SENTÈNCIA 000090/2023 Andorra la Vella, el 17 de juliol del 2023. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La representació processal de la societat Morell va interposar demanda a tramitar pel procediment ordinari contra les Sres. Amorós i Yuste, en què sol·licitava que es condemni a les Sres. F, de forma conjunta i solidària, a satisfer: la suma de 119.068,56.-euros en concepte de deute derivat d'un crèdit en compte corrent de data 30 d'octubre del 2007; els interessos i comissions liquidats trimestralment i calculats al tipus per a descoberts en quant a l'interès i per a préstecs i crèdits en quant a la comissió, successivament en vigor segons l'agrupoació de Bancs Andorrans, a partir de l'1 de desembre del 2011, data de la liquidació i fins al seu total pagament; les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de perit. 2.- La representació processal de les Sres. Amorós i Yuste va contestar la demanda i va formular demanda reconvencional i va sol·licitar que en el seu dia es dicti sentència que: Desestimi en tots els seus termes la demanda interposada; Estimi la demanda reconvencional plantejada i condemni l'entitat A, SA a pagar a les seves mandants tots aquells imports meritats per raó de l'adquisició de les obligacions de l'estat RA a les quals es fa referència a l'escrit presentat i de les successives pòlisses de palanquejament d'aquests actius financers, a acreditar per mitjà de la corresponent prova pericial comptable, de tal forma que es restitueixi de forma complerta el patrimoni dels difunts Giner i Pulido i que quedi com si aquestes operacions financeres no s'haguessin realitzat, anulant tots els seus efectes econòmics; Imposi a la part defenent el pagament de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador i d'intervenció de perit. 2.- El Tribunal de primera instància ha dictat Sentència en data 25.2.2022 amb la següent part decisòria : "Primer.- Desestimar l'excepció de prescripció de l'acció plantejada per part de l'entitat A, SA. Segon.- Desestimar les pretensions exercitades per part de l'entitat A, SA mitjançant el seu escrit de demanda i absoldre les Sres. Amorós i Yuste de les pretensions dirigides en la seva contra. Tercer.- Estimar de forma integra la demanda reconvencional plantejada per part de les Sres. Amorós i Yuste contra l'entitat A, SA i apreciar la concurrència d'un error- vici en el consentiment prestat pels Srs. Giner i Pulido en l'adquisició el 4 de febrer del 2000, dels bons RA EUR 10% amb venciment el 7 de gener del 2005, el 18 de juliol del 2000, dels bons RA EUR 9,25%, amb venciment el 20 de juliol del 2004, i el 20 de juny del 2001, dels bons RA DEM 11 ? %, i declarar el caràcter anul·lable per error dels contractes de subscripció de participacions preferents ans referits. Quart.- Declarar la procedència de la restitució recíproca de les prestacions executades per les parts, en mèrits dels contractes de referència, de forma que l'entitat bancària ha de ser condemnada a pagar. la suma de 585.430,56.-euros, majorada dels interessos legals meritats des del 4 de febrer del 2000, altre import de 180.224,20.-euros incrementat dels interessos legals des del 18 de juliol del 2000 i el contravalor en euros de la suma de 4.781.896 pessetes, incrementat dels interessos legals des del 20 de juny del 2001, i a l'import resultant s'haurà de fer deducció dels imports satisfets per l'entitat bancària en concepte d'interessos produïts per l'adquisició dels productes financers, majorats igualment dels interessos legals comptadors des de la data de percepció per part del client de cadascun d'ells; els imports percebuts en concepte de despeses i comissions meritades per la gestió i la custòdia de valors. Cinquè.- Fer imposició del pagament de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al X. Fonament Jurídic de la present resolució judicial." En data 29.6.2022 es va dictar Aute d'aclariment que va establir que "Primer.- Donar lloc substancialment al recurs d'aclariment interposat per la representació processal de la societat A, SA contra les Sres. Amorós i Yuste per escrit de data 28 de març del 2022, i rectificar la sentència dictada el 25 de febrer del 2022, en el sentit següent: al Fonament de dret I., a l'apartat relatiu als antecedents pacífics i no discutits entre les parts, quan es fa menció a què: "(...) els Srs. Giner i Pulido van acceptar de forma pura i simple l'herència" ha de dir "Les Sres. Amorós i Yuste van acceptar de forma pura i simple l'herència"; al Fonament de dret IV. quan es diu "(...) L'entitat bancària ha sostingut que segons el pacte tercer de la pòlissa de crèdit del 3 de febrer del 200, les Sres. Amorós i Yuste", ha de dir ""(...) L'entitat bancària ha sostingut que segons el pacte tercer de la pòlissa de crèdit del 3 de febrer del 2000, les Sres. Amorós i Yuste"; al Fonament de Dret IX i al tercer apartat del petitum de la resolució referida, quan es diu "(...) declarar el caràcter anul·lable per error dels contractes de subscripció de participacions preferents ans referits", ha de dir "(...) declarar el caràcter anul·lable per error dels contractes de subscripció dels bons RA ans referits". Segon.- Modificar igualment l'Antecedent de fet cinquè de la resolució de referència, en el sentit de completar el mateix, fent constar el següent: "A més la part demandant reconvencional va concretar la seva reclamació." Tercer.- Completar el Fonament de Dret IX. i el petitum de la resolució referida en el sentit que el punt quart, apartat quart d'aquests, ha de quedar redactat com segueix: "a l'import resultant s'haurà de fer deducció dels imports satisfets per l'entitat bancària en concepte d'interessos produïts per l'adquisició dels productes financers, i igualment dels fons obtinguts per part de les Sres. Amorós i Yuste, al compte de número 1111111/111.111 i derivats de la venda dels bons RA d'uns imports de 96.582.-EUR i 230.896,15.-euros, i dits imports hauran d'ésser majorats dels interessos legals meritats des de la data de percepció per part del clients de cadascun d'ells". Quart.- No fer expressa imposició de les costes judicials ocasionades. Cinquè.- Notificar la present resolució a les parts interessades i comunicar-les que el termini per interposar recurs d'apel·lació contra la sentència del 25 de febrer del 2022, comptarà a partir del dia següent a la data de pronunciament del present aute. 3.- El 27.7.22 la representació processal de la societat Morell ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments que exposa en el seu escrit sol·licita que s'estimi l'excepció de prescripció formulada per A, subsidiàriament si aquest es desestima demana que es revoqui la resolució instància condemnant l'adversa conjuntament i solidàriament al pagament de 119.068,56EUR més els interessos i comissions liquidats trimestralment i calculats, als tipus per a "DESCOBERTS", quant a l'interès i per a "PRÉSTECS I CRÈDITS" quant a la comissió, successivament en vigor, segons l'AGRUPACIÓ DE BANCS ANDORRANS, a partir de l'1.12.11 i les costes processals de primera instància. Demés que es desestimi la demanda reconvencional de l'adversa i s'imposi les costes processals del recurs a l'altra part. El 29.7.22 la representació processal de les Sres. Amorós i Yuste ha formulat recurs d'apel·lació, i segons els arguments plantejats sol·licita que es revoqui la sentència d'instància, revocant les modificacions realitzades en la resolució per l'aute dictat en data 29.6.22, desestimant en tots els seus extrems la demanda de la societat Morell i declarar l'estimació de la demanda reconvencional consistent en " - L'Obligació d'A de pagar les següents quantitats. 585.430,56EUR majorada dels interessos legals meritats des del 4.2.00 180.224,20 EUR majorada dels interessos legals des del 18.7.00 El contravalor en euros de la suma de 4.781.896.-Ptes majorada dels interessos legals des del 20.6.01. En cas de que no es revoqui la deducció de les sumes de 96.582.-EUR i 230.896,15EUR en el concepte i amb aplicació dels interessos que s'estableixen en l'aute al qual es fa referència en l'anterior epígraf III. Afegint l'import de 343.654,30 E, corresponents als interessos i comissions devengats per la formalització de les pòlisses de crèdit o crèdits en compte corrent amb palanquejament d'actius financers, inicial en data 3.2.00 i els posteriors de dates 8.8.05, 28.11.06 i 30.10.07, amb declaració de nul·litat i subsidiàriament anul·lació d'ells si resultés necessària per a la declaració de l'obligació per part de l'adversa d'aquesta quantitat per aquest concepte, majorada dels interessos legals devengats comptabilitzats sobre cadascun dels càrrecs integrants d'aquesta suma a partir de la data de realització de cadascun dels càrrecs integrants d'aquesta suma a partir de la data de realització de cadascun dels càrrecs d'ells, segons s'estableix en l'informe pericials definitiu elaborat pel pèrit jurisdiccionalment designat en data 10.11.00. Els imports percebuts en concepte de despeses i comissions meritades per la gestió i la custòdia de valors, que totalitzen la quantitat de 23.913,35 EUR, segons s'estableix en l'informe pericial definitiu anteriorment esmentat, majorat dels interessos legals aplicats en la forma indicada en el segon paràgraf del subepigraf immediatament precedent. En el cas que s'estimi la pretensió formulada en l'anterior subepigraf e), amb deducció dels interessos produïts pels productes financers, sense aplicació d'interessos a favor de l'entitat A, SA. sobre la suma corresponent 221.478,27 EUR, segons s'estableix per part del pèrit Jurisdiccionalment designat en l'informe pericial definitiu anteriorment mencionat. Amb imposició a l'entitat A, SA. de la totalitat de les costes de les dues instàncies del litigi, incloent expressament dins elles els imports corresponents a la intervenció del pèrit jurisdiccionalment designat, així com als del l'advocat i procurador d'aquesta part." 4.- En els terminis establerts les parts han formulat els seus escrits d'oposició al recurs de l'adversa. 5.- Per Providència d'aquesta Sala de data 08.3.2023 es concedí a les parts litigants un termini de 8 dies hàbils als efectes de que es pronunciessin sobre l'eventual caducitat de l'acció exercitada, aixecada d'ofici per la mateixa Sala. El 28.3.2023 les parts s'han manifestat respecte la qüestió plantejada. 6.- Per escrit de data 03.4.2023 la representació de les Sres. F va formular recurs de reposició envers la providència dictada el 8.3.2023, i el 8.5.2023 la representació de la societat Morell es va manifestar al respecte. El 11.7.2023 el Magistrat ponent va dictar Aute mitjançant el qual desestimava el recurs de reposició. FONAMENTS DE DRET Primer.- En el present procediment, la part agent A, SA (A, SA) reclama front la part defenent Amorós i Yuste en demanda reclamació del saldo deutor d'una pòlissa de crèdit tancada en el dia 25.11.2010 per import de 119.068,56EUR més interessos i comissions des del 1.12.11 i les costes judicials. Per la seva banda les defenents interposaren demanda reconvencional demanant l'anul·labilitat de tots els contractes de compra de valors a l'Estat RA i les successives pòlisses de palanquejament amb restitució de les sumes perdudes a acreditar per mitjà de la corresponent `pericial comptable. La sentència d'instància desestima la demanda principal i estima la demanda reconvencional, amb la devolució recíproca de les prestacions de cada part, tal i com va aclarir per Aute de 29.6.22. Contra tal decisió s'alcen les dues parts. SEGON.- Fets provats Seguint els fets pacífics i a bastament acreditats del Fonament Jurídic I de la sentència (amb les rectificacions de l'Aute posterior de 29.6.22, foli 1006) podem partir dels següents fets provats: El 13 de juliol del 1996, els Srs. Giner i Pulido van subscriure un contracte de compte corrent prop de l'entitat A, SA de número 0000000; El 3 de febrer del 2000, l'entitat bancària va concedir als Srs. Giner i Pulido un crèdit en compte corrent i els va autoritzar a girar en descobert amb càrrec al compte 0000000 fins a la quantitat màxima de cent milions de pessetes o la seva contrapartida en euros de 601.012,10 i amb venciment el 3 de febrer del 2005; El dia 4 de febrer del 2000, els Srs. Giner i Pulido van adquirir un nominal de 575.000.-euros en Bons RA EUR 10% amb venciment el 7 de gener del 2005, d'un cost total de 585.430,56.-euros que es va carregar al compte de número 0000000; En 18 de juliol del 2000, els Srs. Giner i Pulido van adquirir un nominal de 180.000.-euros en Bons RA EUR 9,25%, amb venciment el 20 de juliol del 2004, amb un cost total de 180.224,20.-euros que es va carregar al compte 0000000; el 20 de juny del 2001, els Srs. Giner i Pulido van adquirir un nominal de 55.000 marcs alemanys en Bons RA DEM 11 ? %, d'un cost total de 4.781.896 pessetes i amb venciment el 10 d'abril del 2006, que es va carregar al compte 0000000; a partir del 07 de gener del 2001, es van abonar en compte diferents interessos i es van carregar igualment comissions de custòdia ; degut a la manca de liquiditat de la RA i la proposta que el referit govern els oferí de substituir els Bons adquirits per uns de nous, el Sr. Giner va bescanviar els seus títols per altres anomenats DC amb venciment el 31 de desembre del 2033 i va rebre uns altres títols de la sèrie GDP-LS i així els 575.000 euros de Bons de la RA 10% es va canviar per la quantitat de 212.780.euros del Bo DC RA 3,75% + 4,07%; els 180.000.-euros de Bons RA 9,25% es van canviar per la suma de 63.181.-euros del Bo DC RA 3,75% + 4,07% i els 55.000 marcs alemanys en Bons RA DEM 11 ? %, per la suma de 10.250.-euros del Bo DC RA 3,75% + 4,07%, i va rebre igualment 849.290.-euros del Bo RA PIB amb venciment el 15 de desembre del 2035 però aquests eren teòrics i condicionats a l'evolució del BIP RA (denominat per ells com BPI); la Sra. Pulido va causar defunció el 27 de desembre del 2004 i per escriptura pública del 17 de juliol del 2008, el Sr. Giner, en la seva qualitat d'hereu, va acceptar l'herència de la causant; En 26 d'agost del 2005, els Srs. Giner i Amorós i Yuste van subscriure un contracte de compte corrent amb l'entitat bancària de número 2222222 i en aquest va ésser traspassat el saldo deutor a data valor 8 d'octubre del 2005 del compte corrent de número 0000000; En el dia 8 d'agost del 2005, l'entitat bancària va concedir als Srs. Giner i Amorós i Yuste un crèdit en compte corrent i els va autoritzar a girar en descobert en les condicions presents en dit contracte i amb venciment el 8 d'agost del 2006, i en garantia de les obligacions subscrites, es va constituir una penyora sobre els actius del compte de número 0000000; el 28 de novembre del 2006, l'entitat bancària va concedir una tercera pòlissa de crèdit als Srs. Giner i Amorós i Yuste amb venciment el 8 d'agost del 2007 i el 30 d'octubre del 2007 una quarta amb venciment el 8 d'agost del 2008; el Sr. Giner va causar defunció el 10 de gener del 2009 i les Sres. Amorós i Yuste van acceptar de forma pura i simple l'herència; En el dia 25 de novembre del 2010, l'entitat bancària va tenir per resolt el contracte de crèdit en compte corrent de data 30 d'octubre del 2007 i va executar la penyora en garantia (els actius bons RA), i va obtenir les sumes de 96.582 i 280.896,15.- euros que va abonar al compte de número 2222222/222.222; Amb efectes d'1 de desembre del 2011, va liquidar el compte de número 2222222 que en aquella data presentava un saldo deutor de 119.068,56.- euros, amb els interessos i comissions d'aplicació fins aquella data. TERCER.- Per resoldre els dos recursos cal fer abans una sèrie de consideracions jurídiques que són adients per a la resolució del present litigi. Atès que la Sala ha conegut de dos procediments de recursos d'apel·lació simultanis en el temps (el present i el TSJC 346/21) en els quals les germanes F en són part i hem tingut ocasió de conèixer de manera global les circumstàncies en les quals els seus pares varen intervenir en la seva voluntat d'invertir els seus diners. I en els dos procediments es dona la circumstancia que es van veure afectat bons emesos per l'Estat RA que a finals de 1999 i començaments del segle XXI varen tenir repercussions mundials per la fallida (Default) i els seus titulars, inversors de tot el Món, van tenir una oferta a la baixa que se'n va denominar "canje" (any 2005 aproximadament). Aleshores, atès el temps transcorregut des d'aquell "canje" ens vàrem plantejar si podia concorre una caducitat a l'hora de demanar una anul·labilitat d'uns contractes per error-vici en el consentiment per part dels seus atorgants. D' aquí que donessin opció a les parts abans de resoldre els recursos que fessin al·legacions sobre aquella eventual caducitat. Es per aquesta raó que a continuació presentarem una sèrie de pronunciaments que venen relacionats amb la caducitat. Si la caducitat es pot apreciar d'ofici; si en el cas de demanar-se una anul·labilitat d'un contracte per vici en el consentiment en el sector bancari quin seria el termini de caducitat, i finalment quin hauria de ser en el cas present el dies a quo pel còmput del dit termini. RECURS DE LES SENYORES Amorós i Yuste QUART.- Caducitat apreciable d'ofici. Com ja hem dit en altres sentències, cal recordar els termes de la STJC 291/09: "... És cert que les excepcions processals al·legades en defensa pel demandat han de ser presentades en l'escrit de contesta a la demanda, i és el cas pel que fa a les excepcions de prescripció. Nogensmenys, en el present cas, no es tracta d'una excepció de prescripció, sinó de caducitat, ja que l'article 7 de la Llei sobre el contracte de treball estableix que la reclamació d'indemnitzacions per desistiment unilateral del treballador té un termini de caducitat de 30 dies a comptar del moment en que l'empresari té coneixement del desistiment unilateral. Prescripció i caducitat són dos institucions diferents encara que cadascuna té per objecte limitar l'exercici dels drets i pertinents accions. En front del caràcter complex de la prescripció que ha donat lloc a una abundant jurisprudència, la caducitat es caracteritzà per la seva simplicitat i facilitat de comprovació per quan es basa i fonamenta en l'element fix i objectiu del transcurs del temps o termini normativament determinat. Per tant, no essent possible ni la seva interrupció, ni la seva suspensió, ni la seva renúncia, ni la seva modificació, contràriament a la prescripció, pot ésser estimada i aplicada ex oficio, ja que és suficient que el Tribunal comprovi si l'exercici del dret o de l'acció que es pretén, s'hagi presentat dintre del temps de vigència, o pel contrari, per haver transcorregut, s'han d'estimar caducats. En conseqüència, encara que la caducitat no hagi estat invocada per les parts, la seva pròpia naturalesa fa que pot ésser estimada i declarada d'ofici, per iniciativa del Tribunal." CINQUÈ.- Anul·labilitat del contracte i error vici en el consentiment. Termini de quatre anys. Recordem el que dèiem en la STJC 170/16 de 27.10: "Aquesta Sala ha posat de manifest ja en la seva sentència de 23-10-2008 que els vicis del consentiment donen lloc a l'anul·labilitat del contracte i no a la nul·litat de ple dret, i malgrat aquesta afirmació, citada per la sentència de la Sala de 18-04- 2013, en aquesta darrera es qualifica d'acció de nul·litat la derivada d'un vici del consentiment, de manera que requereix ara un seguit de precisions entorn de la natura de l'acció exercitada i del seu règim jurídic. La concurrència d'un error en una de les parts contractants pot donar lloc a dos règims diversos: un, la concurrència d'una errada obstativa, segons el qual s'emet una declaració de voluntat que divergeix de la voluntat volguda. Així, la voluntat interna s'ha format correctament però la declaració que s'exterioritza no coincideix amb ella. Estem davant d'un supòsit de dissens que dóna lloc a la nul·litat absoluta del contracte per absència de consentiment. I dos, el supòsit de l'error vici o propi, en el que la voluntat es forma amb la incidència d'un error, de manera que la voluntat que es declara és la que es vol, però es troba afectada per l'errada. Aquest error vici ha de recaure sobre l'objecte, substància o condicions del contracte i ha de qualificar-se d'essencial i excusable. Els contractes que la voluntat d'alguna de les parts es troba afectada per vicis del consentiment no comporta la nul·litat radical o absoluta del contracte sinó que es confereix a la persona que ha patit el vici una acció d'impugnació del contracte, que dóna lloc a l'anul·labilitat del mateix. I si bé, quant a les conseqüències del triomf de l'acció, aquestes són les mateixes que les de la nul·litat de ple dret (retorn de les prestacions), existeixen clares diferències pel que fa a la legitimació i al termini d'exercici de l'acció. En el cas que ens ocupa, raona adequadament la sentència d'instància que el recurrent exercita una acció principal fonamentada en la concurrència d'una error- vici en la formació de la seva voluntat, en virtut del qual degut a la incorrecta informació sobre riscos i venciment, va adquirir unes accions de LB. Aquest tipus d'ineficàcia derivada de la concurrència d'un vici del consentiment es caracteritza per ésser claudicant i estructural. I la legitimació correspon a aquell que ha patit el vici del consentiment i des del moment en el qual ha cessat el vici del consentiment. El termini d'impugnació el situa la doctrina, a diferència de la nul·litat radical, en quatre anys per aplicació analògica del remei de la restituio in integrum (cfr. Codi 2,53,7-1) i per així acomodar-se als règims dels ordenaments jurídics de l'entorn que diferencien el tractament de l'absència de consentiment, que provoca la nul·litat absoluta, de la existència d'un vici del consentiment que permet l'afectat provocar que l'eficàcia del contracte claudiqui en el termini indicat. Consegüentment, amb les anteriors consideracions, no hi ha dubte que en el cas que ens ocupa ens trobem front a la denúncia d'un error, com a vici del consentiment, que ha provocat, a criteri del recurrent, una formació inadequada de la voluntat interna que ha donat lloc a la compra d'unes accions sense conèixer adequadament, i de manera excusable, el seu règim de riscos. Aleshores, cal determinar el moment d'inici de l'acció o dies a quo del termini d'exercici de la mateixa per a determinar si la pretensió exercitada per la part agent es troba o no prescrita. SISÈ.- Dies a quo en el còmput de la caducitat Com hem dit en la STJC 033/21, pel que fa a l'inici del còmput del termini de prescripció, aquest s'ha de computar a partir del dia en què l'acció es pot exercitar. Efectivament en el nostre ordenament jurídic, s'aplica el criteri de la "actio nata" (Codi 7,40,1-2) és a dir, el dia que l'acció neix i es pot exercitar la pretensió. I si bé hi han pretensions que no presenten problemes per aplicació de la actio nata, n'hi ha d'altres que han precisat que la jurisprudència fes algún matís important com el fet que el perjudicat en el seu dret ha de poder ser conscient d'això, perquè els fets del perjudici sigui objectivament externs i perceptibles pel perjudicat de tal manera que aquest hagi pogut conèixer l'abast del perjudici en el seu conjunt en un moment determinat. I serà a partir d'aquí que s'iniciarà el còmput del termini de prescripció o de caducitat. Per exemple, en casos de danys continuats o lesions corporals que tenen la seva variable evolució mèdica, fins que s'estabilitzen. Així, aquesta Sala (TSJC 076/22) ha pogut declarar: "que en supòsits de danys perllongats al llarg del temps, el dia a quo només s'inicia quan la persona que ha patit el dany coneix l'abast del mateix i l'entitat de les seves lesions, de manera que solament a partir d'aquell moment s'inicia el còmput de la prescripció, a la vegada que quan una nova seqüela, conseqüència de la mateixa acció o omissió desencadenant del dany, apareix amb posterioritat a la reparació dels danys manifestats correspon iniciar un nou termini de prescripció en relació a la mateixa, atès que solament des d'aquell moment s'ha pogut tenir coneixement exacte de l'abast dels danys soferts." En la mateixa línia també s'ha precisat la Sentència de 17-7-2006, referència TSJC-041/2006: "En matèria de responsabilitat extracontractual, la jurisprudència ha establert de forma clara que el termini de prescripció és comptador des del moment en que l'acció es pot exercitar. Atès que la prescripció és una institució que no es fonamenta en principis d'estricta justícia sinó en la necessitat de la seguretat jurídica davant d'una evidència d'abandó o de deixada en l'exercici del propi dret, i que per tant la seva aplicació ha d'ésser cautelosa i restrictiva, s'ha de considerar que el moment en el qual es pot exercitar l'acció, a partir del qual s'ha de computar el termini de prescripció, és el moment on l'actor té coneixement de tots els factors del sinistre, no tant sol l'abast dels danys i l'import de la indemnització corresponent, sinó àdhuc l'origen i l'autor dels fets. En efecte tant que el perjudicat no pot determinar quin és l'origen i/o el responsable dels danys contra el qual ha d'exercitar l'acció, no es pot considerar que existeix un abandó o una deixada del seus drets i el termini de prescripció no pot començar a transcórrer". Altres exemples de la nostra jurisprudència pacífica els trobem en el subministrament constant de mercaderies (STSJ 10.7.97 número 782); o bé de sanejament per vicis ocults (STSJ 8.4.98 núm. 944); o bé en la responsabilitat civil derivada de delicte en cas de sentència absolutòria (STSJ 29.4.99 núm. 1119) o en el cas del contracte de compte corrent on es fixa la data inicial en el moment de la liquidació del compte I no en cada apunt comptable (STSJ 12.9.96 núm. 604), així com en moltes altres sentències posteriors a les esmentades. Això ens porta a concloure que, si els pares de les agents reconvencionals, varen poder estar mal informades per l'entitat bancària i varen prendre decisions per error-vici, el dia inicial pel còmput haurà de ser aquell on ja era objectivament perceptible per a ells el descobriment del consentiment viciat. SETÈ. Còmput caducitat a partir del bescanvi de bons DC. 3 de juny de 2005. Entrant ja en el fons de la qüestió que es planteja en aquest procediment (i similar a la problemàtica plantejada en el procediment contra B, del qual les filles F eren part agent, com consta al foli 963 i seg.) ens trobem que les hereves dels contractants inicials (els seus pares Giner i ENTITY_12) sostenen que els seus pares varen ser mal informats per l'entitat A 1) en el moment que varen contracte una pòlissa de crèdit en el dia 3.2.2000 per un límit de 100 milions de les pessetes de l'època destinat a adquirir uns productes financers com inversió (BONS RA); 2) també varen ser mal informats en la compravenda d'aquests valors que va tenir lloc en 4.2.2000 (575.000EUR); 18.7.2000 (180.000EUR) i 20.6.2001 (en marcs alemanys, equivalent a un nominal de 28.740EUR) i 3) el seu pare tampoc va ser ben informat quan va acceptar en el dia 3.6.2005 el bescanvi ofert per l'Estat RA dels valors inicialment adquirits i amortitzats al 100% pel propi Estat (Títulos elegibles), atesa la seva fallida (que va ocasionar el mundialment conegut C), per uns altres bons anomenats DC de diverses classes que hem nomenat en el FJ Tercer, els quals comportaven una quita superior al 66%, és a dir, pèrdues per l'inversor, i a més uns pagaments d'interessos molt inferior al que s'havien adquirit originàriament. Però el Sr. Giner ho va acceptar en el cas d'A (no així en el cas de B) i va continuar percebent els nous interessos oferts, així com la reducció molt quantiosa de la seva inversió. En aquest moment (3.6.2005) com a molt tard (pel que fa aquest procediment), tot i que no tenim la Carta d'Adhesió que devia signar, ningú posar en dubte i així ho avalen els extracte del compte aportat -0000000-, que el Sr. Giner va acceptar el bescanvi esmentat i d'aquesta manera va poder conèixer el risc dels productes RA que havia adquirit. Ho va patir en els seus propis comptes de valors per les seves elevades pèrdues (i recordem que havia concertat una pòlissa de 100 milions de pessetes per adquirir-los). Aleshores, aquest era el moment en que podia exercitar les accions corresponents si considerava que en adquirir-los en els anys 2000- 2001 no se li havia donat tota la informació correcta sobre el risc que aquells bons RA podien comportar pel seu capital, encara que també s'ha de dir que les seves filles han aportat un document del Banc (foli 196) que l'informava (abans de la compra) respecte els riscos que envoltaven bons RA i entre ells s'esmentava el risc de fallida de l'Estat, tot i que l'informaven també de que aquest risc de fallida era remot perquè les emissions estaven avalades pel FMI i pel Banc Mundial. O, almenys, quan se'ls va presentar la Carta d'Adhesió, era el moment d'assessorar-se externament sobre el que havia passat i prendre la decisió corresponent. En qualsevol cas, quan li va traslladar el Banc l'oferta de l'Estat RA per reestructurar tot el deute públic, tenia la possibilitat d'acceptar-la o no però també d'exercitar accions contra el Banc si considerava que havia estat errat el seu consentiment inicial, tant per la compra dels bons RA com també la pòlissa de crèdit de 3.2.2000 de 100 M de PTA. Per cert, que aquesta pòlissa denominada Pòlissa de Crèdit Palanquejament en actius financers va ser renovada pel Sr. Giner i les seves filles -avui reclamants de l'anul·labilitat (perquè la mare ja havia mort en 27.12.2004 i el marit designat hereu)- en dates 8.8.05; 28.11.06 i 30.10.07, sense que tampoc aixequessin cap queixa o reclamació. Tot i que podrien resultar raonables certs dubtes sobre "la consciència allunyada del risc" per part del Sr. Giner (de 68 anys en aquell moment i comerciant de professió, foli 572) atesos els compromisos de finançament que havia adquirit ambdues entitats bancàries i que, per tant, havien de dur- lo a una prudent reflexió sobre l'operació, atesa la seva condició de comerciant, el que ja no resulta dubtós és que si podia tenir alguna recança de la compra dels valors RA, després de l'oferta de bescanvi amb l'assumpció de fortes pèrdues (3.6.2005 com a molt tard perquè ja se li va lliurar l'extracte corresponent) ja no li podia quedar cap mena de l'abast d'aquelles pèrdues i del dany que se li hauria ocasionat per no haver tingut una correcta informació per part del banc. Però no es va queixar ni va acudir a la Justícia sinó que va seguir cobrant els nous interessos sobre el nou capital nominal (ambdós molt més baixos que abans) i pagant les noves comissions de custòdia. I així es va mantenir fins que va traspassar en data 10.1.2009 i a partir d'aquesta data les seves dues filles que varen anar a informar-se a l'entitat i malgrat queixar-se de la manca de col·laboració de l'entitat, tampoc van reclamar contra aquesta, fins el 15.3.2012 quan van contestar la demanda de l'entitat i varen formular una demanda reconvencional per reclamar l'anul·labilitat dels contractes de compra per error vici en el consentiment dels seus pares. En conclusió, doncs el termini de caducitat per demanar la anul·labilitat dels contractes s'havia escolat a partir del dia 4 de juny de 2009 i d'aquí que la seva demanda reconvencional hagi de ser desestimada amb imposició de les costes de la instància. Es desestima el recurs de les germanes F, doncs cal revocar la sentència que els hi era favorable i l'aclariment/rectificació de 29.6.22 que va generar el seu recurs. RECURS DE L'ENTITAT A, SA VUITÈ. Cal examinar doncs el recurs interposat per A, SA per la desestimació de la demanda principal en reclamació del saldo deutor al tancament de la pòlissa de crèdit de 3.2.2000 i en la seva darrera renovació en 30.10.2007. Com molt bé indica la sentència d'instància, en la contesta a la demanda no fan cap mena d'impugnació sobre la liquidació efectuada per l'entitat ni sobre els temes concrets de la seva pètita. Es limiten a queixar-se de la manca de transparència de l'entitat després de la mort del seu pare i de que concorria l'error-vici en el consentiment contractual tant de la pòlissa de crèdit inicial (la del 30.10.2007 que és la que es liquida) el consentiment ja l'havien expressat elles mateixes i que havien estat a la confiança en el seu pare que era qui dirigia la renovació de la pòlissa. En conseqüència, la demanda principal ha de ser estimada en la quantia de la liquidació expressada, sense perjudici que en fer la liquidació dels interessos i comissions, segons l'ABA, en execució de sentència es faci el corresponent control de que no puguin resultar abusius. També resulta procedent la imposició a la part defenent de les costes de la instància. S'estima el recurs d'A, SA. NOVÈ. Costes d'aquesta alçada Malgrat la desestimació el recurs de les senyores F procedeix no fer imposició de les costes d'aquesta alçada atès que s'ha aixecat d'ofici l'excepció de caducitat. L'èxit del recurs d'A s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (art. 354.2 del CPC). Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX Primer.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de A, SA contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 25 febrer de 2022, que revoquem i en el seu lloc ESTIMEM la demanda principal interposada per A, SA. i DESESTIMEM la demanda reconvencional, i així condemnem a les senyores Amorós i Yuste perquè, de manera conjunta i solidària, paguin a la part agent la suma de 119.068,56EUR, com a saldo deutor de la pòlissa de crèdit de 30.10.2007, incrementats amb els interessos i comissions contractuals i calculats als tipus per "Descoberts" -quant a l'interès- i per a "Préstecs i crèdits" -quant a les comissions-, segons l'ASSOCIACIO DE BANKS ANDORRANS, (sempre que no resultin abusius) a partir de l'1 de desembre de 2011- data de la liquidació- fins al seu total pagament, així com el pagament de les costes judicials causades en la instància per les dues demandes, inclosos els honoraris d'advocat i procurador i el perit d'A, SA; Segon.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per les germanes F. Tercer.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades dels dos recursos. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE