SENTÈNCIA 44-2023 PARTS: Apel·lant: Sr. Alfaro Representant: ídem Advocada: Sra. Barberá Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) Representant: Sra. Carnero Advocada: ídem COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Albert Andrés Pereira Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz Sra. Alexandra Cornella Sola Andorra la Vella, el 26 de setembre de 2023. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000018/2022. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- El Sr. Alfaro va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què impugnava la resolució de 24 de febrer de 2022, mitjançant la qual es va confirmar l'alta mèdica acordada el 25 d'octubre de 2021, així com l'atorgament d'una pensió d'invalidesa per malaltia del grup 1, que es va reconèixer per resolució de 17 de febrer de 2022. L'interessat sol·licitava el manteniment de la situació de baixa mèdica i, subsidiàriament, que es reconegués una invalidesa per malaltia del grup 2, ja que no podia desenvolupar cap tipus d'activitat laboral. 2.- La sentència de 30 de desembre de 2022 del Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, va desestimar íntegrament la demanda, en considerar que la resolució impugnada era ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. 3.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta en els següents motius d'impugnació: S'ha produït un error en la valoració de la prova, ja que s'havien d'haver tingut en compte els diferents mitjans probatoris i no només el dictamen pericial. Com resulta dels informes aportats a les actuacions, la situació de l'agent no estava consolidada i havia de continuar en situació de baixa laboral. No s'ha aplicat correctament la jurisprudència d'aquesta Sala, en el sentit de que l'assegurat no pot desenvolupar cap treball amb normalitat, tal com afirmen els informes mèdics i resulta de la situació de l'agent. 4.- La representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, en base a les següents al·legacions: S'ha de valorar la situació de l'assegurat a la data de l'alta, mentre que les patologies aparegudes posteriorment estan controlades i no poden ser tingudes en compte en la resolució d'aquest procés. El perit designat judicialment coincideix amb els metges de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), afirmant que l'agent pot realitzar un treball sedentari, i la classificació de la invalidesa no depèn dels factors subjectius referents a l'edat i a la formació professional de l'interessat, sinó només de la capacitat residual per exercir una activitat professional. 5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- S'impugnen en aquest procés les resolucions administratives que van acordar l'alta mèdica de l'interessat i el reconeixement d'una invalidesa per malaltia comuna del grup 1. Com s'ha exposat en els antecedents, l'agent considera en primer lloc que les seves patologies no estaven consolidades en la data acordada per la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) i que, en conseqüència, havia de romandre en situació de baixa laboral. De forma subsidiària, sol·licita el reconeixement d'una pensió d'invalidesa del grup 2, ja que defensa que no pot desenvolupar cap tipus de treball. Tercer.- Sobre la primera qüestió, la mateixa ha de ser resolta d'acord amb els criteris que resulten dels articles 143 i següents de la Llei de la seguretat social, que regulen les prestacions d'incapacitat temporal. Per la seva part, l'article 2.8 del Reglament de les prestacions d'incapacitat temporal de la seguretat social, de 27 de maig de 2015, defineix l'alta mèdica com "la situació que resulta de la finalització del període d'incapacitat temporal, en la qual s'entén que s'ha produït la millora, l'estabilització o la consolidació de l'estat de salut que va provocar la incapacitat temporal". Com ha declarat una reiterada jurisprudència, d'aquesta normativa en resulta que l'abonament de les prestacions de salari es pot perllongar, en el cas de malalties de llarga durada, fins a un període total de tres anys (article 149.2 de la Llei de la seguretat social), però sempre amb la perspectiva de què, durant aquest temps, l'assegurat pugui assolir el seu guariment o, en altre cas, mantenir l'estabilitat del seu estat de salut mitjançant un tractament adequat. Per contra, quan es tracta de seqüeles consolidades, o fins i tot progressives, la Caixa Andorrana de Seguretat Social podrà acordar el cessament de les prestacions d'incapacitat temporal i el correlatiu reconeixement d'una invalidesa per malaltia quan l'interessat pateixi una disminució de la capacitat de treball d'alemanys el 60%, tal i com ho disposa l'article 166 de la Llei de la seguretat social. En conseqüència, la dada fonamental la constitueix el fet de què la patologia de l'interessat es trobi o no consolidada o estabilitzada, ja que la persistència d'aquestes lesions consolidades no impedeix en sí mateixa l'alta mèdica, que podrà donar lloc a reprendre l'activitat laboral, o bé, quan procedeixi, al reconeixement d'una invalidesa. D'altra banda, s'ha de tenir en compte que, com ha declarat aquesta Sala de forma reiterada, el fet de que els tribunals no estiguin vinculats pel resultat del dictamen pericial, com diu l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, aplicable en aquest cas per raons de temporalitat, no suposa que aquest no sigui un element de judici de particular rellevància, singularment quan es tracta d'aplicar coneixements especialitzats propis de la ciència mèdica. De la mateixa manera, també s'ha declarat el caràcter prevalent del dictamen dels perits sobre els informes de les parts, en base al caràcter imparcial i contradictori d'aquest tipus de prova. Quart.- En el cas que ara s'examina, el dictamen pericial practicat en les actuacions (folis 154-160) considera que les lesions que pateix l'interessat estaven consolidades i, en conseqüència, que era una data adequada la del 5 de novembre de 2021 per atorgar-li l'alta mèdica. És cert que el mateix informe recull l'existència d'una limitació moderada de l'espatlla dreta, deguda a periartritis càlcica, així com d'una hiperplàsia benigna de pròstata i una depressió reactiva. Tanmateix, conclou que aquestes patologies estaven perfectament controlades mitjançant el tractament que seguia l'agent, i que les dues darreres no comportaven cap tipus de seqüela funcional. En conseqüència, d'acord amb el contingut del dictamen pericial, que resulta prevalent segons la jurisprudència abans referida, s'ha de concloure que la data de l'alta mèdica resulta ajustada a la normativa aplicable, això sens perjudici que un empitjorament de l'estat de l'agent pugui determinar el reconeixement d'una nova baixa laboral, si concorren les circumstàncies que ho justifiquin. Cinquè.- La segona qüestió debatuda en aquest procés consisteix en determinar si resulta ajustada a dret la resolució de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) que ha acordat concedir a l'agent una pensió d'invalidesa per malaltia comuna del grup 1, o bé si, com sol·licita l'interessat, li correspon una prestació del grup 2. Com resulta de l'article 169 de la Llei de la seguretat social, es classifiquen en el grup 1 els beneficiaris d'una pensió d'invalidesa que poden continuar treballant, mentre que ho són en el grup 2 els assegurats que queden incapacitats per exercir qualsevol activitat professional. Sobre aquest punt, el Tribunal ha examinat en nombroses ocasions la qüestió que ara es planteja i ha establert els requisits que han de concórrer per determinar si l'assegurat pot continuar desenvolupant o no una activitat professional. Entre d'altres, la sentència núm. 30-2014, d'11 de juliol, va declarar que: "La jurisprudència d'aquesta Sala ha declarat de forma reiterada que, quan es tracta de valorar si l'interessat pot dur a terme o no alguna activitat professional, s'ha de tenir en compte que aquest treball ha de desenvolupar- se de manera regular, és a dir, en condicions de relativa normalitat. Aquesta és la finalitat que presideix la regulació continguda en l'article 170 de la Llei de la seguretat social, a què abans s'ha fet referència (avui article 169). En efecte, quan es distingeix entre els tres grups (avui dos) que contempla aquest precepte, s'ha de tenir en compte si la capacitat residual de l'assegurat li permetrà realitzar o no el seu treball habitual o un d'equivalent, o bé resta incapacitat per a qualsevol activitat professional, però aquesta possibilitat no ha de ser merament hipotètica, sinó real i efectiva. Com s'ha establert en altres supòsits similars, es tracta de determinar si l'interessat pot realitzar o no la seva professió habitual o una altra de diferent, i això de manera regular i no excepcional". Sisè.- En aquest supòsit, el dictamen pericial atribueix a l'agent un grau d'IPP molt elevat, del 87,5%, amb molt importants seqüeles funcionals i anatòmiques. Entre d'altres circumstàncies, es posa de relleu que camina amb moltes dificultats i requereix un bastó o una crossa per deambular. També es desvesteix amb moltes dificultats, i se l'ha d'ajudar per treure's els pantalons i les sabates. No té pràcticament força i molt poca sensibilitat a nivell de l'extremitat inferior esquerra. En conseqüència, no pot fer cap tipus d'activitat laboral que comporti un mínim d'esforç, d'aixecament de pesos o fins i tot d'estància dempeus mínimament perllongada. En el mateix sentit, el tribunal mèdic que va intervenir en virtut de l'article 257 de la Llei de la seguretat social, l'informe del qual és vinculant per al Consell d'Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) pel que fa a les qüestions mèdiques, va constatar que l'interessat no pot mantenir una postura fixa ni en sedestació ni en bipedestació durant més de 30-45 minuts, ni flexionar el raquis ni cervical ni dorsolumbar. En aquestes circumstàncies, encara que aquests informes afirmin que l'interessat pot fer una activitat en jornada reduïda adaptada a les seves circumstàncies (foli 141), o que pot realitzar un treball sedentari adaptat a les seves limitacions (foli 159), de cap manera es pot considerar que aquestes hipòtesis mereixin la qualificació de treball regular, ni que es tracti d'una possibilitat efectiva, en el sentit que ha exigit la jurisprudència d'aquesta Sala a què abans s'ha fet referència. En efecte, no és factible concloure que una persona que presenta una incapacitat elevada del 87,5%, i que no pot mantenir una postura fixa, ni estar asseguda ni dempeus més de 30 o 45 minuts seguits, ni pot flexionar la columna vertebral, ni fer un mínim esforç, es trobi capacitada per desenvolupar una activitat laboral, ni tan sols sedentària, de forma regular i efectiva, sinó que es tracta d'una possibilitat merament hipotètica. Per aquestes raons, procedeix estimar parcialment el recurs d'apel·lació i declarar el dret de l'agent a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia del grup 2, amb efectes del 5 de novembre de 2021. Setè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Alfaro contra la sentència dictada el 30 de desembre de 2022 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, que es revoca i deixa sense efecte. Segon.- Estimar en part la demanda formulada per l'agent i anul·lar la resolució impugnada de 24 de febrer de 2022, en la part relativa al reconeixement d'una pensió d'invalidesa per malaltia del grup 1, i declarar en el seu lloc que l'agent té dret a percebre una pensió del grup 2, amb efectes del 5 de novembre de 2021. Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE