SENTÈNCIA 18-2023 PARTS: Apel·lant: Sr. Manzano Advocat: Sr. Ayuso MINISTERI FISCAL COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: Sr. Yves Picod Magistrats: Sra. Marie Conte Sr. Jaume Tor Porta Andorra la Vella, vint-i-cinc de setembre de dos mil vint-i-tres. En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 23 de febrer del 2023 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida pel delicte menor de simulació de delicte, en concurs medial amb un delicte major d'estafa qualificada amb perjudici superior a 6.000 euros, en grau de temptativa. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el Sr. Yves Picod. ANTECEDENTS DE FET I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 23-2-2023 amb la següent part dispositiva: "Condemnar Manzano, com autor d'un delicte menor de simulació de delicte, en concurs medial amb un delicte major d'estafa qualificada amb perjudici superior a 6.000EUR, en grau de temptativa, a una pena de CATORZE (14) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre (4) anys, i al pagament de les despeses processals causades". II.- RESULTANT: que la Sentència es recolza en els següents fets provats: "Són fets provats i així es declara, que entre els dies 24 i 26 de març i 1 i 2 d'abril de 2018, el processat Manzano efectuà apostes i jocs on line, a través de la plataforma "xxx", per un import total de 17.440 EUR que abonà mitjançant la targeta xxx xxx, de l'entitat bancària xxx, titularitat de xxx, de la qual era soci al 50%. En data 3 d'abril del 2018, la comptable de l'empresa qüestionà Manzano sobre dits càrrecs, pretextant aleshores aquell, que havien estat efectuats fraudulentament, interposant el dia 6 d'abril següent, la corresponent denúncia i complement de denúncia, al Servei de Policia. Posteriorment, es personà prop de la seva entitat bancària, posant-los en coneixement dels fets i de la denúncia interposada, tot i demanant ser rescabalat del perjudici sofert. No havent el banc accedit a la seva demanda, en adonar-se que la targeta no havia estat utilitzada fraudulentament, Manzano va retornar finalment a XXX, l'import de 17.440 euros corresponent al total dels càrrecs per ell efectuats, sense coneixement ni consentiment del seu soci Sr. Sevillano.". III.- RESULTANT: El lletrat defensor d'Manzano formula recurs. Reconeix que el seu defensat va accedir a la plataforma digital xxx entre els dies 24 i 26 de març i 1 i 2 d'abril del 2018, efectuant apostes amb la targeta visa de l'entitat bancària xxx núm. xxx titularitat de xxx de la qual era soci al 50% juntament amb el Sr. Sevillano, tot i que indica que si les apostes que efectuà el Sr. C. ho foren amb aquella targeta, van ser per quant la seva no fou acceptada per la plataforma, tot indicant que ascendien a un total de 3.700 euros. Explica seguidament el procediment que s'ha de seguir per efectuar apostes en línia i diu que és materialment impossible efectuar tantes operacions, per una despesa de gairebé 17.000 euros en tant poc temps, pel que estima que la societat ha estat víctima d'una estafa i/o utilització fraudulenta de la seva targeta de crèdit. Estima que el seu defensat no ha comès cap dels delictes dels que se li acusa, perquè en primer lloc, la societat xxx era al 50% de la seva propietat i en segon lloc, perquè va informar al seu soci dels fets ocorreguts, havent assumit la despesa reconeguda com a pròpia (3.700 EUR), descomptant aquell import del repartiment de dividends de l'any 2018. Així, no havent el Sr. C. simulat cap delicte, ni intentat estafar a ningú, en demana l'absolució, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil. Subsidiàriament, manifesta que si es considera que els fets són constitutius d'un delicte menor de simulació de delicte, i que l'error en què va incórrer el seu defensat era vencible, se li hauria d'imposar una pena d'un mes d'arrest nocturn condicional, amb un termini de suspensió de la pena de sis mesos. Sol·licita en fi, l'aplicació de l'indult de 13 de setembre de 2019. IV.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat en quant a la qualificació jurídica dels fets i respecte a les penes pronunciades. FONAMENTS DE DRET I.- CONSIDERANT: Els fets declarats provats són constitutius d'un delicte menor de simulació de delicte, tipificat a l'article 416 del Codi penal, que castiga amb pena d'arrest, el qui davant una autoritat o un funcionari judicial o administratiu que tingui el deure de procedir a la seva investigació, simuli ser el responsable o haver estat víctima, d'una infracció penal inexistent. Es desprèn dels autes que Manzano es personà al Servei de Policia i, actuant en nom i representació de xxx, interposà denúncia contra persona o persones desconegudes explicant que, entre els dies 24 i 26 de març del 2018, s'haurien efectuat 22 operacions fraudulentes per import de 3.700 EUR amb càrrec a la tarja de crèdit xx de la societat. Afegeix que les operacions s'havien fet totes prop d'un establiment anomenat xxx, radicat a Gibraltar i Londres i que ni ell ni el seu soci, havien viatjat a dites ciutats. El mateix dia, E.C. es personà novament davant del Servei de Policia, formulant un complement de denúncia: segons ell, el banc l'havia informat que havien carregat al compte de la societat, la totalitat dels càrrecs fraudulents pendents, un total de 26, realitzats entre l'1 i 2 d'abril al mateix establiment xxx, ascendint el valor del perjudici a 13.740 euros. Però els fets denunciats per Manzano són falsos: en efecte, els càrrecs efectuats sobre el compte de xxx havien estat efectuats pel propi denunciant, en una plataforma de jocs i apostes on line, mitjançant la tarja de crèdit. Manzano va persistir, manifestant la mateixa conducta delictiva quan va comunicar els fets a l'entitat bancària xxx, demanant ser rescabalat del perjudici sofert. Efectivament, es corresponien en realitat a operacions per ell personalment efectuades, ho que admet en part, més precisament per un import de 3.700 EUR. No podia ignorar que la totalitat dels càrrecs havien estat en realitat efectuats per ell. A més, en la seva declaració prestada a la Batllia reconeix haver accedit a la plataforma digital xxx en dates 24 i 26 de març i 1 i 2 d'abril de 2018, dates en les quals es van precisament efectuar la totalitat dels càrrecs. Sobretot, es desprèn que les transaccions van ser realitzades des de l'adreça IP xxx, associada entre els dies 24 i 26 de març i 1 i 2 d'abril del 2018, al número de telèfon xxx titularitat de la seva parella (no implicada), amb la qual compartia domicili a la data dels fets, domicili on vivia aquells dies. Per tant, és evident que no poden venir de cap frau aquestes transaccions. Com l'observa minuciosament la sentència recorreguda, Manzano s'ha contradit manifestament en les seves declaracions successives en quant als motius de la utilització de dita targeta, manifestant varies versions, ho que demostra la seva mala fe. En efecte, diu en un primer temps que si va fer servir la tarja de la societat, és perquè la seva personal no havia estat acceptada i manifestà en un altre moment posterior, que es va adonar que havia utilitzat la tarja de l'empresa a posteriori, i que no era cert que decidí utilitzar-la en veure que la seva personal no era acceptada, com havia declarat anteriorment. Indica el recurrent que és materialment impossible dur a terme tantes operacions en molt poc temps. Però les 17 transaccions per un total de 6.680 euros del 2 d'abril de 2018 s'han produït entre la 1h 22 i les 4h 25. En quatre dies, com l'observa el Ministeri Fiscal, és perfectament viable desemborsar la quantitat de 17.440 euros. El sistema de seguretat no suposa cap dificultat excepcional. El Tribunal de Corts observa accessòriament que ja havia incurregut el recurrent amb anterioritat, en fets similars: concretament en data 2 de juny del 2016, va interposar una denúncia per càrrecs corresponents a jocs on line, denúncia que posteriorment va deixar sense efecte, al·legant que havia incurregut en error. Convé finalment observar que Manzano va rescabalar la societat de l'import total de les operacions efectuades i consta que no va insistir per reclamar el rescabalament prop del ORG_0, ho que fa presumir que assumeix tots els càrrec realitzats, per un import total de 17.440 euros . II.- CONSIDERANT: Per una part, els facts declarats provats són constitutius d'un delicte major d'estafa qualificada, tipificat a l'article 209.1.e) del Codi penal, Efectivament, la interposició d'una denúncia davant del Servei de Policia, simulant l'ús fraudulent de la tarja de crèdit i la comunicació de dita denúncia a l'entitat bancària, demanant ser rescabalat del perjudici sofert, constitueix un engany suficient. Queda indiferent el fet que l'entitat bancària pugui efectuar comprovacions que puguin desmentir la veracitat dels fets denunciats. El delicte d'estafa queda constituït en grau de temptativa, donat que el desplaçament patrimonial recercat no s'ha realitzat, per causes exteriors, independents del seu autor. Per altra part, el recurrent és responsable en concepte d'autor, del delicte menor de simulació de delicte, en concurs medial amb el delicte major d'estafa qualificada amb perjudici superior a 6.000EUR, en grau de temptativa, per haver realitzat personalment els fets punibles, de conformitat amb els articles 20 i 21 del Codi Penal. III.- CONSIDERANT: que malgrat l'existència de varis antecedents, el Tribunal de Corts va fer un aplicació raonable de l'article 56 del Codi Penal, el qual disposa que "El tribunal fixa la pena de manera raonada, dins els límits establerts per la llei, segons el que resulti de l'aplicació dels articles anteriors, valorant les circumstàncies atenuants i agreujants concurrents i, en general, la gravetat del fet, les circumstàncies personals i la reinserció social assolida pel condemnat o les expectatives que afavoreixin una futura reinserció". En aquest sentit, la pena pronunciada de catorze mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys pronunciada, és moderada i equilibrada IV.- CONSIDERANT: El 18 de octubre de 2019 s'atorga per part dels Coprínceps un indult de sis mesos per a les penes de presó, amb exclusió de qualsevol altra pena imposada o que pugui imposar-se pels tribunals penals andorrans, per raó de delictes o de contravencions penals comesos en data anterior al dia 13 de setembre de 2019. En el cas d'autes, cal constatar que l'indult sol·licitat per la defensa és d'aplicació, malgrat el fet que la pena no sigui ferma. Decisio Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, DECIDIM La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix: 1.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació d'Manzano. 2.- REFORMAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 23 de febrer de 2023, en el sentit de que li sigui aplicada la reducció de sis mesos de presó prevista a la disposició de gràcia adoptada pels Coprínceps en data 13 de setembre de 2019. 3.- Mantenir la resta de pronunciaments de la sentència objecte de recurs, que no hagin estat modificats per aquesta resolució. 4.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE