SENTÈNCIA 000124/2023 Andorra la Vella, l'11 d'octubre del 2023. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- En data 01-08-2011, la Sra. Anaya, esposa del Sr. Pino, va subscriure prop de la companyia Hoyos, una assegurança d'accidents que preveu, entre altres, una garantia de 80.000.-euros en capital en cas de defunció per accident de circulació. En data 12-05-2012, la Sra. Anaya va patir un accident de la circulació quan un vehicle la va fer caure a terra. Va morir el 14-05-2012. En data 28-02-2013, la representació lletrada del Sr. Pino va formular querella criminal contra del conductor del vehicle per un presumpte delicte d'homicidi per imprudència. Com a conseqüència de la decisió del Tribunal de Corts de data 07-10-2015 de revocar parcialment l'Aute de la Batlle instructora de data 25-06-2014 desestimant la querella i ordenant el sobreseïment provisional, es va obrir una causa penal en contra del conductor del vehicle per una presumpta contravenció penal de lesions causades per imprudència lleu. 2.- Per escrit de data 27-01-2016, i prèvia petició de citació del 30-11-2015, el Sr. Pino va presentar davant de la Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la companyia Hoyos, demanant dictar sentència apreciant la causa efecte de la mort de la seva esposa amb la cobertura de la pòlissa d'assegurança de mort per accident de circulació i declarant que la demandada ha de pagar-li la indemnització per les causes contractades en l'Assegurança. 3.- Per escrit de data 18-02-2016, la representació processal de la companyia Hoyos, es va oposar a la demanda, formulant a títol principal una excepció de prejudicialitat penal, i subsidiàriament, sobre el fons, sol·licitant la seva total desestimació, fent valer que la defunció no era conseqüència de l'accident, el tot amb imposició de les costes judicials a l'agent. Les parts van replicar i duplicar, totes dues mantenint les seves pretensions. 4.- Per Aute del 18-05-2016, es va donar lloc a la petició de prejudicialitat penal. 5.- En data 25-12-2016, el Sr. Pino va morir. 6.- Per Aute del 07-07-2017, el Tribunal de Corts va decidir l'arxiu de les actuacions compte tingut de l'absència d'acusació pública i privada, acordant ensems posar-ho en coneixement de la CASS i dels legals hereus de la Sra. Anaya (Sr. ENTITY_5), i per Aute del 04-08-2017 va decidir de l'arxiu definitiu de la causa penal seguida en contra del conductor del vehicle per una presumpta contravenció penal de lesions causades per imprudència lleu. 7.- Per Aute del 11-10-2021, es va autoritzar la successió processal del Sr. Pastor, representat per la FUNDACIÓ B, en el lloc del seu difunt pare. Es va reprendre el curs del procediment, i després que s'hagin practicat les proves, les parts van degudament formular els seus escrits de conclusions. 8.- Per Sentència de data 05-10-2022, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir: "Desestimar íntegrament la demanda formulada en data 28 de gener del 2016 pel Sr. ENTITY_12-substituït processalment per causa de mort pel seu fill Sr. ENTITY_5- contra Hoyos i, imposar a la part vençuda el pagament de les costes processals causades, inclosos honoraris d'advocat i de procuradora." 9.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la FUNDACIÓ B, actuant en representació del Sr. Pastor , demanant la seva revocació total i que es dictés una estimant la demanda formulada en primera instància. Fonamenta el seu recurs en un error en la valoració de la prova i en un error en el dret aplicable al supòsit de fet provat. De manera resumida, sosté en primer lloc que sí que hi ha relació directa entre la mort de la Sra. Anaya i l'accident que va patir. Argumenta al respecte que la causa intermèdia del decés és la fractura de l'húmer deguda a l'accident per la que va ingressar a l'hospital i que va necessitar cirurgia urgent ; que dita fractura al braç va ser "la gota que va fer vessar la seva salut precària" i la causa de la seva mort ; que el fet que el seu húmer necessités més recursos per a curar-se va propiciar el fatal desenllaç, i que va morir a causa de l'accident perquè sense l'accident no hagués mort. Sosté en segon lloc que la sentència civil no ha d'estar condicionada als pronunciaments fets per la jurisdicció penal, i argumenta al respecte que no existiria discrepància entre el fet que la sentència penal descartes el delicte d'homicidi per imprudència i que la sentència civil condemnès a la companyia per la mort derivada de l'accident de circulació, i que aquest accident no hagués causat la mort d'una altra persona amb una salut normal. 10.- La representació processal de la companyia Hoyos demana confirmar íntegrament la sentència dictada en la instància, imposant a l'apel·lant la totalitat de les costes processals generades per la tramitació de la present segona instància. Exposa que la defunció fou causada per un xoc cardiogènic que no té cap relació de causalitat amb l'accident i que la causa penal no es va tramitar per un delicte major d'homicidi per imprudència tota vegada que es va considerar de forma fefaent que la causa de la defunció no va ser l'accident d'autes sinó com derivada de l'estat de salut previ de la Sra. Anaya, no podent existir dues causes de la seva mort. 11.- El Ministeri Fiscal interessa -de manera principal- que se l'aparti del present procediment, deixant a criteri d'aquest Tribunal Superior el recurs formulat per la representació processal de la FUNDACIÓ B actuant en nom i representació del Sr. Pastor. Per Providència de data 15-05-2023 vam tenir el Ministeri Fiscal com a apartat del present procediment. FONAMENTS DE DRET Primer.- No es discuteix que la garantia per accident de circulació que ha subscrit la Sra. Anaya queda definida en les condicions particulars així : "si l'assegurat mor com a conseqüència directa d'un accident, en qualitat de vianant a la via pública, causat per un vehicle de motor, com a conductor o passatger d'un vehicle terrestre o com a usuari de transports públics terrestres o marítims, no pertanyent al personal d'explotació d'aquests, l'Entitat asseguradora pagarà als beneficiaris designats el capital establert amb aquesta finalitat a les Condicions Particulars de la pòlissa, sempre que la defunció de l'assegurat es produeixi dins els tres-cents seixanta-cinc dies següents a l'accident. En cas de no estar especificat el beneficiari serà el cònjuge; en defecte d'això els pares; en defecte d'això els hereus de l'assegurat". Tampoc esta discutit que dites condicions particulars estipulen com a causa d'exclusió les malalties de qualsevol naturalesa (article 6è d), les lesions o altres conseqüències a causa d'intervencions quirúrgiques o tractaments mèdics que no hagin estat motivats per l'accident (apartat e) i els accidents i lesions que sobrevinguin en estat d'embriaguesa (apartat i). D'aquí tota la discussió sobre el caràcter directe o no que existeix entre l'accident del 12 de maig i la defunció ocorreguda dos dies després. La sentència d'instància conclou que la mort no és la conseqüència de l'accident en base a dos consideracions, és a dir, d'una part, l'examen de la prova d'autes i, en particular els informes mèdics que obren en la causa penal aportats per corda fluixa, i d'altra part, els pronunciaments de la jurisdicció penal per descartar la qualificació d'homicidi involuntari després de l'examen de les diligències seguides per aquests mateixos fets, essent dits pronunciaments condicionants de la resolució civil. Segon.- Pel que fa al caràcter vinculant dels pronunciaments de les jurisdiccions penals, hem de recordar que aquest caràcter vinculant ressurt molt clarament de la Sentència d'aquesta Sala de data 23-07-2009 (rotlle 061/09), i en virtut de la jurisprudència del Tribunal Constitucional disposant per principi que seria contrari al bon sentit que dues sentències referents al mateix afer i entre els mateixos litigants puguin contenir sobre qüestions fonamentals del litigi, afirmacions radicalment contradictòries. Per tant, el primer jutjador i aquesta Sala no poden anar en contra del què fou considerat provat per una resolució penal, que gaudeix de l'autoritat de la cosa jutjada. La part apel·lant introdueix una diferència que no ha de ser quan considera que el fet que la jurisdicció penal ha considerat que no existien els elements constitutius del delicte d'homicidi involuntari no seria la mateixa cosa que considerar que l'accident és la causa directa de la mort en el sentit de la pòlissa d'Assegurança. En efecte, per resoldre la qüestió de la qualificació penal, entre una presumpta contravenció penal de lesions per imprudència lleu i un presumpte delicte d'homicidi, la jurisdicció penal ha degut resoldre la qüestió factual de dir si l'accident podia ser la causa de la mort. La causa directa de la mort és el fet determinant per a resoldre el present litigi, i com bé diu la part apel·lada, no poden existir dues causes de la mort de la Sra. Anaya. Ara bé, tant les decisions de la Batlle instructora com les del Tribunal de Corts coincideixen en jutjar que l'accident no és la causa de la mort. Així motiva el Tribunal de Corts en l'Aute del 07-07-2017 : "Malauradament dos dies després, el 14 de maig de 2012, la Sra. Anaya va morir al mateix hospital a conseqüència, segons autòpsia i informe del metge legista (foli 105) del seu estat previ de salut, sent la causa última el shock cardiogènic patit a conseqüència d'una miocardiopatia dilatada en el context d'un alcoholisme crònic que aquella patia, sent la seva mort, segons dit informe forense d'etiologia natural, no tenint relació causa-efecte amb l'accident d'autes." Tercer.- Sigui com sigui, l'examen de les proves aportades ha de portar a la mateixa conclusió que el tribunal. En efecte, si bé és veritat la Sra. Anaya fou ingressada a l'hospital el 12-05- 2012 on se li va diagnosticar una contusió cranial i una fractura de l'húmer que va necessitar cirurgia urgent per aplicació d'un cabestrell, el tot com a conseqüència de l'atropellament a baixa velocitat que ha patit el mateix dia, i que l'informe d'alta redactat el 14-05-2012 esmenta dita fractura de l'húmer amb ingrés hospitalari com a "causa intermèdia", no es pot tenir en compte aquest darrer element sense tenir en compte tot l'informe. El mateix, redactat pel Dr. D, explica com l'evolució de la pacient havia sigut satisfactòria però que a la matinada del 14 de maig va presentar hipotensió severa i dolors abdominals, que el seu estat es va agreujar, i que els intents de reanimació a la UCI van resultar infructuosos. El metge apunta l'enolisme, l'hepatopatia i la miocardiopatia dilatada severa d'origen alcohòlic, i conclou que la causa fonamental de l'èxitus letalis és el xoc cardiogènic, la causa inicial, la miocardiopatia dilatada i la causa intermèdia, la de l'húmer amb ingrés hospitalari. Sobre tot, els informes mèdics aportats a la causa penal contradiuen el plantejament de la part apel·lant que la mort trobaria la seva causa en la fractura ("la gota que va fer vessar la seva salut precària") doncs, si bé evidencien la degradació de l'estat de salut de la Sra. Anaya degut principalment al seu alcoholisme, descarten clarament i formalment tot vincle de causa a efecte entre l'accident i el xoc cardiogènic. Així, l'informe medicoforense d'autòpsia conclou que es tracta d'una mort "d'etiologia NATURAL" i que la causa última de la mort ha estat el xoc cardiogènic com a conseqüència d'una miocardiopatia dilatada en el context d'un alcoholisme crònic, que les dues lesions sofertes en l'accident no haurien per sí soles causat la defunció, descartant així dit accident com a causa directa i fins i tot indirecta de defunció. Quart.- Per consegüent, hem de confirmar la sentència d'instància doncs la reclamació efectuada en el seu temps no era procedent puix ha quedat establert que ni l'accident d'autes, ni les intervencions quirúrgiques o tractaments mèdics motivats pel mateix, es poden considerar com a causa directa de la mort. Cinquè- Pel que fa a les costes de segona instància, la desestimació del recurs justifica imposar-les a l'apel·lant. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX Primer.- Desestimar el recurs interposat per la representació processal de la FUNDACIÓ B, actuant en representació del Sr. Pastor contra la Sentència del Tribunal de Batlles de data 05-10-2022 que confirmem íntegrament. Segon.- Imposar a la FUNDACIÓ B, actuant en representació del Sr. Pastor les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris de procuradora i d'advocat. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE