SENTÈNCIA 065-2023 Andorra la Vella, l'11 de maig del 2023. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- En data 10 de juny de 2020, la representació processal de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL interposà demanda contra la senyora Cañete, tot sol·licitant la seva condemna a satisfer-li la quantitat de 6.343,13 EUR en concepte de pensions d'invalidesa percebudes per la demandada des del mes de gener de 2019 i fins al mes de maig de 2020, ambdós inclosos; la quantitat que resultés de les pensions d'invalidesa satisfetes per la CASS a la mateixa des del mes de juny i fins a la resolució dels autes; més els interessos legals meritats per les quanties vençudes des de la data de la contesta a la demanda i les que anessin vencent a partir de la data del seu venciment. Demanava també les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador i les despeses que haguessin d'assumir per la tramitació del procediment judicial. 2.- En data 20 d'octubre de 2021, la representació processal de la senyora Cañete contestà la demanda articulada de contrari oposant-se a la mateixa i demanant la seva desestimació, amb imposició de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en el moment processal oportú. 3.- En data 12 d'octubre de 2022, el Tribunal de Batlles dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva: "DECIDEIX Primer.- Estimar substancialment la demanda formulada per la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL envers la Sra. Cañete. Segon.- Condemnar a la Sra. Cañete a satisfer a la parapública: 6.343,13 euros en concepte de les pensions d'invalidesa percebudes per la demandada des del mes de gener del 2019 fins al mes de maig del 2020 (ambdós inclosos). Dit import ha de ser majorat dels interessos legals corresponents a comptar de la data de contesta a la demanda; i aquelles quantitats que resultin de les mensualitats de la pensió d'invalidesa satisfetes per la parapública a la demandada d'ençà del mes de juny del 2020 (inclòs) fins a la fermesa de la present resolució. Dites quantitats meritaran interessos legals a comptar de la data del seu venciment. El total dels imports a satisfer per part de la Sra. Cañete no pot superar la suma màxima de 30.156,26EUR. Tercer.- No efectuar cap imposició de les costes judicials ocasionades, en els termes establerts al darrer Fonament de dret de la present resolució." 4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la senyora Cañete en considerar, en síntesi, que existeix error en la valoració de la prova en la instància tot insistint fonamentalment en l'argumentació allà mantinguda i sol·licitant la revocació de la resolució impugnada i la desestimació íntegra de la demanda formulada per la parapública, amb imposició de les costes generades en ambdues instàncies a la part agent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. 5.- La representació processal de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL sol·licita la desestimació del recurs interposat i la íntegra confirmació de la resolució recorreguda, demanant que no es doni lloc a la imposició de les costes de primera ni de segona instància. FONAMENTS DE DRET Primer.- Sense perjudici de què el present recurs d'apel·lació es fonamenta en els mateixos arguments esgrimits en primera instància i resolts per la resolució impugnada, extrem que ja seria suficient per procedir a la seva desestimació, als efectes de donar una completa resposta als greuges oposats contra la mateixa, la Sala procedirà al seu anàlisi. Segon.- L'objecte del recurs d'apel·lació interposat és la procedència de l'acció de repetició per enriquiment injust efectuada per la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS, en endavant) contra la senyora Cañete, als efectes d'evitar que la mateixa es beneficiï per duplicat de la indemnització corresponent a la incapacitat parcial permanent (IPP) que va patir a conseqüència de la caiguda soferta el dia 10 d'agost de 2017 en un centre comercial de propietat de la societat Garzón i assegurat a la companyia d'assegurances Zurita. Al respecte, la part recurrent discuteix tant la procedència de l'acció exercida per la parapública, com la consideració de què les indemnitzacions percebudes per IPP obeeixin al mateix concepte. Tercer.- No és objecte de discussió que en data 10 d'agost de 2017 la senyora Cañete va caure de forma accidental a l'interior d'un centre comercial de propietat de la societat Garzón i que, per causa de la caiguda, va patir afectació de la columna cervical i dorsal i del turmell i genoll esquerres. Tampoc discuteixen les parts que, per resolució de data 10 de desembre de 2018, la CASS li va reconèixer una pensió d'invalidesa per malaltia comuna del Grup II, des del 17 de desembre de 2018 i per un import mensual de 357,70 EUR. Tampoc és discutit que en el marc d'un procediment judicial instat per la senyora Cañete contra Garzón per reclamar una indemnització per la mateixa caiguda, (referenciat de número 6000177/2018) es va homologar judicialment en data 30 d'abril de 2019, una transacció judicial atorgada per ambdues parts litigants, per la qual la darrera es comprometia a satisfer a la primera la suma global de 49.836,37 EUR, que incloïen la suma de 35.000 EUR en concepte d'IPP valorada en un 20,8% pel metge forense intervinent, el Dr. Gálvez. Consta, a més, en autes que la CASS, mitjançant carta de data 7 de juny de 2019, en compliment dels articles 90 i 105 de la Llei de Seguretat Social va reclamar a la companyia asseguradora de la causant de l'accident, Zurita, l'import de les quantitats que havia abonat a la senyora Cañete a resultes del mateix i, entre ells, la suma de 30.156,26 EUR en concepte d'IPP. Quart.- Als efectes de seguir un ordre coherent en relació a la resolució dels greuges oposats per la part recurrent i aconseguir un major enteniment de la present resolució, començarem per analitzar el tipus d'acció interposada per la CASS. I tal i com recull la resolució d'instància, l'acció exercitada per la CASS no és la prevista als articles 90 i 105 de la LSS, que s'ha de dirigir contra el causant de l'accident o la seva asseguradora sinó que, en haver-se acreditat que l'asseguradora de la societat Garzón va indemnitzar a la senyora Cañete per tots els perjudicis soferts per causa de l'accident de constant referència, inclosa la IPP, la CASS ha exercit contra la dita senyora l'acció de repetició per enriquiment injust, en considerar que la senyora Cañete ha estat doblement indemnitzada per la IPP patida a rel del seu accident. Noti's que la Transacció Judicial que obra homologada al foli 50 i ss., recull tots els conceptes pels que la senyora Cañete fou indemnitzada i noti's com la mateixa en cap moment no nega haver rebut la suma de 35.000 EUR de l'asseguradora de la societat Garzón en concepte d'IPP, ni tampoc haver percebut mensualment la suma de 357,70 EUR en concepte també d'IPP per part de la CASS des del dia 17 de desembre de 2018. En relació, precisament, a l'acció exercitada per la CASS, no resulta de cap manera admissible que la part recurrent hi oposi el contingut de la Transacció Judicial abans mencionada, en el sentit de què en la mateixa no s'hi havia afegit cap pacte que alliberés al tercer responsable de l'accident d'assumir l'obligació de rescabalar a la CASS, obviant en tot cas el pagament per ell ja efectuat a la víctima, que aquest pretès pacte no podria afectar a un tercer que té dret, legalment reconegut, a ser rescabalat dels diners abonats ni, sobre tot, l'enriquiment injust i, per tant, il·legítim que aquest pagament ocasionaria a la víctima. Aquesta pretensió s'ha de qualificar de mala fe i de cap manera no és emparable pel nostre ordenament. I això amb independència de què el pagament efectuat a través de la Transacció Judicial fos posterior a l'abonament de la pensió mensual per part de la CASS, ja que és evident que no es va tenir en compte, com s'estableix en la resolució recorreguda i es deriva de la subsegüent oposició de l'asseguradora pagadora a satisfer a la CASS un import que ja havia satisfet directament a la perjudicada i relatiu a la IPP. I sense que resulti tampoc procedent afirmar que no s'ha acreditat documentalment que l'asseguradora pagadora, Zurita, es va negar a abonar l'import de la pensió per IPP per haver-la ja abonat directament a l'assegurada, ja que de no ser així li hagués abonat a la CASS, a banda de què l'assegurada víctima en cap moment no ha negat haver-la rebut i, com hem dit abans, es troba detallada en la Transacció judicialment homologada. Cinquè.- Als efectes de valorar la procedència d'aquesta acció, caldrà, com també efectua la resolució recorreguda, comprovar si els diners abonats per l'asseguradora del causant de l'accident i mensualment per la parapública per IPP, obeeixen al mateix concepte o dany indemnitzable. I al respecte no podem fer més que compartir, novament, el criteri de la resolució impugnada. Vam dir en la Sentència de data 20 de desembre de 2021, dictada en el marc del rotlle 160-2021: "Del seu costat, aquesta Sala ja ha indicat d'una part que la indemnització en concepte de IPP s'havia de fixar en funció del percentatge de IPP determinat segons els mètodes i criteris propis a aquesta noció, i no pas en funció de la pensió fixada per la CASS, essent aquest darrer import la base de l'acció subrogatòria de la CASS (STSC 234/2017 del 30-11-2017) i, d'altra part, que la víctima d'un accident laboral no podia pretendre acumular la pensió d'invalidesa que percebia de la CASS com a conseqüència de les seqüeles de l'accident laboral amb la indemnització per IPP (STSC 423/2018 del 30-05-2019). Tercer.- Quant a la IPP, recordarem que es tracta d'indemnitzar el perjudici provocat per la limitació de les possibilitats orgàniques, físiques o intel·lectuals, o també pel dolor persistent, i que es tracta d'un dèficit funcional permanent i definitiu, desprès de la consolidació, és a dir, quan l'estat de la víctima no es pot millorar via un tractament mèdic adaptat. El grau del dèficit funcional o de la limitació no és l'únic criteri que es pren en compte per determinar la indemnització ja que aquest percentatge serveix per mesurar l'extensió del dany personal, amb la precisió que les conseqüències funcionals augmenten gairebé exponencialment amb l'augment de la discapacitat, però que també s'ha de tenir en compte l'edat ja que com més jove és el perjudicat i més és susceptible de viure amb aquesta limitació funcional i patir de les seves conseqüències. Es veu que es tracta d'un concepte ampli destinat a indemnitzar varis aspectes de les limitacions funcionals i es parla ara de dèficit funcional permanent. Quant a la legislació social (Llei 17/2008 del 03 d'octubre de la seguretat social i Reglament de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social del 27-05-2015), l'article 162 de la Llei preveu que: "La invalidesa derivada d'accident laboral o malaltia professional és la situació que es dóna quan la persona assegurada sofreix una reducció, total o parcial, i presumiblement definitiva, de la seva capacitat de guany resultant d'un dany a la integritat corporal consegüent a un accident laboral o a una malaltia professional". El grau d'invalidesa correspon a la mesura de la reducció de la capacitat de treball de la persona i la reducció de la capacitat de guany correspon a la reducció dels seus ingressos que pot comportar aquesta pèrdua de capacitat de treball. La prestació d'invalidesa es determina segons el grau d'invalidesa (o menyscabament) i es calcula en funció del grau de minva de la integritat corporal i de la pèrdua d'ingressos. Per tant, apareix que si bé no es tracta ben bé del mateix concepte, ni que tampoc es pot afirmar com ho fa la sentència que es tracta de dos conceptes distints, els dos conceptes tenen en comú d'indemnitzar les conseqüències dels límits funcionals patides per la víctima. Ara bé, la pensió d'invalidesa de la CASS té com a abast només les conseqüències sobre la capacitat de guany, quan la indemnització de les conseqüències de la limitació funcional patida, que fonamenta també la IPP o DFP, té un abast més general ja que, a més de les conseqüències merament personals pot comportar també unes conseqüències de caire patrimonial. D'altra banda, en virtut de l'article 90 de la Llei de la seguretat social, la CASS pot obtenir prop del tercer responsable de l'accident de treball el rescabalament de les prestacions i compensacions econòmiques que ha pagat a la víctima sense però poder reclamar una quantitat superior a la que els tribunal assenyalin com a indemnització que ha de pagar la tercera persona responsable. D'aquests paràmetres ressurt la solució que, per evitar indemnitzar dues vegades el mateix concepte, les dues indemnitzacions no es poden acumular i l'import de la pensió s'ha de deduir de la indemnització per IPP (salvat que el perjudicat renunciï a percebre aquesta darrera [veure en aquest sentit el ja citat Aute 78-2019 de la Sala penal]), sempre i quan l'import fixat en concepte d'IPP o DFP integri l'element patrimonial sigui per majoració del valor del punt d'IPP, sigui per haver integrat aquest element patrimonial de forma clara en l'import global (veure en aquest sentit el ja citat Aute de la Sala penal Nº139-2019 en els Autes 63-2019 CONSIDERANT XII)". La negreta és afegida. I si traslladem aquesta jurisprudència al cas objecte d'anàlisi, arribem a la conclusió, a diferència de la que es va arribar en la resolució suara parcialment transcrita, que en aquest supòsit en la indemnització per IPP abonada per Zurita es va tenir en compte tant la reducció de la capacitat de guany com el grau de minva de la seva integritat corporal. I això es deriva de la pròpia majoració del punt d'IPP que conté la indemnització abonada per l'asseguradora de la causant de l'accident i detallada en la Transacció judicial homologada. Noti's que el valor del punt de la indemnització abonada és de 1.682,69 EUR, força superior al preu del punt d'IPP habitual segons la jurisprudència (que pot oscil·lar entre 1.000 i 1.300 EUR en funció de les circumstàncies de la víctima i de les conseqüències de l'accident) i que aquest augment només pot obeir a haver-se indemnitzat tant la pèrdua de guany com els límits funcionals de la víctima. A banda de què de no ser així, corresponia a la part recurrent acreditar-ho, ja que en aquest cas a ell li corresponia, perquè com vam dir en la Sentència de data 9 de juny de 2015, dictada en el marc del rotlle TSJC- 413/2014: "Això és un principi comú a quasi tots els sistemes jurídics que la càrrega de la prova recau sobre la per agent (actori incumbit probatio) en el sentit que ha de provar els fets constitutius en què fonamenta la seva demanda. Una conseqüència essencial d'aquest principi és que si l'actor no aporta la prova que se li pot exigir, el Tribunal haurà d'absoldre al demandat encara que aquest no hagués provat res (Actore non probante, qui convenitur, et si nihil ipse praestitenit, obtinebit"). Però si el demandant és el primer, no és el sol sobre qui recau la càrrega de la prova. En efecte, passat la primera etapa que acabem de descriure, el defenent no pot adoptar una posició passiva ja que, i de manera recíproca al principi regulant l'obligació de prova del demandant, és un principi general que qui al·lega, sigui en posició de demandant o defenent, ha de provar el que al·lega. És el sentit de la regla recordada moltes vegades per aquesta Sala, i segons la qual el defenent ha de provar els fets extintius, obstatius i excloents que contradiuen el dret invocat i que fan que la situació acreditada pel demandant no pot tenir els efectes de dret que es pretenien. En resumit, el demandant ha de provar els fets que fan possible i admissible el seu dret, mentre que el demandat ha de provar els fets que ho contradiuen." I sense obviar encara al respecte que en tot cas, és la part recurrent la que gaudia de la facilitat probatòria ja que és l'única de les parts litigants que va intervenir en la negociació de la Transacció judicial on es recollia la indemnització i el seu import. Sisè.- Per tant, procedeix, tal i com recull la resolució d'instància, que de la indemnització abonada en concepte d'IPP pel tercer responsable de l'accident, es dedueixi l'import de la pensió abonada per la CASS pel mateix concepte, en el sentit fixat per la resolució d'instància, que es confirma també en relació al pagament de les costes, donada la complexitat jurídica de la qüestió debatuda. Setè.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes derivades d'aquesta alçada a la part apel·lant, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Cañete conta la Sentència dictada en data 12 d'octubre de 2022 pel Tribunal de Batlles, que confirmem. Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE