SENTÈNCIA 41-2023 PARTS : Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA Representant: Sra. Raya Advocada: Sra. Quesada Apel·lat: Sr. Catalá Representant: Sra. Codina Advocada: Sra. Somoza COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL President: Sr. Albert Andrés Pereira Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz Sra. Alexandra Cornella Sola Andorra la Vella, el 25 de juliol de 2023. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000048/2022. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- El Sr. Catalá va interposar demanda jurisdiccional contra la desestimació presumpta de la sol·licitud presentada el 08/06/2022 d'indemnització pels danys patits al vehicle de la seva propietat, en la zona del X de la carretera de B. el 14/06/2021 a resultes d'un torrentada. 2.- En la sentència núm. 17/2023, de data 16/02/2023, el Tribunal de Batlles va estimar la demanda promoguda per l'agent i va condemnar al GOVERN D'ANDORRA a satisfer al Sr. Catalá la quantitat de 3.539,48 euros, més els interessos al tipus legal meritats a comptar del 08/06/2022. 3.- En el seu escrit d'apel·lació, el GOVERN D'ANDORRA estima, en substància, que: L'esllavissada que es produï en data 14/06/2021 tingué el seu origen en un episodi de pluja molt intensa arreu del país, i en especial a la parròquia de Sant Julià de Lòria, i va comportar que l'aigua arrossegués pedres i terres fins a taponar el tub transversal soterrat pel qual el riu d'A. creua la carretera general, i els tubs de drenatge de la carretera i les cunetes. L'informe emès pel Sr. Palomo, de data 04/03/2022, que es va adjuntar com a document núm. 3 a l'escrit de demanda, acredita que la causa del sinistre va ser les importants precipitacions del dia 14/06/2021 i del desbordament del torrent d'aigua. La causa del sinistre era totalment aliena i imprevisible, sense que tingui res a veure la capacitat de drenatge en qüestió. Les actuacions d'emergència portades a terme pel GOVERN D'ANDORRA no suposen la responsabilitat d'aquest en el sinistre. El GOVERN D'ANDORRA no tenia constància que en aquella zona s'haguessin produït anteriorment d'altes esllavissades d'aquestes característiques en aquell indret. La zona presentava un risc de caiguda de rocs lleu però no pas un risc per torrentades i/o esllavissades de les característiques que va tenir el 14/06/2021. S'està en clar supòsit de cas fortuït. L'agent únicament acredita haver abonat una factura de 994,93 euros, sense que es pugui efectuar una reclamació en base a un pressupost. 4.- En la seva contesta, el Sr. Catalá estima, en substància, que: L'episodi de pluja no va ser extraordinari. La zona està catalogada com de zona de perillositat d'acord amb la zonificació del riscos de l'any 2016. La zona és coneguda per fets similars, per la qual cosa el Govern havia de ser conscient de la perillositat de risc d'esllavissades de terres i pedres. Correspon que s'aboni tot l'import de la reclamació, com encertadament es justifica a la sentència apel·lada. 5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir. FONAMENTS DE DRET Primer.- Competència El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia. Segon.- L'article 59.1 del Codi de l'Administració estableix que constitueixen causa de responsabilitat administrativa la falta de servei, ocasionada per la mala organització del servei, pel seu funcionament en condicions il·legals o tècnicament defectuoses, o per la manca de funcionament del servei en aquells supòsits en què estava obligat a fer- ho. D'aquest enunciat es desprèn que la falta de servei és indissociable de la noció de culpa imputable a l'Administració, que ha de respondre front als usuaris del funcionament defectuós dels serveis públics. Tercer.- Per resoldre el litigi s'ha de partir de les proves practicades en la instància, de les que es conclou, com recull la sentència apel·lada, que la causa del sinistre no va ser la insuficiència del tub de drenatge -que estava correctament calculat-, sinó el fet que aquest tub es va embossar com a conseqüència de les pedres i terres que es van arrossegar per la torrentada. Es tractava així d'un risc d'esllavissades superficials propi d'aquella zona. De fet, desprès del sinistre es van portar a terme obres en la zona consistent en la construcció de proteccions per tal d'evitar que posteriors esllavissades poguessin obstruir el tub de drenatge. Així, a l'informe aportat amb l'escrit de demanda es recull (revers del foli 61 de les actuacions) que les obres previstes en l'encreuament de la CG-6 amb el torrent dels N., van consistir en millorar la captació i incrementar la capacitat de retenció dels sediments, i que es va preveure refer el dic de contenció on emboca la canonada de desguàs transversal que travessa la carretera general, tot incrementant l'alçada del mur frontal en aproximadament 1m, recreixent a la vegada els murs laterals de canalització del torrent, i que, amb aquestes actuacions, es preveu arribar a una capacitat d'emmagatzematge de materials arrossegats d'uns 225 m3 aproximadament. I, al mateix informe, com a causes del sinistre (revers del foli 64 de les actuacions), s'explica que la tempesta provocà una esllavissada superficial d'un volum important del material acumulat a la conca que, en arribar al dic de contenció construït uns 6m abans de l'encreuament del torrent amb la GC-6, van colmatar el drenatge transversal, provocant la sobreelevació de l'aigua i el consegüent desbordament per sobre d'aquest mur de contenció, i les fotografies que es van incloure al dictamen pericial són ben expressives d'aquesta realitat. Les conclusions d'aquest informe es confirmen, a més, en l'informe aportat amb l'escrit de contestació a la demanda, que també es refereix als taponament dels tubs de drenatge de la carretera pels sediments arrossegats per l'aigua de la torrentada com a causa del sinistre. I la possibilitat que es produís aquest arrossegament de sediments no era imprevisible, tenint en compte l'orografia de la zona, de fortes pendents, i els materials que la formen. A més, la sentència del Tribunal de Batlles recorda que aquest Tribunal Superior ja es va pronunciar en altres ocasions sobre reclamacions pels danys produïts per les pluges ocorregudes a la Parròquia de Sant Julià de Lòria el dia 01/08/2020 que van provocar diverses esllavissades de terres i inundacions a la zona, tot descartant que es tractés d'un cas de força major (STSJA núm. 57/2011, de data 14/10/2011, i núm. 29/2011, de 23/05/2011). A l'últim, cal referir-se a l'al·legació del GOVERN D'ANDORRA relativa a que l'agent únicament acredita haver abonat una factura de 994,93 euros, però no que s'hagi fet la reparació íntegra del vehicle, sense que es pugui efectuar una reclamació en base a un pressupost. Doncs bé, en aquest punt la sentència apel·lada considera que, compte tingut que l'art. 60 del Codi de l'Administració reconeix el principi de plena indemnitat o reparació integral dels perjudicis causats, i no sent contradits els imports presentats (els que reflecteix el pressupost aportat amb la reclamació), "no és exigible que l'afectat hagi hagut de desemborsar prèviament l'import de la reparació, ni tampoc establir-se cap mena de condició resolutòria la vigència de la indemnització a la posterior acreditació d'emprar la quantitat rebuda per a reparar el vehicle en qüestió". Tanmateix, a l'escrit de contestació a la demanda, el GOVERN D'ANDORRA sí va qüestionar els danys reclamats. I, si s'observa el pressupost presentat per l'agent, s'inclouen partides que, en efecte, no s'han assumit per no ser necessàries. Així, a les fotografies que es van incloure al document 3 dels adjunts a la demanda, es pot observar que el vehicle no va sofrir danys a la xapa, sinó que la inundació només va ocasionar que entrés fang i sorra al motor, que es van solucionar amb aigua a pressió (revers del foli 45), a més de la substitució de l'oli, els filtres i les valvulines, i de les posteriors comprovacions. Tanmateix, el pressupost incloïa la substitució de peces com són la reixeta del radiador (204,28 euros), o el far dret (1.216,10 euros), que només es van netejar amb aigua a pressió sense ser necessària la seva substitució. De fet, a les fotografies no es veu ni que la reixeta ni que el far dret estiguessin trencats (folis 44 i següents) sinó únicament bruts. Endemés, cal dir que aquests dos elements són necessaris per la circulació, per la qual cosa, si haguessin resultat malmesos com a conseqüència del sinistre, la seva reparació hauria estat necessària, i no ho ha estat. En conseqüència, procedeix l'estimació parcial del recurs d'apel·lació interposat pel GOVERN D'ANDORRA. Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància. DECISIÓ En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació presentat pel GOVERN D'ANDORRA, i revocar la sentència d'instància únicament pel que fa a l'import de la indemnització que ha d'abonar, que es fixa en 994,93 euros. Segon.- No efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva. Subir Diccionario RAE