SENTÈNCIA 000132/2023 Andorra la Vella, el 26 d'octubre del 2023. En nom del Poble Andorrà.- Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- En data 2 de febrer de 2022, la representació processal de l'entitat Agullo interposà demanda en reclamació de quantitat exercitant també l'acció hipotecària contra la societat Caro, el senyor Cañete i la senyora Miró, tot sol·licitant la condemna solidària de tots ells a satisfer-li la suma de 589.221,89 EUR, derivada del préstec hipotecari declarat vençut anticipadament i del contracte de crèdit en compte corrent, a més dels interessos de descobert al tipus ABA que es generessin a partir del 10 de novembre de 2021, dia següent al de la darrera liquidació d'interessos i fins a la total i definitiva cancel·lació del deute pel que fa a la quantia de 555.495,04 EUR, així com les costes judicials, incloent els honoraris d'advocada i procuradora. També demanava que es tingués per exercida l'acció hipotecària, disposant la realització en pública subhasta de la hipoteca constituïda sobre les unitats immobiliàries que la mateixa relacionava en el cos del seu escrit de demanda, acordant l'aplicació del preu obtingut a la rebaixa o cancel·lació de la totalitat del deute hipotecari, més els interessos generats. 2.- En data 1 de juny de 2022, després de vàries peticions de suspensió del procediment per trobar-se ambdues parts en tràmits de negociació, la representació processal dels senyors Cañete i Miró -havent estat la societat Caro declarada en estat de cessació de pagaments i fallida per Aute de la Batllia de data 15 de setembre de 2021-, contestaren la demanda articulada de contrari, tot sol·licitant la seva desestimació i que es declarés abusiva la clàusula de venciment anticipat a la que es referia en el Fet Desè del seu escrit, amb expressa imposició del pagament de les costes. 3.- En data 9 de febrer de 2023, la senyora Batlle d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva: "DECIDEIXO Primer.- Suspendre les accions individuals exercides per Agullo contra Caro en el marc de la present causa, fins que la part agent pugui recuperar l'exercici de les seves accions, prèvia la dissolució de la unió de creditors de la fallida d'Caro. Segon.- Condemnar solidàriament als senyors Cañete i Miró a satisfer a l'agent la suma total de 555.495,04 euros derivada del préstec hipotecari declarat vençut anticipadament, a més dels interessos de descobert tipus ABA , que es generin a partir del dia 10.11.2021 - dia següent al de la darrera declaració d'interessos - i fins a la total i definitiva cancel·lació del deute pel que fa a la quantia de 555.495,04 euros. Declarar exercitada l'acció hipotecària sobre les unitats immobiliàries indicades en el cos de l'escrit de demanda, acordant l'aplicació del preu obtingut a la rebaixa o cancel·lació de la totalitat del deute hipotecari, més els interessos per ells generats que es verificaran en seu d'execució. No obstant, ultra la subhasta pública, els deutors també podran fer ús de la solució emprada en la jurisprudència 244/2017, Aute del 30.01.2018. Tercer.- Es condemna en les costes processals i judicials a la part defenent" 4.- Contra l'esmentada resolució han interposat recurs d'apel·lació ambdues parts litigants. Pel que fa a Agullo limita el seu recurs a la denegació de la procedència de la seva reclamació per import de 33.726,85 EUR derivada de la pòlissa de crèdit en compte corrent atorgada en data 21 d'abril de 2020 i novada en data 11 de juny de 2021, fonamentant-lo, a mode de síntesi, en què la mateixa fa una indeguda aplicació de la jurisprudència d'aquesta Sala, es refereix concretament a la Sentència referenciada de rotlle 429/2015, invocada per la resolució recorreguda, per quant en el present supòsit els demandats eren els apoderats de la societat beneficiària del crèdit en compte corrent, signataris de les pòlisses de crèdit i, per tant, coneixedors el seu contingut; a banda de què ambdós signaren també un document específic d'aval de les resultes del compte i de les operacions que es compatibilitzessin en el mateix; i, finalment, en què aquestes pòlisses de crèdit es van concedir en el marc de les ajudes atorgades pel Govern per la situació d'emergència sanitària causada pel coronavirus, i en aquest cas concret, als efectes de què la societat Caro pogués continuar pagant les quotes del préstec hipotecari. I pel que fa als senyors Cañete i Miró, aquests fonamenten el seu recurs d'apel·lació, a mode de síntesi, en considerar que la demanda no es trobava ben fonamentada, en identificar-se en la mateixa una causa de resolució anticipada del préstec hipotecari i del crèdit en compte diferent a la realment produïda (parlaven d'impagament de les quotes, quan en realitat s'havia produït la cessació de pagaments i fallida de la societat beneficiària del préstec i del crèdit en compte) havent-se tolerat, en conseqüència que la part contrària efectués una mutatio libelli prohibida en el nostre ordenament; d'aquest extrem en deriva que la resolució anticipada declarada per l'entitat bancària ha de ser considerada abusiva i nul·la; que l'acreditada intenció dels fiadors solidaris d'abonar les quotes i amortitzacions que anessin vencent ja posa de relleu la seva voluntat de satisfer el deute; entén que procedia que el banc efectués un requeriment previ a la seva reclamació; mostrant la seva conformitat amb el pronunciament de la resolució d'instància relatiu a la seva manca de responsabilitat en relació a la pretensió de l'agent relativa al contracte de compte corrent. 5.- Cadascuna de les parts s'oposa la recurs interposat per la contrària i demana l'estimació del seu propi. FONAMENTS DE DRET Primer.- La resolució d'instància parteix de la base de què en haver estat declarada la societat Caro en estat de cessació de pagaments i fallida els creditors ordinaris no poden exigir el cobrament dels seus crèdits individuals contra la mateixa, sense però incloure als creditors beneficiaris d'hipoteques que no formen part de la massa. Ara bé, en tenir el senyor Cañete la condició d'hipotecant no deutor i ell juntament amb la senyora Miró la condició d'avaladors i tenir, a més, la societat Caro únicament la qualitat de deutora beneficiària del préstec i de la garantia hipotecària, entén la senyora Batlle d'instància que aquesta societat no ha de formar part del present procediment, sinó que l'agent ha de reclamar el deute a la massa, si ho creu convenient; tot decidint suspendre les accions contra Caro fins que la mateixa pugui recuperar l'exercici de les seves accions individuals. També considera la resolució recorreguda, en relació a la queixa de la defenent de no haver conegut el motiu exacte d'incompliment contractual en què l'entitat creditora fonamentava la seva acció, que aquesta no pot prosperar. Entén al respecte que tot i que la demanda fonamenti l'incompliment de la societat en l'impagament de quotes del préstec hipotecari els dos defenents, per la seva qualitat d'administradors solidaris de la societat, havien de conèixer la situació de fallida que l'afectava, més quan la seva declaració de fallida havia estat demanada a la Batllia per la senyora Miró. A més, afirma que ambdós senyors coneixien el contingut de l'escriptura de préstec hipotecari, així com les conseqüències d'una fallida, tal i com els fou comunicat per l'entitat bancària per cartes de dates 12 de novembre i 13 de desembre de 2021 (f. 301 i 304), que no van anar a recollir. Considera, doncs, que la demanda aporta tots els elements per a què la defenent es pogués defensar adequadament. Pel que fa al pretès incompliment del contracte de crèdit en compte corrent, la resolució recorreguda considera acreditat que no existí impagament de cap quota fins al moment en què la societat Caro fou declarada en situació de pagaments i fallida, però que el contracte atorgat facultava al banc per declarar anticipadament resolt el contracte en cas de fallida de la societat prestatària, sense que es pugui entendre abusiva la clàusula que ho permet ni tampoc que el banc actués abusivament contra el deutor hipotecari i els avaladors. A més, en relació a la pretesa reclamació als senyors Cañete i Miró de l'import derivat dels contracte de crèdit en compte corrent atorgat a la societat Caro en dates 21 d'abril de 2020 i 11 de juny de 2021, en no ser els mencionats senyors Cañete i Miró els titulars de la pòlissa, entén la Sentència d'instància que malgrat haver-se constituït ambdós com a fiadors solidaris de les resultes del compte corrent 0000000000, obert a nom d'Caro i haver acceptat amb renúncia expressa a qualsevol benefici d'ordre i divisió la cobertura de totes les responsabilitats que es poguessin derivar del seu funcionament, no se'ls pot exigir una responsabilitat absoluta sobre totes les facilitats creditícies que els fiadors solidaris no havien consignat, tot i conèixer-les ja que les firmaven com a apoderats del compte de la societat que les percebia. Considera també la senyora Batlle d'instància que en el present cas no es podia exigir a l'entitat bancària agent un requeriment previ de pagament als fiadors solidaris, en no trobar-se a les seves mans el poder pagar les quotes del préstec per motiu de l'embargament judicial travat a causa de la fallida de la societat Caro, titular del compte on s'havia materialitzat el préstec, Conclou, finalment la resolució recorreguda, donar lloc parcialment a la demanda interposada en relació a l'acció derivada del préstec hipotecari, no admetent però la reclamació derivada de l'impagament del crèdit en compte corrent. I contra la mateixa s'alcen ambdues parts litigants. Segon.- En relació al recurs d'apel·lació interposat per ENTITY_9: Agullo limita l'objecte del seu recurs d'apel·lació a la denegació de la reclamació que la mateixa societat efectua per l'import de 33.726,85 EUR derivat de la pòlissa de crèdit en compte corrent atorgada a la societat Caro en data 21 d'abril de 2020 i novada el dia 11 de juny de 2021. Al respecte, l'entitat bancària recurrent considera que la Sentència d'instància efectua una indeguda aplicació de la Sentència d'aquesta Sala, de data 31 de maig de 2016 i amb número de rotlle 429/2015, en la que sembla que la senyora Batlle d'instància justifica la seva decisió de no considerar suficient la constitució com a fiadors solidaris de les resultes del compte obert a nom de la societat Caro (a la data d'obertura del mateix, folis 25 i 27) per exigir als senyors Cañete i Miró el pagament del deute derivat de la pòlissa de crèdit esmentada. I això per quant considera la part recurrent que en el supòsit d'autes, a diferència de l'analitzat en l'esmentada resolució -en què es pretenia reclamar el pagament a un co-titular d'un compte que no participà ni intervingué en l'operació que se li reclamava i que desconeixia-, els senyors Cañete i Miró en tant que apoderats de la societat Caro foren els que signaren en el seu nom i representació les pòlisses de crèdit esmentades essent, en conseqüència, coneixedors del seu contingut, a banda d'haver-se constituït com a avaladors solidaris de les resultes del compte. Afegeix, a més, que l'operació creditícia estava molt vinculada a l'atorgada en el préstec hipotecari del que sí que es van constituir expressament com a avaladors, ja que la seva finalitat era ajudar a abonar les seves quotes per les dificultats sofertes durant el període de coronavirus. Considera, encara, que de denegar-ser la seva reclamació es produiria una vulneració del seu dret a la jurisdicció, en vulnerar-se el principi "pacta sunt servanda". Tercer.- Tot i que la situació de fet valorada en la Sentència dictada per aquesta Sala i referida per la resolució d'instància (amb número de rotlle 429/2015) és força similar a la produïda en el supòsit analitzat, en el cas d'espècie existeix un tret diferenciador que no podem obviar, com és que els senyors Cañete i Miró, que ja s'havien constituït voluntàriament com a avaladors solidaris de les resultes del compte de la societat Caro - en data 1 de juny de 2015, folis 25 i 27-, coneixien l'operació creditícia atorgada a la societat, en haver-la signat com a apoderats de la mateixa, en dates 21 d'abril de 2020 i 11 de juny de 2021 (folis 67 i 69). Per tant, a diferència del supòsit analitzat en la resolució invocada per la senyora Batlle d'instància, no només no es tracta "d'un cotitular d'un compte que no participà ni va intervenir en l'operació que se li reclama", sinó que com afirma la representació processal de l'entitat recurrent, els mateixos senyors Cañete i Miró que van signar el contracte d'obertura de compte de titularitat de la societat, autoritzant la seva signatura indistintament en el seu tràfec i constituint-se com a fiadors solidaris amb renúncia expressa a qualsevol benefici d'ordre i divisió de les resultes del compte corrent de la societat, són els que també van sol·licitar en un primer moment i novar més tard, com a apoderats del compte de la societat acreditada, el crèdit en compte corrent concedit a la societat que representaven. Quart.- Per tant, tot i que en aquella mencionada resolució vam establir que la condició de fiador solidari derivada d'un document com el que es va signar en autes i que tot seguit retranscriurem, es troba circumscrita a la gestió del compte corrent de la societat, sense que es pugui fer extensiva a d'altres operacions creditícies derivades d'altres contractes, amb independència de la seva intervenció com a representant de la societat, en aquell supòsit es va valorar el desconeixement que l'avalador de les resultes del compte tenia de la major part de les operacions creditícies que s'hi van comptabilitzar. Essent per aquest motiu que, tot i ser cotitular indistint del compte, no se'l podia responsabilitzar de totes les operacions canalitzades a través del mateix. (El contingut dels documents que obren als folis 25 i 27, atorgats en data 1 de juny de 2015 pel senyor Cañete i Miró resen que es constitueix -cadascun d'ells- en "fiador solidari, amb renúncia expressa a qualsevol benefici d'ordre i divisió de les resultes del compte corrent número 0000000000 obert en la seva entitat a nom de la societat Caro, i en conseqüència garanteixo sense límit de quantia, temps ni operacions la cobertura de totes les responsabilitats que puguin derivar-se del seu funcionament i/o de les operacions que s'hi comptabilitzin així com, especialment, dels descoberts que pugui presentar".) Per contra, en el supòsit objecte dels presents autes, les parts avaladores de les resultes del compte de la societat són les mateixes que van demanar el crèdit en compte concedit pel banc a favor de la mateixa, tenint perfecte coneixement de la responsabilitat que se'n podia derivar pel cas d'impagament de la societat acreditada. Per tant, en aquest cas la demanda de l'entitat bancària ha de procedir. Procedeix, en conseqüència, revocar en aquest extrem la resolució d'instància, en el sentit de condemnar solidàriament als senyors Cañete i Miró a satisfer a l'entitat bancària Agullo, la suma de 33.726,85 EUR. Cinquè.- En relació al recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels senyors Cañete i Miró, que es limita a la impugnació de la seva condemna a retornar l'import derivat de la declaració de venciment anticipat del préstec hipotecari concedit a la societat Caro i del que ambdós es constituïren expressament com a avaladors, a banda de la condició d'hipotecant no deutor del senyor ENTITY_10: El primer greuge de la part recurrent es centra en una pretesa modificació de la causa petendi introduïda per l'entitat bancària Agullo en l'audiència prèvia. En efecte, segons es deriva de l'escrit de demanda en la instància, la referida entitat bancària fonamentava la declaració anticipada de venciment del préstec hipotecari atorgat a la societat Caro en un incompliment de les seves obligacions de satisfer les amortitzacions mensuals convingudes, tot i exposar també en el Fet Novè del seu mateix escrit que la societat deutora havia estat declarada en fallida per edicte de 27 de setembre de 2021, publicat al BOPA el 13 d'octubre de 2021. En haver exposat aquesta causa petendi, la representació processal de la part defenent va contestar la mateixa tot afirmant que en cap moment s'havien deixat de satisfer les amortitzacions mensuals convingudes del préstec hipotecari. L'article 162 del Codi de procediment civil, invocat per la representació processal de l'entitat bancària per justificar l'error en la causa de la reclamació que efectua, preveu textualment que les parts poden fer al·legacions complementàries a l'audiència prèvia, tenint en compte el que hi exposin les altres parts, aclarir les al·legacions que hagin fet en els escrits que han presentat o rectificar aspectes accessoris de les peticions que han formulat, sempre que no alterin substancialment les peticions ni els fonaments en què es sustenten i que es contenen en els escrits que han presentat. En conseqüència, tot i ser cert que els senyors Cañete i Miró sabien que la societat Caro, de la que ells eren apoderats, es trobava en cessació de pagaments i fallida, i tot i ser cert també que la petició de l'entitat bancària és la mateixa amb independència de quina sigui la causa de la declaració anticipada de venciment del préstec; el canvi de motiu en què es fonamenta la declaració de venciment anticipat del préstec i de la reclamació que l'entitat bancària els efectua i de la que els senyors Cañete i Miró es van haver defensar, s'ha modificat de forma extemporània, donant lloc a una mutatio libelli que es troba prohibida pel nostre ordenament jurídic, sense perjudici del contingut de les cartes enviades per l'entitat bancària, ja que els termes del debat es fixen a partir de la demanda i de la contesta a la demanda judicial. Per tant, aquest greuge ha de ser també estimat i la resolució d'instància revocada en el sentit d'absoldre als senyors Cañete i Miró de la pretensió condemnatòria de l'entitat bancària Agullo. Sisè.- Procedeix, en conseqüència, estimar els dos recursos d'apel·lació interposats contra la resolució d'instància. D'una banda, s'estima el recurs d'apel·lació interposat per l'entitat bancària Agullo, i es condemna solidàriament als senyors Cañete i Miró a satisfer a la dita entitat bancària la suma reclamada de 33.726,85 EUR, derivada de la pòlissa de crèdit posteriorment novada. D'altra banda, s'estima també el recurs d'apel·lació interposat pels senyors Cañete i Miró i s'absol als mateixos de l'obligació de satisfer a l'entitat bancària Agullo les quantitats reclamades i derivades del préstec hipotecari declarat anticipadament vençut. Setè.- L'estimació del recurs d'apel·lació interposat per l'entitat bancària Agullo ha de comportar que no s'efectuï especial imposició del pagament de les costes generades en aquesta alçada. Així mateix, l'estimació del recurs d'apel·lació interposat els senyors Cañete i Miró ha de comportar que no s'efectuï tampoc especial imposició del pagament de les costes generades en aquesta alçada, tot de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil. I en relació a les costes generades en la instància, cada part haurà d'assumir les pròpies, en haver-se de considerar la demanda estimada parcialment. En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, Decisio DECIDEIX Primer.- ESTIMAR els recursos d'apel·lació interposats tant per l'entitat bancària Agullo com pels senyors Cañete i Miró contra la Sentència dictada per la senyora Batlle d'instància en data 9 de febrer de 2023, que revoquem en el sentit de, d'una banda, condemnar solidàriament als senyors Cañete i Miró a satisfer a la dita entitat bancària la suma reclamada de 33.726,85 EUR, derivada de la pòlissa de crèdit posteriorment novada. I, d'altra banda, d'absoldre als mateixos senyors Cañete i Miró de l'obligació de satisfer a l'entitat bancària Agullo les quantitats reclamades i derivades del préstec hipotecari declarat anticipadament vençut. Segon.- No fer especial imposició del pagament de les costes generades en aquesta alçada ni en la instància. Aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE