ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.828bbf6f · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 8 novembre 2023, STSJAD 264/2023, ECLI:AD:TSJADAD:2023:264 (Lire sur source officielle)
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 119/23 — Décision commentée
🏛 Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Le demandeur en première instance, M. Benítez, a glissé sur une plaque de gel située sur le trottoir longeant un immeuble placé sous le régime de la copropriété. Il a introduit, le 15 décembre 2017, une action en responsabilité civile fondée sur la Lex Aquilia contre la communauté des propriétaires de l'immeuble, en réclamation d'une indemnisation pour les lésions subies, dont le montant était alors indéterminé, ainsi que des dépens.
La chute a entraîné une fracture malléolaire externe avec un déplacement minime de la cheville droite. Le médecin légiste, dans son rapport du 26 novembre 2019, a évalué le déficit fonctionnel permanent (IPP) à 2 %.
Par jugement du 31 mars 2023, le juge de première instance a fait droit à la demande et condamné la communauté au paiement de la somme totale de 9 250 euros, ainsi qu'aux dépens. Pour fixer l'indemnisation au titre de l'IPP, le juge s'est référé à une décision antérieure du Tribunal de Corts du 26 novembre 2020 (cause 6000073/2017), retenant un prix du point de 2 250 euros, soit 4 500 euros pour ce poste.
La communauté a interjeté appel, en soutenant que l'indemnisation de l'IPP était excessive au regard des critères jurisprudentiels. Elle demandait que ce poste soit plafonné à 2 000 euros, le surplus du jugement étant confirmé, avec mise des dépens d'appel à la charge de l'intimé. Ce dernier a conclu à la confirmation intégrale du jugement, avec condamnation de l'appelant aux dépens des deux instances.
La question posée à la Sala Civil était la détermination de la valeur du point d'IPP à retenir pour indemniser un déficit fonctionnel permanent de 2 % subi par une victime âgée de 75 ans au moment de l'accident. Plus précisément, il s'agissait de savoir si le seul degré de déficit fonctionnel suffit à fixer l'indemnisation, ou si d'autres paramètres, notamment l'âge de la victime, doivent intervenir, et dans quelle mesure les circonstances propres à l'espèce peuvent justifier de s'écarter de la
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« Andorra la Vella, el 8 de novembre del 2023. En nom del Poble Andorrà.- »
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 08 de novembre del 2023 - ROJ: STSJAD 264/2023 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (rejet), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000119/2023 ORIGEN: 7000522/2017 - 0
NIG: 5300542120170003093
PARTS:
Apel·lant: Giner
Representant: Sra. Rius
Advocat: Sra. Pérez
Apel·lat: Sr. Benítez
Representant: Sr. Espada
Advocat: Sra. Carretero
OBJECTE: RESPONSABILITAT CIVIL derivada de la Lex Aquilia. Quantum indemnització per incapacitat parcial permanent valorada en un 2%
SENTÈNCIA 000148/2023
Andorra la Vella, el 8 de novembre del 2023. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.
1.- En data 15 de desembre de 2017, la representació processal del senyor Benítez interposà demanda en reclamació de quantitat, pel procediment civil ordinari, contra la ORG_0, tot sol·licitant la seva condemna a satisfer-li la quantitat que en aquell moment era indeterminada i que proposava concretar en el tràmit processal de conclusions, en concepte d'indemnització per les lesions patides per l'accident per ell sofert en haver patinat per l'existència de gel a la vorera del dit edifici, i la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit.
2.- La representació processal de la comunitat de propietaris de l'Edifici CP en data 27 d'abril de 2018 contestà la demanda articulada de contrari, tot sol·licitant la seva desestimació i la imposició de les costes judicials i extrajudicials per la intervenció d'advocat i procurador.
3.- En data 31 de març de 2023, la senyora Batlle d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:
"ACORDA:
Que donant lloc majoritàriament a la demanda interposada pel Sr. Benítez, ha de condemnar la Giner al pagament de la suma total de 9.250 EUR, així com a sufragar les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."
4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Comunitat de propietaris de l'Edifici CP en considerar, en síntesi, que la indemnització per IPP fixada per la resolució d'instància és excessiva, no respectant els criteris orientatius fixats per la jurisprudència, tot sol·licitant la seva revocació parcial i fixar que procedeix valorar la IPP del 2% en la suma màxima de 2.000 EUR, tot confirmant la resta de la resolució impugnada, amb imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recorreguda.
5.- La representació processal del senyor Benítez s'oposa al recurs articulat de contrari i demana la íntegra confirmació de la resolució recorreguda amb imposició a l'apel·lant del pagament de les despeses processals generades en les dues instàncies inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit.
Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació és la determinació de la valoració del punt d'IPP que es va reconèixer al senyor Benítez a resultes de l'accident sofert en data 21 d'octubre de 2016, en haver patinat per causa del gel existent en la vorera de l'Edifici CP, radicat a la vila del XXXX.
Segon.- A conseqüència d'aquesta esmentada caiguda, el senyor Benítez va partir una fractura mal·leolar externa amb mínim desplaçament de turmell dret, que fou valorat en un 2% per part de la Dra. Montenegro en el marc del dictamen forense que la mateixa va efectuar el dia 26 de novembre de 2019.
Tercer.- En relació a la valoració del punt d'IPP reconegut al senyor Benítez, la resolució d'instància en base a una resolució dictada pel Tribunal de Corts, de data 26 de novembre de 2020, dictada en el marc de la causa 6000073/2017, el quantifica en la suma de 2.250 EUR, ja que per aquest concepte li atorga una indemnització de 4.500 EUR.
Per la seva banda, la part recurrent considera que les circumstàncies valorades pel Tribunal de Corts en el supòsit invocat no resulten extrapolables al present cas i, en base als criteris jurisprudencials fixats per aquesta Sala sobre el que cal entendre que indemnitza la IPP, i les circumstàncies personals del senyor Benítez, demana que la suma que se li aboni per aquest concepte ni superi l'import de 2.000 EUR.
Quart.- Efectivament, tal i com posa de relleu la representació processal de la Comunitat de propietaris apel·lant, aquesta Sala té declarat que el grau de dèficit funcional no és l'únic criteri que es pren en compte per determinar la indemnització, sinó també l'edat, vam dir en la Sentència de data 20 de desembre de 2021, rotlle 160-2021:
"Tercer.- Quant a la IPP, recordarem que es tracta d'indemnitzar el perjudici provocat per la limitació de les possibilitats orgàniques, físiques o intel·lectuals, o també pel dolor persistent, i que es tracta d'un dèficit funcional permanent i definitiu, desprès de la consolidació, és a dir, quan l'estat de la víctima no es pot millorar via un tractament mèdic adaptat. El grau del dèficit funcional o de la limitació no és l'únic criteri que es pren en compte per determinar la indemnització ja que aquest percentatge serveix per mesurar l'extensió del dany personal, amb la precisió que les conseqüències funcionals augmenten gairebé exponencialment amb l'augment de la discapacitat, però que també s'ha de tenir en compte l'edat ja que com més jove és el perjudicat i més és susceptible de viure amb aquesta limitació funcional i patir de les seves conseqüències. "
I en aquest cas concret, tant les circumstàncies de la víctima com les seqüeles que s'ha acreditat que el senyor Benítez patia una vegada consolidades les lesions, justifiquen que el preu del punt es situï a l'entorn dels 1.000 EUR interessats per la part recurrent. D'una banda, perquè al moment de patir l'accident, el senyor Benítez tenia 75 anys d'edat i, per tant, com ja hem tingut ocasió de declarar de forma reiterada, haurà de conviure menys anys amb la limitació funcional que se li ha reconegut que no pas una persona d'edat més jove i, d'altra banda, de l'informe forense es deriva que una vegada consolidades les lesions, el senyor Benítez tenia una mínima limitació funcional consistent només en molèsties a la palpació i a l'inici de la marxa.
Per tant, en aquest cas concret no li pot ser valorat el punt en l'import reconegut per la resolució recorreguda sinó en, com a màxim, la suma de 1.200 EUR el punt, tenint en compte la jurisprudència anterior fixada per aquesta Sala i adequada al supòsit concret.
En conseqüència per una IPP valorada en 2% i segons les circumstàncies personals de la víctima i les conseqüències de l'accident patit, li correspon una indemnització de 2.400 EUR, havent de ser en aquest extrem modificada la resolució d'instància.
Afegirem només que les circumstàncies posades de relleu per la representació processal del senyor Benítez per oposar-se a la modificació de la valoració del punt realitzada en la instància, ja es van prendre en compte en el seu dia per valorar el Preu del Dolor que no va ser impugnat.
Cinquè.- L'estimació substancial del recurs interposat per la representació processal de la Comunitat de propietaris de l'Edifici CP impedeix que s'hagi de fer una especial imposició del pagament de les costes judicials ocasionades en aquesta alçada, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.
I pel que fa a la instància, en veure's reduïda la indemnització a satisfer al senyor Benítez que reclamava 9.750 EUR, en la suma de 7.150 EUR (4.000 -preu del dolor-, 750 -perjudici estètic- i 2.400 -IPP-), representa una estimació parcial de la demanda interposada i, per tant, tampoc procedeix efectuar un especial pronunciament sobre el pagament de les despeses judicials produïdes en la instància, havent-se també de modificar la resolució d'instància en aquest sentit.
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
Primer.- ESTIMAR substancialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Comunitat de propietaris de l'Edifici CP contra la Sentència dictada en data 31 de març de 2003, que revoquem parcialment en el sentit de fixar el preu del punt de l'IPP en la suma de 1.200 EUR, havent d'indemnitzar per aquest concepte al senyor Benítez en l'import de 2.400 EUR, pel perjudici per ell sofert i valorat en un 2%. Havent-se doncs de modificar l'import a satisfer per la Comunitat mencionada al senyor Benítez i fixar-lo en la suma global de 7.150 EUR (4.000 -preu del dolor- + 750 -perjudici estètic- + 2.400 -IPP-).
Segon.- No efectuar especial imposició sobre el pagament de les costes generades ni en la instància ni en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE