SENTÈNCIA 000118/2023 Andorra la Vella, 21 de setembre del 2023. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- En data 22 de desembre de 2022, el senyor Narváez interposà demanda laboral en reclamació d'indemnització per acomiadament fet en forma indeguda i injustificat contra la societat Amorós, tot sol·licitant la condemna de la defenent a abonar-li la suma de 11.998,73 EUR en concepte d'acomiadament fet de forma indeguda i de manera injustificada, incrementada amb els interessos al tipus legal des de la data de la contesta a la demanda, la cotització i liquidació a la CASS de la suma corresponent a tots els conceptes bruts reclamats i el pagament de les despeses processals i extraprocessals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. 2.- En data 6 de febrer de 2023, la representació processal de la societat Amorós contestà la demanda articulada de contrari oposant-se a la mateixa i demanant la seva íntegra desestimació amb imposició a l'agent de les costes processals causades. 3.- En data 3 d'abril de 2023, el senyor Batlle d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva: "D E C I D E I X O: PRIMER.- Desestimar la demanda formulada per part del Sr. Narváez contra la societat Amorós ORG_0. SEGON.- Condemnar en costes a la part agent, incloses les derivades d'advocat i procurador" 4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació el senyor Narváez en considerar, en síntesi, que la resolució d'instància incorre en una errònia valoració de la prova i aplica incorrectament la llei i la jurisprudència de la Sala. Insisteix en què no va desistir de la relació laboral de manera voluntària i conscient, tot sol·licitat l'estimació de la seva demanda i la condemna de l'adversa al pagament de les costes judicials i extrajudicials, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador d'ambdues instàncies. 5.- La representació lletrada de la societat Amorós s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i sol·licita la seva íntegra desestimació i la confirmació de la resolució impugnada, amb la condemna en costes de la part apel·lant, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. FONAMENTS DE DRET Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació radica en determinar si la relació laboral que existia entre les parts litigants va finalitzar per desistiment voluntari del treballador o, en canvi, el mateix fou objecte d'un acomiadament injustificat i fet de forma indeguda. Al respecte la resolució d'instància considera que el senyor Narváez va desistir voluntàriament i de forma conscient de la relació laboral i, en conseqüència, desestima la demanda per ell interposada. I contra la mateixa s'alça la part recurrent. Segon.- No és objecte de discussió que el senyor Narváez en data 19 d'octubre de 2018 va iniciar una relació laboral amb la societat Amorós ORG_0. Tampoc discuteixen les parts que el senyor Narváez en data 15 de gener de 2020 va iniciar una baixa mèdica, havent estat donat d'alta administrativa per part de la CASS amb efectes el 4 de juliol de 2022. Ni que en data 27 de juny de 2022 el senyor Narváez va recórrer la decisió de la CASS (el que sí que discuteixen és si el senyor Narváez ho va comunicar a la societat per la que treballava, afirmant ell que sí i negant-ho l'esmentada societat), ni que en data 26 d'octubre de 2022, la CASS va deixar sense efectes l'alta mèdica impugnada. Tercer.- El senyor Narváez afirma que el patró li va fer signar el document de desistiment que no reflectia la seva voluntat real, amb la finalitat d'acomiadar-lo sense respectar els requisits i obligacions legals. Manifesta, al respecte, que en rebre l'alta administrativa de la CASS va demanar a l'empresa que mirés de reubicar-lo i aquesta el va remetre a un centre mèdic laboral, per determinar exactament el seu estat de salut en relació a la seva activitat laboral, havent conclòs la mateixa que el senyor Narváez no podia continuar desenvolupant la seva feina habitual. Afirma que amb posterioritat, el dia 4 d'agost de 2022, va acudir a l'empresa a petició del seu superior, tot manifestant-li que, donades les dimensions de l'empresa, no el podien reubicar, i que esperarien la resolució del recurs per part de la CASS, reservant-se la decisió per aquell moment. Havent estat aleshores que li van fer firmar un document i un butlletí de salari corresponent al mes de juliol de 2022, dient que eren formalitats per complir les seves obligacions envers la CASS. Documents que ell no va mirar, però sí signar i se n'endugué una còpia. Havent estat el dia 2 de setembre de 2022, quan va rebre una notificació de la CASS sobre la pròrroga del termini de resposta al seu recurs, que s'adonà que ja no constava com a assalariat de l'empresa. Essent conscient aleshores que li havien fet signar una carta de desistiment, havent iniciat immediatament els tràmits per obtenir assessorament. Fa referència també a reiterada jurisprudència d'aquesta Sala en la que hem manifestat la necessitat de determinar si el desistiment del treballador és lliure, reflexionat i inequívoc, sense ingerències de l'empresa. Havent de donar lloc tota renúncia d'un treballador a una interpretació restrictiva, i havent de resultar el desistiment d'una manifestació inequívoca de la voluntat de l'assalariat de posar fi a la relació laboral. Quart.- Per contra, la societat recorreguda manifesta que va redactar el document de desistiment de la relació laboral del senyor Narváez a petició seva, havent-lo firmat el mateix, així com també la quitança derivada de la seva relació laboral, per la qual va rebre la suma de 1.521,46 EUR al seu compte bancari i que va tardar 1 mes des de que tenir coneixement de la seva baixa coma treballador a l'empresa, per iniciar els tràmits per obtenir el benefici de la justícia gratuïta. Considera que la part recurrent en cap moment no ha acreditat el vici de consentiment que afirma que va patir en signar la seva carta de desistiment. La resolució d'instància, per la seva banda, considera que l'anàlisi de la prova practicada comporta la desestimació de la demanda interposada: el senyor Narváez no nega haver signat la carta de desistiment quin contingut és clar, concís i entenedor, sense que s'acredités que el seu pretès i no acreditat nivell baix de català li impedís la seva comprensió. Considera inversemblant que setmanes després de signar i emportar-se còpia de la missiva, s'adonés que contra la seva voluntat havia signat un desistiment, sense que hagi aportat cap prova per acreditar les seves afirmacions. Afegint, a més, que juntament amb la carta de desistiment també va signar una quitança, havent rebut l'import de 1.521,46 EUR al seu compte, no essent tampoc creïble que pensés que corresponia al seu salari, quan durant més de dos anys no havia treballat ni un sol dia. Cinquè.- A les resolucions de la Sala invocades per la part recurrent, afegirem la nostra Sentència de data 23 de novembre de 2022, amb número de rotlle TSJC-160/2022 (que també les recull): "TERCER.- Quant al recurs articulat per la representació processal de M, la decisió adoptada en la instància argumenta que la carta va ser redactada per l'empresa i que no existia prova concloent que permetés afirmar que la carta de desistiment fos signada en la data que figura en la mateixa (6-4-2019); que la treballadora va trametre un WhatsApp el dia 10-4-2019 del qual s'inferiria que la Sra. D no tenia un convenciment inequívoc i reflexionat de la seva voluntat de desistir del contracte de treball atès que en el mateix es relatava la necessitat de tenir una ocupació laboral; que el propi comportament de la treballadora en donar-se de baixa el dia 15-4-2019 i fins el 6 de juliol també evidenciaria que no tenia la voluntat de renunciar a la relació laboral sense compensació econòmica, considerant que en realitat l'empresa l'hauria acomiadat verbalment el dia 7 de juliol i que el dia 8 de juliol hauria acudit a l'empresa per a recollir el document de quitança laboral. Pel que es refereix a la versió els fets de l'empresari, després de constatar que es fonamentava en les declaracions de les treballadores de l'empresa, en descarta la seva validesa considerant que no era testimoni vàlid aquell a que es podia manar que declari. En relació al desistiment voluntari del treballador com a circumstància extintiva del contracte de treball, resulta doctrina consolidada d'aquesta Sala que ha de resultar d'una voluntat lliure, reflexionada i inequívoca i correspondre a unes conveniències personals del treballador i no a una intervenció de l'empresa (TSJC- 399/2016, TSJC-312/2016, TSJC-121/14, TSJC-221/12, TSJC137/12, TSJC-60/2018, TSJC-37/2022, etc). I des d'aquesta perspectiva, valorats novament els diferents mitjans de prova practicats, la conclusió que assolim és diferent de la de l'òrgan judicial d'instància per les raons següents. En primer lloc destacarem que quan davant d'un document de la naturalesa del que aquí examinem, la treballadora en denuncia la seva falsedat o manipulació com aquí succeeix, és a la mateixa a qui correspon la càrrega de provar la certesa de les seves afirmacions. En el present supòsit però, la part demandant no tant sols no proveïa cap mena de prova encaminada a desautoritzar-ne les seves previsions (almenys en relació a la data que hi figura) sinó que fins i tot, en el seu escrit de demanda, no feia cap menció a aquesta carta, sostenint exclusivament que a partir del dia 7 de juliol en què es va trobar d'alta, l'empresa no li havia donat ocupació efectiva ni li havia permès anar a treballar, no essent fins al definitiu escrit de conclusions en que de manera extemporània, introduïa l'aparell argumental que ara avança en relació a la validesa de la carta de desistiment alterant així els termes del debat tal i com ella mateixa l'havia dissenyat en el seu escrit rector. Al marge de la irregularitat que acabem d'apuntar, tampoc la valoració de la prova que en aquesta alçada efectuem ens aboca a la mateixa conclusió que l'òrgan d'instància i això per les raons següents. En primer lloc, el fet que la carta de desistiment hagués estat redactada per l'empresa a través dels seus aparells informàtics no suposa automàticament una ingerència empresarial o manipulació de la voluntat personal de la treballadora en el desistiment. La caracterització efectiva d'aquesta irregularitat passava necessàriament per justificar no tant sols que la voluntat expressada en el desistiment no resultava coincident amb la voluntat real de l'assalariat, sinó també el benefici -directe o indirecte- que aquesta actuació comportava per a l'empresari, sense que cap element obri en els autes per a justificar-los. Pel que es refereix a la valoració de la prova que s'efectua al respecte de la data en que aquest document va intervenir, tampoc podem compartir la que realitza l'òrgan d'instància. En efecte, res en les actuacions permet considerar que la carta de desistiment va ser signada el dia 8 de juliol i no el dia 6 d'abril com en el document s'indica i en tot cas, el Whatsapp tramés per l'assalariada a la seva responsable el dia 10-4-2021, lluny de reforçar la tesis de l'assalariada, confirma que intervé en reacció amb la carta de desistiment. En efecte en aquest missatge la treballadora relata la necessitat de tenir un treball per a fer front al préstec que té concertat, indicant seguidament "yo quería pedirte por favor, me quería quedar te pido disculpa si te falte el respeto ando muy triste por lo de mi hijo que se va però te prometo que si me dejas el Trabajo cambiaré para major", i és que en definitiva cas de no concórrer extinció prèvia del contracte de treball, cap explicació lògica sembla poder-se atribuir a la sol·licitud que s'hi conté quan demana se li permeti quedar-se en el seu lloc de treball. En tot cas, la realitat de la data que figura en la carta de desistiment es troba expressament admesa per la testifical de diferents treballadores de M, i encara que la valoració de les seves indicacions hagi d'intervenir amb molta cautela atès el vincle de dependència que mantenen amb una de les parts litigants, això no es pot traduir per negar-los de manera automàtica tota eficàcia probatòria com en definitiva ha efectuat l'òrgan d'instància, sinó que exigeix verificar de manera rigorosa les seves respostes, sense però que en el present supòsit es pugui dubtar de les seves indicacions atesa la coincidència del que han indicat corroborada pel contingut del document WhatsApp. Quant a la incidència que la Sentència recorreguda atribueix a la data de la baixa laboral que va experimentar l'assalariada també hem de rebutjar el raonament que s'articula. En efecte, s'ha de presumir que la baixa va intervenir per raons mèdiques alienes a l'extinció del contracte de treball. No obstant, seguint el mateix raonament que l'òrgan judicial d'instància realitza, la presentació de la baixa, també podria obeir a la negativa de l'empresari d'acceptar el retracte al desistiment anterior que és en definitiva el que l'assalariada pretenia. Des d'una altra perspectiva tampoc la pròpia conducta de la treballadora durant els dies 7 i 8 de juliol del 2019 permeten confirmar la seva versió dels fets. En efecte, segons ha estat adverat per les testimonis declarants, la Sra. D va comparèixer al treball acompanyat de la seva filla menor, el que impedia que pogués reincorporar-se a la seva activitat laboral de manera efectiva. Tampoc el fet que la durada del preavís contemplat en la carta de desistiment resultés superior a la que la Llei exigeix, permet confirmar la resolució d'instància a partir del moment en que la llei contempla una durada mínima del preavís, sense però que res impedeixi que pugui ser superior. En definitiva, valorant-se globalment els diferents elements que amb caràcter probatori han estat incorporats en les actuacions, considerem que la treballadora desistia voluntàriament del seu contracte de treball el dia 6-4-2019 comunicant-ho el mateix dia a l'empresari qui immediatament acceptava aquesta decisió. I si bé amb posterioritat es retractava de la seva decisió demanant expressament e continuar treballant amb l'empresa, això requeria de la conformitat de la societat demandada, que aquí no ha concorregut". I si traslladem el contingut de l'esmentada resolució al cas concret que ens ocupa, hem d'arribar a les següents conclusions: d'una banda, el fet no discutit de què l'empresa hagués redactat la carta d'acomiadament, no constitueix per sí mateix una ingerència o manipulació del patró en la voluntat del treballador. Calia que el treballador acredités que la seva voluntat no era la de desistir del contracte i el benefici que aquesta actuació comportava a l'empresari. I cap d'aquests extrems no ha estat acreditat pel treballador, tot i disposar de prova testifical al respecte, com per exemple, la declaració de les persones que van redactar la carta, als efectes de confirmar la seva versió . No resultant, al respecte, admissible la pretesa justificació del senyor Narváez per no haver-la demanat, ja que la valoració de la prova correspon al tribunal jutjador, essent en tot cas la seva obligació aportar-la. I d'altra banda, resulta força difícil de creure que al moment de signar la carta de desistiment que obra al foli 52, el senyor Narváez no s'adonés o comprengués el seu contingut que, tot i trobar-se redactat en català és, com bé diu el jutjador d'instància, molt concís i escrit en lletra força gran. I redacció en llengua catalana que tampoc ha resultat acreditat que el senyor Narváez no comprengués. Sobre tot quan al mateix moment va signar un document de quitança en el que hi havia reflectida la quantitat de 1.521,46 EUR que posteriorment va rebre al seu compte bancari. I tot i ser cert respecte d'aquest darrer document que s'intitula "Butlletí de salari i llibre horari", també és cert que més a baix hi posa, en negreta i majúscula, "QUITANÇA". No resultant tampoc creïble que, sense que s'hagués produït encara cap canvi en la seva situació laboral, més enllà de trobar-se de permís no retribuït, l'empresa li abonés una quantitat com la percebuda, de 1.521,46 EUR i que esperés més d'1 mes en iniciar les accions per impugnar la finalització de la seva relació laboral. I això encara sense perjudici de les dates que obren en els dos documents suara referits: 1 d'agost la carta de desistiment i 29 de juliol la quitança, ja que en tot cas en la carta hi figura la data de recepció per l'empresa de 4 d'agost, que és quan el treballador afirma que es van veure i que la va signar. I pel que fa a la quitança, l'explicació de l'empresa d'haver-se mantingut la data en què abonà els salaris dels treballadors, entén la Sala que resulta suficient, tenint en compte sobre tot, que no ocasiona cap perjudici al treballador. Sisè.- Del resultat de la prova practicada es deriva que el senyor Narváez acreditat la realitat de les seves pretensions. Setè.- Procedeix, en conseqüència, la desestimació del recurs d'apel·lació interposat. Vuitè.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes derivades d'aquesta alçada a la part apel·lant. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel senyor Narváez contra la Sentència dictada en data 3 d'abril de 2023 pel senyor Batlle d'instància, que confirmem. Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE