SENTÈNCIA 007-2023 Andorra la Vella, el 7 de febrer del 2023. El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la representació de la Sra. Manzano, amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són parts el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- El dia 19-7-2022, la direcció lletrada de la Sra. Manzano formulava acció adreçada al reconeixement de l'anormal funcionament de l'administració de justícia i reclamació d'indemnització, sol·licitant es dictés Sentència: a) declarant i reconeixent l'existència de funcionament anormal de la Justícia i b) fixant una indemnització a favor de la seva defensada en un mínim de 3.000.- EUR o, subsidiàriament aquella quantitat que s'estimi més justa. 2.- El 7-9-2022, la representació processal del Govern d'Andorra contestava la demanda articulada, sol·licitant es dictés Sentència desestimant totes les pretensions formulades per la part actora, establint una indemnització màxima de 794.- EUR (corresponent a un any i set mesos de dilació indeguda) o bé, subsidiàriament, fixant-la en la quantitat de 1.042.- EUR (en cas que es consideri que la dilació ha estat de dos anys i un mes), i sense fer imposició en costes. El Ministeri Fiscal també contestava la demanda articulada oposant-se parcialment a les pretensions formulades per la part demandant. 3.- Han estat practicats els mitjans de prova proposats amb el resultat figurant en les actuacions, i les parts han evacuat els seus respectius escrits de conclusions en que han reiterat les seves pretensions inicials. FONAMENTS DE DRET Primer.- ANTECEDENTS D'INTERÈS 1.- El 9-7-2019 es decretava la cessació de pagaments i fallida de la societat B, SL, nomenant-se el Saig, Sr. Escudero, administrador judicial del procediment concursal. 2.- El 31-10-2019, la Sra. Manzano, presentava un escrit davant de la Batllia, sol·licitant la retrocessió de la declaració de fallida als 18 mesos anteriors, argumentant que quan des de B, SL es va demanar la fallida, aquesta ja feia molts anys que no tenia cap tipus d'activitat i que els seus responsables, havien efectuat un repartiment d'actius deixant al marge diferents creditors, modificant la prelació de pagaments. 3.- El 8-2-2021, la Batllia dictava un aute a través del qual, entre altres, es requeria l'administrador judicial per tal de que es pronunciés en relació amb la petició de retrocessió de la data de cessació de pagaments en els termes que sol·licitava la Sra. Manzano, i perquè informés sobre la situació de l'estat de crèdits que havia d'establir. 4.- El 3-3-2021, la representació processal de la Sra. Manzano sol·licitava la remoció del Sr. Escudero, com a administrador judicial de la fallida. 5.- El 21-4-2021, la Batlle ponent encarregada del control i supervisió del procediment concursal de constant referència, accedia a la petició de remoció de l'administrador judicial articulada, nomenant els lletrats Srs. Diez i Marti, administradors judicials de la fallida. 6.- El 14-4-2022, la representació processal de la Sra. Manzano, formulava recurs d'empara contra la inactivitat de la secció de la Batllia encarregada de la fallida 1000154/2019. 7.- En data 14-7-2022 requeia Sentència dictada pel Tribunal Constitucional amb la següent part decisòria: "1. Estimar el recurs d'empara 2022-23-RE, interposat per la representació processal de la Sra. Manzano contra la inactivitat de la Secció Civil 1 de la Batllia en el marc de la causa Fallida 1000154/2019. Declarar que s'ha vulnerat el dret fonamental a un judici de durada raonable respecte d'aquesta causa. Restablir la recurrent en la integritat del seu dret i amb aquesta finalitat, la Secció Civil 1 de la Batllia haurà d'adoptar les mesures pertinents per tal que, en el termini més breu possible, cessi la demora i es dicti una resolució fonamentada en Dret sobre les pretensions contingudes en els escrits de constant referència presentats per la recurrent. Declarar que no és procedent efectuar cap pronunciament en matèria de costes. Publicar aquesta sentència, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra". Segon.- La direcció lletrada de la Sra. Manzano, quantifica l'import de la indemnització que sol·licita en 3.000.- EUR. La representació processal del Govern d'Andorra si bé reconeix l'efecte positiu o prejudicial de la Sentència dictada pel Tribunal constitucional sobre la vulneració al dret fonamental de la Sra. Manzano a un judici de durada raonable, s'oposa a la quantitat que es reclama, argüint que la suma de 3000.- EUR que es reclamava no es trobava justificada i d'altra banda sosté que els períodes d'inactivitat resultaven inferiors d'aquells que referia la part en el seu escrit rector, considerant més ajustada a dret la suma de 794.- EUR o subsidiàriament 1.042.- EUR, el tot sense fer pronunciament en costes. El Ministeri Fiscal defensa que la part no justificava haver patit cap perjudici econòmic com a conseqüència de les dilacions indegudes, sense que per tant se li pogués reconèixer una qualsevol indemnització. Quant a les costes referia que seguint la constant jurisprudència d'aplicació al supòsit examinat, no resultava procedent efectuar especial pronunciament al seu respecte. Tercer.- Per tal de produir una anàlisi sistemàtica de les diferents qüestions que es susciten en el present procediment, resulta necessari en primer lloc centrar-nos en l'argument obstatiu que tant el Govern d'Andorra (fonament Primer) com el Ministeri Fiscal (apartat segon) articulen quan neguen a la part, el dret a obtenir cap indemnització, fonamentant-se en la manca de prova sobre el concret perjudici econòmic patit a conseqüència de les dilacions experimentades. Al respecte d'aquesta qüestió, en la Sentència 10-2021 de data 4-10-2021 (rotlle TSJ-11/2021) indicàvem: "qualsevol retard injustificat en l'exercici de l'activitat judicial comporta per a la part afectada un patiment emocional inqüestionable. Aquest dany moral resulta implícit a la pròpia dilació i en conseqüència el seu reconeixement no requerirà d'una activitat probatòria qualificada per a justificar-ne la seva concurrència efectiva". En el present supòsit, la reclamació articulada per la direcció lletrada de la Sra. Manzano es fonamenta en la Sentència del Tribunal Constitucional que reconeix expressament la mora injustificada en la resolució de les pretensions que va introduir en el procediment concursal, i un perjudici directe per a la vulneració d'aquest dret fonamental, reunint-se per tant els requisits que en relació al dany es preveuen l'art. 10.2 de la LQJ (dany cert, efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat). Quart.- Quant a la valoració econòmica del dany patit, la direcció lletrada de la Sra. Manzano sol·licita la quantitat de 3.000.- EUR fonamentant-se en la Sentència del Tribunal Constitucional quan indica: "existeixen dos períodes d'inactivitat perfectament determinats: el primer, que arranca amb la petició del 30 d'abril del 2019, en què se sol·licita la retroacció de la fallida als 18 mesos anteriors a la seva declaració, fins a l'aute del 21 d'abril del 2021, mitjançant el qual es remou del càrrec a l'administrador judicial i es formulen set insistiments; i, el segon, que s'inicia amb l'aute esmentat del 21 d'abril del 2021, en què es nomenen dos administradors judicials, fins al mes d'abril del 2022, sense que s'hagin formulat els estats de crèdit, ni s'hagi resolt sobre l'extensió de la fallida a l'administrador, ni sobre la retroacció d'aquesta. En segon terme, el temps escolat en els dos períodes (dos anys en el primer i un any en el segon) no es poden considerar adequats en un òrgan judicial per a la resolució de diferents qüestions que afecten a un judici concursal universal, com ho poden ser la fixació de la data de retroacció de la fallida, per fer coincidir la fallida real amb la declarada, la formulació de l'estat de crèdits o l'extensió de la fallida a l'administrador. En tercer terme, l'activitat de la part recurrent ha estat proactiva en el sentit d'interessar, amb escrits de remoció i insistiments, que es resolguessin les seves peticions, sense que els administradors judicials, ni l'anterior, ni els actuals, ho hagin portat a terme". Al respecte d'aquestes consideracions, si bé és cert que l'escrit inicial de la Sra. Manzano es va presentar el dia 31-10-2019 (foli 240) i no el 30-04-2019, la indemnització reclamada per la instant (3000EUR) correspon, no obstant, als criteris més recents d'aquest Ple del Tribunal, en relació amb una inactivitat de 30 mesos que en definitiva fou la que va ser efectivament patida. Cinquè.- Quant a les costes d'aquest procediment hem de seguir el criteri ja pacífic i reiterat de que en no apreciar-se una especial temeritat ni mala fe que justifiqui una imposició de les costes causades en aquest procediment, no es fa pronunciament al seu respecte. Decisio En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà DECIDEIX: Primer.- Estimar l'acció en reconeixement del anormal funcionament de l'Administració de Justícia de l'article 10 de la Constitució presentada per la direcció lletrada de la Sra. Manzano. Segon.- Declarar el dret de la Sra. Manzano a rebre de l'Estat una indemnització de tres mil euros (3.000.- EUR). Tercer.- No efectuar especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment. Quart.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los saber que és ferma i executiva. Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE