SENTÈNCIA 000092/2023 Andorra la Vella, el 17 de juliol del 2023. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- En data 26 de setembre de 2011, la representació processal de les senyores Gibert i Salamanca interposà demanda pel procediment civil ordinari contra l'entitat Tejada, tot sol·licitant principalment la condemna de l'entitat Tejada a pagar-los-hi la quantitat de 377.000 EUR juntament amb els interessos generats per la dita quantitat al tipus del 9,25% durant el període comprés entre el 29 de juliol de 2000 -data d'adquisició del producte financer- i el 20 de juliol de 2004 -data de venciment del producte financer-, al tipus legal a partir d'aquella segona data, amb traspàs a l'entitat bancària demandada de la titularitat de les obligacions de RA. Subsidiàriament demanava la mateixa condemna de l'entitat bancària, amb la modificació però relativa a què sobre la quantitat principal s'apliquessin els interessos al tipus legal a patir del 29 de juliol de 2000. Més subsidiàriament encara demanava la mateixa condemna, interessant però que els interessos sobre la quantia principal s'apliquessin al tipus legal a partir de la contesta a la demanda. I encara més subsidiàriament demanava que en cas de què s'acredités que les obligacions de RA es podien realitzar de forma immediata per un determinat valor, en període d'execució de sentència es condemnés a l'entitat bancària a abonar-los-hi el valor de venda de les obligacions esmentades, com a resultat de la venda o adquisició de les mateixes pel propi banc, així com a abonar a les seves representades la diferència fins a l'abans esmentada quantitat principal de 377.000 EUR, amb aplicació sobre aquella diferència dels interessos en els termes principals i subsidiaris indicats en els paràgrafs I, II i III. Demanava també el pagament de la totalitat de les costes del judici, amb inclusió dels honoraris d'advocat, procuradora i perits. 2.- En data 28 de novembre de 2011, la representació processal de l'entitat Tejada contestà la demanda articulada de contrari, oposant-se a la mateixa, després d'aclarir que l'entitat demandada havia de ser Tejada, i sol·licitant la íntegra desestimació de la demanda i la condemna de l'agent al pagament de les costes judicials i extrajudicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en el moment processal oportú. 3.- L'Hble. Tribunal de Batlles dictà Sentència en data 7 de juny de 2021, en quina part dispositiva, entre altres, estableix: "ACORDA Estimar substancialment la demanda, donant lloc a l'acció de nul·litat de compra de les obligacions de RA, i condemnant l'entitat bancària demandada Tejada a reintegrar la inversió efectuada pel pare de les demandants en relació a l'adquisició de les obligacions de RA el 18.07.2000 i materialitzades el 29.07.2000 per import de 377.000 euros - prèvia deducció de la venda de 5.000 euros-, havent d'augmentar dit import de l'interès legal d'ençà el 29.07.2000 fins a la liquidació de la condemna Condemnar a la part defenent al pagament de les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i procurador i despeses de perit." 4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de l'entitat Tejada en considerar, en síntesi, que la resolució d'instància omet totalment el resultat de la prova practicada en autes, la realitat de l'experiència inversora del senyor Arcos i el resultat de la pericial judicial practicada; tot sol·licitant la revocació de la resolució d'instància, desestimant íntegrament la demanda i condemnant a l'adversa al pagament de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. Així mateix sol·licita en aquesta alçada la pràctica de prova. 5.- Per la seva banda, la representació processal de les senyores Gibert i Salamanca s'oposen al recurs d'apel·lació articulat de contrari i sol·liciten la seva desestimació i la confirmació de la resolució d'instància, amb la condemna a la part recurrent al pagament de les costes judicials d'aquesta alçada, amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador. 6.- Per Aute de data 21 de març de 2022 no es va donar lloc a la pretensió probatòria interessada per la representació processal de l'entitat Tejada en aquesta alçada. 7.- Per Providència d'aquesta Sala de data 14 de juliol de 2022 es concedí a les parts litigants litigants un termini de 8 dies hàbils als efectes de què es pronunciessin sobre l'eventual caducitat de l'acció exercitada, aixecada d'ofici per la mateixa Sala. 8.- Per Providència de data 7 de febrer de 2023 es concedí un termini de 5 dies hàbils a la part apel·lada als efectes de què aportés la Sentència dictada per la Secció civil de la Batllia en el marc de la Causa 6100609/2011. 9.- Per Aute de data 6 de juny de 2023 la Sala decidí no donar lloc a la petició de la part apel·lada d'incorporació dels escrits per ella adjuntats al present procediment, per considerar que contenien al·legacions extemporànies. FONAMENTS DE DRET Primer.- En el marc del present procediment les senyores Gibert i Salamanca, hereves del difunt senyor Arcos, reclamen la devolució de la suma invertida pel difunt senyor Arcos en l'adquisició d'obligacions de RA, segons una ordre de compra que el mateix va efectuar en data 18 de juliol de 2000 i que es materialitzà el dia 29 de juliol de 2000 per import de 382.000 EUR. Com sigui, però, que en data 2 d'agost de 2000 procedí a la venda d'algunes de les obligacions per un import de 5.000 EUR, la suma que sol·licita se li retorni ascendeix a 377.000 EUR. Considera que el perfil de l'inversor era conservador, i que les característiques del producte financer adquirit, intitulat de renda fixa a llarg termini, amb data de venciment certa i amb un tipus d'interès concret i fix i quina adquisició li fou recomanada per l'entitat bancària, aparentava ser segur, essent en tot cas obligació de l'entitat bancària d'informar-lo de tots els riscos que comportava ja que la finalitat de la inversió del client era obtenir rendiment via interessos amb risc limitat de capital. En no haver-ho fet i donada la important pèrdua de capital patida, reclama la devolució del capital invertit amb els interessos produïts pel mateix. Interessa, en definitiva, l'anul·labilitat de l'ordre de compra i la devolució de les prestacions. La resolució del Tribunal a quo considera que efectivament el senyor Arcos no va rebre la informació correcta sobre el producte financer que adquiria per part de l'entitat bancària, i que tot i que la seva compra fou anterior al Comunicat 163/05 de l'INAF i a la Llei 14/2010 de 13 de maig de règim jurídic de les entitats bancàries i règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer, la legislació vigent en aquell moment ja obligava a oferir als clients informació clara sobre els producte financers que es pretenien adquirir. Considera també acreditat que el senyor Arcos no era cap expert en matèria financera, sinó un client amb perfil conservador i que les obligacions RA constituïen al moment de la seva adquisició per part del senyor Arcos més un producte d'especulació que d'inversió, donant lloc a la nul·litat relativa de l'ordre de compra i ordenant el retorn de la inversió efectuada, augmentada de l'interès legal des del 29 de juliol de 2007 i fins a la liquidació de la condemna. Segon.- ANTECEDENTS D'INTERÈS 1.- En data 13 de gener de 1976, els consorts senyors Arcos i Amador nascuts, respectivament, en dates 27/06/1931 i 27/08/1931, obriren el compte de titularitat indistinta 000 00, a l'entitat bancaria Tejada. (revers foli 470 i ss.) 2.- En data 18 de juliol de 2000 el senyor Arcos signà un document que l'entitat bancària qualifica d'ordre de compra de deute públic RA (f. 520) que va donar lloc a l'execució de la seva compra en data 29 de juliol de 2000 per un import de 382.000 EUR. De les obligacions adquirides, el dia 2 d'agost de 2000 se'n van vendre per un import de 5.000 EUR (foli 523). 3.- La relació comercial entre el senyor Arcos i l'entitat bancària perdurava des de feia més de 20 anys, segons ambdues parts tenen reconegut. 4.- A partir del dia 20 de juliol de 2001 es van abonar en compte interessos i es van carregar igualment comissions de custòdia (f. 518). 5.- La senyora Amador va causar defunció en data 27 de desembre de 2004, havent instituït hereu al senyor Arcos, qui va acceptar l'herència. 6.- Degut a la manca de liquiditat de la RA, el Govern RA oferí en data 12 de gener de 2005 de substituir els bons adquirits per uns de nous, havent rebutjat el senyor Arcos aquesta proposta en signar, en data 28 de gener de 2005, una ordre de NO bescanvi sobre els títols en "default" de la RA, havent estat expressament advertit que de no acceptar-la, els títols podrien romandre en mora indefinida i perdre liquiditat, podent doncs comportar un efecte advers en el valor de mercat dels mateixos (f. 524). 7.- El senyor Arcos va causar defunció en data 10 de gener de 2009, havent acceptat les senyores Gibert i Salamanca pura i simplement l'herència. Tercer.- El recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de l'entitat bancària es centra en tres aspectes concrets: l'experiència inversora del senyor Arcos (tot i que també es refereix a la senyora Amador, ha resultat acreditat que la mateixa no va intervenir en la compra de les obligacions RA), en què la compra de les obligacions fou realitzada a la seva instància i ordenada per ell mateix i en què des de la seva compra, mai no es va queixar de la seva adquisició. Quart.- Ara bé, per resoldre el recurs interposat cal fer abans una sèrie de consideracions jurídiques que són adients per a la resolució del present litigi. La Sala ha conegut de dos procediments de recursos d'apel·lació simultanis en el temps (el present i el TSJC 204/) en els quals les germanes F en són part, havent tingut ocasió de conèixer de manera global les circumstàncies en les quals els seus pares varen intervenir en la seva voluntat d'invertir els seus diners. I en els dos procediments es dona la circumstància que es van veure afectats bons emesos per RA que a finals de 1999 i començaments del segle XXI varen tenir repercussions mundials per la fallida (Default) i els seus titulars, inversors de tot el món, van tenir una oferta a la baixa que es va denominar "canje" (any 2005 aproximadament). Aleshores, atès el temps transcorregut des d'aquell "canje" ens vàrem plantejar si podia concórrer una caducitat a l'hora de demanar una anul·labilitat d'uns contractes per error-vici en el consentiment per part dels seus atorgants. D'aquí que donéssim opció a les parts abans de resoldre els recursos que fessin al·legacions sobre aquella eventual caducitat. Es per aquesta raó que a continuació presentarem una sèrie de pronunciaments que venen relacionats amb la caducitat. Si la caducitat es pot apreciar d'ofici; si en el cas de demanar-se una anul·labilitat d'un contracte per vici en el consentiment en el sector bancari quin seria el termini de caducitat, i finalment quin hauria de ser en el cas present el dies a quo pel còmput del dit termini. Cinquè.- En relació a l'apreciació d'ofici de la caducitat, ja hem dit en altres Sentències com en la de data 22 de març de 2000, rotlle número TSJC- 291/09: "Prescripció i caducitat són dues institucions diferents encara que cadascuna té per objecte limitar l'exercici dels drets i pertinents accions. En front del caràcter complex de la prescripció que ha donat lloc a una abundant jurisprudència, la caducitat es caracteritzà per la seva simplicitat i facilitat de comprovació per quan es basa i fonamenta en l'element fix i objectiu del transcurs del temps o termini normativament determinat. Per tant, no essent possible ni la seva interrupció, ni la seva suspensió, ni la seva renúncia, ni la seva modificació, contràriament a la prescripció, pot ésser estimada i aplicada ex oficio, ja que és suficient que el Tribunal comprovi si l'exercici del dret o de l'acció que es pretén, s'hagi presentat dintre del temps de vigència, o pel contrari, per haver transcorregut, s'han d'estimar caducats. En conseqüència, encara que la caducitat no hagi estat invocada per les parts, la seva pròpia naturalesa fa que pot ésser estimada i declarada d'ofici, per iniciativa del Tribunal. Per tant, encara que en cas d'autes la societat ... hagi formulat l'excepció de manera extemporània, això no pot haver cap importància, atès que no es tracta d'una prescripció sinó d'una caducitat, i que pertoca als Tribunals estimar d'ofici la caducitat quan aquesta resulta d'una norma legislativa." Sisè.- Quant al termini de caducitat, ja dèiem també en la nostra Sentència de data 27 d'octubre de 2016, dictada en el rotlle STJC-170/16: "Aquesta Sala ha posat de manifest ja en la seva sentència de 23-10-2008 que els vicis del consentiment donen lloc a l'anul·labilitat del contracte i no a la nul·litat de ple dret, i malgrat aquesta afirmació, citada per la sentència de la Sala de 18-04- 2013, en aquesta darrera es qualifica d'acció de nul·litat la derivada d'un vici del consentiment, de manera que requereix ara un seguit de precisions entorn de la natura de l'acció exercitada i del seu règim jurídic. La concurrència d'un error en una de les parts contractants pot donar lloc a dos règims diversos: un, la concurrència d'una errada obstativa, segons el qual s'emet una declaració de voluntat que divergeix de la voluntat volguda. Així, la voluntat interna s'ha format correctament però la declaració que s'exterioritza no coincideix amb ella. Estem davant d'un supòsit de dissens que dóna lloc a la nul·litat absoluta del contracte per absència de consentiment. I dos, el supòsit de l'error vici o propi, en el que la voluntat es forma amb la incidència d'un error, de manera que la voluntat que es declara és la que es vol, però es troba afectada per l'errada. Aquest error vici ha de recaure sobre l'objecte, substància o condicions del contracte i ha de qualificar-se d'essencial i excusable. Els contractes que la voluntat d'alguna de les parts es troba afectada per vicis del consentiment no comporta la nul·litat radical o absoluta del contracte sinó que es confereix a la persona que ha patit el vici una acció d'impugnació del contracte, que dóna lloc a l'anul·labilitat del mateix. I si bé, quant a les conseqüències del triomf de l'acció, aquestes són les mateixes que les de la nul·litat de ple dret (retorn de les prestacions), existeixen clares diferències pel que fa a la legitimació i al termini d'exercici de l'acció. En el cas que ens ocupa, raona adequadament la sentència d'instància que el recurrent exercita una acció principal fonamentada en la concurrència d'una error- vici en la formació de la seva voluntat, en virtut del qual degut a la incorrecta informació sobre riscos i venciment, va adquirir unes accions de LB. Aquest tipus d'ineficàcia derivada de la concurrència d'un vici del consentiment es caracteritza per ésser claudicant i estructural. I la legitimació correspon a aquell que ha patit el vici del consentiment i des del moment en el qual ha cessat el vici del consentiment. El termini d'impugnació el situa la doctrina, a diferència de la nul·litat radical, en quatre anys per aplicació analògica del remei de la restituio in integrum (cfr. Codi 2,53,7-1) i per així acomodar-se als règims dels ordenaments jurídics de l'entorn que diferencien el tractament de l'absència de consentiment, que provoca la nul·litat absoluta, de la existència d'un vici del consentiment que permet l'afectat provocar que l'eficàcia del contracte claudiqui en el termini indicat. Consegüentment, amb les anteriors consideracions, no hi ha dubte que en el cas que ens ocupa ens trobem front a la denúncia d'un error, com a vici del consentiment, que ha provocat, a criteri del recurrent, una formació inadequada de la voluntat interna que ha donat lloc a la compra d'unes accions sense conèixer adequadament, i de manera excusable, el seu règim de riscos. Aleshores, cal determinar el moment d'inici de l'acció o dies a quo del termini d'exercici de la mateixa per a determinar si la pretensió exercitada per la part agent es troba o no prescrita. Setè.- Pel que fa al dies a quo en el còmput de la caducitat Tenint, doncs, en compte que l'acció d'impugnació té un termini de caducitat de 4 anys, transcorregut el qual no és possible el seu exercici, caldrà analitzar el dies a quo de la mateixa. Com hem dit en la Sentència dictada en data 20 de juliol de 2021, en el rotlle STJC 033/21, pel que fa a l'inici del còmput del termini de prescripció, aquest s'ha de computar a partir del dia en què l'acció es pot exercitar. Efectivament en el nostre ordenament jurídic, s'aplica el criteri de la "actio nata" (Codi 7,40,1-2) és a dir, el dia que l'acció neix i es pot exercitar la pretensió. I si bé hi han pretensions que no presenten problemes per aplicació de la actio nata, n'hi ha d'altres que han precisat que la jurisprudència fes alguns matissos importants com el fet que el perjudicat en el seu dret ha de poder ser conscient d'això, perquè els fets del perjudici sigui objectivament externs i perceptibles pel perjudicat de tal manera que aquest hagi pogut conèixer l'abast del perjudici en el seu conjunt en un moment determinat. I serà a partir d'aquí que s'iniciarà el còmput del termini de prescripció o de caducitat. Per exemple, en casos de danys continuats o lesions corporals que tenen la seva variable evolució mèdica, fins que s'estabilitzen. Així, aquesta Sala (TSJC 076/22) ha pogut declarar: "que en supòsits de danys perllongats al llarg del temps, el dia a quo només s'inicia quan la persona que ha patit el dany coneix l'abast del mateix i l'entitat de les seves lesions, de manera que solament a partir d'aquell moment s'inicia el còmput de la prescripció, a la vegada que quan una nova seqüela, conseqüència de la mateixa acció o omissió desencadenant del dany, apareix amb posterioritat a la reparació dels danys manifestats correspon iniciar un nou termini de prescripció en relació a la mateixa, atès que solament des d'aquell moment s'ha pogut tenir coneixement exacte de l'abast dels danys soferts." En la mateixa línia també s'ha precisat la Sentència de 17-7-2006, referència TSJC-041/2006: "En matèria de responsabilitat extracontractual, la jurisprudència ha establert de forma clara que el termini de prescripció és comptador des del moment en que l'acció es pot exercitar. Atès que la prescripció és una institució que no es fonamenta en principis d'estricta justícia sinó en la necessitat de la seguretat jurídica davant d'una evidència d'abandó o de deixada en l'exercici del propi dret, i que per tant la seva aplicació ha d'ésser cautelosa i restrictiva, s'ha de considerar que el moment en el qual es pot exercitar l'acció, a partir del qual s'ha de computar el termini de prescripció, és el moment on l'actor té coneixement de tots els factors del sinistre, no tant sol l'abast dels danys i l'import de la indemnització corresponent, sinó àdhuc l'origen i l'autor dels fets. En efecte tant que el perjudicat no pot determinar quin és l'origen i/o el responsable dels danys contra el qual ha d'exercitar l'acció, no es pot considerar que existeix un abandó o una deixada del seus drets i el termini de prescripció no pot començar a transcórrer". Altres exemples de la nostra jurisprudència pacífica els trobem en el subministrament constant de mercaderies (STSJ 10.7.97 número 782); o bé de sanejament per vicis ocults (STSJ 8.4.98 núm. 944); o bé en la responsabilitat civil derivada de delicte en cas de sentència absolutòria (STSJ 29.4.99 núm. 1119) o en el cas del contracte de compte corrent on es fixa la data inicial en el moment de la liquidació del compte i no en cada apunt comptable (STSJ 12.9.96 núm. 604), així com en moltes altres sentències posteriors a les esmentades. Això ens porta a concloure que, si els pares de les agents varen poder estar mal informats per l'entitat bancària i varen prendre decisions per error-vici, el dia inicial pel còmput haurà de ser aquell on ja era objectivament perceptible per a ells el descobriment del consentiment viciat. Vuitè.- Còmput de la caducitat a partir del dia 28 de gener de 2005, en què el senyor Arcos declinà acceptar l'oferta de bescanvi de bons de la RA Considera la part agent i avui recorreguda que els seus pares van estar mal informats per l'entitat B, ORG_0 en el moment de l'adquisició de les obligacions de RA, i també en el moment de no acceptar el bescanvi ofert pel dit Estat. I és precisament al moment en què el senyor Arcos no accepta l'oferta de bescanvi, en data 28 de gener de 2005, que el mateix va haver de ser informat de la situació de risc de les obligacions que havia adquirit, perquè és evident que la situació de default dels títols afectava en aquell moment al seu valor. Per tant, aquest era el moment en què podia exercitar les accions corresponents si considerava que en el moment de la seva adquisició no se li havia facilitat la informació correcta sobre el risc que aquells bons RA podien comportar sobre el seu capital. Per tant, almenys des de que el banc apel·lant li va traslladar l'oferta de default RA, el senyor Arcos tenia la possibilitat d'acceptar-la o no, però també d'exercitar les accions contra el banc si considerava que el seu consentiment inicial havia estat errat per la compra dels bons RA de constant referència. És, doncs, almenys des del 28 de gener de 2005 que li començava a computar el termini de caducitat per exercir l'acció d'anul·labilitat si considerava que havia patit un vici de consentiment en l'atorgament del contracte d'adquisició, motivat per la manca d'informació adequada de la pròpia entitat bancària. Tot i que podrien resultar raonables certs dubtes sobre "la consciència allunyada del risc" per part del Sr. Arcos (de gairebé 70 anys en aquell moment i comerciant de professió, segons es deriva dels autes) atesos els compromisos de finançament que havia adquirit en ambdues entitats bancàries i que, per tant, havien de dur-lo a una prudent reflexió sobre l'operació, atesa la seva condició de comerciant, el que ja no resulta dubtós és que si podia tenir alguna recança de la compra dels valors RA, després de oferta de bescanvi amb l'assumpció de fortes pèrdues ja no li podia quedar cap mena de dubte sobre el risc que assumia. Però no es va queixar ni va acudir a la Justícia fins que va traspassar en data 10.1.2009, essent a partir d'aquesta data que les seves dues filles varen anar a informar-se a l'entitat i malgrat queixar-se de la seva manca de col·laboració, tampoc van reclamar contra aquesta fins el dia de la interposició de la demanda 26 de setembre de 2011. Novè.- Conseqüència de l'anterior és que en haver-se exercitat l'acció d'anul·labilitat quan aquesta ja es trobava extingida, ha de procedir la desestimació de la pretensió de la part agent i la revocació de la resolució recorreguda, sense necessitat d'entrar a analitzar els greuges oposats per la part recurrent, amb imposició de les costes de la instància a la part agent, de conformitat amb el contingut de l'article 350.1 del Codi de procediment civil. Sisè.- L'estimació del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar també que no s'efectuï expressa imposició de costes en aquesta alçada, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX Primer.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de l'entitat bancària B, ORG_0 contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal del Batlle en data 7 de juny de 2021, que es revoca en el sentit d'establir que l'acció exercitada per la representació processal de les senyores Gibert i Salamanca es troba caducada. Segon.- Imposar a les senyores Gibert i Salamanca el pagament solidari de les costes processals generades en la instància. Tercer.- No fer especial imposició de les costes processals generades en aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE