SENTÈNCIA 61-2023 PARTS : Apel·lant: COMÚ X Representant: Tejera Advocat: Srs. Sevillano Apel·lat: Querol Representant: Montenegro Advocat: Castillo COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL President: Sr. Yuste Magistrats: Sra. Elsa Puig Muñoz Sra. Alexandra Cornella Sola Andorra la Vella, el 21 de novembre de 2023. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació núm. 0000052/2023. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- El Sr. Querol va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del COMÚ X. de data 18/06/2021, per la qual es va desestimar la sol·licitud d'indemnització pels danys produïts a la seva finca, com a conseqüència d'una esllavissada, així com contra la Resolució del propi Comú, de data 17/09/2021, que desestimà el recurs administratiu interposat per l'agent contra l'anterior resolució. 2.- En la sentència núm. 22/2023, de data 25/05/2023, el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda. 3.- En el seu escrit d'apel·lació, el COMÚ X. estima, en substància, que: La sentència no valora l'Acord institucional signat en data 28/04/2014 entre el Govern i els Comuns en entendre que no és oponible al Sr. A, però aquest acord és un instrument d'interpretació de l'art. 4.9 de la Llei qualificada 19/2017, del 20 d'octubre, de modificació de la Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns (en endavant LQDCC). Aquest Acord institucional va quedar recollit a la pròpia Llei, i d'aquestes previsions es desprèn que la competència pel manteniment de la via, incloses les obres destinades a assegurar la vialitat del trànsit rodat, és del Govern i no dels Comuns. Va ser el Govern qui, en el projecte 0097/2017, va decidir omplir i tapar el pou núm. 3, treballs que va portar a terme l'empresa Salcedo. El sistema de drenatge sí existia des de que el Govern va dissenyar i construir la carretera, amb cunetes (però no en tots els trams), pous i tubs, però, amb la voluntat d'esmenar algunes insuficiències, el propi Govern va promoure el projecte 0097/2017. No és d'aplicació l'apartat c) de l'art. 4.11 de la LQDCC, compte tingut que els pous de les cunetes de les carreteres secundàries no són "col·lectors d'aigües pluvials", i el referit apartat es circumscriu principalment a les zones urbanitzades i edificades. 4.- En la seva contesta, la representació del Sr. Querol estima, en substància, que: L'origen del sinistre no està en el manteniment de la carretera sinó en la seva concepció, compte tingut que un dels pous de recollida de les aigües pluvials de la carretera, que és el que va originar l'accident, no conduïa les aigües fins un altre curs d'aigua existent, com havia de fer, sinó directament damunt d'un camí, i això va provocar l'esllavissada. La responsabilitat pel dany ocasionat per una obra, en aquest cas la carretera, és del propietari i titular de la via, que és el COMÚ X. Tant el risc anormal -per la disposició anòmala del tub de desguàs-, com la falta de servei, són imputables al titular del servei, en aquest cas, el COMÚ X., com a titular de la carretera, i això malgrat aquesta fos construïda en el seu moment pel Govern, i sense prejutjar el dret del Comú de repetir contra el Govern si es donen les condicions per fer-ho. La posició del COMÚ X a l'aplicabilitat de l'art. 4.11.c) de la LQDCC està òrfena de qualsevol fonament, a més, la pluja es reparteix per tot el territori i allà on hi hagi una obra pública susceptible d'alterar la repartició natural de l'aigua de pluja, hi ha d'haver un sistema de conducció per evitar els danys que es puguin ocasionar. 5.- En el tràmit de conclusions la part apel·lant va confirmar les seves al·legacions, i el mateix succeí amb la part apel·lada. 6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir. FONAMENTS DE DRET Primer.- Competència El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia. Segon.- L'article 59.1 del Codi de l'Administració (en la redacció vigent en el moment dels fets) estableix que constitueixen causa de responsabilitat administrativa la falta de servei, ocasionada per la mala organització del servei, pel seu funcionament en condicions il· legals o tècnicament defectuoses, o per la manca de funcionament del servei en aquells supòsits en què estava obligat a fer-ho. D'aquest enunciat es desprèn que la falta de servei és indissociable de la noció de culpa imputable a l'Administració, que ha de respondre front als usuaris del funcionament defectuós dels serveis públics. És un fet reconegut per ambdues parts que el titular de la via d'on provenien les aigües pluvials que vessaven directament a la finca de l'agent, produint danys -l'existència i quantia dels quals no es qüestionen per l'Administració-, és el COMÚ X., però aquest considera que la responsabilitat pels danys és del Govern, compte tingut que aquest va portar a terme la construcció de la carretera així com les obres de millora del sistema de drenatge, i va assumir el manteniment de la via. Cal partir de la dada que la sentència d'instància considera que la causa del sinistre fou un incorrecte sistema de drenatge, doncs a través d'un pou de recollida d'aigua de la cuneta de la carretera s'abocà de forma concentrada l'aigua de pluja directament sobre la propietat privada, i no en els cursos d'aigua, i aquest vessament concentrat d'aigua fou l'origen de l'esllavissada, conclusió que cal compartir a la vista de l'informe del Director d'ordenament territorial del Ministeri d'Ordenació Territorial (folis 31 i 31), i també de la nota tècnica del geòleg Sr. Álvarez, que va visitar el lloc dels fets pocs dies desprès del sinistre. I el sistema de drenatge ha de venir previst al projecte de construcció de la via, Per això, la discussió sobre a qui correspon el manteniment de la via és estèril -els danys no es produeixen per un defectuós manteniment de la via-, per la qual cosa l'única qüestió rellevant és la relativa a qui és competent per a la construcció de la carretera. Doncs bé, l'art. 4 apartat 9 de la Llei Qualificada de delimitació de competències d'aquests, del 4 de novembre de 1993, recull que és competència dels Comuns "La construcció, el manteniment i la millora de vies públiques urbanes, carreteres secundàries, camins comunals i de muntanya, places, jardins, aparcaments i estacionaments. El Govern ha de proveir l'enquitranament de les vies públiques i de les carreteres secundàries." No hi ha dubte, doncs, que és el Comú el competent per la construcció de les carreteres secundàries. És cert, però, que el projecte de la carretera i la pròpia construcció, així com el del projecte de millora que es va fer l'any 2017, els va portar a terme el Govern, però aquesta qüestió afecta a les relacions entre ambdues Administracions -el Govern i el Comú-, i ha de quedar al marge de les reclamacions que puguin fer els particulars pels danys a la via com a conseqüència d'un disseny defectuós del sistema de drenatge. En definitiva, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació interposat pel COMÚ X. Tercer.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància. DECISIÓ En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel COMÚ X. Segon.- Confirmar la sentència recorreguda. Tercer.- No efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva. Subir Diccionario RAE