamarit contra la Sentència 40/2022 de data 23-3-2022 que confirmem íntegrament, sense fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.