SENTÈNCIA 000125/2023 Andorra la Vella, l'11 d'octubre del 2023. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La societat Marcos, que té per objecte, entre molts altres, el desenvolupament d'activitats d'allotjament, gestió turística i restauració, és la promotora d'un projecte immobiliari a XXXX ("C"). La societat Plana, té com activitat principal l'assessorament tècnic, anàlisis de materials de construcció, control d'obres materials, instal·lacions i control de qualitat. En el decurs de l'any 2019, A va encarregar a B la realització de forats en mur i forjat amb perforadora a l'obra d'XXXX. La societat B va emetre un total de quatre factures però l'última (número 00189/20 del 28-02-2020) va quedar impagada. Per carta d'advocat de data 29-09-2020, la societat B va requerir la societat A de pagar dita factura, en va. 2.- Per escrit del 17-12-2020, la representació processal de la societat B, ORG_0, va formular en contra de la societat Marcos, una demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment abreujat, sol·licitant la seva condemna a pagar-li, en concepte de la factura número 00189/20, la quantitat principal de 9.666,25.-euros, amb l'interès legal més l'interès moratori equivalent al doble de l'interès legal vigent en el moment en què es produeix la mora, així com les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i d'eventuals perits. 3.- Per escrit del 04-01-2021, la representació processal de la societat Marcos, es va oposar a la demanda sol·licitant la seva desestimació íntegra. 4.- Una volta practicades les proves proposades per les parts i declarades pertinents, i després d'evacuar el tràmit de conclusions, en data 16-11-2022, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle dictà Sentència, quina part dispositiva estableix: "Primer.- Estimar substancialment la demanda formulada per la societat B, ORG_0 envers la societat Marcos i condemnar la darrera al pagament de 9.666,25EUR a favor de la demandant pels conceptes detallats al Considerant vuitè de la present resolució. Dit import meritarà interessos legals a comptar de de la data de contesta a la demanda, a saber el dia 14 de gener del 2021, fins al seu total pagament. Segon.- Fer imposició a la part defenent de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i eventualment pèrit a acreditar en període d'execució de sentència.". 5.- Contra aquesta resolució s'alça la representació processal de la societat Marcos, sol·licitant la seva íntegra revocació en el sentit de deixar sense efecte tota condemna de la seva representada, i la condemna de l'adversa al pagament de la totalitat de les costes del judici tant de primera com de segona instància. Fonamenta el seu recurs en un error en la valoració de la prova practicada en primera instància. Argumenta, en primer lloc, que la resolució d'instància es fonamenta essencialment i exclusivament en la doctrina dels actes propis quan aquesta no és aplicable al cas ja que el pagament anterior es va efectuar en atenció a un acte viciat, equívoc, i segurament malintencionat, en que es modificaven unilateralment els termes i condicions de la prestació dels treballs ; que la conclusió que quedava provat que va acceptar el preu pressupostat de 250.-EUR per forat es basa en una valoració parcial de la prova practicada i és contrària a altres fets acreditats i no contradits en la pròpia sentència, i que el pressupost 00914/19 mai va ser acceptat. Argumenta, en segon lloc, que sí que ha queda provat que existeix un desequilibri econòmic substancial entre les parts, i que això justifica l'impagament de la factura 00189/20 ; que la jutjadora no ha estat capaç de determinar el preu de mercat però això no hauria de suposar per se que no existeix cap desequilibri patrimonial ; que ha quedat sobradament provat que no va concórrer cap circumstància que justifiqués l'encariment del preu pactat, i que dit preu pactat era de 100.-EUR/forat llevat els casos de realització de 3 forats per a la creació de forats de majors dimensions, en el que el preu unitari seria de 250.-EUR/forat. 6.- La representació processal de la societat B, ORG_0, demana la desestimació del recurs i la confirmació íntegra de la sentència de primera instància, amb imposició a la part apel·lant de les costes d'aquesta segona instància. Argumenta en essència que de la factura 410/2019 del primer encàrrec de quatre forats no es pot deduir cap acord del preu de 100 euros per forat per a futurs i eventuals encàrrecs de fer forats ; que anteriorment a la factura reclamada, Marcos, va pagar dues factures al preu acordat de 250 euros per forat ; que la teoria dels actes propis ha estat ben aplicada pel tribunal, i que és amb bon criteri que el mateix avala l'informe de la pèrit judicial, argumentant ben clarament que la desproporció del preu del forat facturat és raonable i lògic atenent les circumstàncies del cas. FONAMENTS DE DRET Primer.- Pel que al preu de 250.-euros per forat que es va aplicar en la factura litigiosa, poc tenim a afegir al molt acurat estudi de les proves que ha fet el tribunal. De fet, la cronologia de les relacions contractuals és important doncs permet constatar que les mateixes van comportar dos períodes. Primer, a l'abril del 2019, la demandant va realitzar 4 forats de 60mm i 120mm de diàmetre aproximadament, que es van facturar en data 30-04- 2019 (factura número 00419/19) per import de 400.-euros IGI exclòs, en base a preu de 100EUR per forat, i que es refereix a un pressupost número 285/19. Dita factura fou íntegrament abonada per A el 13-05-2019. Segon, entre el novembre del 2019 i els principis del 2020, va existir un nou encàrrec doncs B va establir el 25-11-2019 (això és dos dies després de l'inici d'aquesta nova fase de treballs) un pressupost per a la realització de forats de diàmetres 160, 130 i 50 mm, en base a un preu unitari de 250.- euros per forat, sense fer distincions segons el diàmetre. Si bé A no va firmar dit pressupost, B però va realitzar les feines de perforació, que van donar lloc a tres factures : Factura número 01406/19 del 30-11-2019 per import de 1.567,50.-euros, que es refereix al pressupost número 00914/19 i al preu unitari de 250.- euros. Dita factura fou pagada. Factura número 01479/19 del 30-12-2019 per import de 4.441,25.-euros, que es refereix també al pressupost número 00914/19 i al preu unitari de 250.-euros. Dita factura també fou pagada. Factura número 00189/20 del data 28-02-2020, per import de 9.666,25.- euros, que A s'ha negat a pagar. Ara bé, el fet que els treballs encarregats a la demandant corresponen a dos períodes distints, que les tres factures del novembre, desembre i gener comporten mencions que demostren que corresponen a una mateixa sèrie de nous treballs sense tenir en compte els treballs de l'abril del 2019, i que entre els dos períodes la demandant ha establert un nou pressupost en base a un preu unitari general de 250.-euros, van en contra de l'afirmació, orfe de tota prova, que les parts haurien acordat mantenir el preu unitari de 100.-euros que s'havia aplicat als 4 forats realitzats més de 6 mesos abans. A això s'afegeix que A va pagar íntegrament les dues factures 01406/19 i 01479/19 establertes de manera conforme al pressupost i aplicant el preu de 250.-euros per forat. No es tracta de considerar que aquests pagaments fessin néixer una nova relació obligacional com ho pretén la part recurrent sinó només de constatar que es tracta d'una actuació significativa i coherent amb el pressupost i que permet invocar la teoria dels actes propis. D'altra banda, no només cap element de prova ha pogut confirmar l'afirmació de la defenent que B s'hauria compromès a practicar una forma de regularització en la darrera factura, sinó que això queda contradit per tots els elements que acabem d'exposar, i fins i tot resulta inversemblant. Al respecte, es pot copsar de la lectura dels intercanvis de missatges via WhatsApp entre els representants de les dues societats després de l'emissió d'aquesta darrera i litigiosa factura, que el de la societat A la trobava exagerada, en particular en relació a la feina realitzada, però en cap moment es refereix a preu pactat que no seria el de 250.-euros ni a qualsevol acord intervingut després de l'emissió de les dues factures anteriors. Al contrari insisteix que no hi ha cap problema amb el preu. Segon.- És veritat que l'aplicació de la teoria dels actes propis exigeix constatar que els actes propis que es poden invocar i oposar a una part han de correspondre a una manifestació clara i unívoca de voluntat. Però justament, la sentència d'instància ha motivat que tota l'actuació de la societat A, i sobre tot el fet que va abonar íntegrament el preu d'ambdues factures sense manifestar cap disconformitat o oposició al respecte quan dites factures especificaven de forma clara un preu unitari de 250EUR per forat amb independència de la mida, era constitutiva d'actes propis que li impedien pretendre ara que el preu pactat seria un altre. Compartim plenament aquesta conclusió doncs la societat A, qui pretén, sense cap prova per fonamentar tal afirmació, que existiria una actuació malintencionada per part de B, ha actuat de manera coherent amb el fet d'haver acceptat el preu de 250.-euros per forat, fins al moment on, essent acabats els treballs, va pretendre rebaixar el cost global dels mateixos. És només després del pagament de les dues factures aplicant el preu mencionat en el pressupost que va pretendre discutir el cost final, i per tant tal manifestació no pot contradir la seva voluntat clara de pagar en base a un preu de 250.-euros per forat. Front a aquesta realitat, no pot la societat útilment invocar el fet, reconegut en la sentència, que no ha acceptat de manera formal el segon pressupost, quan és clar que no ignorava la seva existència i que ha acceptat la seva aplicació. Tal actuació no és conforme a la bona fe ni a la confiança que han regir les relacions contractuals, i que, justament, són els fonaments de la teoria dels actes propis. Tercer.- Pel que fa al caràcter desproporcionat del preu de 250.-euros per forat que es va aplicar en la factura litigiosa ( i les dues anteriors), hem de ressaltar en primer lloc que no es pot tenir en compte que la Sra. Batlle no hauria estat « capaç de determinar el preu de mercat » quan era a la societat A establir el fet invocat per ella que el preu practicat era desproporcionat. En segon lloc, és cert que la direcció facultativa de l'obra va manifestar que considerava que tal preu era elevat i que el preu hauria de ser més aviat de 100.-euros. Però, hem de convenir amb la Sra. Batlle que s'ha de tenir en compte que, al moment de la seva declaració, dit testimoni mantenia una relació comercial vigent amb la defenent, i, que a més, no tenia en compte la especificitat de B, el que significa que les seves manifestacions s'ha de valorar amb cautela. En tercer lloc, més rellevant és la pericial judicial que es va practicar a petició de la pròpia part defenent per determinar el preu "de mercat" dels treballs de perforació realitzats a C. La perit, la Sra. Cañellas, indica en conclusió que la « normalitat » pels treballs encarregats es trobaria entre els 98 i 131.-euros per uns forats de 50-110mm de diàmetre, entre els 125 i 166.-euros per uns forats de 150-200mm de diàmetre, i entre els 201 i 267EUR per uns forats de 250mm de diàmetre. Nogensmenys, precisa que dits preus corresponen als que practicaria una empresa constructora en el marc de la seva activitat habitual i en el conjunt d'una obra privada on pot repartir els costos entre les diferents partides, però no pas a B, que no és una constructora sinó una empresa d'inspecció i control, qui no pot tenir la mateixa organització i repartició dels costos de producció, i que, pel servei que aporta a més de constructora, pot aplicar uns preus superiors. Aquestes explicacions són totalment coherents amb els elements acreditats en autes. De fet, constatem que en un missatge WhatsApp, el representant de B recorda al de A que ells no fan forats i que ho van fer perquè ell li havia demanat de manera urgent. Així les coses, el caràcter desproporcionat de les factures i el desequilibri econòmic substancial invocats no queden establerts. Quart.- En aquesta alçada, la part defenent i ara apel·lant no es refereix més a la problemàtica de la qualitat dels treballs que va plantejar en primera instància, i per consegüent s'ha de considerar com a ferm el pronunciament de la sentència al respecte que tampoc havien quedat provades deficiències en l'execució d'alguns dels treballs. Tot plegat, s'ha de confirmar la conclusió del tribunal que la societat Marcos, no ha acreditat cap motiu que justifiqui l'impagament de la factura número 0089/20 del 28-02-2020. Per consegüent, procedeix la íntegra confirmació de la resolució d'instància. Cinquè.- Quant a les costes causades en aquesta alçada, la desestimació del recurs interposat comporta que s'hagin d'imposar a la part recurrent. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, DECIDEIX Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Marcos, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 16-11-2022 que confirmem íntegrament. Segon.- IMPOSAR a la societat Marcos, les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE